Les sèries climàtiques: rescat i homogeneització

Les sèries climàtiques instrumentals són el millor testimoni de la variabilitat i el canvi climàtic experimentat en el passat. És essencial disposar del màxim nombre de sèries, amb una bona cobertura espacial i temporal, completesa i qualitat. En els darrers anys l’Àrea de Climatologia ha treball per a rescatar informació de sèries perduda o incompleta, millorar la seva qualitat i analitzar-ne la seva homogeneïtat.

El rescat de dades

Catalunya té una gran disponibilitat de sèries climàtiques instrumentals que abracen un ampli període temporal. Malgrat tot, aquesta informació és sovint incompleta o les dades es troben disperses o perdudes per les vicissituds històriques. En aquest sentit, des de l’àrea es treballa en una doble via: completar i ampliar les dades d’observatoris meteorològics ja coneguts (el que es coneix com a farciment de buits o llacunes) i la detecció d’observatoris inèdits.

A Catalunya s’han detectat unes 1700 estacions meteorològiques que han estat en funcionament des de 1780 i de les quals unes 500 resten encara en funcionament, tant de tipus manual com automàtic. El primer observatori meteorològic que es coneix fou el que va crear el Dr. Francesc Salvà l’1 de gener de 1780, al carrer de Petritxol de Barcelona i les seves dades han permès reconstruir el clima de la ciutat fins a l’actualitat. De les 1700 estacions, 274 han estat redescobertes, és a dir, eren inèdites a la base de dades climàtica del país fins a finals del segle XX, i majoritàriament corresponen al conflicte de la Guerra Civil de 1936-39. La següent figura mostra un exemple de les dades de precipitació diària recuperades a Valls.

(obre imatge gran)
Valls/Precipitació diària

En paral·lel a la recuperació de les dades, l’objectiu també persegueix el rescat de la metadada, és a dir, tota aquella informació relativa a les condicions en que es fan o es feien les observacions: instrumentació, exposició, ubicació, metodologia… Tots aquests aspectes han estat recollits, sempre que ha estat possible i recopilats a una base de dades anomenada METADEM (METADades d’Estacions Meteorològiques). Tot seguit es mostra un exemple de la fitxa de l’estació meteorològica del PN dels Aiguamolls de l’Empordà.

Mostra de fitxa Metadem (obre imatge gran)

En l’àmbit del rescat de dades i metadades, el Servei Meteorològic de Catalunya participa a dues iniciatives internacionals: MEDARE i EUMETNET DARE Program.

L’ànalisi de qualitat i l’homogeneïtzació

Una altra tasca important per a obtenir una bona fotografia del canvi climàtic experimentat a Catalunya és l’anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat de les sèries climàtiques. El control de qualitat consisteix a detectar valors de temperatura, precipitació… que són erronis/dubtosos i que, per tant, cal identificar i eliminar/corregir/confirmar de l’anàlisi. Els orígens d’aquests errors poden ser diversos: una anotació mal feta en el moment de fer l’observació, una transcripció errònia o un mal funcionament de l’instrument de mesura.

Exemple de valor erroni (obre imatge gran)

El següent pas implica l’anàlisi d’homogeneïtat, és a dir, assegurar-se que les dades climàtiques realment estan informant de l’evolució del clima i no estan influenciades per altres elements pertorbadors. Un canvi d’ubicació de l’observatori, un canvi d’aparells, de metodologia de presa de les dades són exemples freqüents que introdueixen un biaix a les dades i que poden portar a conclusions falses. Per exemple, a grans ciutats de països desenvolupats és freqüent que els observatoris oficials hagin passat del centre de la ciutat als aeroports, on es donen condicions tèrmiques molt més fredes que les pròpies de les grans urbs. Un cop corregides aquestes alteracions, es pot obtenir una correcta visió de l’evolució del clima.

Hi ha diverses metodologies d’anàlisi de la homogeneïtat i es poden agrupar en dos grups: absolutes i relatives. El Servei Meteorològic de Catalunya ha adoptat la metodologia relativa HOMER proposada a l’Acció Cost ES6001 sobre homogeneïtzació de registres climàtics mensuals. HOMER detecta el moment en que una sèrie deixa de ser homogènia (punt de ruptura) i ajusta la sèrie extraient aquest efecte pertorbador. Només a partir d’aquest procés es poden extraure conclusions fiables i acurades de l’evolució del clima.

Informació relacionada

Metodologia per a la reconstrucció de la sèrie de temperatura de Barcelona (des de 1780)