{"id":6344,"date":"2015-06-08T10:49:32","date_gmt":"2015-06-08T10:49:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/?page_id=6344"},"modified":"2023-06-15T08:27:44","modified_gmt":"2023-06-15T08:27:44","slug":"les-series-climatiques-rescat-i-homogeneitzacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/climatologia\/dades-i-productes-climatics\/series-climatiques-des-de-1950\/les-series-climatiques-rescat-i-homogeneitzacio\/","title":{"rendered":"Les s\u00e8ries clim\u00e0tiques: rescat i homogeneitzaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n<p>Les s\u00e8ries clim\u00e0tiques instrumentals s\u00f3n el millor testimoni de la variabilitat i el canvi clim\u00e0tic experimentat en el passat. \u00c9s essencial disposar del m\u00e0xim nombre de s\u00e8ries, amb una bona cobertura espacial i temporal, completesa i qualitat. En els darrers anys l&#8217;\u00c0rea de Climatologia ha treball per a rescatar informaci\u00f3 de s\u00e8ries perduda o incompleta, millorar la seva qualitat i analitzar-ne la seva homogene\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n<h2>El rescat de dades<\/h2>\n\n\n\n<p>Catalunya t\u00e9 una gran disponibilitat de s\u00e8ries clim\u00e0tiques instrumentals que abracen un ampli per\u00edode temporal. Malgrat tot, aquesta informaci\u00f3 \u00e9s sovint incompleta o les dades es troben disperses o perdudes per les vicissituds hist\u00f2riques. En aquest sentit, des de l&#8217;\u00e0rea es treballa en una doble via:&nbsp;completar i ampliar les dades d\u2019observatoris meteorol\u00f2gics ja coneguts (el que es coneix com a farciment de buits o llacunes) i la detecci\u00f3 d\u2019observatoris in\u00e8dits.<\/p>\n\n\n\n<p>A Catalunya s\u2019han detectat unes 1700 estacions meteorol\u00f2giques que han estat en funcionament des de 1780 i de les quals unes 500 resten encara en funcionament, tant de tipus manual com autom\u00e0tic. El primer observatori meteorol\u00f2gic que es coneix fou el que va crear el Dr. Francesc Salv\u00e0 l\u20191 de gener de 1780, al carrer de Petritxol de Barcelona i les seves dades han perm\u00e8s reconstruir el clima de la ciutat fins a l\u2019actualitat.&nbsp;De les 1700 estacions, 274 han estat redescobertes, \u00e9s a dir, eren in\u00e8dites a la base de dades clim\u00e0tica del pa\u00eds fins a finals del segle XX, i majorit\u00e0riament corresponen al conflicte de la Guerra Civil de 1936-39. La seg\u00fcent figura mostra un exemple de les dades de precipitaci\u00f3 di\u00e0ria recuperades a Valls.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/23101432\/Dat_resc.png\"><img loading=\"lazy\" width=\"962\" height=\"412\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/23101432\/Dat_resc.png\" alt=\"(obre imatge gran)\" class=\"wp-image-6359\"\/><\/a><figcaption>Valls\/Precipitaci\u00f3 di\u00e0ria<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>En paral\u00b7lel a la recuperaci\u00f3 de les dades, l&#8217;objectiu tamb\u00e9 persegueix el rescat de la metadada, \u00e9s a dir, tota aquella informaci\u00f3 relativa a les condicions en que es fan o es feien les observacions: instrumentaci\u00f3, exposici\u00f3, ubicaci\u00f3, metodologia&#8230; Tots aquests aspectes han estat recollits, sempre que ha estat possible i recopilats a una base de dades anomenada METADEM (METADades d&#8217;Estacions Meteorol\u00f2giques). Tot seguit es mostra un exemple de la fitxa de l&#8217;estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica del PN dels Aiguamolls de l&#8217;Empord\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/07144717\/Metadem_2.png\"><img loading=\"lazy\" width=\"1024\" height=\"777\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/07144717\/Metadem_2-1024x777.png\" alt=\"Mostra de fitxa Metadem (obre imatge gran)\" class=\"wp-image-19683\"\/><\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>En l&#8217;\u00e0mbit del rescat de dades i metadades, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya participa a dues iniciatives internacionals:&nbsp;<a title=\"MEDARE\" href=\"https:\/\/www.google.es\/url?sa=t&amp;rct=j&amp;q=&amp;esrc=s&amp;source=web&amp;cd=1&amp;cad=rja&amp;uact=8&amp;ved=0CB8QFjAA&amp;url=http%3A%2F%2Fwww.omm.urv.cat%2FMEDARE%2F&amp;ei=0bU4VZq8HcTl7gaXkoHYDw&amp;usg=AFQjCNFTRop6Y92e-wNsnZG6flG9UyHDWg&amp;bvm=bv.91427555,d.ZWU\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">MEDARE<\/a> i <a href=\"https:\/\/www.zamg.ac.at\/dare\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">EUMETNET DARE Program<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<h2>L&#8217;\u00e0nalisi de qualitat i l&#8217;homogene\u00eftzaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>Una altra tasca important per a obtenir una bona fotografia del canvi clim\u00e0tic experimentat a Catalunya \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi de qualitat i d\u2019homogene\u00eftat de les s\u00e8ries clim\u00e0tiques. El control de qualitat consisteix a detectar valors de temperatura, precipitaci\u00f3&#8230; que s\u00f3n erronis\/dubtosos i que, per tant, cal identificar i eliminar\/corregir\/confirmar de l\u2019an\u00e0lisi. Els or\u00edgens d\u2019aquests errors poden ser diversos: una anotaci\u00f3 mal feta en el moment de fer l\u2019observaci\u00f3, una transcripci\u00f3 err\u00f2nia o un mal funcionament de l\u2019instrument de mesura.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/23093021\/CQ_1.png\"><img loading=\"lazy\" width=\"864\" height=\"189\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/23093021\/CQ_1.png\" alt=\"Exemple de valor erroni (obre imatge gran)\" class=\"wp-image-6351\"\/><\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>El seg\u00fcent pas implica l\u2019an\u00e0lisi d\u2019homogene\u00eftat, \u00e9s a dir, assegurar-se que les dades clim\u00e0tiques realment estan informant de l\u2019evoluci\u00f3 del clima i no estan influenciades per altres elements pertorbadors. Un canvi d\u2019ubicaci\u00f3 de l\u2019observatori, un canvi d\u2019aparells, de metodologia de presa de les dades s\u00f3n exemples freq\u00fcents que introdueixen un biaix a les dades i que poden portar a conclusions falses. Per exemple, a grans ciutats de pa\u00efsos desenvolupats \u00e9s freq\u00fcent que els observatoris oficials hagin passat del centre de la ciutat als aeroports, on es donen condicions t\u00e8rmiques molt m\u00e9s fredes que les pr\u00f2pies de les grans urbs. Un cop corregides aquestes alteracions, es pot obtenir una correcta visi\u00f3 de l\u2019evoluci\u00f3 del clima.<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha diverses metodologies d&#8217;an\u00e0lisi de la homogene\u00eftat i es poden agrupar en dos grups: absolutes i relatives. El Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya ha adoptat la metodologia relativa HOMER proposada a <a href=\"http:\/\/www.homogenisation.org\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">l&#8217;Acci\u00f3 Cost ES6001<\/a>&nbsp;sobre homogene\u00eftzaci\u00f3 de registres clim\u00e0tics mensuals. HOMER detecta el moment en que una s\u00e8rie deixa de ser homog\u00e8nia (punt de ruptura) i ajusta la s\u00e8rie extraient aquest efecte pertorbador. Nom\u00e9s a partir d&#8217;aquest proc\u00e9s es poden extraure conclusions fiables i acurades de l&#8217;evoluci\u00f3 del clima.<\/p>\n\n\n\n<h2>Informaci\u00f3 relacionada<\/h2>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/11084210\/Prohom-et-al-2015-PPT-BCN.pdf\">Metodologia per a la reconstrucci\u00f3 de la s\u00e8rie de temperatura de Barcelona (des de 1780)<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les s\u00e8ries clim\u00e0tiques instrumentals s\u00f3n el millor testimoni de la variabilitat i el canvi clim\u00e0tic experimentat en el passat. \u00c9s essencial disposar del m\u00e0xim nombre de s\u00e8ries, amb una bona cobertura espacial i temporal, completesa i qualitat. En els darrers anys l&#8217;\u00c0rea de Climatologia ha treball per a rescatar informaci\u00f3 de s\u00e8ries perduda o incompleta, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":36024,"menu_order":4,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6344"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6344"}],"version-history":[{"count":36,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38203,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6344\/revisions\/38203"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/36024"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}