30 anys de la Gran Nevada del 30 de gener de 1986

PUBLICADA EL 29/01/2016

Demà farà 30 anys del temporal de neu i vent del 30 de gener de 1986 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Va afectar principalment les comarques centrals i del nord-est del país, així com les serralades litoral i prelitoral, i alguns punts de les Terres de Ponent. A la serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental van acumular-se més de 100 cm de neu i entre 60-80 cm a gran part de la serralada Prelitoral des de la Conca de Barberà fins al massís de les Guilleries. La nevada va arribar també fins al nivell del mar al litoral central i nord, però només va agafar la neu fins a cota zero a la zona de la Baixa Tordera i alguns punts del Baix Empordà. El fort vent va provocar importants sobreacumulacions de neu i congestes superiors als dos metres, fent molt difícil de mesurar amb exactitud el gruix de neu que realment havia caigut.

FIG01-Imatges-Nevada-30GEN1986
Imatges de la neu caiguda durant el temporal del 30-31 de gener de 1986: (a) Restes de la neu molt humida que va caure al Peu del Funicular del Tibidabo (Barcelona, 222 m) el dia després de la nevada (Foto Eliseu Vilaclara, SMC). (b) Sant Miquel de Balenyà (592 m) encara ben nevat tres dies després de la gran nevada amb uns 40 cm al centre de la Vila (Foto Eliseu Vilaclara, SMC). (c) Neu sobre unes cadires i taula de terrassa, amb més de 80 cm de gruix, a Sant Pau de Segúries (854 m) el matí del 31 de gener de 1986 (Foto Jacint Lapedra). (d) i (e) Carrers de Setcases (1.266 m) i Vilallonga de Ter (1.067 m), respectivament, colgats per la neu una setmana després de la nevada. Es poden apreciar els grans caramells i ràfecs de neu que es van formar a les teulades (Fotos Joan Solà Galceran, observador meteorològic de Sant Pau de Segúries).

Descripció general

L’important temporal de neu i vent del 30 de gener de 1986 va ser provocat per una borrasca molt profunda i extensa, que va despenjar-se des d’Islàndia fins situar-se davant la costa catalana. Va aprofundir-se notablement produint un temporal fort de llevant-gregal amb intensa precipitació de neu degut a la baixa temperatura en alçada. Aquell dia la baixa més profunda de tot el continent europeu es trobava sobre Catalunya. El pas de la depressió va ser ràpid, però va provocar precipitacions intenses en forma de neu durant 12-18 hores.

Van acumular-se gruixos superiors al metre de neu a la Serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental. La nevada va afectar a gran part del país, començant pel nord-est de manera tímida cap a mig matí del 30 de gener, però intensificant-se a partir de migdia gairebé a tot arreu, però sobretot a la meitat nord. Durant la tarda la nevada va continuar, arribant fins al nivell del mar al litoral central i la Costa Brava. A partir del vespre va anar perdent força fins desaparèixer pràcticament cap a la mitjanit a gran part del país, excepte en algunes zones interiors de la meitat nord del país, sobretot del nord-est, on la nevada va continuar dèbilment fins a mig matí del dia 31.

La nevada va ser molt humida i amb una temperatura no gaire baixa, acumulant-se importants gruixos de neu i agafant-se amb molta facilitat damunt de cables elèctrics, pals, torres d’alta tensió i arbres, els quals van caure amb facilitat pel pes de la neu i les fortes ratxes de vent. El vent va provocar també sobreacumulacions de neu i la formació de congestes, que en alguns punts de l’interior i del Pirineu Oriental varen superar els dos metres de gruix, i puntualment arribaren als tres o quatre metres. En canvi, a les zones més exposades al vent pràcticament no se’n va acumular. Aquest fet va fer molt difícil poder mesurar amb exactitud el gruix de neu caigut realment en moltes zones del país. Com a cas extrem cal comentar que la boca sud del túnel del Cadí, d’uns 5 m d’alçada, va quedar completament bloquejada per la neu. A l’interior i a les comarques del nord-est la neu va romandre força dies després de la nevada. Per exemple, a les valls del Ripollès va perdurar més de 15 dies.

La neu va agafar sobretot a partir dels 100-200 m, depenent de la zona, i puntualment fins a nivell del mar. Tant Sant Feliu de Guíxols com Sant Antoni de Calonge i les platges de Malgrat de Mar van quedar coberts de blanc amb un gruix d’entre 1 i 5 cm. En canvi, a la ciutat de Barcelona la neu va agafar principalment de la Diagonal cap amunt, tot i que al centre de la ciutat algunes superfícies van quedar enfarinades amb menys d’1 cm de gruix. A la costa Central i litoral de la meitat nord va començar plovent amb força, dificultant que la neu agafés quan va caure amb intensitat a partir de la tarda. De totes maneres, la temperatura a la costa no va ser suficientment baixa per a permetre que la neu agafés a terra i que la precipitació s’anés alternant entre neu i aiguaneu. A les Terres de l’Ebre i el litoral tarragoní va nevar o ploure poc.

La nevada va deixar gruixos d’entre 5 i 20 cm a la Costa Brava, el Solsonès i la plana de l’Empordà, d’entre 20 i 40 cm a les muntanyes de l’Ordal, serra de Collserola i del Corredor, massís del Montnegre, el Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, la plana de Vic, l’Urgell, de més de 30-40 cm a la Garrotxa, de més de 40-60 cm a la Cerdanya i a les serres del Vallès, de més de 60-80 cm al Ripollès i la Conca de Barberà, i de més de 100 cm a la serralada Tranversal, el Montseny, el Costabona, les serres de Montgrony, Cavallera, i de l’Albera, així com el massís de les Salines. A continuació es presenta el mapa amb l’estimació dels gruixos de neu màxims mesurats durant la nevada a partir de les dades històriques de la Xarxa d’Observadors de Catalunya i de dades de premsa que fossin coherents amb les primeres.

FIG02-Estimacio-GN-Nevada-3031GEN1986

A part de la important nevada a moltes zones del país, s’ha de comentar que la profunda borrasca va provocar un temporal de mar molt dur. La notable pujada del nivell del mar per la baixa pressió, juntament amb les onades de gran alçada pel fort temporal de mar, van provocar inundacions a la Costa Brava. També s’ha de destacar que a gran part de la Costa Brava i de l’Alt Empordà la precipitació acumulada va ser molt abundant amb valors superiors als 100 mm des de les 07 UTC del 30/01/1986 fins a les 07 UTC del 31/01/1986: 143,0 mm a Darnius, 128,0 mm a Palamós, 115,5 mm a Roses, 113,0 mm a Santa Coloma de Farners, 110,6 a Gualba, 110,2 mm al Castell de Peralada, 105 mm a Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar, 102 mm a Castell d’Aro i 100 mm a Portbou. A la resta del nord-est del país la precipitació acumulada va oscil·lar entre els 40 i 80 mm. On menys va precipitar va ser al terç oriental del país amb valors acumulats entre 0 i 20 mm.

La taula següent mostra els gruixos de neu màxims (en cm) mesurats a la Xarxa d’Observadors de Catalunya durant la nevada del 30 i 31 de gener de 1986:

FIG03-TAULA_GN-3031GEN1986

Anàlisi meteorològica

Una profunda borrasca, amb una pressió inferior als 988 hPa al seu centre, situada a Islàndia el 29 de gener de 1986, es va despenjar i va anar a parar davant les costes catalanes cap al matí del dia 30. En aquest llarg camí recorregut en poc més de 24 hores, la depressió va intensificar-se profundament fins als gairebé 970 hPa entre les 16 i 18 h UTC (Es van mesurar valors de pressions de 973,1 hPa a l’Observatori de l’Ebre, 972,5 hPa a la Bisbal d’Empordà i l’Estartit, registres que representen el mínim absolut d’aquestes sèries). Va provocar un temporal de vent fort, entre llevant i gregal, amb precipitació intensa en forma de neu, a cotes baixes inicialment, i finalment fins al nivell del mar al litoral central i la Costa Brava.

Tot i no ser molt baixa la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m), amb un valor de –2°C, la neu va arribar arran de mar a la costa Central i nord del país degut a l’important embossament d’aire fred en altura associat a la borrasca, amb una temperatura inferior als –33°C a 500 hPa (uns 5.500 m) sobre la vertical de Catalunya. Aquestes condicions van fer que la neu fos molt humida. Per aquest mateix motiu, a cotes molt baixes la precipitació va ser inicialment d’aigua i en forma d’aiguaneu a partir de la tarda. Cap a la mitjanit la baixa va desplaçar-se cap el golf de Lleó, girant llavors el vent cap a mestral i nord acabant la nevada de manera sobtada a gran part del país. En algunes zones del nord-est continuà nevant dèbilment fins a mig matí del dia 31. En canvi, a la Val d’Aran i cara nord del Pirineu a partir de la mitjanit del 31, amb el canvi del flux de vent cap al nord, és quan va nevar amb força. L’1 de febrer de 1986 a la Val d’Aran es va mesurar un gruix acumulat de neu de fins a 105 cm a la Centrau de Benós (es Bòrdes).

S’ha de destacar que la situació meteorològica del dia 30 va ser molt inestable, amb un cisallament molt marcat en alçada: vents entre l’est i nord-est en superfície, entre sud-est i sud a 850 hPa i entre sud-oest i sud a 500 hPa. Aquest fet, juntament amb l’aire fred en alçada, va afavorir la convecció i la formació de tempestes. En alguns indrets de la Costa Brava i del nord-est va estar nevant amb llamps i trons.

A la següent figura es poden veure les reanàlisis del 20CRP a les 00 UTC del 30/01/1986 (mapes a l’esquerra) i a les 12 UTC del 30/01/1986 (mapes a la dreta) per als camps de temperatura i altura geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d’una banda, i de l’altra els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors).

FIG04-Reanalisis-20CRP-30GEN1986_12Z+18Z

Danys provocats

L´excepcionalitat del temporal de vent entre llevant i gregal, juntament amb l´elevat nivell d’humitat de la neu, va provocar molts danys materials. Quan la neu és humida, els flocs tenen molta més facilitat per adherir-se entre ells i també als objectes, encara que tinguin molt poca superfície, com és el cas dels cables. Si, a més, fa vent, part del líquid s’evapora ràpidament, robant calor a la resta de l’aigua, que es congela i dóna cohesió a la neu, essent capaç de formar, poc a poc, autèntics llençols de neu glaçada que pengen dels cables. Aquests llençols actuen com a veles enfront del vent, oscil·lant i fent oscil·lar també les torres elèctriques o els pals de telèfon. El pes d’aquesta neu glaçada, a més, exerceix una força cap avall que es descompon en tensions laterals a les torres veïnes, que poden acabar cedint.

Un gran nombre de cases es va quedar sense antenes, molts arbres varen caure pel pes de la neu i les fortes ratxes de vent, van aixecar-se teulades, van caure pals elèctrics i nombroses torres elèctriques es varen doblegar, deixant sense llum força dies a nombroses poblacions, sobretot del nord-est del país. Molts d’aquests efectes van tornar a repetir-se durant l’important temporal de neu i vent del 8 de març de 2010 (veure mapa gruixos de neu), tot i que en una menor extensió.

La majoria de carreteres del nord-est del país van quedar colgades per la neu i van haver de tallar-se al trànsit. Concretament es van tancar totes les carreteres de Vic a Olot, de Manresa a  Solsona, de Vilanova i la Geltrú a Igualada, de Jorba a Calaf, de Solsona a Berga i Ripoll, el coll del Bruc, el de la Bonaigua i la collada de Toses. També van quedar afectades les autopistes AP-7 i AP-2, i l’N-II, on es feia difícil poder circular. L’autopista AP-7 es va tancar entre Maçanet de la Selva i Girona, així com entre la Jonquera i el Pertús, la N-340 va quedar tallada a la zona de l’Ordal, l’AP-2 entre el Vendrell i les Borges Blanques i l’N-II al coll de la Panadella. Els vehicles havien de circular amb cadenes a l’N-II entre Malgrat de Mar i Girona, les quals també van ser necessàries per tal de poder circular pels carrers del centre de la ciutat de Girona o Figueres. Tot plegat va deixar un gran nombre de municipis totalment aïllats i incomunicats.

Aquesta gran nevada és ben recordada per tothom per la seva magnitud, l’aïllament i la manca de llum i aigua que van patir molts pobles i viles fins força dies després.