La premsa històrica com a eina de recopilació d’informació meteorològica i climàtica. El cas de la ciutat de Tarragona

PUBLICADA EL 21/07/2014

Per a la reconstrucció del clima,  s’utilitzen tot tipus de fonts de dades. Entre elles, la premsa històrica sol aportar informació addicional a les fonts tradicionals, és a dir, les procedents dels registres de serveis meteorològics o observatoris privats, i millorar el coneixement de la dinàmica del clima d’un determinat indret.

Des del Servei Meteorològic de Catalunya i per a la ciutat de Tarragona s’han recuperat nombroses variables meteorològiques de diferents dies en què no es disposava de dades. El buidatge de dades dels arxius és una feina feixuga, ja que les dades es troben disperses en fons molt variats.

El procés de rescat de dades comença primer amb la localització de les dades dels diferents diaris. Un cop localitzades les dades, es digitalitzen les observacions manualment. D’aquesta manera se n’assegura la preservació i es facilita l’anàlisi posterior.

En el cas de Tarragona el rescat de les observacions històriques comença l’any 1809 (Figura 1) fins al 1944 enllaçant amb la sèrie de dades ja existent en l’actualitat.

Figura 1. Observacions meteorològiques publicades al Diario de Tarragona l’any 1809.

Segons el període, les variables que es mesuraven eren diferents, així per exemple, a principis de segle XIX, es mesuraven al matí, migdia i vespre, la temperatura, la pressió atmosfèrica, la direcció del vent i l’estat del cel (Figura 1).

Més endavant es publiquen més variables. A més de les típiques com la temperatura màxima i mínima i la precipitació, també es publiquen les dades d’humitat relativa, pressió atmosfèrica, termòmetre humit, termòmetre sec, evaporació, direcció i velocitat del vent, i cobertura de núvols (Figura 2).

Figura 2. Observacions meteorològiques publicades al Diario de Tarragona l’any 1879.

La premsa històrica és una font de dades meteorològiques molt important, que dóna informació meteorològica històrica en l’àmbit local. Així doncs, l’extracció de les dades dels diaris antics permet analitzar les variacions climàtiques a escalalocal.

Finalment afegir que aquest rescat de dades de Tarragona és un primer assaig per alaposterior anàlisi de les variables meteorològiques, que ens permetrà realitzar controls de qualitat de dades i homogeneïtzar la font original, eliminant valors que ara poden semblar dubtosos.

Per a més informació sobre la premsa històrica i la meteorologia i climatologia:

Ripoll, R., Prohom, M., Peña, J.C., Martin-Vide, J. (2014): “La prensahistórica como herramienta de recopilación de informaciónmeteorológica y climática. El caso de la ciudad de Tarragona (España)”. En Investigaciones Geográficas. 2014, nº 61. Alicante,  pp. 159-169. http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/38429/3/Investigaciones_Geograficas_61_11.pdf