100 anys del primer sondatge vertical de l’atmosfera a Catalunya (1914)
PUBLICADA EL 15/01/2014
El passat 2 de gener es van complir 100 anys del llançament del primer sondatge vertical de l’atmosfera a Catalunya a través d’un globus pilot. Es va realitzar a l’Estació Aerològica de Barcelona, embrió del primer Servei Meteorològic de Catalunya. Aquesta estació s’havia creat a finals de l’any 1913 pel Dr. Eduard Fontserè i Riba com a resultat d’un projecte internacional de la Comissió Internacional de l’Aerostació Científica per tal de coordinar tota una xarxa de sondatges verticals de l’atmosfera a nivell mundial.
Els primers llançaments es van fer des del terrat d’un edifici de la Plaça d’Urquinaona de Barcelona, entre el Carrer de Trafalgar i la Ronda de Sant Pere, pels Dr. Fontserè i Dr. Jardí, qui va ser anys més tard inventor del pluviògraf d’intensitats. També van col·laborar-hi els Dr. Pòlit i Dr. Álvarez-Castrillón. A la següent fotografia, extreta de la revista setmanal Ibérica del Progreso de las Ciencias y sus Aplicaciones (vol. 1, núm. 8, 21 de febrer de 1914, p. 114) i publicada per l’Observatori de l’Ebre, es veuen dues instantànies dels primers sondatges que es realitzaven a Barcelona a l’any 1914. En una d’elles es veu el procés d’ompliment dels globus pilot i determinació de la seva força ascensional a través d’una balança Bosch (imatge gran), i a l’altra, el moment del llançament del globus al terrat de l’estació (imatge petita). A la imatge gran es poden veure el Dr. Fontserè pujant l’escala i el Dr. Jardí amb el globus pilot entre les mans. Les mateixes persones apareixen a la imatge petita, el Dr. Jardí sostenint el globus i el Dr. Fontserè comprovant el teodolit.
A continuació es presenten els valors mesurats en aquell primer sondatge vertical de l’atmosfera del 2 de gener de 1914. En aquella època només es disposava de la tecnologia per mesurar la velocitat del vent a diferents nivells verticals o altures, les radiosondes tal i com es fan servir actualment encara no s’havien inventat. En aquests primers sondatges es determinava la direcció i força del vent a qualsevol alçada només a partir de l’observació, amb un teodolit, de la posició angular i temps de vol d’un globus pilot d’hidrogen.
En el primer sondatge vertical, que es va realitzar a mode de prova el 2 de gener de 1914 a les 16:37 hores segons el Temps del Meridià de Greenwich (TMG), només es van poder fer mesures fins als 1696 m, ja que al fer-se de nit es va perdre el contacte visual del globus amb el teodolit. D’aquí que hi aparegui l’anotació “perdut per la fosca”.
A diferència de com es fan avui que es llencen dues vegades al dia com a mínim (a les 00 i les 12 UTC), els primers sondatges verticals de l’atmosfera es feien només alguns dies de cada mes, anomenats dies internacionals, que s’acordaven a finals de l’any anterior, així com alguns dies extres a petició de la Comissió Internacional. L’any 1914, també van llançar-se sondatges altres dies addicionals per a l’estudi dels vents locals més interessants a Catalunya, quan les circumstàncies es van presentar favorables per a la seva realització. La primera llista de dies internacionals per a fer els sondatges verticals de l’atmosfera per a l’any 1914 a tot el món i aprovada per la Comissió Internacional va ser la següent:
L’Estació Aerològica de Barcelona va permetre introduir la meteorologia catalana en el context internacional. Els seus estudis donaren un impuls molt important a l’estudi dels vents costaners catalans, tingueren un paper destacat en la climatologia catalana i esdevingueren aviat un servei imprescindible per a l’aviació, quan el 1919 començaren a organitzar-se les primeres línies regulars. Malauradament les seves activitats van cessar el 29 de gener de 1939, uns dies després de l’ocupació de la ciutat de Barcelona per les tropes feixistes del General Franco, durant l’última Guerra Civil, quan la Jefatura del Servicio Meteorológico Nacional va prendre possessió del Servei Meteorològic de Catalunya. D’aquesta trista efemèride es compleixen 75 anys.
Més informació sobre l’Estació Aerològica de Barcelona:
- Batlló, J. (2013): “Cent anys d’observacions aerològiques a Barcelona” a ACAM (ed.): XIX Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, (Barcelona, 22-24 de novembre de 2013), ACAM-Associació Catalana de Meteorologia, Barcelona, pp. 17-27.
- Fontserè, E. (1915): Treballs de l’Estació Aerològica de Barcelona, Sèrie 1. 1914. Publicacions de l’Institut de Ciències, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 117 pp.