20 anys de la Tempesta del Segle a Barcelona (1995)

PUBLICADA EL 21/09/2015

Avui es compleixen 20 anys del fort aiguat que es va produir a la costa Central la nit del 21 de setembre de 1995. Aquest aiguat va ser batejat com a la Tempesta del Segle, ja que va deixar fins a 91,9 mm al pluviòmetre de CLABSA (Clavegueram de Barcelona SA, actualment BCASA-Barcelona Cicle de l’Aigua SA) de la plaça de Lesseps, gran part d’ells en tan sols uns 45 min, amb unes intensitats de la precipitació molt elevades: 19,6 mm van caure en només 5 min i 51,8 mm en 20 min, convertint tots els carrers de Gràcia, l’Eixample i Ciutat Vella en torrents d’aigua desbordats. Es va considerar l’aiguat com un dels més intensos a la ciutat de Barcelona des del 1927 (any en què es va posar en funcionament el pluviògraf d’intensitats Jardí a l’Observatori Fabra) i va ocasionar 1 mort. Els models meteorològics del moment no van ser capaços de reproduir la situació meteorològica correctament, per la qual cosa l’episodi no va poder ser pronosticat des de l’antic INM, i per tant Protecció Civil no va poder prendre les mesures oportunes.

Descripció general

Les precipitacions més intenses van caure entre les 18:30 i les 21:30 UTC a diferents punts de la Costa Daurada, costa Central, Maresme i Penedès. A la ciutat de Barcelona el gruix de la tempesta va caure entre les 20 i 21 UTC. Els valors màxims de precipitació en 24 h es van produir entre la Costa Daurada i la costa Central, però amb una distribució molt irregular, com ja sol ésser habitual en aquest tipus de situacions. Per exemple, a la ciutat de Barcelona la precipitació mesurada va anar dels 6,1 mm a la Zona Franca fins als 91,9 mm a la plaça de Lesseps, tot i que molt probablement en alguns punts de la ciutat, com ara al voltant del Camp Nou o la Sagrada Família, els acumulats varen ser superiors als 100-110 mm aquella nit. Els màxims valors de precipitació mesurats van ser els següents:  97,5 mm a Sitges (Garraf), 91,9 mm a Barcelona-Lesseps, 89,5 mm a Barcelona-la Sagrera i 87,2 mm a Coma-ruga (Baix Penedès).

La intensitat de totes les tempestes va ser molt elevada, ja que gairebé el total de les precipitacions van caure entre 30 minuts i una hora. Per exemple, al pluviòmetre de CLABSA a la plaça de Lesseps de Barcelona la intensitat de la precipitació va ser torrencial amb valors acumulats de 19,6 mm en només 5 min i 51,8 mm en 20 min. Tot i ser valors d’intensitat de precipitació molt elevats, no són valors excepcionals a Catalunya. Cal recordar que recentment s’han mesurat valors similars o inclús superiors d’intensitat associats a fortes tempestes. A la ciutat d’Olot (Garrotxa) el 10 de juny de 2015 van mesurar-se 51,7 mm en 20 min en una tempesta de poc menys de dues hores. A Montserrat (Bages) el 4 de setembre de 2014 van acumular-se 22,8 mm en 5 min en una altra tempesta de només uns 15 minuts de durada.

Tot i no ser excepcionals els registres d’intensitat de precipitació mesurats a Barcelona, s’ha de comentar que la ciutat està construïda en una zona on antigament més d’una vintena de rieres i torrents principals conduïen les aigües pluvials des de la serra de Collserola fins al mar. En aquest episodi la intensa precipitació sobre el pla de Barcelona va desbordar la xarxa de clavegueram de la ciutat, recuperant molts carrers la seva antiga funció de riera o torrent.

A continuació es mostra un llistat amb els valors diaris de precipitació superiors als 50 mm caiguts des de les 07 UTC del 21/09/1995 fins a les 07 UTC del 22/09/1995, segons la xarxa d’observadors de Catalunya i la xarxa pluviomètrica de CLABSA.

Anàlisi meteorològica

La situació meteorològica durant l’episodi va venir caracteritzada per una certa indefinició en la circulació principal de l’aire en superfície i a 850 hPa, fet que sol afavorir el règim de brises i vents locals així com la formació de línies de convergència que poden disparar la convecció i la generació de tempestes si les condicions en altura són favorables. La modelització d’aquestes línies per part dels models meteorològics és en general complicada, tot i que s’ha avançat molt darrerament. No obstant això, a l’any 1995 era gairebé impossible pronosticar-les amb un grau acceptable de fiabilitat amb els models existents.

Aquell dia a nivells alts de la troposfera, a 500 hPa (uns 5500 m), el pas d’un tàlveg, amb una llengua d’aire fred de -16ºC i junt amb un marcat flux de vent de l’oest, va ser el desencadenant de la gran activitat convectiva. A aquest fet, s’hi va sumar l’existència d’una massa d’aire força càlida, humida i potencialment inestable que hi havia prèviament tant en superfície com a nivells mitjans de la troposfera. Tot plegat va afavorir les violentes tempestes que van tenir lloc aquella nit.

Per tal d’il·lustrar la situació sinòptica prèvia i posterior a les fortes tempestes, a la següent figura es poden veure les reanàlisis del 20CRP a les 18 UTC del 21/09/1995 (mapes a l’esquerra) i a les 00 UTC del 22/09/1995 (mapes a la dreta) per als camps de temperatura i altura geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). També es mostren els camps de temperatura i pressió al nivell del mar en superfície (mapes inferiors).

Danys provocats

Els aiguats del dia 21 van produir nombroses inundacions de baixos i carrers a la ciutat de Barcelona, els quals es van convertir en veritables torrents d’aigua desbordats, sobretot el carrer de Casanova, antiga llera de la riera de la Creu d’en Malla, on un motorista va morir arrossegat per la força de les aigües. Força contenidors de la brossa i fins i tot alguns cotxes aparcats al carrer també van ser arrossegats. La part baixa de Ciutat Vella i l’Esquerra de l’Eixample, on existien llacunes litorals en el passat, van inundar-se completament arribant les aigües a una alçada de 75 cm en el barri de Sant Antoni. A Sitges també es van inundar baixos i carrers, molts d’ells també convertits en torrents d’aigua desbordats. Diverses rieres del Maresme van baixar amb força, esfondrant-se el pont de la carretera N-II sobre la riera de Sant Simó a Mataró.

Aquest episodi va provocar un gran impacte social a la ciutat de Barcelona, batejant-lo la premsa local com la Tempesta del Segle o l’Aiguat del Segle, i fent que es desencallés un projecte de millora i modernització de la xarxa de clavegueram de la ciutat amb la construcció de diversos dipòsits pluvials subterranis. La funció d’aquests dipòsits és retenir la gran quantitat d’aigua recollida per la xarxa de drenatge en dies de forts aiguats i alliberar-la cap al mar pausadament. Aquestes millores han reduït dràsticament l’ocurrència d’inundacions urbanes de carrers i desbordament de clavegueres que patia la ciutat gairebé cada any a causa dels forts aiguats de primavera, estiu o tardor. A la dècada dels 90 del segle passat, abans de la construcció dels dipòsits pluvials, hi havia una inundació greu cada dos anys. Actualment, la freqüència mitjana d’inundacions greus ha passat a ser-ne d’una cada sis anys (Barrera-Escoda i Llasat, 2015), reduint la seva incidència en dos terços (66%). Aquest model d’èxit s’ha exportat a d’altres ciutats mediterrànies i de la resta del món amb el mateix problema.