Xarxa de detecció de llamps

El Servei Meteorològic de Catalunya va inaugurar, l’abril de 2003, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE). El sistema permet la detecció en temps real de les tempestes, així com el pronòstic a molt curt termini de la seva trajectòria. Aquesta eina dóna suport a la vigilància de situacions meteorològiques de risc, amb la qual cosa s’aconsegueix un millor assessorament a protecció civil, així com al cos de bombers per la lluita contra els incendis forestals. De la informació derivada de la XDDE se’n poden beneficiar altres usuaris com són les companyies elèctriques, els gestors de xarxes de telecomunicacions, grans infraestructures, complexos d’oci a l’aire lliure, etc (figura 1). D’altra banda, aquestes dades donaran un nou impuls a la recerca en l’àmbit de l’electricitat atmosfèrica que es du a terme al nostre país.

xarxa deteccio llamps1Figura 1. Llamps al Port de Tarragona. Autor: Ramon Llaberia.

La XDDE està formada per quatre estacions remotes i un sistema de processament central que es troba a la seu de l’SMC. Les estacions estan situades a Begues (el Baix Llobregat), Castellnou de Seana (el Pla d’Urgell), Muntanyola (Osona) i Amposta (el Montsià) (vegeu la figura). La disposició dels detectors està pensada per proporcionar una bona cobertura a tot Catalunya, amb un error en la localització dels llamps inferior a un quilòmetre per bona part del territori català (figura 2).

xarxa deteccio llamps2

Figura 2. Disposició dels sensors de la XDDE i estimació teòrica de la eficiència de detecció de la xarxa de l’SMC

El sistema central de la XDDE processa les dades rebudes de les quatre estacions i les envia als terminals de vigilància. Aquests terminals permeten la representació geogràfica de les descàrregues i la consulta de les seves característiques elèctriques, així com el seguiment de cel•les de tempesta en temps real (figura 3).

xarxa deteccio llamps3

Figura 3. Exemple de tempestes amb vector de velocitat i desplaçamen.

D’altra banda, amb els radars meteorològics s’estimen les intensitats de precipitació. Les dades de llamps afegeixen informació elèctrica a aquesta caracterització, i permeten delimitar les parts més actives de les tempestes (figura 4). Així com la informació del satèl·lit s’actualitza cada 15 minuts i la de radar cada 6 minuts, la informació de l’activitat elèctrica és a temps quasi real, fet que també ajuda a omplir els buits temporals que presenten altres eines.

llamps22

Figura 4. Exemple de combinació de pluja estimada amb radar (acumulació en 1 h) i llamps

Llamps a Catalunya
A Catalunya es registren, de mitjana, més de 64.000 llamps núvol-terra a l’any. La distribució en el territori no és uniforme, caient més llamps en la zona del Prepirineu i dels Pirineus. A part d’aquest patró, lligat a l’orografia, s’observa una menor activitat en la zona litoral. La figura 5 mostra els dies de tempesta pel conjunt de Catalunya en el període 2004-2012.

llamps33Figura 5. Dies de tempesta anuals del període 2004-2012 elaborat a partir de les dades de la XDDE

Llamps al Web de Meteocat
L’SMC difon les dades de la XDDE a través del seu web amb un mapa de llamps que s’actualitza cada hora (figura 6). El símbol del llamp correspon a la seva polaritat, i hi ha llamps de càrrega negativa (-) i de càrrega positiva (+). Les 24 hores del dia estan dividides en 8 franges de 3 hores, i el color dels símbols indica el tram horari al qual correspon el llamp. L’hora està expressada en temps universal (TU).

xarxa deteccio llamps7Figura 6. Mostra de la cartografia que s’ofereix al web de l’SMC

L’Anuari de descàrregues elèctriques
L’SMC elabora anualment un anuari que recull les principals dades recollides per la XDDE. POdeu consultar-los a aquest enllaç.

Data d'actualització: 08.01.2018