Informe especial de l’IPCC sobre l’objectiu d’un escalfament global d’1,5 ºC

PUBLICADA EL 07/11/2018

El passat 8 d’octubre a la ciutat d’Inchon (República de Corea) es va presentar un informe especial de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) en què es posaven de manifest els impactes al nostre planeta d’un escalfament global d’1,5 °C sobre el nivell preindustrial(1) de la temperatura global de la Terra. També s’hi abordava la qüestió de la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per tal d’aconseguir aquest objectiu, en lloc dels 2 °C d’escalfament.

El títol complet de l’informe és: Escalfament global d’1,5 °C, Informe especial de l’IPCC sobre els impactes de l’escalfament global d’1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials i les trajectòries corresponents que deurien seguir les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, en el context d’enfortir la resposta global a l’amenaça del canvi climàtic, el desenvolupament sostenible i els esforços per tal d’erradicar la pobresa.

Noranta-un autors i editors-revisors de 40 països han preparat l’informe especial de l’IPCC en resposta a una invitació feta per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) quan es va aprovar l’Acord de París a l’any 2015. Aquest informe especial compta amb més de 6000 referències citades i la contribució de milers d’examinadors, tant experts com assessors governamentals, de tot el món.

A l’informe es destaquen els impactes que s’evitarien si l’escalfament global quedés restringit a 1,5 °C en comptes dels 2 °C assenyalats com el màxim valor teòric que es pot escalfar la Terra de forma reversible. Entre aquests impactes caldria destacar, per exemple, que el nivell mitjà global del mar augmentaria 10 cm menys cap al 2100, que l’Àrtic no quedaria lliure de gel amb tanta freqüència, es donaria una menor probabilitat d’ocurrència de sequeres severes a la zona Mediterrània o l’Àfrica meridional. També disminuiria la mortalitat i morbiditat relacionades amb les onades de calor a les zones urbanes per l’efecte d’illa de calor, i es podrien salvar parcialment els esculls de corall, pràcticament abocats a la seva desaparició amb un escalfament global de 2 °C.

Segons l’informe, en l’actualitat (any 2017) l’escalfament global induït per l’home es troba aproximadament 1 °C per sobre del nivell preindustrial(1). Actualment, aquest escalfament està augmentant a un ritme de 0,2 °C per decenni a causa de les emissions passades i presents de gasos amb efecte d’hivernacle. Amb aquest ritme sostingut d’escalfament s’arribaria al nivell d’1,5 °C probablement entre 2030-2050.

L’escalfament global, entre d’altres efectes, es tradueix en unes condicions meteorològiques cada vegada més extremes. En aquest sentit, cal destacar les onades de calor sofertes aquest passat estiu als països del centre i nord d’Europa, ja que alguns estudis d’atribució les considera el doble de probables per causa del canvi climàtic antropogènic associat a l’escalfament global.

A Catalunya, l’any 2017 ha estat el cinquè any més càlid des de 1950, només superat pels anys 2015, 2006, 2014 i 2011. És de destacar que la gran majoria d’anys càlids al conjunt del país s’han donat els últims anys: vuit dels últims deu anys més càlids s’han donat aquest segle, cinc dels quals han tingut lloc durant l’actual decenni. Més informació en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) de l’SMC.

Per tot plegat, l’informe insta a limitar l’escalfament global a 1,5 °C en lloc dels 2 °C. Aquesta limitació reduiria els impactes en els ecosistemes, en la productivitat agrícola, en la disponibilitat d’aigua, en la salut humana i en el benestar. A l’àmbit mediterrani, on Catalunya es troba emmarcada, l’escalfament global està comportant un empitjorament dels problemes mediambientals ja existents, motivats per una combinació de canvis en els usos del sòl, increment de la contaminació i descens de la biodiversitat (veure el recent article de Cramer et al. 2018). Per això és tan important treballar per tal de reduir al màxim l’increment global de temperatura.

(obre imatge gran)
Figura 1. Esquema de com el nivell d’escalfament global afecta els impactes i/o riscos associats als ‘Motius De Preocupació’ (RFCs) de l’IPCC així com als sistemes naturals, naturals gestionats per l’home i estrictament humans (Traduït de l’original en anglès de l’informe especial de l’IPCC sobre l’escalfament global d’1,5 °C). Els cinc RFCs serveixen per a resumir impactes i riscos per sectors i regions. Il·lustren les implicacions de l’escalfament global per a la població, l’economia i l’ecosistema. L’impacte i/o el risc associat a cada RFC es basa en l’avaluació de les últimes publicacions científiques. La selecció d’impactes i de sistemes (naturals, naturals gestionats per l’home i estrictament humans) de la figura és merament descriptiva. En detall, RFC1 (sistemes únics i amenaçats): sistemes ecològics i humans d’àmbits geogràfics concrets altament dependents de les condicions climàtiques, amb endemismes o altres especificitats distintives. Un exemple serien els esculls de corall, l’Àrtic amb les seves comunitats indígenes, les glaceres de muntanya i els anomenats ‘punts calents’ de biodiversitat (àrees que concentren una gran diversitat d’espècies amb endemismes propis –alguns d’ells a la Mediterrània-). RCF2 (episodis meteorològics extrems): riscos/impactes sobre la salut humana, els mitjans de subsistència, els béns i els ecosistemes causats per episodis meteorològics extrems (onades de calor, pluges torrencials, sequeres, incendis forestals i inundacions costaneres). RFC3 (distribució dels impactes): riscos/impactes que afecten de diferent manera grups particulars a causa de la distribució desigual del perill derivat del canvi climàtic, la seva exposició o vulnerabilitat. RFC4 (impactes agregats desiguals): pèrdues econòmiques globals, degradació a gran escala i pèrdua d’ecosistemes i biodiversitat. RFC5 (episodis singulars a gran escala): canvis abruptes i de gran abast que poden ser irreversibles, causats per l’escalfament global (com ara la fosa de gel antàrtic i de Groenlàndia).

Segons l’informe, encara som a temps de limitar l’escalfament global a 1,5 °C, tot i que per tal d’assolir aquesta fita cal realitzar transicions ‘ràpides i de gran abast’ a tots els nivells de l’activitat humana. El compliment de l’Acord de París no assegura la limitació de l’escalfament global a 1,5 °C. Per poder assolir aquesta fita cal que les emissions globals de CO2 comencin a disminuir abans del 2030. En cas contrari, caldrà confiar en l’ús de sistemes d’extracció de diòxid de carboni (CDR, Carbon Dioxide Removal) a gran escala.

Així doncs, les emissions antropogèniques de CO2 haurien de disminuir al voltant d’un 45% a l’any 2030, mentre que per a l’any 2050 s’hauria d’aconseguir un ‘zero net’ d’emissions, respecte els nivells de la concentració de CO2 a l’atmosfera de l’any 2010. Aquest últim objectiu, farà necessari que es compensi qualsevol emissió romanent per mitjà de l’eliminació de CO2 de l’atmosfera.

Limitar el risc de l’escalfament global d’1,5 °C en un context de desenvolupament sostenible i erradicació de la pobresa implica un canvi de sistema que pot ser possible amb inversions d’adaptació i mitigació, instruments polítics, acceleració d’innovacions tecnològiques i canvis en la forma d’actuar.

Notes

(1) El nivell preindustrial fa referència al període anterior previ a l’inici de l’activitat industrial a gran escala a tot el món (al voltant de l’any 1750). Se sol utilitzar el període 1850-1900 com a període de referència aproximat per tal d’estimar la temperatura mitjana global de la Terra a l’època preindustrial.

Referències

Cramer, W., J. Guiot, M. Fader, J. Garrabou, J.-P. Gattuso, A. Iglesias, M.A. Lange, P. Lionello, M.C. Llasat, S. Paz, J. Peñuelas, M. Snoussi, A. Toreti, M.N. Tsimplis i E. Xoplaki  (2018): “Climate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean”. Nature Climate Change, 8, pp. 972-980. doi:10.1038/s41558-018-0299-2.

Enllaços d’interès