125 anys de l’Aiguat de Sant Antoni de gener de 1898

PUBLICADA EL 16/01/2023

(descarrega’l en format PDF)

Entre el 12 i 17 de gener de 1898 va tenir lloc un important temporal de pluja, conegut amb el nom popular d’Aiguat, Temporal o Riuada de Sant Antoni, que va provocar pluja molt abundant i continuada així com inundacions molt greus en desbordar-se tots els rius del litoral i prelitoral de Catalunya, des de l’Ebre (Baix Ebre) fins a l’Aglí (Rosselló).

Es van acumular més de 350 mm en sis dies a punts del quadrant nord-est del país, i probablement quantitats superiors al Montseny, la serralada Transversal, l’Albera, les Salines i el Canigó. Les inundacions van provocar 3 víctimes mortals a la conca del Llobregat i nombrosos danys materials en hortes, murs, cases així com en les infraestructures viàries i ferroviàries.

El 17 de gener és la Diada de Sant Antoni Abat, d’aquí el nom popular d’aquest important temporal de pluja.

Pont de Sant Boi del Llobregat destrossat per la força de les aigües durant l'Aiguat de Sant Antoni de 1898.
Pont de Sant Boi de Llobregat destrossat per la força de les aigües del Llobregat durant l’Aiguat de Sant Antoni de gener de 1898. Fotografia de la revista “La Hormiga de Oro”, any XV, núm. 4 de 31 de gener de 1898 (Font: BNE – Biblioteca Nacional d’Espanya).
Pont de Sant Adrià de Besòs destrossat per la força de les aigües del Besòs durant l'Aiguat de Sant Antoni de gener de 1898.
Pont de la carretera de Mataró i del tramvia a Badalona, a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), destrossat per la força de les aigües del Besòs durant l’Aiguat de Sant Antoni de gener de 1898. Fotografia d’A.S. Xatart, de la revista “La Ilustración Artística”, any XVII, núm. 840 de 31 de gener de 1898 (Font: BNE – Biblioteca Nacional d’Espanya).
Can Canalies a Sant Joan Despí malmès per la força de les aigües del Llobregat durant l'Aiguat de Sant Antoni de gener de 1898.
Part de Can Canalies, a Sant Joan Despí (Baix Llobergat), destrossada per la força de les aigües del Llobregat durant l’Aiguat de Sant Antoni de gener de 1898. Fotografia d’A.S. Xatart, de la revista “La Ilustración Artística”, any XVII, núm. 840 de 31 de gener de 1898 (Font: BNE – Biblioteca Nacional d’Espanya).

Descripció general

L’estiu i la tardor de 1897 havien estat plujosos o molt plujosos a gran part de Catalunya, però sobretot al quadrant nord-est. L’agost i el setembre van presentar força activitat tempestuosa i la resta de mesos van ser plujosos o molt plujosos. Durant els mesos previs, d’octubre a desembre, van tenir lloc quatre temporals de pluja destacables:

  1. Del 30 de setembre al 2 d’octubre de 1897, amb valors màxims superiors als 100 mm així com diverses inundacions a les conques del Llobregat i el Besòs i el desbordament de les rieres del pla de Barcelona i del Maresme.Del 30 de setembre al 2 d’octubre de 1897, amb valors màxims superiors als 100 mm així com diverses inundacions a les conques del Llobregat i el Besòs i el desbordament de les rieres del pla de Barcelona i del Maresme.
  2. Del 1r al 4 de novembre de 1897, amb valors màxims superiors als 200 mm així com nombroses inundacions a la conca de la Tordera i el desbordament dels barrancs del Baix Ebre i les rieres del Maresme.
  3. De l’11 al 14 de novembre de 1897, amb valors màxims superiors als 150 mm així com un nombre important d’inundacions a les conques del Fluvià i la Muga i el desbordament de les rieres del Maresme i del Cap de Creus.
  4. Del 17 al 20 de desembre de 1897, amb valors màxims superiors als 125 mm així com algunes inundacions a la conca de l’Anoia i el Ter.

L’Aiguat de Sant Antoni es va produir després d’un temporal de pluja previ, del 7 al 9 de gener de 1898, no tan intens, però que va deixar el terreny saturat i valors màxims acumulats superiors als 150 mm al sector nord-est del país. Per tant, la precipitació caiguda durant el temporal de Sant Antoni va anar a parar als cursos fluvials incrementant notablement els cabals, que ja eren força elevats.

Del 12 al 17 de gener de 1898 va tenir lloc un important temporal de llevant que va afectar principalment la meitat oriental del país, amb pluja molt abundant els dies 12, 13, 15 i 16; i pluja més continuada i moderada els dies 14 i 17.

A l’any 1898 hi havia molt poques estacions manuals disponibles a Catalunya (29, en total), però tot i així, com que es trobaven distribuïdes de manera força homogènia per la meitat est del país, es pot extreure una bona idea general de com es va comportar aquest temporal de llevant. El valors de precipitació van superar els 350 mm del 12 al 17 de gener de 1898 a punts del quadrant nord-est de Catalunya i probablement quantitats superiors al Montseny, la serralada Transversal, l’Albera, les Salines i el Canigó.

En detall, la distribució de la precipitació diària durant el temporal de pluja va ser la següent:

  • El dia 12, la pluja va començar a caure de manera feble a gran part del país, tret d’alguns punts del litoral i del prelitoral on van superar-se els 40 mm: 76,0 mm a Sant Hilari Sacalm (Selva), 43,0 mm a Vilanova i la Geltrú (Garraf) i 42,8 mm a Roses (Alt Empordà).
  • El dia 13, va ploure de manera general a tota la meitat oriental del país, amb valors màxims de precipitació superiors als 80 mm a la Selva i el Gironès: 86,0 mm a Sant Hilari Sacalm i 83,5 mm a Girona.
  • El dia 14, la precipitació es va mantenir al quadrant nord-est, on va ploure de forma continuada i amb intensitat moderada. Es van registrar valors superiors als 50 mm al Rosselló: 57,5 mm a Perpinyà i 34,0 mm a Sant Hilari Sacalm (Selva). En canvi, va haver-hi poca pluja o res de la Tordera cap al sud.
  • El dia 15, va tornar a intensificar-se la precipitació a tota la meitat est del país, amb valors acumulats importants a la Selva, el Vallès i el Maresme: 76,0 mm a Sant Hilari Sacalm i 57,8 mm a Terrassa (Vallès Occidental).
  • El dia 16, la precipitació va ser força general i d’intensitat elevada, amb valors màxims superiors als 80 mm a la Selva i el Vallès: 93,0 mm a Sant Hilari Sacalm i 80,0 mm a Terrassa.
  • El dia 17, la precipitació va anar a la baixa, tant en intensitat com en valors acumulats, però va continuar sent força general a gran part del país. Tot i així, es van acumular valors superiors als 50 mm en zones litorals i de l’interior: 58 mm a Vilanova i la Geltrú, 55,3 mm a Roses i 53,8 mm a Granyena de Segarra (Segarra).

A la següent taula es mostra un llistat amb els valors de precipitació acumulada superiors als 100 mm des de les 08 UTC del 12/01/1898 fins a les 08 UTC del 18/01/1898 en totes les estacions meteorològiques manuals que es trobaven en funcionament aleshores amb dades coherents (27, en total). Com a valors màxims cal destacar els 384,0 mm a Sant Hilari de Sacalm (Selva) i 351,2 mm a Prada (Conflent).

EstacióComarcaPrecipitació en mm 12-17 gener 1898
Sant Hilari SacalmSelva384,0
PradaConflent351,2
Girona – Antic InstitutGironès246,0
Terrassa – Escoles PiesVallès Occidental235,3
RosesAlt Empordà219,2
Granyena de SegarraSegarra216,5
Sabadell – Escoles PiesVallès Occidental193,5
Barcelona – plaça de la UniversitatBarcelonès179,2
Caldes de MontbuíVallès Oriental178,3
VernetConflent166,2
Vilanova i la GeltrúGarraf161,3
MontlluísConflent159,0
Perpinyà – ObservatoriRosselló157,1
Mataró – Escoles PiesMaresme152,9
Canet de MarMaresme130,0
Far de Sant SebastiàBaix Empordà126,3
Barcelona – Granja ExperimentalBarcelonès126,1
Cardedeu – Casa BalveyVallès Oriental121,0
Manresa – Col·legi Sant IgnasiBages120,4
Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat116,2
PalafrugellBaix Empordà100,7
Taula 1: Valors de precipitació acumulada superiors als 100 mm (dades de 8 a 8 UTC).

Anàlisi meteorològica

La situació meteorològica durant l’Aiguat de Sant Antoni va venir caracteritzada per un embossament d’aire fred en altura (amb valors de temperatura al voltant de –32 ºC a uns 5.500 m d’altitud), el qual s’havia aïllat de la circulació general de l’oest els dies previs (9-10 de gener) sobre la península Ibèrica. Aquesta bossa freda en altura va facilitar la formació d’una baixa al nord d’Àfrica en superfície, amb valors de pressió atmosfèrica inferiors a 1011 hPa (10 de gener). Ambdós centres d’acció van anar canviant la seva posició els dies posteriors, entre l’11 i 18 de gener. L’embossament d’aire fred es va estar movent pels voltants del sud de la Península acabant al mar d’Alboran i escalfant-se amb els pas dels dies, arribant a una temperatura d’uns –27 ºC a 500 hPa (uns 5.500 m d’altitud) cap al final de l’episodi. Per una altra banda, la baixa en superfície va situar-se entre el nord d’Àfrica i el sud peninsular, tot i que desdibuixant-se amb els pas dels dies i perdent la seva intensitat: 1015 hPa, el 12 de gener; 1019 hPa, el 13 de gener; 1022 hPa, el 16 de gener i fins a desaparèixer el 17 de gener, en quedar absorbida per una altra baixa nord-africana situada més al sud.

Paral·lelament, a l’oest de la península Ibèrica, un anticicló amb valors de pressió superiors als 1033 hPa al seu centre, va anar desplaçant-se cap a l’Europa central i enfortint-se en el seu camí. Aquesta alta va assolir valors de pressió superiors als 1041 hPa, ja el 12 de gener, i va arribar a un màxim de fins a 1043 hPa, el 14 de gener. Posteriorment, l’anticicló va anar debilitant-se poc a poc, amb valors màxims de pressió lleugerament superiors als 1036 hPa cap al final de l’episodi.

Entre l’anticicló de l’Europa central i la baixa nord-africana, es va establir un important flux superficial de l’est sobre Catalunya, amb l’advecció d’una massa d’aire temperat i molt humit, potencialment molt inestable, que va afavorir la formació d’aiguats forts durant aquest temporal. A més, aquest flux d’aire temperat va provocar que la precipitació només fos en forma de neu a les cotes altes del Pirineu, i per tant, que la crescuda de cabals dels principals rius del país fos encara més important.

Un altre factor important a tenir en compte durant aquest temporal, el qual sol ser present en els episodis d’aiguats forts a Catalunya, és la presència de cisallament vertical en el vent (canvi de la direcció del vent amb l’altitud). En aquest cas, es tenia un flux de llevant (est) en superfície, del sud-est a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) i del sud a 500 hPa (uns 5.500 m d’altitud). Aquests fluxos van comportar una entrada d’aire humit a tots els nivells de la troposfera. Tot això afavoreix la convecció i, per tant, l’ocurrència d’aiguats forts, sempre i quan les condicions d’inestabilitat siguin les apropiades com en el cas que ens ocupa.

Mapes de la situació meteorològica a 500 hPa, 950 hPa i superfície.

A la pàgina anterior es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NOAA-ESRL, EUA) per als camps de temperatura, altura geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps en superfície de temperatura a 2 m, pressió al nivell del mar i vent a 10 m (mapes inferiors) per a les 12 UTC del 15/01/1898 (mapes de l’esquerra) i les 18 UTC del 16/01/1898 (mapes de la dreta). En tots ells es poden identificar els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.

Danys produïts

Durant l’Aiguat de Sant Antoni, van desbordar-se gairebé tots els rius del litoral i prelitoral de Catalunya, des de l’Ebre (Baix Ebre) fins a l’Aglí (Rosselló). En detall, es van desbordar l’Ebre i nombrosos barrancs del Baix Ebre, el Francolí, el Gaià, el Llobregat, l’Anoia, el Cardener, les rieres del pla de Barcelona, el Besòs, el Ripoll, el Congost, el Mogent, el Tenes, les rieres del Maresme, la Tordera, el Daró, el Ter, l’Onyar, el Galligans, el Güell, el Brugent, el Fluvià, la Muga, el Manol, el Llobregat d‘Empordà, el Tec, la Tet, la Bassa i l’Aglí. Malgrat tot, les tres úniques víctimes mortals van produir-se a la conca del Llobregat.

Aquests desbordaments van provocar molts danys en hortes, murs, marges, camins, carreteres i vies del ferrocarril. A més, la força de l’aigua va endur-se diversos ponts com el de Sant Boi de Llobregat i el del ferrocarril del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) sobre el Llobregat, el de la carretera de Mataró sobre el Besòs a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el de la riera de Sant Climent a Viladecans (Baix Llobregat), el del ferrocarril a Canovelles (Vallès Oriental) sobre el torrent del Fangar i el de Llers (Alt Empordà) en el torrent d’en Xibeques.

L’Ebre va desbordar-se puntualment a Tortosa (Baix Ebre) i van inundar-se les hortes de la part baixa del municipi. Es va negar d’aigua sobretot el delta de l’Ebre, en especial la Cava (Baix Ebre), per l’impediment de desguàs del gran cabal del riu al mar. El barrancs de la zona també van desbordar-se i van inundar-se hortes, carrers i baixos de les cases.

El desbordament del Llobregat va inundar tot el seu delta des de Castelldefels (Baix Llobregat) fins a la muntanya de Montjuïc (Barcelonès) i des de Molins de Rei (Baix Llobregat) fins al mar, quedant inundats tots els camps i municipis. A Sant Boi de Llobregat, el nivell de les aigües va assolir valors propers als 2 m en alguns carrers.

Al pla de Barcelona, van sortir de mare totes les rieres que baixen de la serra de Collserola, així que molts carrers i baixos de la ciutat van quedar negats d’aigua i amb danys materials.

La vall del Besòs va quedar tota inundada en desbordar-se el riu i les seves aigües unir-se amb les provinents del desbordament de la riera d’Horta, des de Sant Andreu del Palomar al mar.

Al Maresme, la riera de Sobirans a Arenys a Mar va trencar la carretera a Arenys de Munt i Sant Celoni en tres punts, i la riera de Vallalta va provocar moltes destrosses a Sant Pol de Mar.

La Tordera en desbordar-se va provocar molts danys a les hortes i les infraestructures en el seu curs baix, des de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) fins al mar.

El desbordament del Tec va provocar inundacions greus al Voló i Arles (Vallespir), així com una esllavissada grossa que va tallar durant molts dies la carretera entre Prats de Molló i el Tec (Vallespir).

La inundació provocada per la Tet en la seva vall va provocar molts danys materials, sobretot a Perpinyà (Rosselló), on el riu va assolir una altura de fins a 3,5 m en el pont de Pedra durant la mitjanit del 14 de gener i un cabal de 1.260 m3/s.

Finalment, l’Aglí va desbordar-se inundant una àmplia zona des de Ribesaltes (Rosselló) fins a la seva desembocadura al mar.

Els importants danys causats van fer que aquest temporal sigui un dels més recordats, especialment a la conca del Llobregat, tot i la seva llunyania en el temps (125 anys).

Referències i enllaços d’interès