50 anys dels aiguats catastròfics de setembre de 1971
PUBLICADA EL 23/09/2021
(descarrega’l en format PDF)
Aquesta setmana es compleixen 50 anys d’un llarg episodi d’aiguats forts que va tenir lloc del 18 al 24 de setembre de 1971, el qual va produir acumulacions de més de 160-200 mm en 24 hores durant cinc dies consecutius en algun punt del país, fet del tot excepcional. A Esparreguera (Baix Llobregat) es van registrar 308,0 mm en 24 h, des de les 07 UTC del 20 fins a les 07 UTC del 21 de setembre de 1971. Aquest valor de precipitació diària és un dels deu valors més elevats mesurats a Catalunya des de 1930. Durant tot l’episodi es van acumular fins a 469,0 mm a Xerta (Baix Ebre) i 463,7 mm a Llinars del Vallès (Vallès Oriental). També, es van produir riuades molt significatives així com inundacions a bona part del país, però sobretot a les conques del Llobregat, el Besòs, el Ter, la Tordera, el Fluvià, la Muga i el Rard. Malauradament, cal lamentar la mort de 23 persones a Catalunya (dues a la Catalunya Nord). Els danys materials es van valorar en més de 42 milions € de l’època, equivalents actualment a uns 869 milions €.
Descripció general
Al llarg de la setmana del 18 al 24 de setembre de 1971 va tenir lloc un llarg episodi de pluges torrencials que va afectar bona part de Catalunya, en el qual durant cinc dies consecutius (19-23 de setembre) es van acumular valors superiors als 160-200 mm en 24 h en algun punt del país. Aquest fet és del tot excepcional.
Els forts aiguats es van produir a conseqüència de la presència d’una borrasca aïllada en altura al sector nord-occidental de la península Ibèrica des del 18 fins al 22 de setembre de 1971. La depressió en altura va afavorir la inestabilitat en capes mitjanes i altes de la troposfera i va generar una petita baixa en superfície entre el nord d’Àfrica i el mar d’Alboran, la qual va provocar un flux d’aire molt humit i potencialment inestable del sud-est sobre la costa catalana. La massa d’aire, en veure’s forçada a ascendir pel relleu litoral o prelitoral, va desencadenar els forts aiguats que es van formar seguint les diverses línies de convergència del vent en superfície, situades cada dia en un lloc diferent. La inestabilitat va afavorir la convecció al llarg de tota una setmana a causa del bloqueig produït per un important anticicló entre les illes Britàniques i l’Europa central. També cal destacar els forts cops de vent que va acompanyar la precipitació torrencial al llarg d’aquells dies.
En detall, l’evolució dels aiguats durant l’episodi va ser la següent:
El primer dia, el 18 de setembre de 1971, els aiguats van ser molt locals i només van afectar el delta del Llobregat, amb un valor màxim de precipitació de 70,0 mm a Gavà (Baix Llobregat).
El segon dia, el 19 de setembre de 1971, els aiguats van ser molt més generals i van afectar la zona prelitoral de les Terres de l’Ebre, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, la Selva, l’Alt Empordà, el Rosselló i el Vallespir, així com algun punt litoral del Baix Ebre i el Baix Camp, amb uns valors màxims de precipitació de 217,0 mm a Xerta (Baix Ebre) i 172,0 mm a Rasquera (Ribera d’Ebre).
El tercer dia, el 20 de setembre de 1971, és quan els aiguats van ser més extensos. Les comarques més afectades van ser el Baix Llobregat, el Vallès, el Bages i el Moianès, així com el Gironès, Osona, la Selva i l’Alt Empordà. El valors màxims de precipitació van ser de 308,0 mm a Esparreguera (Baix Llobregat) i 275,0 mm a Santa Maria de Palautordera – el Remei (Vallès Oriental). La distribució espacial de la precipitació va ser molt irregular. A les Terres de l’Ebre pràcticament no va ploure res. Al Baix Llobregat, mentre a Gavà van registrar-se 114,0 mm, a l’Aeroport de Barcelona només es van recollir 9,0 mm, el qual es troba situat a uns 7 km en línia recta cap al sud-est de Gavà.
El quart dia, el 21 de setembre de 1971, els aiguats van tornar a ser molt forts al prelitoral de les Terres de l’Ebre, així com a la Conca de Barberà, el Priorat, les Garrigues, la Cerdanya, el Vallespir i el litoral de l’Alt Empordà, amb valors màxims de precipitació de 184,0 mm a Ginestar i 179,6 mm a Benissanet (Ribera d’Ebre).
El cinquè dia, el 22 de setembre de 1971, la pluja més intensa va afectar sobretot el litoral de l’Alt Empordà i zones del Pirineu occidental i el Rosselló, amb uns valors màxims de precipitació de 285,0 mm a Cadaqués i 153,4 mm a l’Escala (Alt Empordà).
El sisè dia, el 23 de setembre de 1971, la precipitació torrencial va concentrar-se al Vallès i el Baix Llobregat, però també va afectar punts del litoral de les Terres de l’Ebre així com de l’Alt Penedès. Es van registrar valors màxims de precipitació de 160,4 mm a Llinars del Vallès i 158,6 mm a Cardedeu – Creu de la Serreta (Vallès Oriental).
El setè dia, el 24 de setembre de 1971, finalment, els aiguats van ser menys intensos que dies enrere i de caràcter més local concentrant-se al delta del Llobregat i al Barcelonès, amb uns valors màxims de precipitació de 77,0 mm a l’Aeroport del Prat i 70,0 mm a Gavà (Baix Llobregat).
En el total de l’episodi, des de les 07 UTC del 18/09/1971 fins a les 07 UTC del 25/09/1971, es van registrar valors acumulats de precipitació superiors als 300 mm a molts punts del país, tant del sud com del nord, però sobretot a les Terres de l’Ebre, el Baix Llobregat, el Vallès, l’Alt Empordà, la Cerdanya i el Vallespir. Els acumulats més importants van ser: 469,0 mm a Xerta (Baix Ebre), 463,7 mm a Llinars del Vallès i 447,7 mm a Sant Celoni – Sot de les Granotes (Vallès Oriental).
A la taula següent es mostra un llistat dels valors de precipitació acumulada superiors als 300 mm a les estacions meteorològiques manuals disponibles a Catalunya durant l’episodi d’aiguats, des de les 07 UTC del 18/09/1971 fins a les 07 UTC del 25/09/1971. Cal esmentar que els valors de precipitació a les estacions meteorològiques manuals es mesuren cap a les 07 UTC, anotant la precipitació recollida durant les 24 hores anteriors i assignant aquest valor al dia anterior en què es realitza la mesura. Aquest interval de temps de 24 h, que no correspon exactament amb el dia civil (0-24 UTC), es coneix com a dia pluviomètric (7-7 UTC).
En el mapa següent, es troba el camp de la precipitació acumulada total durant l’episodi, des de les 07 UTC del 18/09/1971 fins a les 07 UTC del 25/09/1971. El mapa s’ha obtingut a partir de les dades 353 pluviòmetres manuals distribuïts per tot Catalunya. A part de la distribució irregular de la precipitació, s’hi pot observar que els valors màxims de precipitació acumulada es van produir en diverses àrees del país repartides des del sud fins al nord. Destaquen el prelitoral de les Terres de l’Ebre, el Montserratí, el delta del Llobregat, el Vallès, la conca alta de la Tordera, l’Alt Empordà, la serralada del Cadí i les capçaleres del Ter i el Freser.
Anàlisi meteorològica
La situació meteorològica va venir dominada per la formació d’una borrasca aïllada a nivells alts (500 hPa, uns 5500 m d’altitud) a partir del migdia del 18 de setembre de 1971 sobre la vertical del mar Cantàbric. Aquesta baixa en altura va anar profunditzant-se durant el 19 de setembre fins a situar-se sobre la vertical del sector nord-occidental de la península Ibèrica. La presència d’aquesta baixa va crear condicions favorables a la inestabilitat a capes mitjanes i altes de la troposfera a tota la Península. Durant els següents dos dies, la borrasca en altura va anar basculant sobre aquell sector de la península Ibèrica fins tornar a ser absorbida per la circulació general de ponent cap al vespre del 22 de setembre. A més, inicialment va afavorir la formació d’una baixa relativa (amb uns 1015 hPa al seu centre) cap al nord d’Àfrica la matinada del 19 de setembre. Aquesta baixa en superfície va anar profunditzant-se poc a poc fins a situar-se sobre el mar d’Alboran, amb una pressió al seu centre al voltant del 1010 hPa el vespre del 20 de setembre. La depressió també va bascular entre el mar d’Alboran i l’estret de Gibraltar durant els següents dies, fins que va arribar a desaparèixer del tot cap al nord d’Àfrica el 24 de setembre.
Al llarg d’aquest període, la presència de la borrasca en superfície va comportar un important flux del sud-est cap a Catalunya, amb l’advecció d’una massa d’aire humit, càlid i potencialment inestable de la Mediterrània occidental. La massa d’aire es va veure forçada a ascendir pel relleu de la serralada litoral o prelitoral, continuant lliurement per la troposfera gràcies a les condicions favorables d’inestabilitat a les capes mitjanes i altes a conseqüència de la presència de la baixa en altura. Cal remarcar l’existència d’un important cisallament vertical del vent (diferència de la direcció del vent amb l’altura: sud-est/est en superfície, est/sud-est a 850 hPa i sud-oest/oest a 500 hPa), el qual afavoreix el desenvolupament de forta convecció.
Com a resultat, van desencadenar-se aiguats intensos en diferents punts del país. L’inici o desencadenant de la convecció lliure es va produir principalment en les zones on es van formar línies de convergència superficial del vent, que van anar produint-se de manera erràtica i en diferents indrets del territori durant aquells dies, tal i com es conclou en un estudi de reànalisi de l’episodi desenvolupat per Llasat et al. (2007). Aquest fet va repartir per tot el litoral i prelitoral els màxims de precipitació de tot l’episodi sense concentrar-los a certes zones del territori, com sol passar en molts episodis de pluja torrencial.
Per una altra banda, cal destacar que aquesta situació tan important d’inestabilitat va poder romandre tants dies seguits a conseqüència del bloqueig produït per la presència d’un important anticicló entre les illes Britàniques i l’Europa central. Aquest anticicló estava situat inicialment entre el nord de les Açores i les illes Britàniques, cap a la matinada del 18 de setembre de 1971, amb valors de pressió al seu centre superiors als 1033 hPa. Durant els dies següents l’anticicló es va anar situant sobre les illes Britàniques, allargassant la seva influència cap a l’Europa central, on va acabar instal·lant-se amb una pressió al seu centre superior als 1035 hPa, cap a la matinada del 22 de setembre. Els següents dos dies, va anar desplaçant-se lentament cap a l’oest. Aquest anticicló, a més, va ajudar a reforçar el flux de vent en superfície del sud-est sobre la costa catalana, que ja estava produint la baixa en superfície mencionada anteriorment del mar d’Alboran.
A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NOAA-ESRL, EUA) per als camps de temperatura, altura geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps en superfície de temperatura a 2 m, pressió al nivell del mar i vent a 10 m (mapes inferiors). Es mostren dues figures per a quatre moments diferents del llarg episodi d’aiguats forts. A la primer figura, els mapes corresponen al 19/09/1971 a les 12 UTC (mapes de l’esquerra) i el 20/09/1971 a les 12 UTC (mapes de la dreta). A la segona figura, els mapes corresponen al 21/09/1971 a les 12 UTC (mapes de l’esquerra) i el 22/09/1971 a les 00 UTC (mapes de la dreta). En tots ells es poden identificar els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.
Danys produïts
A conseqüència dels forts aiguats registrats en diferents punts del país durant tants dies seguits molts rius i rieres van patir desbordaments importants que van provocar molts danys materials. Van desbordar-se els rius Llobregat, Cardener, Anoia, Besòs, Congost, Ripoll, Mogent, Tordera, Ter, Onyar, Güell, Fluvià, Muga, Manol i Rard així com nombrosos barrancs, torrents i rieres del litoral i prelitoral des del Baix Ebre fins al Rosselló del 20 al 23 de setembre de 1971. Els nombrosos desbordaments van provocar també el tall d’un elevat nombre de vies de comunicació així com del subministrament de la llum i l’aigua a molts municipis de tot el país.
El valor material dels danys van superar els 7.000 milions de pessetes de l’any 1971 (aproximadament uns 42 milions €), que equivaldrien actualment a uns 869 milions €. Malauradament, cal lamentar la mort de 23 persones a Catalunya (dues a la Catalunya Nord), la majoria d’elles arrossegades per la força de l’aigua.
La crescuda que va experimentar el Llobregat, amb un cabal màxim de 3080 m3/s a Martorell (Baix Llobregat), és la més important des que es tenen mesures. Aquest cabal màxim es va assolir en només 5 h (de 100 a 3080 m3/s) el 20 de setembre de 1971 (ACA, 2011). La important avinguda del Llobregat va provocar l’esfondrament del pont de la Palanca i la destrucció del balneari de la Puda a Esparreguera (Baix Llobregat). A més, es va perdre tota la collita del delta del Llobregat ja que va quedar totalment negada per les aigües. També, es van produir danys greus en unes 450 indústries, les quals van haver de suspendre la seva activitat durant força dies, per exemple, la factoria de la SEAT o Mercabarna a la Zona Franca (Barcelonès).
La forta avinguda que va patir la Tordera va malmetre dos pilars del pont de l’autopista AP-7, el qual va quedar parcialment trencat i esfondrat en el terme de Fogars de la Selva (Selva). En d’altres poblacions, la força de les aigües desbordades va endur-se’n o esfondrar diversos ponts, com per exemple el pont de Molins de Rei sobre el Llobregat o el d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), el de la riera de Gaià de la carretera B-120 a Viladecavalls, el de la riera de Can Marcet a Sant Cugat del Vallès, el de la riera de Vacarisses i el de la riera de Rubí (Vallès Occidental), el de l’avinguda de Pius XII sobre el torrent Caganell a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) o el de la riera de Sant Nazari a Garriguella (Alt Empordà), entre d’altres.
A Figueres (Alt Empordà) el desbordament violent de la riera de Galligants el 20 de setembre de 1971 va arrasar totes les hortes de les seves ribes. El mateix dia, a Terrassa (Vallès Occidental), la crescuda grossa de la riera de les Arenes va trencar una part del seu mur de contenció i es van inundar nombrosos baixos i carrers. El 21 de setembre de 1971, a Tivissa (Ribera d’Ebre) es va produir una barrancada molt intensa que va causar nombrosos danys en tota la ribera del barranc de la Fotx.
Aquest episodi va deixar una important empremta en els municipis on es van produir més danys i amb motiu del seu 50è aniversari durant el mes de setembre de 1971 s’han planificat diversos actes commemoratius, exposicions, recull de testimonis, xerrades o conferències. Cal destacar entre tot aquest material, el reportatge audiovisual realitzat per l’Ajuntament de Martorell (Baix Llobregat), un dels municipis més afectats per les inundacions del Llobregat durant aquest episodi, que es pot visualitzar pel Youtube (https://youtu.be/N86pR9iY928).
Referències i enllaços d’interès
– ACA (2012): Riuada del riu Llobregat a Castellbell i el Vilar, 20 de setembre de 1971. Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori. Agència Catalana de l’Aigua, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 9 pp.
– Ibáñez Villanueva, J. (2011): “Setembre de 1971. Riuades catastròfiques”. Barcelona: Històries del temps, 1971-1980. (Article sobre els aiguats catastròfics de setembre de 1971 a Catalunya, del Blog meteorològic de l’observador Quim Ibáñez Villanueva de Cerdanyola del Vallès – Can Coll, Vallès Occidental. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorològics històrics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l’actualitat).
– La Bústia (2021): “Martorell, Olesa i Esparreguera recorden els aiguats de fa 50 anys” (Article digital d’una publicació periòdica d’Olesa de Montserrat sobre els 50 anys dels aiguats de setembre de 1971).
– Llasat, M.C., F. Martín i A. Barrera (2007): “From the concept of ‘kaltluftropfen’ (cold air pool) to the cut-off low. The case of September 1971 in Spain as an example of their role in heavy rainfalls”. Meteorology and Atmospheric Physics, 96, pp. 43-60, doi:10.1007/s00703-006-0220-9. (Article científic sobre l’episodi de pluja torrencial de setembre de 1971 a Catalunya).