Definició

És una columna rotatòria d’aire amb forma aproximada d’embut, que està en contacte amb el terra i que penja o es forma sota un núvol cumuliforme. Sovint és visible gràcies a la condensació de gotes d’aigua en forma de núvol tubular o tuba; en el cas que no hi hagi condensació de l’aire, el moviment de brossa o partícules del terra aixecades per la rotació pot indicar la presència del tornado. El diàmetre de la columna sol ser entre desenes de metres fins a centenars de metres i habitualment gira ciclònicament. La velocitat de rotació varia entre uns 100 km/h fins a més de 500 km/h en els tornados més violents. La velocitat de translació és variable, però, en general, és similar a la dels núvols de tempesta. Solen tenir una vida de l’ordre de minuts i no és estrany que n’aparegui més d’un a la mateixa tempesta. A causa de la velocitat del vent i del seu gir ràpid els tornados poden tenir una gran força destructiva, no tan sols per la columna rotatòria mateixa sinó també pels objectes aixecats i llençats a gran velocitat, que actuen com a veritables projectils.
El tornado es produeix sobre el terra. Quan es produeix sobre l’aigua s’anomena tromba marina o mànega. Generalment les mànegues són de menor intensitat i l’embut que uneix el núvol amb la superfície del mar és constituït en part per l’aigua succionada pel núvol. A la costa no és estrany que trombes marines, procedents del mar, esdevinguin tornados en creuar la línia de la costa.
Les mànegues són conegudes amb el nom de cap de fibló (o directament fibló) a les illes Balears, tant quan són al mar, com si penetren terra endins.

Consells per a l’observació

Poden ser molt perillosos i cal extremar la precaució en veure un tornado o mànega. Cal fixar-se molt bé en la direcció que segueixen i, si cal, buscar un refugi segur, preferentment en una habitació interior d’una construcció sòlida o un soterrani.
La seva estructura vertical, que penja de la base dels núvols adoptant una forma d’embut, el distingeix de manera inequívoca.
És important veure si realment la columna d’aire en rotació toca el terra. Si no ho fa no és un tornado, encara que pugui existir una tuba ben formada. Igualment, cal notar que hi pot haver tornado sense tuba com s’explica a l’apartat anterior.
Sota del mateix núvol es pot formar més d’un tornado o tromba.
Van associats sovint a xàfecs irregulars o a calamarsades o pedregades, que poden ser molt violentes.
Van acompanyats d’un soroll que recorda un tren de mercaderies.
Les trombes marines s’observen amb certa freqüència a tota la façana costanera en situacions de màxima inestabilitat i canvi de direcció en alçada del vent. Els tornados tenen una distribució força més erràtica. En ambdós casos poden associar-se al pas de línies de torbonada si bé poden donar-se també en altres situacions.
Si no s’ha pogut veure el fenomen, però sí els efectes, és important prendre fotografies per descriure bé els detalls, així com anotar l’hora del succés. Branques trencades, arbres caiguts o escapçats, objectes desplaçats o trencats, i l’orientació dels desperfectes causats són de gran utilitat de cara a distingir si el fenomen que ha causat les destrosses és un tornado, un esclafit o ratxes de vent fortes.
No s’ha de confondre el tornado amb el bufarut o dimoniet, que es defineix com un vent impetuós i que bufa sobtadament i breument en forma de remolí i que no té relació amb cap mena de núvol i afecta una àrea molt més petita.

Fotografies

Tornado i tromba marina

Meteors relacionats amb la precipitació Tornado. Autor: Manel Massagué

Tornado i tromba marina

 

Meteors relacionats amb la precipitació Tromba marina. Autor: Manel Massagué

Data d'actualització: 08.01.2015