Història

El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal·lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils.

Eduard Fontserè va assistir, en representació de l’SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l ‘Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors.

Des de l’any 1922, l’SMC va elaborar una previsió diària del temps que es donava a conèixer en els edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any 1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona.

Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls extraordinari a la meteorologia a Catalunya, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor científic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressò fora de casa nostra destaquen la participació en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny), i el disseny del pluviògraf Jardí. L’any 1939, però, l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats.

Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga tradició meteorològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l’aleshores Departament de Medi Ambient.

Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i és a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

L’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia.

L’article 144.5 de l’Estatut d’autonomia de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia.

L’organisme predecessor de l’OMM: l’OMI

Els delegats del congrès internacional de Meteorologia (París, setembre 1900)
Resum mensual d'observacions meteorològiques a una estació de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears, a qual va arribar a la quarentena d'estacions

La generalització de les observacions meteorològiques durant el segle XIX va crear la necessitat d’una organització de la meteorologia d’àmbit internacional.

El primer intent va ser l’any 1853 a la I Conferència Meteorològica Internacional de Brussel.les. L’any 1872, a Leipzig, es va esbossar l’esborrany de l’Organització Meteorològica Internacional (OMI) i finalment va ser fundada a Viena l’any 1873. L’OMI (1873 – 1950) actuava com a coordinadora dels diferents serveis meteorològics nacionals, però amb una estructura d’organització no governamental, principal diferència amb l’actual OMM (Organització Meteorològica Mundial), de caire governamental.Es va organitzar en tres nivells:

  1. La Conferència de Directors
  2. El Comitè Meteorològic Internacional
  3. Les comissions de treballA l’òrgan suprem de l’OMI, la Conferència de Directors, es trobaven representats els caps de les xarxes meteorològiques i els directors dels observatoris meteorològics oficials i independents de cada país.

Reunió OMI Paris 1919

Després de la I Guerra Mundial, la primera reunió de l’OMI, es va celebrar a París el setembre de 1919, amb l’objectiu de refer-se de l’evolució dramàtica de la meteorologia durant el conflicte. Eduard Fontserè va ser convidat com a director de l’Estació Aerològica de Barcelona, juntament amb el seu amic José Galbis, director de l’Observatorio Central Meteorológico i també amb el pare Ricard Cirera, director de l’Observatori de l’Ebre. Eduard Fontserè va ser elegit membre de les comissions d’Exploració de l’Alta Atmosfera i de Meteorologia Agrícola.

Conferència internacional de directors de serveis meteorològics, setembre 1919

El Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939): projecció internacional

Els acords de la Conferència de París de 1919 van influir notablement en la creació de l’SMC. Calia disposar d’un centre d’investigació adscrit als organismes de Catalunya, que tingués com a objectiu l’estudi meteorològic i climàtic del país i que estigués vinculat a l’OMI per seguir les directrius de la meteorologia mundial.
Així, l’any 1923 a Utrecht, i l’any 1929 a Copenhaguen, Fontserè va assistir a la Conferència Internacional de Directors de Serveis Meteorològics en representació de l’SMC, com a membre del màxim organisme rector de l’OMI, la Conferència de Directors.

Conferència internacional de directors de serveis meteorològics, setembre 1923

Creació del SMC

El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya. Eduard Fontserè en va ser el director. Mentre la Mancomunitat assumia les despeses d’instal·lació i funcionament, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’ocupava del nomenament de personal i de la inspecció científica.

El 26 de gener de 1939 es van destruir les instal·lacions de l’SMC i es van incautar els arxius amb tots els registres acumulats durant disset anys d’observacions, els milers de clixés de núvols i les dades de l’observatori del Turó de l’Home.

Després de la desaparició del Servei Meteorològic de Catalunya, totes les competències en aquest sector, les va assumir el Servicio Nacional de Meteorología.

Còpia de l'autorització de pagament, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, de la quota anual de l'SMC a l'OMI
Prof. Eduard Fontserè, Director de Servei Meteorològic de Catalunya
Anàlisi meteorològic d'àmbit Europeu elaborat diariament per l'SMC

Estudis de l’alta atmosfera: l’Estació Aerològica

 L’any 1896, l’OMI va crear la Comissió Internacional d’Aeroestació Científica, rebatejada l’any 1919 amb el nom de Comissió Internacional per a l’Estudi de l’Alta Atmosfera.

L’any 1913, aquesta comissió va fer una crida per iniciar el llançament de globus sondes en dies assenyalats, anomenats dies internacionals, amb l’objectiu d’estudiar l’alta atmosfera a escala europea.

A Catalunya, l’interès per aquests estudis es va concretar l’any 1914, quan l’IEC va aprovar el projecte de Fontserè per a la creació de l’Estació Aerològica de Barcelona, ubicada a una torre de la plaça d’Urquinaona. Des d’allà es llançaven i seguien els globus pilot en els dies internacionals o per a l’estudi local de la marinada i la tramuntana.

Posteriorment, l’Estació Aerològica va passar a formar part de l’SMC.

Amb l’aparició del servei aeri que comunicava Barcelona amb Madrid i Marsella, i més tard amb Roma, les companyies aèries demanaven informació del temps a l’SMC i a canvi oferien observacions de vol.

Preparació d'un sondatge, Barcelona, 1914
Correspondència entre la Compagnie Générale Aéropostale i l'SMC

Sondatges atmosfèrics

 Les dades recollides eren de gran importància per a la navegació aèria de l’època i es difonien per ràdio poques hores després del sondatge diari. S’enviaven a Madrid a través de l’estació militar de Montjuïc, i des de l’emissora de Carabanchel cap a tot Europa.

Amb l’aparició del servei aeri que comunicava Barcelona amb Madrid i Marsella, i més tard amb Roma, les companyies aèries demanaven informació del temps a l’SMC i a canvi oferien observacions de vol.

Carta de ruta elaborada per l'SMC per entregar als aviadors
Meteorògraf muntat a l'ala de l'avió per realitzar sondatges atmosfèrics

L’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel

A la reunió de l’any 1921 del Comitè Meteorològic Internacional a Londres, va crear novament la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols.

L’objectiu de la Comissió era elaborar un nou atles internacional que substituís a l’antic de Hildebrandsson et al. (1896).

A Catalunya existia una tradició científica d’estudi dels núvols i l’SMC disposava d’un servei adscrit, sufragat totalment per la Fundació Concepció Rabell, per als estudis nefològics.

Els estudis de la Comissió van avançar ràpidament amb una participació intensa de l’SMC. Els treballs arribaren al punt de definir el nou Atles Internacional; però no es disposava de fons per a la seva edició. Davant d’aquesta situació, a la reunió del Comitè Meteorològic Internacional de Viena, l’any 1926, la Institució Patxot oferí fer-se càrrec del cost de l’edició.

Així, els treballs continuaren amb celeritat i l’any 1929 es va fer a Barcelona la darrera reunió de treball de la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols, fent-la coincidir amb una Exposició Internacional de Núvols. L’any 1930 es publicaren les edicions reduïdes de l’Atles Internacional dels Núvols en francès, anglès, alemany (llengües oficials de l’OMI) i català. L’any 1935 es va publicar la versió completa en català. De les 175 fotografies que composen el volum, 26 pertanyen a la col·lecció de la Fundació Concepció Rabell.

Observatori Fabra, Barcelona, juny 1929

Portades de l’Atles Internacional dels Núvols

 Portades de les quatre versions reduïdes de l’Atlas en les seva versió reduïda de l’any 1930.

Portada Atles 1
Portada Atles 2
Portada Atles 3
Portada Atles 4

Imatges de l’Atles Internacional dels Núvols

Atles internacional dels núvols en anglès
Atles internacional dels núvols en alemany
Atles internacional dels núvols en francès
Atles internacional dels núvols en català

Tipus de fitxa que s’usava per catalogar les fotografies dels núvols.

Exemple de fitxa per catalogar fotos de núvols
Exemple concret d’una foto feta des de la mateixa seu de l’SMC a Barcelona (c/Comte d’Urgell, 187).

L’Any Polar Internacional (1932-1933) i les estacions de muntanya

A l’època en què no es disposava de dades atmosfèriques en altura, la vàlua de les estacions d’alta muntanya per l’estudi de la circulació atmosfèrica general era àmpliament reconeguda.

Ja l’any 1881, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (predecessora del CEC) va intentar fundar un Observatori Meteorològic al Turó de l’Home. Començaren les obres, però no van poder arribar a bon port. Cinquanta anys més tard hi va haver una segona oportunitat.

L’organització del Segon Any Polar Internacional (API), es va decidir l’any 1929 a la Conferència Internacional Meteorològica de Copenhagen, amb durada des de l’estiu de 1932 fins a la tardor de 1933.

Es definiren tres objectius principals:

  1. Elaboració de cartes del temps a nivell del mar a les regions polars.
  2. Investigació de la circulació atmosfèrica entre regions polars i les baixes latituds.
  3. Estudi de l’alta atmosfera a les regions polars.

Dins del segon punt es recomanava la creació d’estacions d’alta muntanya. Els recursos de l’SMC no li van permetre col·laborar en els punts 1 i 3; però sí en el 2. Alhora, el president de la Comissió de l’Any Polar, el doctor La Cour, director del Servei Meteorològic danès, va mostrar el seu interès en que Catalunya actués com a punt de referència.

L’SMC va contribuir al segon API amb la creació de les estacions d’alta muntanya del Turó de l’Home i de Sant Jeroni de Montserrat. En aquell moment, el Turó de l’Home era l’estació europea més meridional d’aquestes característiques.

L’estació de St. Jeroni va ser pensada com provisional, però des d’un primer moment es va pensar en l’estació del Turó de l’Home com un projecte de futur, amb continuïtat després de l’Any Polar i que s’arribés a convertir en un centre de recerca.

Acabat l’API, l’estació del Turó de l’Home va continuar la seva tasca contribuint a l’ajuda a la navegació aèria i a l’estudi dels núvols, però la Guerra Civil paralitzà els plans futurs d’expansió. Amb la incautació l’any 1939 de tots els béns de l’SMC, el Servicio Nacional de Meteorología va passar a assumir la gestió d’aquesta estació.

Pujada d'instruments al turó de l'Home
Observatori del Turó de l'Home acabat d'instal·lar
Llibretes d'observacoins
St. Jeroni de Montserrat. Anemòmetre protegit contra els llamps i full d'observacions de visibilitat

El pluviògraf Jardí

Poc després de la creació del SMC, el president de la Mancomunitat (Puig i Cadafalch) demanà al seu director que es realitzessin estudis encaminats a determinar la intensitat efectiva dels xàfecs que en algunes ocasions havien causat estralls en les obres públiques.No existia en aquella època un aparell que pogués mesurar acuradament aquestes pluges. El Dr. Ramon Jardí, meteoròleg de l’SMC, en dissenyà un de nou. L’aparell fou acceptat internacionalment i es comercialitzà per la casa Richard de París i també, en quatre versions diferents, per Casella, de Londres.Encara avui en trobem un en funcionament a l’Observatori Fabra.

Fragment de banda del pluviògraf d'intensitats Jardí, del 3 de setembre de 1972. Indica la intensitat excepcional de 8mm/min (480 mm/h), què és el valor més alt registrat a l'Observatori Fabra en la sèria de setanta anys.
Pluviògraf Jardí instal·lat actualment a l'Observator Fabra. Fabricat per la casa Richard de París.
Carta de l'any 1930, del servei meteorològic francès a l'SMC, que demostra l'interès pel pluviògraf Jardí i comenta detalls sobre l'edició de l'Atles internacional de núvols.

Eduard Fontserè i Riba (1870-1970).

Eduard Fontserè

De l’any 1921 fins el dia d’avui

El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat va aprovar el decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans. Eduard Fontserè en va ser el director.Aquest Servei consistia inicialment en una oficina central encarregada de coordinar les dades procedents tant dels observadors voluntaris com de les informacions de l’Estat espanyol i internacionals rebudes a través de la telegrafia sense fils.Des de l’any 1922, els membres del Servei Meteorològic elaboraven una previsió diària del temps, que es donava a conèixer en els edificis públics de Barcelona i als locutoris de la xarxa telefònica de la Mancomunitat de Catalunya.L’any 1939, el Servei Meteorològic de Catalunya va ser suprimit i el seu arxiu i la seva biblioteca, requisats.

D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 9.15), la Generalitat té competència exclusiva en matèria del Servei Meteorològic de Catalunya.Per això, el mes de juliol de 1996, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya crea el Servei de Meteorologia, integrat dins del Departament de Medi Ambient.«(…)

Article 11 Servei de Meteorologia Correspon al Servei de Meteorologia:

  1. La programació, implantació i gestió d’una xarxa d’equipaments meteorològics.
  2. La programació, implantació i gestió d’un sistema de predicció sobre el comportament dels fenòmens meteorològics.
  3. El tractament, l’explotació i la divulgació de les dades procedents dels equipaments meteorològics i del sistema de predicció.
  4. La realització d’estudis i propostes sobre les actuacions necessàries per a millorar el coneixement del clima.
  5. L’assistència i col·laboració a les administracions i institucions i als altres usuaris que necessiten la informació meteorològica.
  6. La participació en la formulació d’una cartografia climàtica de Catalunya.

(…)»Decret 272/1996 de 23 de juliol.Mitjançant la resolució 184/V, de 17 d’octubre de 1996, el Parlament de Catalunya insta al Govern a reclamar al Govern de l’Estat la transferència a la Generalitat del Servei de Meteorologia.

Llei de Meteorologia 15/2001, de 14 de novembre

El 14 de novembre de 2001 s’aprova al Parlament de Catalunya la Llei de Meteorologia, per la qual es crea el Servei Meteorològic de Catalunya com una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al Departament de Medi Ambient.L’objecte d’aquesta Llei és establir i regular els instruments necessaris per a garantir una informació meteorològica de qualitat en el marc de les competències de la Generalitat en matèria de meteorologia.La finalitat d’aquesta nova Llei és donar resposta a les necessitats d’informació meteorològica i climàtica, com a element bàsic per al suport, assessorament i informació en matèria de meteorologia en l’àmbit de la Generalitat.

El Servei Meteorològic de Catalunya canvia la seva figura jurídica

L’ú d’agost de 2002, el Servei Meteorològic de Catalunya es converteix, de ple dret, en empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient. Coincidint amb aquesta fita recupera el nom històric de l’any 1921 (Servei Meteorològic de Catalunya), canvia el seu logo pel que actualment es pot veure en aquesta pàgina web i s’identifica amb la marca METEOCAT (Meteorologia de Catalunya), cedida desinteressadament per l’ACOM (Associació Catalana d’Observadors Meteorològics), que la va començar a utilitzar en l’organització de Jornades Meteorològiques anuals. Posteriorment a mitjans de 2006, es va aconsseguir el domini .CAT passant a ser la marca del Servei Meteorològic de Catalunya (METEO.CAT) que esdevé també el domini de la seva pàgina web.
Arran del canvi de govern de finals de desembre de 2010, i d’acord amb el Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 44/2011, de 4 de gener, d’estructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, el Servei Meteorològic de Catalunya quedà adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat.
Amb el canvi de govern de finals de maig de 2021, i d’acord amb el Decret 21/2021, de 25 de maig, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 25/2021, de 22 de juny, de reestructuració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Servei Meteorològic de Catalunya quedà adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Fons gràfiques i col·laboració de:

  • ICC Institut Cartogràfic de Catalunya
  • Observatori de l’Ebre
  • Observatori Fabra
  • Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona