Definició:

Gotes d’aigua que es formen sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna, per efecte de la condensació directa del vapor d’aigua present en la capa d’aire en contacte immediat amb la superfície i a temperatura superior a 0º C.

Aquesta forma de pas de l’aigua atmosfèrica cap a la superfície constitueix una forma de precipitació oculta o horitzontal, ja que perquè sigui precipitació en sentit estricte, l’aigua ha de passar cap a la superfície després de caure a certa velocitat.

El procés es produeix tan sols dins d’una estreta franja d’aire immediata a la superfície terrestre d’alguns mil•límetres de gruix i pot actuar de dues maneres:

  • La més habitual és per difusió del vapor d’aigua des del sòl mateix cap amunt, fins a la superfície exposada al refredament, on es condensa, és a dir, l’aigua passa de l’estat gasós al líquid per efecte de la baixada de la temperatura. Aquest mecanisme es produeix amb vent molt feble, inferior a 1 m/s.
  • L’altra manera té lloc quan la turbulència de l’aire augmenta i el vapor d’aigua descendeix per transferència vertical des de l’atmosfera fins a la superfície freda, on es condensen les gotes d’aigua. Aquest procés té lloc quan la velocitat mitjana del vent és al voltant dels 3 m/s.

Amb vents superiors als 3 m/s, el contacte de l’aire amb la superfície és escàs i no aconsegueix refredar-se prou.

Les rosades i els fenòmens que es tracten en aquestes fitxes (boires, gebre, gelada) tenen importància ecològica a les zones menys plujoses del país, ja que les quantitats d’aigua que aporten al sòl sovint són imprescindibles per a la supervivència de la vegetació durant els períodes sense pluges. A d’altres climes, molt més àrids que els nostres, l’aportació d’aigua al sòl mitjançant aquests processos, arriba a ser superior a la que és deguda a les precipitacions en sentit estricte.

Consells per a l’observació:

La rosada s’observa de matinada, amb nits serenes i encalmades, tot i que no és estrany veure-la tot just després del crepuscle.

És més freqüent en llocs baixos i plans que en els cims de les muntanyes.

La major part dels dies, quan surt el sol, el terra s’escalfa i les gotes d’aigua desapareixen ràpidament en evaporar-se. Quan l’observador disposa d’instrumental de mesura homologat i en bon estat de funcionament, pot constatar com un augment de la humitat absoluta i/o un descens de la temperatura en la capa d’aire més propera al terra són condicions necessàries per a la formació de la rosada.

Cal insistir que la rosada no és un tipus de precipitació des d’un núvol.

La rosada va associada a humitats relatives altes, habitualment superiors al 80%.

Fotografies

Rosada

Fenòmens superficials Rosada. Autor: Jordi Peró
Rosada

Fenòmens superficials: rosada. Autor: Albert Puertas