25 anys del temporal de neu de març de 1993

PUBLICADA EL 29/03/2018

A principis d’aquest mes es van complir 25 anys del temporal de neu de l’1-2 de març de 1993 a gran part de Catalunya, el qual afectà principalment la Catalunya Central i les comarques del Nord-est. Aquesta nevada va ser la més important, fora del Pirineu, de la dècada dels anys 90 del segle passat, acumulant-se fins a 130 cm a Vidrà-Collfred (Osona, 1.250 m). A la ciutat de Ripoll van assolir-se gruixos de fins a 65 cm.

Imatge que presentava l’entorn del monestir de Ripoll (Ripollès, 689 m) cap al migdia del 2 de març de 1993 (Foto de Pere Puntí, Diari Avui, núm. 5513, 03/03/1993. Font: Arxiu de Premsa Digitalitzada de l’Ajuntament de Girona
Imatge que presentava l’entorn del monestir de Ripoll (Ripollès, 689 m) cap al migdia del 2 de març de 1993 (Foto de Pere Puntí, Diari Avui, núm. 5513, 03/03/1993. Font: Arxiu de Premsa Digitalitzada de l’Ajuntament de Girona: http://www.girona.cat/sgdap/cat/premsa.php).
Imatge que presentava la plaça de les Eres de Taradell (Osona, 631 m) durant la tarda del 2 de març de 1993 (Foto de Joan Codony, Revista mensual Taradell, núm. 576, abril de 1993. Font: Arxiu de Premsa Digitalitzada de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya
Imatge que presentava la plaça de les Eres de Taradell (Osona, 631 m) durant la tarda del 2 de març de 1993 (Foto de Joan Codony, Revista mensual Taradell, núm. 576, abril de 1993. Font: Arxiu de Premsa Digitalitzada de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya: http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top).

Descripció de l’episodi

L’episodi va tenir una durada d’unes 26 hores de nevada gairebé ininterrompuda, entre el matí/migdia del 1r de març i la tarda/vespre del 2 de març de 1993. Aquesta llarga nevada va produir gruixos importants de neu superiors als 50 cm a la Catalunya Central i a les comarques del nord-est, i puntualment, superiors als 100 cm a la serralada Transversal i el Pirineu oriental. Destaquen els 130 cm de Vidrà-Collfred (Osona, 1.250 m), 80 cm de Vallfogona de Ripollès (Ripollès, 940 m) i Planoles (Ripollès, 1.140m), 75 cm al Turó de l’Home (Vallès Oriental, 1.699 m), 68 cm a Falgars d’en Bas (Garrotxa, 950 m) i 65 cm a Ripoll (Ripollès, 687 m). La neu va caure fins i tot a la mateixa ciutat de Barcelona (de la Gran Via cap amunt), enregistrant-se gruixos destacats a la part alta de la ciutat: 15 cm a la Bonanova (130 m), 20 cm a l’Observatori Fabra (420 m) i 25 cm a la Santa Creu d’Olorda (330 m). A nivell de mar va arribar a nevar al Garraf, Baix Penedès, Tarragonès i Baix Empordà, però quedant blanques només les platges d’Altafulla i Torredembarra (Tarragonès), Calafell (Baix Penedès), Sitges i Vilanova i la Geltrú (Garraf). La nevada va ser més discreta al Pirineu occidental, on s’hi van acumular gruixos de neu força petits, com sol passar en aquest tipus de situacions meteorològiques. En canvi, al Pirineu oriental la nevada va ser molt intensa, amb gruixos propers als 100 cm a la zona de la Collada de Toses (Cerdanya, 1.707 m), nord del Ripollès i serra de l’Albera. Els màxims gruixos de neu van esdevenir al Prepirineu oriental, a cavall entre Osona i el Ripollès, amb valors superiors als 100 cm.  

En altres indrets de la península Ibèrica també va nevar fins al nivell del mar com Algesires o Tarifa (Andalusia), tot i que només va agafar la neu a les muntanyes que rodegen ambdues viles a partir dels 100-200 m. Cap a l’interior de la província de Cadis van superar-se els 20 cm de gruix de neu. A la ciutat de Cadis fins i tot van escapar-se uns pocs flocs en el moment de més intensitat de la precipitació. Al nord d’Àfrica, inclús a la ciutat autònoma de Ceuta va caure aiguaneu fins a nivell de mar, quedant totes les muntanyes properes a la població ben enfarinades. La neu és un meteor molt poc habitual a Ceuta i des d’aleshores no hi ha tornat a nevar. 

La nevada també va ser important a gran part d’Occitània, on va nevar a totes les cotes i es van acumular gruixos de neu superiors als 40 cm a la comarca de la Muntanya Negra, al departament del Tarn. A més, la neu va agafar fins arran de mar al Narbonès i Besierès, amb acumulacions de fins a 11 cm a Grussan (Narbonès, 9 m), al departament de l’Aude. També cal destacar els gruixos de neu de fins a 22 cmCarcassona (Carcassès, 122 m) i 12 cmNarbona (7 m), al departament de l’Aude, i 10 cmTolosa de Llenguadoc (Tolosan, 141 m), al departament de l’Alta Garona.

A continuació apareix el llistat amb els gruixos màxim de neu nova acumulats de l’1 al 2 de març de 1993 a partir de les dades d’observadors meteorològics i informacions dels mitjans de comunicació:

Taula de gruixos de neu per estacio (contingut no accessible)

Anàlisi meteorològica

La nevada es va produir per la formació d’una profunda depressió a l’oest de les Illes Balears (amb valors de pressió al seu centre propers als 984 hPa cap al matí i migdia del 1r de març de 1993) després d’una important entrada d’aire fred d’origen polar de fins a -4 ºC a 850 hPa (1.500 m d’altitud) sobre la vertical de la costa Central i -7 ºC sobre la vertical del Pirineu occidental.  

La irrupció d’aire polar va veure’s afavorida per la presència d’un anticicló de bloqueig a l’Atlàntic durant els últims dies de febrer. Posteriorment, va anar allargassant-se fins a les Illes Britàniques, entre el 27 i 28 de febrer, i va acabar poc després a Escandinàvia (1r de març). L’entrada d’aire fred al seu temps també facilità la formació d’una borrasca al nord d’Àfrica (27 de febrer) que va anar progressant cap a les Balears i aprofundint-se cada vegada més fins arribar a un valor mínim al voltant dels 984 hPa al seu centre, entre Menorca i Còrcega, el 1r de març. 

La profunda borrasca a l’oest de les Balears va comportar una advecció notable d’aire humit i molt inestable cap a Catalunya des de la Mediterrània. Al mateix temps en altura existia un cisallament considerable (el qual afavoreix la inestabilitat), amb flux de vent humit del nord-est en superfície, llevant a 850 hPa i de sud a sud-est a 500 hPa (per un embossament d’aire fred amb valors de temperatura al voltant de -37 ºC sobre la vertical de la costa d’Astúries, a uns 5.000 m d’altitud). 

Aquesta configuració va produir nevades generals a cotes molt baixes a gran part del país, però principalment a tota la meitat oriental, i amb intensitat forta a les comarques d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, on puntualment van superar-se els 100 cm de gruix de neu.  

Amb l’allunyament i debilitament de la borrasca cap al golf de Gènova a partir del 2 de març, el flux de vent en superfície girà cap a mestral i nord, acabant-se poc a poc el temporal de neu i desapareixent la nevada cap a la tarda/vespre del dia 2 a les comarques del nord-est.

A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) del 01/03/1993 a les 06 UTC (mapes de l’esquerra) i del 02/03/1993 a les 00 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura, geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura a 2 m, pressió al nivell del mar i vent  a 10 m (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.

Mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) del 01/03/1993

Danys

Com sol ser habitual en els temporals de neu a cotes molt baixes, va haver-hi un elevat nombre d’afectacions en el fluid elèctric, per la caiguda de torres d’alta tensió amb els respectius talls de corrent durant més d’un dia. També es produí el tall d’una gran quantitat de carreteres, sobretot locals, a tot el país, però especialment a les serralades Litoral i Prelitoral. Les comunicacions radiofòniques i televises també van veure’s afectades en trencar-se pel pes de la neu humida els cables d’alimentació del repetidor de Rocacorba (Canet d’Adri, Gironès, 970 m), el qual dóna cobertura a gran part de les comarques gironines.

Aquesta nevada va caure al final d’un hivern suau i força sec a gran part de Catalunya. A més, feia molt de temps que la neu no es deixava veure a cotes molt baixes o a la mateixa línia de la costa. Per tant, aquest episodi va ocupar la primera plana de molts diaris i informatius. Actualment, l’important temporal de neu del 8 de març de 2010 ha desplaçat aquesta nevada de la memòria col·lectiva de gran part del territori, sobretot al litoral.

Referències i enllaços d’interès

– Ibáñez Villanueva, J. (2012): “Març de 1993. Nevada post-olímpica” Barcelona: Històries del temps, 1991-2000. (Article sobre la nevada del 1r de març de 1993 a l’àrea metropolitana de Barcelona, del Blog meteorològic de l’observador Quim Ibáñez Villanueva de Cerdanyola del Vallès – Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorològics històrics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l’actualitat).