L’Assaig d’un Vocabulari Meteorològic Català d’Eduard Fontseré defineix la pressió com la “força per unitat de superfície” i en concret la pressió atmosfèrica com “la pressió de l’aire deguda al seu pes i que es mesura amb el baròmetre”. Moltes de les EMA de la Xemec mesuren aquesta variable meteorològica. Per tal que els diferents valors de pressió atmosfèrica puguin ser comparables entre ells, es fa necessari referenciar-los a un mateix nivell i eliminar d’aquesta forma els canvis de pressió atmosfèrica deguts a les diferents altituds.

En un estat d’equilibri, la força de la gravetat està compensada a qualsevol punt per les forces de pressió. L’expressió matemàtica d’aquest principi és el que s’anomena “equació hidrostàtica” i ve expressada de la forma:

formula1

on g és la gravetat i ρ és la densitat de l’aire. La integració d’aquesta equació permet reduir les diferents pressions a un mateix nivell de referència. Aquesta integració es fa assumint diverses hipòtesis on a banda de la pressió hi ha altres variables que entren en joc.

Les expressions que s’utilitzen per tal de reduir la pressió atmosfèrica són:

Quan es coneix la temperatura i la humitat de l’estació s’estima una temperatura virtual mitjana 1 entre el nivell de referènciaZ0 i el nivell de l’estació Z.

formula2

Si es coneix la temperatura de l’estació però no es disposa de la dada d’humitat relativa es fa la suposició d’una atmosfera tipus OACI a excepció de la temperatura al nivell de referència Z0 que es calcula a partir de la temperatura de l’estació una altitud Z

formula3

Si no es disposa de dades de temperatura i humitat relativa s’assumeix una atmosfera tipus OACI.

formula4

En tots els casos:

P0s(hPa): pressió atmosfèrica al nivell de referència

P(hPa): pressió atmosfèrica al nivell de l’estació

Z0(m): nivell de referència

Z(m): nivell de referència de l’estació

T(K): temperatura al nivell de l’estació

TV (K): temperatura virtual al nivell de l’estació

e: pressió de vapor a nivell de l’estació

esat: pressió de vapor saturant a nivell de l’estació

U(%): humitat relativa al nivell de l’estació

β0(K km-1): gradient de temperatura de atmosfera OACI 6.5·10-3 K m-1

TOACI( K ): temperatura OACI a nivell mig del mar 288.15 K

Rd(Jkg-1K-1): constant d’aire sec 287.05 J kg-1 K-1

g0(ms-2 ): valor estandar de l’acceleració de la gravetat al nivell mig del mar 9.80665 ms-2

Per les estacions a una nivell de referència inferior a 1500 metres, la pressió atmosfèrica es reduirà al nivell del mar, és a dir, la Z0 serà de 0 metres. En el cas d’estacions situades per sobre de 1500 metres, la reducció es farà a 1500 metres, és a dir, la Z0 serà de 1500 metres.

Bibliografia

Eduard Fontseré i Riba. Assaig d’un Vocabulari Meteorològic Català. ACAM Associació Catalana de Meteorologia.J.V. Iribarne y W,L. Godson. Termodinámica de la atmósfera. Ministerio de Medio Ambiente. Dirección General del Instituto Nacional de Meteorología.
UNE 500510:2005 IN. AENOR. Asociación Española de Normalización y Certificación.

1 Tractant-se de l’aire humit, és la temperatura que hauria de tenir l’aire perfectament sec perquè, a la mateixa pressió, tingués la mateixa densitat que l’aire humit en qüestió.