De l’equipament del radiosondatge us facilitem la següent informació:

Què és un radiosondatge?

Un sondatge atmosfèric realitzat per una radiosonda. És a dir, la caracterització vertical de l’atmosfera mitjançant instruments transportats habitualment per un globus.

Les variables que s’obtenen són la temperatura, la humitat relativa, la pressió, la força i direcció del vent a diferents altures.

El radiosondatge de Barcelona es realitza des de 1998. Inicialment es feia a les 12 TU, però des del maig de 1999 es va començar a realitzar dos cops al dia, a les 00 i a les 12 TU. Fins al 2012 el radiosondatge es feia de forma manual. A partir de 2013, el llançament s’ha automatitzat i se n’ocupa el “robotsonda”, que es descriu més endavant.

Llançament manual del radiosondatge
Radiosondatge manual des del terrat de la Facultat de Físiques de la Universitat Barcelona (1998-2012)

Llançament automàtic del radiosondatge
Radiosondatge automàtic des del terrat de la Facultat de Físiques de la Universitat Barcelona (des del 2013)

Des de desembre de l’any 2008, el radiosondatge de Barcelona (l’únic que es fa a Catalunya actualment) pertany a la Xarxa Meteorològica Mundial a través del GTS (Global Telecommunication System). Aquesta Xarxa engloba els prop de 1.300 radiosondatges sistemàtics que es realitzen arreu del món.

Xarxa mundial de radiosondatges
Estacions de radiosondatge dins la xarxa meteorológica mundial.

El robot sonda a Barcelona

L’any 2013 el Servei Meteorològic de Catalunya inaugura el robot sonda. Aquest equipament, ubicat a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, és capaç de fer el llançament del globus sonda inflat de manera automàtica, disposant d’una autonomia de fins a 6 dies.

Robot sonda terrat de la Facultat de Física
Robot sonda al terrat de la Universitat de Física de la Universitat de Barcelona
Sensors meteorològics i antena del robot sonda
Equips a l’exterior del robot sonda: sensors de temperatura, humitat i vent i antena de GPS i de comunicacions amb la radiosonda
Interior robot sonda carrusel de radiosondes i globus inflant-se
Interior del robot sonda: carrusel de radiosondes i globus inflant-se

Com és una sonda i de quin equipament disposa?

Una sonda convencional disposa de sensors atmosfèrics, un radiotransmissor per enviar les dades, i un equip de GPS per posicionar en tot moment la sonda i extreure’n la velocitat i la direcció del vent

Components de la sonda
Components de la sonda: sensor temperatura, humitat i pressió, antena GPS, bateria i radiotransmissor

Quan el globus és alliberat, s’enlaira a l’atmosfera a una velocitat aproximada de 5 m/s, i a petits intervals de temps es van prenent mesures que són transmeses a la superfície mitjançant un senyal de ràdio. Aquest globus arriba fins a una altitud generalment entre 20 i 30 km, depenent de les condicions meteorològiques.

Les aplicacions d’un radiosondatge

Les dades s’utilitzen per a caracteritzar l’atmosfera en una zona determinada a diversos nivells – fer-ne una anàlisi – i com a condicions inicials dels models meteorològics que serviran per fer una predicció del temps més acurada

També per conèixer la inestabilitat de l’atmosfera (possible formació de tempestes o fenòmens extrems). L’estudi i el seguiment d’episodis de contaminació. O com a suport a l’aviació amb la determinació de possibles zones amb turbulència i l’optimització de rutes segons la força i direcció del vent.

La importància de disposar d’una densa xarxa de radiosondatges per a la caracterització i el pronòstic de les situacions sinòptiques, atès que a partir dels radiosondatges s’obté l’anàlisi sinòptica, és a dir, l’estat real de l’atmosfera en un moment determinat. Amb la distribució actual a la zona d’Europa, es detecten bé configuracions sinòptiques de centenars a milers de quilòmetres sobre el continent, però en canvi sobre l’Atlàntic és bastant dificultós. D’altra banda, quant més densa sigui la xarxa, millor es detectaran les estructures d’escala més petita.

A partir de la xarxa de radiosondatges s’obté un conjunt tridimensional d’informació constituït per les mesures de temperatura, pressió, humitat i vent a la vertical dels diferents punts de llançament. Per extreure’n el màxim d’informació d’una manera ràpida, s’analitzen aquestes dades només en els nivells estàndards (1000, 925, 850, 700, 500, 300, 200 hPa), tal i com es pot veure a la següent figura.

Análisis de geopotencial i temperatura a diferents nivells.
Exemple d’algunes análisis. Es mostra el geopotencial i la temperatura a 925, 850 i 500 hPa, i el geopotencial i el vent a 300 hPa.