Hi ha moltes menes de núvols tot i que es poden classificar en tres grans grups: els alts, que són prims i formats per cristallets de gel, els mitjans, una mica més gruixuts i que de vegades poden fer ploure o nevar una mica, i els baixos, més densos i gruixuts.

Hi ha un tipus de núvol baix, molt espectacular, que es forma quan hi ha una diferència important de temperatura entre l’aire que es troba prop de terra i el que hi ha més amunt. Si l’aire que tenim per sobre està molt més fred que el que el que hi ha a la superfície, es creen corrents verticals molt forts (convecció) que formen núvols de tempesta: els cúmulonimbus.

Aquests núvols poden donar lloc a xàfecs forts, a calamarsades, i a llamps. Com que els corrents verticals arriben molt amunt (a mésde 10 quilòmetres!) l’aigua es glaça encara que estiguem a l’estiu i pot caure calamarsa (boletes de gel) o pedra (si té més d’1 centímetre de diàmetre).

El fet que el núvol tingui una part líquida i una part glaçada afavoreix que es carregui elèctricament i que puguin haver-hi descàrregues elèctriques: els llamps. Aquests poden anar d’una part del núvol a una altra o del núvol a terra. Quan cauen escalfen tan l’aire que aquest es dilata de cop i hi ha com una explosió. El soroll que fa aquesta explosió és el tro. Com que el tro viatja a la velocitat del so (uns 340 metres per segon) en 3 segons recorre un quilòmetre. Si dividim entre 3 els segons que passen entre que veiem un llamp i sentim el tro sabrem a quants quilòmetres ha caigut el llamp.