{"id":637,"date":"2014-12-19T09:03:26","date_gmt":"2014-12-19T09:03:26","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=637"},"modified":"2020-10-23T11:17:59","modified_gmt":"2020-10-23T11:17:59","slug":"reduccio-de-la-pressio-atmosferica-a-un-nivell-de-referencia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/equipaments-meteorologics\/estacions-meteorologiques-automatiques\/xarxa-destacions-meteorologiques-automatiques-xema\/informacio-sobre-les-dades-meteorologiques-de-les-ema-que-es-mostren-al-web\/reduccio-de-la-pressio-atmosferica-a-un-nivell-de-referencia\/","title":{"rendered":"Reducci\u00f3 de la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica a un nivell de refer\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n

L’Assaig d’un Vocabulari Meteorol\u00f2gic Catal\u00e0 d’Eduard Fontser\u00e9 defineix la pressi\u00f3 com la \u201cfor\u00e7a per unitat de superf\u00edcie\u201d i en concret la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica com \u201cla pressi\u00f3 de l’aire deguda al seu pes i que es mesura amb el bar\u00f2metre\u201d. Moltes de les EMA de la Xemec mesuren aquesta variable meteorol\u00f2gica. Per tal que els diferents valors de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica puguin ser comparables entre ells, es fa necessari referenciar-los a un mateix nivell i eliminar d’aquesta forma els canvis de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica deguts a les diferents altituds.<\/p>\n\n\n\n

En un estat d’equilibri, la for\u00e7a de la gravetat est\u00e0 compensada a qualsevol punt per les forces de pressi\u00f3. L’expressi\u00f3 matem\u00e0tica d’aquest principi \u00e9s el que s’anomena \u201cequaci\u00f3 hidrost\u00e0tica\u201d i ve expressada de la forma:<\/p>\n\n\n\n

\"formula1\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

on g \u00e9s la gravetat i \u03c1 \u00e9s la densitat de l’aire. La integraci\u00f3 d’aquesta equaci\u00f3 permet reduir les diferents pressions a un mateix nivell de refer\u00e8ncia. Aquesta integraci\u00f3 es fa assumint diverses hip\u00f2tesis on a banda de la pressi\u00f3 hi ha altres variables que entren en joc.<\/p>\n\n\n\n

Les expressions que s’utilitzen per tal de reduir la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n

Quan es coneix la temperatura i la humitat de l’estaci\u00f3 s’estima una temperatura virtual mitjana 1<\/sup> entre el nivell de refer\u00e8nciaZ0<\/sub> i el nivell de l’estaci\u00f3 Z.<\/p>\n\n\n\n

\"formula2\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Si es coneix la temperatura de l’estaci\u00f3 per\u00f2 no es disposa de la dada d’humitat relativa es fa la suposici\u00f3 d’una atmosfera tipus OACI a excepci\u00f3 de la temperatura al nivell de refer\u00e8ncia Z0<\/sub> que es calcula a partir de la temperatura de l’estaci\u00f3 una altitud Z<\/p>\n\n\n\n

\"formula3\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Si no es disposa de dades de temperatura i humitat relativa s’assumeix una atmosfera tipus OACI.<\/p>\n\n\n\n

\"formula4\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

En tots els casos:<\/p>\n\n\n\n

P0<\/sub>s(hPa): pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica al nivell de refer\u00e8ncia<\/p>\n\n\n\n

P(hPa): pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica al nivell de l’estaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

Z0<\/sub>(m): nivell de refer\u00e8ncia<\/p>\n\n\n\n

Z(m): nivell de refer\u00e8ncia de l’estaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

T(K): temperatura al nivell de l’estaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

TV<\/sub> (K): temperatura virtual al nivell de l’estaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

e: pressi\u00f3 de vapor a nivell de l’estaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

esat<\/sub>: pressi\u00f3 de vapor saturant a nivell de l’estaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

U(%): humitat relativa al nivell de l’estaci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

\u03b20<\/sub>(K km-1<\/sup>): gradient de temperatura de atmosfera OACI 6.5\u00b710-3<\/sup> K m-1<\/sup><\/p>\n\n\n\n

TOACI<\/sub>( K ): temperatura OACI a nivell mig del mar 288.15 K<\/p>\n\n\n\n

Rd<\/sub>(Jkg-1<\/sup>K-1<\/sup>): constant d’aire sec 287.05 J kg-1<\/sup> K-1<\/sup><\/p>\n\n\n\n

g0<\/sub>(ms-2<\/sup> ): valor estandar de l’acceleraci\u00f3 de la gravetat al nivell mig del mar 9.80665 ms-2<\/sup><\/p>\n\n\n\n

Per les estacions a una nivell de refer\u00e8ncia inferior a 1500 metres, la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica es reduir\u00e0 al nivell del mar, \u00e9s a dir, la Z0<\/sub> ser\u00e0 de 0 metres. En el cas d’estacions situades per sobre de 1500 metres, la reducci\u00f3 es far\u00e0 a 1500 metres, \u00e9s a dir, la Z0<\/sub> ser\u00e0 de 1500 metres.<\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/h2>\n\n\n\n

Eduard Fontser\u00e9 i Riba. Assaig d\u2019un Vocabulari Meteorol\u00f2gic Catal\u00e0. ACAM Associaci\u00f3 Catalana de Meteorologia.J.V. Iribarne y W,L. Godson. Termodin\u00e1mica de la atm\u00f3sfera. Ministerio de Medio Ambiente. Direcci\u00f3n General del Instituto Nacional de Meteorolog\u00eda.
UNE 500510:2005 IN. AENOR. Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Normalizaci\u00f3n y Certificaci\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n

1<\/sup> Tractant-se de l’aire humit, \u00e9s la temperatura que hauria de tenir l’aire perfectament sec perqu\u00e8, a la mateixa pressi\u00f3, tingu\u00e9s la mateixa densitat que l’aire humit en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Assaig d’un Vocabulari Meteorol\u00f2gic Catal\u00e0 d’Eduard Fontser\u00e9 defineix la pressi\u00f3 com la \u201cfor\u00e7a per unitat de superf\u00edcie\u201d i en concret la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica com \u201cla pressi\u00f3 de l’aire deguda al seu pes i que es mesura amb el bar\u00f2metre\u201d. Moltes de les EMA de la Xemec mesuren aquesta variable meteorol\u00f2gica. Per tal que els diferents […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":1826,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/637"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=637"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/637\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29647,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/637\/revisions\/29647"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1826"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=637"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}