90 anys de l’Aiguat de Sant Ramon (1926)
PUBLICADA EL 02/09/2016
Aquesta setmana es compleixen 90 anys dels catastròfics aiguats que van tenir lloc a gran part del litoral i prelitoral de Catalunya amb nombrosos valors de precipitació superiors als 100 mm en 24 h entre el 31 d’agost i l’1 de setembre de 1926. El Francolí, el Gaià, el Foix, el Llobregat, el Besòs i el Ter (entre d’altres) varen desbordar-se, així com nombrosos torrents, barrancs i rieres, causant 44 morts i incomptables danys materials.
Aquest episodi és conegut amb el nom popular de l’Aiguat de Sant Ramon, ja que la precipitació més intensa va tenir lloc el dia de Sant Ramon Nonat (31 d’agost). Els valors màxims de precipitació en 24 hores mesurats des del 31 d’agost de 1926 a les 7 UTC fins a l’1 de setembre de 1926 a les 7 UTC van ser de 175,7 mm a Vandellòs, 162,0 mm a la Garriga i 154,4 mm a Terrassa.
Descripció de l’episodi
Entre la matinada del 31 d’agost i el matí de l’1 de setembre de 1926 van tenir lloc importants nuclis tempestuosos, els quals es deurien organitzar possiblement en un sistema convectiu de mesoescala que va escombrar de sud a nord gairebé la totalitat del litoral i prelitoral de Catalunya. Es van registrar valors de precipitació superiors als 100 mm en 24 h des del Baix Camp fins a l’Alt Empordà.
La pluja torrencial va començar caient al sud del país entre la matinada i matí del dia 31. A la costa Central i la part central del país començà a ploure amb intensitat a partir del migdia, i cap al vespre a la Costa Brava i comarques del Nord-Est. On plogué més fou al camp de Tarragona, Vallès, Baix Llobregat, Penedès, Garraf i Bages, amb registres de precipitació superiors als 125 mm en 24 h. Destaquen els 175,7 mm mesurats a Vandellòs, 162,0 mm a la Garriga, 154,4 mm a Terrassa, 145,6 mm a Olesa de Montserrat i 141,3 mm a Vilafranca del Penedès des del 31 d’agost de 1926 a les 7 UTC fins a l’1 de setembre de 1926 a les 7 UTC.
Si considerem la precipitació total de l’episodi, entre les 7 UTC del 30 d’agost i les 7 UTC del 2 de setembre de 1926, tenim com a valors màxims els 186,8 mm a Vandellòs i 181,5 mm a Olesa de Montserrat.
A la resta de la península Ibèrica també es va patir l’efecte de les tempestes, entre el 30 i 31 d’agost, sobretot al País Valencià, l’Aragó, Navarra, Castella, la Regió de Múrcia, Andalusia i Extremadura.
A continuació es mostra el llistat dels observatoris on la precipitació va ser superior als 100 mm durant l’episodi (des de les 07 UTC del 30/08/1926 fins a les 07 UTC del 02/09/1926) a la Xarxa d’Observadors de Catalunya, així com la pluja diària enregistrada a cadascun d’ells. La precipitació caiguda a Catalunya durant aquest episodi va ser molt irregular, com sol ser habitual en episodis de tempestes generals, amb valors acumulats molt diferents en observatoris força propers entre ells. Per exemple, de les 07 UTC del dia 31 fins a les 07 UTC del dia 1 van registrar-se 121,0 mm a Vallvidrera mentre a la plaça de la Universitat de Barcelona (seu de la Universitat de Barcelona), a uns 6 km en línia recta, la quantitat de pluja va ser de 41,6 mm.
Cal esmentar que els valors de pluja a les estacions meteorològiques manuals es mesuren cap a les 07 UTC, anotant la precipitació recollida durant les 24 hores anteriors i assignant aquest valor al dia anterior en què es realitza la mesura. Per aquest motiu, part de la precipitació abundant que va caure durant la matinada i matí del dia 31 als observatoris del sud del país consta oficialment com a pluja del dia 30 i no del dia 31. Aquest interval de temps de 24 h que no correspon exactament amb el dia civil, es coneix com a dia pluviomètric.
A la següent taula es mostren només els valors de precipitació superiors als 100 mm (ordenats de major a menor precipitació ) registrats el dia pluviomètric del 31 d’agost de 1926 a la Xarxa d’Observadors de Catalunya.
Anàlisi meteorològica
La situació meteorològica entre el 30 d’agost i l’1 de setembre de 1926 va venir caracteritzada per una sèrie de factors que quan es donen alhora durant els mesos d’estiu o inicis de la tardor són productors d’importants aiguats a la Mediterrània occidental que poden acumular puntualment més de 150 mm. Primer de tot, cal destacar l’important cisallament del vent amb l’altura sobre l’est de la península Ibèrica (entre llevant i sud-est en superfície, sud a 850 hPa i sud-oest a 500 hPa), configuració que afavoreix la inestabilitat i els ascensos verticals d’aire, a part d’aportar aire humit i potencialment inestable a la façana mediterrània de la Península. Per una altra banda, es va produir el pas d’un tàlveg a 500 hPa (~5.500 m d’altura) sobre la vertical del golf de Biscaia, que va anar estrangulant-se i tacant-se la matinada de l’1 de setembre. Aquest tàlveg portava associat una bossa d’aire fred amb temperatures al seu centre inferiors als – 12 °C (al migdia del dia 31), contrastant força amb la massa càlida i humida que hi havia en superfície i sobretot a nivells mitjans de la troposfera (850 hPa, ~1.500 m d’altura) amb valors de temperatura superiors propers als 18 °C al sud de Catalunya. La presència d’aire fred a les capes altes de la troposfera propicià el desenvolupament d’importants núvols de tempesta. Finalment, cal destacar que en superfície hi havia una àmplia zona de baixes pressions relatives damunt de la península Ibèrica fruit de la calor intensa que feia a finals d’agost. Aquesta configuració comportava un lleuger flux de vent de llevant, reforçant-se les marinades i aportant aire càlid, humit i potencialment molt inestable sobre Catalunya. Aquesta situació afavorí també la presència de convergències locals de vents en superfície que ajudaren a disparar la convecció a les serres litorals o prelitorals del país, i com que en altura hi havia condicions d’inestabilitat, es van formar potents tempestes que van descarregar forts aiguats.
A continuació es presenten els mapes de les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) del 31/08/1926 a les 12 UTC (mapes de l’esquerra) i del 01/09/1926 a les 00 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura i geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorològics generals de l’episodi comentats anteriorment.
Danys produïts
Els aiguats van produir nombrosos desbordaments de rius del litoral i prelitoral de Catalunya, entre els quals destaquen els del Francolí, riu d’Anguera, el Brugent, el Gaià, el Foix, el Llobregat, el Besòs, el Ripoll i el Ter. Moltes rieres, torrents i barrancs del litoral i prelitoral des del Baix Ebre fins a l’Alt Empordà van sortir-se de mare, produint nombroses inundacions i danys materials. Totes les rieres del pla de Barcelona van desbordar-se i la gran majoria de carrers de la ciutat van transformar-se en torrents d’aigua desbordats que van inundar baixos d’habitatges. Aquest últim fet també passà a Tortosa, Valls, Nulles, Alcover, Reus, Sant Sadurní d’Anoia, Manresa, Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Feliu de Codines, entre d’altres poblacions. Van patir fortes crescudes el barranc del Rastre (Tortosa), el torrents de Sant Francesc (Valls) i de la Pastera (Vilanova i la Geltrú), les rieres de Sitges, Sant Llorenç (Gavà), de les Arenes (Terrassa i Rubí) i la de Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès), entre d’altres.
Entre els danys materials més importants que es van produir destaquen l’esfondrament de dues cases, a Sant Boi de Llobregat i Sant Andreu del Palomar (Barcelona), amb la mort de 8 persones, i l’arrossegament d’un vehicle i els seus ocupants per la força del Ripoll, amb 10 morts (9 ocupants del vehicle més un home que els va intentar salvar). La imprudència d’alguns en creuar amb un vehicle torrents o rieres, que normalment estan secs, té una llarga història negra al nostre país i no és res nou de les últimes dècades o anys. Aquest tipus d’accidents continuen esdevenint possiblement perquè se sobrevalora la protecció del vehicle i es menysprea la força del cabal d’aigua.
Però, l’accident més greu, i on van haver-hi més morts, va ser el descarrilament d’un tren que viatjava entre Barcelona i València, entre les estacions de l’Ampolla i l’Ametlla de Mar a conseqüència del corriment de terres per la pluja que va malmetre les vies. El balanç total de víctimes va ser molt elevat: 20 morts i 125 ferits de diversa consideració.
A part dels importants registres de precipitació assolits i dels danys materials associats, el més impactant va ser xifra total de 44 morts, gens habitual per a un episodi de precipitació abundant esdevingut a finals d’estiu.
Enllaços d’interès
– Ibáñez Villanueva, J. (2014): “L’aiguat de Sant Ramon (i 2)”, Barcelona: Històries del temps, 1921-1930. (Article sobre l’Aiguat de Sant Ramon a Catalunya, del Blog meteorològic de l’observador Quim Ibáñez Villanueva de Cerdanyola del Vallès – Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorològics històrics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l’actualitat).