IDF Ebre, Fabra i L’Estartit
Per a cadascun dels observatoris es proporciona la corba generalitzada (segons l’equació de Sherman) i l’equació per a obtenir la intensitat (I) de la precipitació (en mm/minut), per a un període de retorn donat (T) i per a una durada (t).
Per exemple, pel cas de l’Observatori de l’Ebre i fent ús de la fòrmula adjunta a la gràfica, la intensitat de precipitació màxima esperada, per a un període de retorn de 10 anys, i per una durada de 10 minuts seria de 2,08 mm/min. En d’altres paraules, un cop cada 10 anys a l’Observatori de l’Ebre es pot donar una intensitat de 20,8 mm en 10 minuts.
Les dades usades
Dades digitalitzades procedents de les bandes diàries dels següents pluviògrafs:
- Pluviògraf de sifó de l’Observatori de l’Ebre (1905-2003)
- Pluviògraf d’intensitats Jardí de l’Observatori Fabra (1927-1992)
- Pluviògraf de sifó de l’estació meteorològica de l’Estartit (1986-2006)
Metodologia
La metodologia es troba descrita en detall al treball Anàlisi de les intensitats màximes de precipitació als Observatoris de l’Ebre i Estartit. Corbes IDF (Pérez, 2012).
De cada font s’obté la precipitació màxima enregistrada per a diferents durades predefinides (1, 5, 10, 50, 100, 500 i 1000 minuts). Les sèries de dades obtingudes per a cada durada són estudiades estadísticament, determinant la distribució de probabilitat i els paràmetres que representen a la mostra. Com que el període de retorn T és el temps de recurrència mitjà entre esdeveniments que igualen o superen una magnitud, es pot relacionar la intensitat de la precipitació amb la freqüència d’ocurrència per a cada durada. Així, s’obtenen les corbes IDF amb l’ajust de la sèrie de dades de cada freqüència a una equació teòrica.