Definició

Precipitació en forma líquida que arrossega partícules sòlides en suspensió que queden dipositades al sòl.

Cal cercar l’origen d’aquestes partícules sòlides en les tempestes al desert que n’aixequen grans quantitats. Són transportades a grans alçades on poden romandre molt de temps, i llavors recorren centenars i fins i tot milers de quilòmetres en horitzontal, segons els corrents en altura. El desert del Sàhara és la font principal de partícules sòlides que propicien el fenomen en el nostre país.

Aquesta pols és la que realitza la funció de nucli de condensació per afavorir la generació de gotes de pluja.

Els episodis de pluja de fang s’acompanyen de temperatures relativament suaus, excepte a l’estiu, atesa la procedència meridional dels vents que transporten la pols del desert.

Al llarg de l’any es produeixen al voltant de tres dies de pluja de fang en total, al litoral mediterrani i són més freqüents a la primavera i a l’estiu.

Consells per a l’observació

Un cop s’asseca l’aigua precipitada, el sòl apareix cobert d’una capa de pols o fang fruit de l’acumulació de les partícules en suspensió que han estat arrossegades cap a la superfície.

Durant l’episodi de pluja de fang, el cel pot prendre una tonalitat marronosa, fruit del color de la pols mateixa en suspensió.

Fotografies

Pluja de fang
Meteors relacionats amb la precipitació Pluja de fang. Autor: Manel Dot