100 anys dels Aiguats de Sant Cinto i Santa Elena (1921)

PUBLICADA EL 17/08/2021

(descarrega’l en format PDF)

Entre el 17 i 18 d’agost de 1921, ara fa cent anys, va tenir lloc un episodi de tempestes molt fortes que van acumular més de 100 mm en poc més de 2 hores. Es van produir importants riuades i inundacions a bona part de Catalunya, però sobretot a les conques del Francolí i el Gaià (nit del 17 d’agost) i a l’Empordà (matinada del 18 d’agost). Aquest episodi es coneix amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Cinto a les conques del Francolí i el Gaià, ja que el 17 d’agost és el dia de Sant Jacint (Cinto). També és conegut amb el nom de l’Aiguat de Santa Elena a l’Empordà, ja que el 18 d’agost és del dia de Santa Elena.

Danys produïts pel violent desbordament del Gaià del 17/08/1921 a la Riera de Gaià (Tarragonès)
Imatge dels avellaners, fang i pedres dipositats sota la muntanya del Castellot a la Riera de Gaià (Tarragonès) per la forta crescuda del Gaià durant la nit del 17 d’agost de 1921 (Font: Família Terrafeta).
Danys produïts per la violenta crescuda de la riera sa Rierassa de Cadaqués (Alt Empordà) el 18/08/1921.
Pont completament destruït per la violenta crescuda de sa Rierassa de Cadaqués (Alt Empordà) durant la matinada del 18 d’agost de 1921 (Font: Societat l’Amistat de Cadaqués).

Descripció general

La presència d’una borrasca a la península Ibèrica, força intensa per a l’època de l’any, va facilitar que l’activitat tempestuosa comencés vora les 15 h del 17 d’agost de 1921 cap a les comarques de les Terres de Ponent i de l’Ebre amb tempestes fortes però de curta durada. Cap al vespre, es va formar una línia de tempestes molt intenses i força estàtiques cap a l’Alt Camp i rodalies, les quals van acumular més de 100 mm en unes dues hores en localitats com Valls o Casafort (Nulles). Aquesta línia de tempestes va anar progressant i generalitzant-se cap al nord durant la matinada del 17 al 18 d’agost. Es van anar repetint valors d’intensitat de precipitació molt elevats així com acumulacions destacables de precipitació cap a la Catalunya Central i les comarques del nord-est. Finalment, els aiguats van acabar afectant l’Empordà i el Rosselló cap al matí del 18 d’agost de 1921. Les tempestes van venir acompanyades de molta activitat elèctrica i fortes ràfegues de vent.

Els registres de precipitació van ser molt irregulars, com sol ser habitual en una situació de tempestes a l’estiu, a més amb diferències molt destacables en els valors acumulats en pocs kilòmetres. Per exemple, a la comarca de l’Alt Camp es van registrar 142 mm a Valls, i en canvi a uns 4,5 km en línia recta cap a l’oest van registrar-se 0 mm a Picamoixons. Es van acumular més 100 mm en nombrosos indrets del país situats a les serralades prelitoral i litoral des de la conca del Francolí fins a la conca de la Tet (Rosselló).

Des del vespre del 17 d’agost fins al migdia del 18 d’agost de 1921 van acumular-se fins a 187,2 mm a Girona, 180,3 mm a l’Escala (Baix Empordà), 177,3 mm a Cadaqués (Alt Empordà), 174,0 mm a Santa Coloma de Farners (Selva) i 170,8 mm a Perpinyà (Rosselló). A la següent taula es mostra un llistat dels valors de precipitació acumulada superiors als 100 mm a les estacions meteorològiques manuals disponibles a Catalunya des de les 07 UTC del 17/08/1921 fins a les 07 UTC del 19/08/1921. Cal esmentar que els valors de precipitació a les estacions meteorològiques manuals es mesuren cap a les 07 UTC, anotant la precipitació recollida durant les 24 hores anteriors i assignant aquest valor al dia anterior en què es realitza la mesura. Aquest interval de temps de 24 h, que no correspon exactament amb el dia civil, es coneix com a dia pluviomètric.

Llista de pluviòmetres manuals que van superar els 100 mm de precipitació acumulada (del 17 al 18 d'agost de 1921)

Anàlisi meteorològica

L’anàlisi meteorològica de l’episodi s’ha fet a partir de les reanàlisis del 20CRP (Compo et al., 2011) (1851-2014) obtingudes per l’NCEP-NCAR (Centres Nacionals de Predicció Ambiental i de Recerca de l’Atmosfera dels EUA). Aquestes reanàlisis meteorològiques, per al període anterior a l’any 1948, s’han simulat tenint en compte només dades antigues mesurades en superfície a tot el món i dades de contorn de variables meteorològiques procedents de simulacions climàtiques a nivell global. Aquestes simulacions s’han desenvolupat aplicant una tècnica d’assimilació de dades per conjunts, minimitzant biaixos i errors pel fet de no tenir dades mesurades a diferents nivells de l’atmosfera (dades que sí són disponibles a través dels radiosondatges des del 1948, i també a partir dels diferents satèl·lits meteorològics des del 1979). Per tant, els camps de les variables meteorològiques principals de les reanàlisis són físicament consistents amb les dades en superfície disponibles en el moment, però són només una aproximació o estimació a la configuració real que hi havia aleshores.

La primera quinzena del mes d’agost de 1921 va ser força càlida dominada per la influència d’una dorsal africana que va provocar valors de temperatura màxima superiors als 35 °C a les Terres de l’Ebre, de Ponent així com la Catalunya Central i valls del prelitoral. Puntualment es van assolir valors per damunt dels 40 °C a la Ribera d’Ebre, amb un valor màxim de 42,0 °C a Flix – Fàbrica Ercros el 8 d’agost de 1921. Aquesta situació va propiciar la formació d’una massa càlida i humida sobre la mar Mediterrània.

La situació meteorològica durant l’episodi va venir caracteritzada per l’arribada d’una borrasca des de les Illes Britàniques la qual va entrar pel golf de Lleó el vespre del 17 d’agost, amb un important embossament d’aire fred associat a 500 hPa (uns 5.500 m d’altitud) amb un valor de temperatura inferior als -20 °C en el seu centre sobre el Cantàbric. La matinada del 18 d’agost, el centre de la pertorbació (amb valors de pressió inferiors als 1006 hPa) va situar-se sobre la vertical del País Valencià i va provocar un flux de vent del sud-est cap a la costa catalana aportant una massa d’aire càlid i humit, la qual és potencialment molt inestable. Aquesta massa es va veure obligada a ascendir pels relleus litorals i prelitorals. Aquest ascens es va veure afavorit ràpidament, ja que hi havia condicions d’inestabilitat. Existia un important cisallament del vent amb l’altura (canvi de la direcció del vent: sud/sud-est en superfície, sud/sud-oest a 850 hPa i sud-oest/oest a 500 hPa). Per tant, van desencadenar-se tempestes molt intenses entre el vespre del 17 d’agost i la matinada del 18 d’agost a diferents punts del país que van deixar valors molt abundants de precipitació.

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NOAA-ESRL, EUA) del 17/08/1921 a les 18 UTC (mapes de l’esquerra) i del 18/08/1921 a les 00 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura, altura geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps en superfície de temperatura a 2 m, pressió al nivell del mar i vent a 10 m (mapes inferiors). En tots ells es poden identificar els trets meteorològics generals de l’episodi  comentats anteriorment.

Mapes de les reanàlisis del 20CRP (NOAA-ESRL, EUA)

Danys produïts

Com a conseqüència dels forts aiguats registrats en diferents punts de la serralada Prelitoral molts rius i rieres van patir desbordaments sobtats que van provocar importants danys materials. Van desbordar-se els rius Francolí, Gaià, Foix, Anoia, de Calders, Llobregat, Mèder, Güell, Onyar, Ter, Daró i Muga i les rieres del Carme, de la Llacuna, de Santa Coloma, Gavarressa i sa Rierassa, així com nombrosos barrancs i torrents del litoral i prelitoral des del Baix Camp fins a l’Alt Empordà i el Rosselló.

La força de les aigües va endur-se nombrosos ponts, va destruir molts molins així com que quedessin completament arrasats molts camps, sobretot a les conques del Francolí i el Gaià i a la zona de l’Empordà. El desbordament del Gaià també se’n va endur les vies del ferrocarril entre Altafulla i Tamarit (Tarragonès).

Enllaços o articles d’interès

– Blanch i Torrebadell, Joan Carles (2010): La “Gaianada del 21” a la Riera del Gaià. Revista La Reclosa núm. 10, pp. 63-80.

– Compo, G. P., J. S. Whitaker, P. D. Sardeshmukh, N. Matsui, R. J. Allan, X. Yin, B. E. Gleason Jr., R. S. Vose, G. Rutledge, P. Bessemoulin, S. Brönnimann, M. Brunet, R. I. Crouthamel, A. N. Grant, P. Y. Groisman, P. D. Jones, M. C. Kruk, A. C. Kruger, G. J. Marshall, M. Maugeri, H. Y. Mok, Ø. Nordli, T. F. Ross, R. M. Trigo, X. L. Wang, S. D. Woodruff i S. J. Worley (2011): “The Twentieth Century Reanalysis Project”. Q. J. R. Meteorol. Soc., 137, pp. 1-28.

– Santesmases i Ollé, Josep (2010): Los nats no ho havien vist. L’Aiguat de Sant Cinto a la conca mitjana del Gaià. Revista La Reclosa núm. 10, pp. 81-116.

– SMC (1921): Pluges a Catalunya durant l’estiu de 1921 per Joaquim Febrer. Nota d’Estudi núm. 1. Servei Meteorològic de Catalunya, Barcelona, 5 pp.