El model anterior no és cert perquè la Terra no només gira al voltant del Sol (aquest moviment origina les estacions), sinó que també gira sobre sí mateixa un cop cada dia, i això és importantíssim per entendre què li passa a l’atmosfera i com s’organitza. També és important perquè tinguem dia i nit, si no, quan dormiríem?

Com que la Terra gira, els corrents d’aire es deriven i no són rectilinis. Imagineu que l’aire que és al pol nord i que està quiet (la Terra, als pols només gira però no es desplaça) comença a viatjar cap el sud, on la Terra sí que té un moviment, cada cop més ràpid, d’oest cap a est. A l’aire, que estava parat, li costa encomanar-se del moviment de la Terra i es retarda respecte d’ell. L’aire té realment un moviment rectilini, però per algú que s’ho mira des de la Terra, l’aire es desvia cap a la dreta de la seva trajectòria.

Això és el que s’anomena la desviació de Coriolis,  i és importantíssima, ja que desvia tots els corrents d’aire i fa que la circulació atmosfèrica es compliqui molt i neixin nous cinturons d’anticiclons i depressions, que l’aire giri al voltant d’ells, que apareguin els vents de llevant a les zones temperades i els alisis, també de llevant, a les zones tropicals. És la complicadíssima circulació general atmosfèrica. La desviació deguda a la força de Coriolis no l’experimenta només l’aire, sinó qualsevol cosa que es mogui sense estar perfectament lligada a la Terra.

Per exemple, la bala d’un canó que dispara molt lluny. Si no es tingués en compte aquesta desviació la bala no encertaria mai l’objectiu.

O el curs d’un riu llarg que vagi de nord a sud o de sud a nord, com el Mississipi, on es pot observar que s’erosiona més la riba dreta que l’esquerra.

O les vies d’un tren que circula segons un meridià: el rail dret es desgasta més que l’esquerra!