L’IPE, tamb\u00e9 conegut com a SPI (de l’angl\u00e8s, Standardized Precipitation Index), va ser formulat inicialment per Mc Kee et al. (1993) amb l’objectiu de quantificar el d\u00e8ficit de precipitaci\u00f3 per a diferents escales temporals i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, avaluar l’impacte de la manca de precipitacions sobre els recursos h\u00eddrics (humitat del s\u00f2l, aig\u00fces superficials, aig\u00fces subterr\u00e0nies…). El temps de resposta dels diferents sistemes h\u00eddrics varia enormement. Aix\u00ed, per exemple, les condicions d’humitat del s\u00f2l s\u00f3n sensibles a les anomalies (positives o negatives) de la precipitaci\u00f3 a curt termini, mentre que les reserves d’aigua superficials (embassaments) i subterr\u00e0nies (aq\u00fc\u00edfers), i els cabals fluvials, responen a les anomalies pluviom\u00e8triques a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n
El seu \u00fas permet quantificar i comparar les intensitats dels d\u00e8ficits de precipitaci\u00f3 entre zones clim\u00e0tiques molt diferents. La capacitat de l’IPE de poder ajustar-se a la resoluci\u00f3 temporal que es desitgi, facilita que es pugui utilitzar com a indicador de diferents tipus de sequera, tant de curta durada i que afecta als sectors agr\u00edcola, forestal i pecuari, com per a aquelles sequeres de llarga durada com les sequeres hidrol\u00f2giques.<\/p>\n\n\n\n
L’IPE \u00e9s un valor num\u00e8ric que representa el nombre de desviacions est\u00e0ndard de la precipitaci\u00f3 caiguda durant un determinat per\u00edode de temps, respecte de la mitjana, un cop que la distribuci\u00f3 original de la precipitaci\u00f3 ha estat transformada a una distribuci\u00f3 normal.<\/p>\n\n\n\n
Per a la seva formulaci\u00f3 cal utilitzar s\u00e8ries clim\u00e0tiques d’\u00e0mplia cobertura temporal i de qualitat. Aquestes s\u00e8ries s’ajusten a una distribuci\u00f3 te\u00f2rica de probabilitat, i que es transforma seguidament a una distribuci\u00f3 normal, de manera que el valor mitj\u00e0 de l’IPE per a un lloc determinat i el per\u00edode designat sigui igual a 0. El valor positiu de l’IPE indica una precipitaci\u00f3 superior a la mitjana, i el negatiu una precipitaci\u00f3 inferior. Com que est\u00e0 normalitzat, permet fer una gradaci\u00f3 de l’anomalia de la precipitaci\u00f3 per a un determinat per\u00edode (normal, lleugerament sec\/humit, extremadament sec\/humit o excepcionalment sec\/humit) en funci\u00f3 del signe (positiu o negatiu) i el valor absolut de l’IPE.<\/p>\n\n\n\n
Els autors de l’\u00edndex (Edwards i Mc Kee, 1997) van establir que un per\u00edode de sequera pluviom\u00e8trica s’esdev\u00e9 sempre que l’IPE presenta una seq\u00fc\u00e8ncia continuada de valors negatius iguals o inferiors a -1, i no es considera com a finalitzat fins que el valor torna a assolir un valor positiu. Aquesta definici\u00f3 permet caracteritzar cada episodi sec d’acord amb la seva durada, intensitat i magnitud:<\/p>\n\n\n\n
1. La durada vindr\u00e0 donada per la longitud del per\u00edode en el que els valors de l’IPE acompleixen les condicions requerides per la definici\u00f3 temporal.<\/p>\n\n\n\n
2. La intensitat la determinar\u00e0 el valor m\u00e0xim negatiu, a partir de -1, que l’IPE assoleixi dins del per\u00edode analitzat.<\/p>\n\n\n\n
3. La magnitud s’obtindr\u00e0 a partir de la suma dels valors de l’IPE corresponents a tots els mesos compresos dins del per\u00edode sec considerat.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019IPE s\u2019elabora regularment des del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC). La base de dades hist\u00f2rica que s\u2019utilitza per al c\u00e0lcul de l\u2019\u00edndex \u00e9s l’obtinguda a partir de la recopilaci\u00f3, filtratge i postprocessament de l’arxiu de dades hist\u00f2ric de precipitaci\u00f3 de l’SMC. Concretament, per al c\u00e0lcul de la funci\u00f3 de distribuci\u00f3 de la precipitaci\u00f3 a cada punt del territori s’ha triat el per\u00edode 1971-2010 com a refer\u00e8ncia clim\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n
Les dades de precipitaci\u00f3 recents es calculen a partir del conjunt d’estacions meteorol\u00f2giques autom\u00e0tiques. Tant les dades de precipitaci\u00f3 recent com les hist\u00f2riques es comparen en el si d’una malla comuna a una resoluci\u00f3 horitzontal d’1 km. Aquesta nova metodologia de c\u00e0lcul representa una millora en el c\u00e0lcul que l’\u00edndex que s’anava desenvolupant a l’SMC, basat en el procediment de c\u00e0lcul i banc de dades desenvolupat per Altava-Ortiz (2010).<\/p>\n\n\n\n
– Altava, V (2010): Caracteritzaci\u00f3 i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0. C\u00e0lcul d\u2019escenaris clim\u00e0tics per al segle XXI. Tesi Doctoral In\u00e8dita. Departament d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de Barcelona. Objectiu de l’IPE L’IPE, tamb\u00e9 conegut com a SPI (de l’angl\u00e8s, Standardized Precipitation Index), va ser formulat inicialment per Mc Kee et al. (1993) amb l’objectiu de quantificar el d\u00e8ficit de precipitaci\u00f3 per a diferents escales temporals i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, avaluar l’impacte de la manca de precipitacions sobre els recursos h\u00eddrics (humitat del s\u00f2l, aig\u00fces […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":6745,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4047"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4047"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4047\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":43084,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4047\/revisions\/43084"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6745"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4047"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
– McKee, TB, NJ Doesken i J Kleist (1993): The relationship of drought frequency and duration of time scales<\/a>. Eighth Conference on Applied Climatology (17-22 January 1993, Anaheim, California, USA). American Meteorological Society, pp.179-186.
– Edwards, DC i TB McKee (1997): Characteristics of 20th century drought in the United States at multiple time scales<\/a>. Atmospheric Science Paper No. 634, Climatology Report No. 97-2. Departament of Atmospheric Science, Colorado State University, Fort Collins, Colorado, EUA, 155 pp.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"