{"id":35974,"date":"2022-11-17T16:19:36","date_gmt":"2022-11-17T16:19:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/?page_id=35974"},"modified":"2024-12-09T12:27:10","modified_gmt":"2024-12-09T12:27:10","slug":"el-canvi-climatic","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/climatologia\/canvi-climatic-i-evolucio-futura-del-clima\/el-canvi-climatic\/","title":{"rendered":"El canvi clim\u00e0tic"},"content":{"rendered":"\n<nav class=\"ancores\" id=\"inici\">\n<a href=\"#quees\">Qu\u00e8 \u00e9s?<\/a>\n<a href=\"#causa\">Qu\u00e8 el causa?<\/a>\n<a href=\"#efectes\">Quins efectes t\u00e9? <\/a>\n<a href=\"#manifestacat\">Com es manifesta a Catalunya?<\/a>\n<\/nav>\n\n\n\n<h2 id=\"quees\">Qu\u00e8 \u00e9s?<\/h2>\n\n\n\n<p>El canvi clim\u00e0tic es refereix a un canvi a gran escala i a llarg termini en els patrons meteorol\u00f2gics i en la temperatura mitjana del planeta.<\/p>\n\n\n\n<p>Durant la seva hist\u00f2ria el nostre planeta ha sofert nombrosos canvis clim\u00e0tics, per\u00f2 tots ells a causa de fen\u00f2mens naturals tals com les variacions en els par\u00e0metres orbitals de la Terra, l\u2019impacte de meteorits, vulcanisme de gran magnitud o canvis en la circulaci\u00f3 oce\u00e0nica, entre d\u2019altres. En l\u2019actualitat no hi ha dubte que som en un altre canvi clim\u00e0tic, per\u00f2 aquesta vegada l\u2019agent impulsor \u00e9s la humanitat, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crema indiscriminada de combustibles f\u00f2ssils, que ha fet incrementar l\u2019efecte d\u2019hivernacle.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 id=\"causa\"><strong>Qu\u00e8 causa el canvi clim\u00e0tic?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>El clima de la Terra ha anat canviant des que es va formar fa 4.500 milions d&#8217;anys. Fins fa poc, els factors naturals han estat la causa d&#8217;aquests canvis. Les influ\u00e8ncies naturals sobre el clima inclouen erupcions volc\u00e0niques, canvis en l&#8217;\u00f2rbita de la Terra i despla\u00e7aments en l&#8217;escor\u00e7a terrestre (coneguda com a tect\u00f2nica de plaques).<\/p>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2, des de la Revoluci\u00f3 Industrial (segle XIX), la temperatura global ha augmentat a un ritme molt m\u00e9s r\u00e0pid. Mitjan\u00e7ant la crema de combustibles f\u00f2ssils i la modificaci\u00f3 dels usos del s\u00f2l, l&#8217;activitat humana s&#8217;ha convertit r\u00e0pidament en la principal causa dels canvis en el nostre clima.<\/p>\n\n\n\n<h3>Els gasos i el fenomen de l\u2019efecte d\u2019hivernacle<\/h3>\n\n\n\n<p>Alguns gasos de l&#8217;atmosfera terrestre atrapen la calor i impedeixen que s&#8217;escapi a l&#8217;espai. A aquests els anomenem &#8220;gasos d&#8217;efecte d\u2019hivernacle&#8221;, i actuen com un cobertor d&#8217;escalfament al voltant de la Terra, conegut com &#8220;efecte d\u2019hivernacle&#8221;. <\/p>\n\n\n\n<p>Els gasos d&#8217;efecte d&#8217;hivernacle provenen tant de fonts humanes com naturals. Gasos com el di\u00f2xid de carboni, el met\u00e0 i l&#8217;\u00f2xid nitr\u00f3s es troben de manera natural a l&#8217;atmosfera. Altres, com els clorofluorocarburs (CFC), nom\u00e9s es produeixen per l&#8217;activitat humana. Tanmateix, des de la Revoluci\u00f3 Industrial, hem anat afegint cada cop m\u00e9s gasos d&#8217;efecte hivernacle a l&#8217;aire, atrapant encara m\u00e9s calor. En lloc de mantenir la Terra a una temperatura c\u00e0lida i estable, l&#8217;efecte d\u2019hivernacle est\u00e0 escalfant el planeta a un ritme molt m\u00e9s r\u00e0pid i \u00e9s la principal causa del canvi clim\u00e0tic present.<\/p>\n\n\n\n<p>Els humans produ\u00efm gasos d&#8217;efecte hivernacle de moltes maneres diferents:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>Crema de combustibles f\u00f2ssils:<\/strong> els combustibles f\u00f2ssils com el petroli, el gas i el carb\u00f3 contenen di\u00f2xid de carboni que ha estat &#8220;atrapat&#8221; a l&#8217;escor\u00e7a de la Terra durant milers d&#8217;anys. Quan els traiem del subs\u00f2l i els cremem, alliberem a l\u2019aire el di\u00f2xid de carboni emmagatzemat. La crema de carb\u00f3 segueix sent la principal font d\u2019emissions (un 40% del total), seguit del petroli (un 32%) i del gas (un 21%).<\/li><\/ul>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/09121548\/s11_2023_FossilFuel_and_Cement_emissions_1990.png\"><img loading=\"lazy\" width=\"1024\" height=\"576\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/09121548\/s11_2023_FossilFuel_and_Cement_emissions_1990-1024x576.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-41964\"\/><\/a><figcaption>Evoluci\u00f3 anual de les emissions globals de CO<sup>2<\/sup> <br>Font: Global Carbon Project<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<ul><li><strong>Desforestaci\u00f3: <\/strong>els boscos eliminen i emmagatzemen el di\u00f2xid de carboni de l&#8217;atmosfera. Tallar-los significa que el di\u00f2xid de carboni s&#8217;acumula m\u00e9s r\u00e0pidament, ja que no hi ha arbres que l&#8217;absorbeixin. No nom\u00e9s aix\u00f2, els arbres alliberen el carboni que emmagatzemen quan els cremem.<\/li><li><strong>Agricultura i ramaderia: <\/strong>els conreus i la cria d\u2019animals alliberen molts tipus diferents de gasos d&#8217;efecte d\u2019hivernacle a l&#8217;aire. Per exemple, els animals produeixen met\u00e0, que \u00e9s 30 vegades m\u00e9s potent que el di\u00f2xid de carboni. L&#8217;\u00f2xid nitr\u00f3s utilitzat per als fertilitzants \u00e9s deu vegades pitjor i \u00e9s gaireb\u00e9 300 vegades m\u00e9s potent que el di\u00f2xid de carboni.<\/li><li><strong>Ciment:<\/strong> la producci\u00f3 de ciment \u00e9s un altre factor que contribueix al canvi clim\u00e0tic, causant el 5% de les emissions globals de di\u00f2xid de carboni.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 id=\"efectes\">Quins efectes t\u00e9 el canvi clim\u00e0tic?<\/h2>\n\n\n\n<p>El canvi clim\u00e0tic ja t\u00e9 efectes visibles al m\u00f3n. La Terra s&#8217;est\u00e0 escalfant, els patrons de pluja estan canviant i el nivell del mar est\u00e0 augmentant. Aquests canvis augmenten el risc d&#8217;onades de calor, inundacions, sequeres i incendis forestals.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/09122402\/FIG1-267463-CLIM001-v6.eps_.png\"><img loading=\"lazy\" width=\"1024\" height=\"684\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/09122402\/FIG1-267463-CLIM001-v6.eps_-1024x684.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-41967\"\/><\/a><figcaption>Evoluci\u00f3 de la temperatura mitjana global (figura superior) i europea (figura inferior), pel per\u00edode 1850-2023, expressat com a anomalia respecte del per\u00edode preindustrial (1850-1900). Font: European Environment Agency (EEA)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>La gravetat del canvi clim\u00e0tic que veurem dep\u00e8n de la rapidesa amb qu\u00e8 redu\u00efm les emissions de gasos d&#8217;efecte d\u2019hivernacle. Fins i tot, si atur\u00e9ssim totes les emissions avui, no impedir\u00edem alguns canvis. Tanmateix, com m\u00e9s aviat redu\u00efm les emissions, menors seran els seus efectes.<\/p>\n\n\n\n<p>El canvi clim\u00e0tic pot afectar el sistema clim\u00e0tic global de moltes maneres diferents, tal i com ha reportat el darrer informe de les Nacions Unides (Sixth Assessment Report, <em>Climate Change 2021: The Physical Science Basis<\/em>, AR6). Aquests s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>Canvis en el cicle hidrol\u00f2gic<\/strong>. L\u2019increment de la temperatura global intensifica el cicle global de l\u2019aigua, incloent la variabilitat, la precipitaci\u00f3 associada als monsons i la severitat dels esdeveniments secs i plujosos.<\/li><li><strong>Terra i aire m\u00e9s c\u00e0lids<\/strong>. La influ\u00e8ncia humana ha escalfat el clima de la Terra a un ritme sense precedents en els darrers 2.000 anys. La temperatura de l\u2019aire \u00e9s ara 1,1\u00baC m\u00e9s elevada que la de l\u2019era preindustrial (1850-1900).<\/li><li><strong>Escalfament dels oceans<\/strong>. Els oceans concentren el 91% de l\u2019escalfament global del sistema clim\u00e0tic. L\u2019expansi\u00f3 t\u00e8rmica associada \u00e9s responsable del 50% de l\u2019augment del nivell de l\u2019aigua del mar. La freq\u00fc\u00e8ncia de les onades de calor marines s\u2019ha doblat des de la d\u00e8cada de 1980.<\/li><li><strong>Extensi\u00f3 de les masses de gel i de la neu al terra<\/strong>. Des de la d\u00e8cada de 1990 les glaceres del m\u00f3n estan en retroc\u00e9s per la influ\u00e8ncia del canvi clim\u00e0tic. L\u2019\u00c0rtic ha assolit el m\u00ednim d\u2019extensi\u00f3 des de 1850 i la pres\u00e8ncia de la neu al terra s\u2019ha redu\u00eft clarament durant la primavera de l\u2019Hemisferi Nord i des de 1950.<\/li><li><strong>Pujada del nivell del mar<\/strong>. El nivell del l\u2019aigua del mar s\u2019ha incrementat en 20 cm des del 1900, un ritme de creixement sense precedents en els darrers 3.000 anys.<\/li><li><strong>Acidificaci\u00f3 dels oceans<\/strong>. La major pres\u00e8ncia de CO2 a l\u2019atmosfera incrementa la taxa de dissoluci\u00f3 d\u2019aquest gas als oceans. Aix\u00f2 fa disminuir el Ph i impacta negativament el proc\u00e9s de calcificaci\u00f3 dels esquelets de nombroses esp\u00e8cies marines, com els coralls o els mol\u00b7luscs.<\/li><li><strong>Canvis en els corrents oce\u00e0nics<\/strong>. El corrent c\u00e0lid de l\u2019Atl\u00e0ntic Nord que tempera el clima de bona part d\u2019Europa s\u2019est\u00e0 inestabilitzant i alentint. Durant el segle 21 tot sembla indicar que continuar\u00e0 aquest proc\u00e9s, sense arribar per\u00f2 a col\u00b7lapsar.<\/li><li>T<strong>emps m\u00e9s extrem<\/strong>. S\u2019ha apreciat un increment des de 1950 dels esdeveniments extrems compostos, com ara la combinaci\u00f3 d\u2019onades de calor i sequera. Tamb\u00e9 ha augmentat la freq\u00fc\u00e8ncia i intensitat de la precipitaci\u00f3 a bona part del planeta, i l\u2019ocurr\u00e8ncia dels ciclons tropicals.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 id=\"manifestacat\">Com es manifesta el canvi clim\u00e0tic a Catalunya?<\/h2>\n\n\n\n<p>El m\u00f3n mediterrani \u00e9s reconegut com a un \u201cpunt calent\u201d del planeta, pel que fa a la incid\u00e8ncia del canvi clim\u00e0tic. \u00c9s a dir, juntament amb l\u2019\u00c0rtic, \u00e9s l\u2019\u00e0rea planet\u00e0ria m\u00e9s sensible a l\u2019increment t\u00e8rmic. A Catalunya, part d\u2019aquesta \u00e0rea mediterr\u00e0nia, el canvi clim\u00e0tic s\u2019hi est\u00e0 manifestant des de fa d\u00e8cades. En aquest sentit, l\u2019SMC emet el Butllet\u00ed Anual d\u2019Indicadors Clim\u00e0tics (BAIC), un informe que realitza el monitoratge anual de la variabilitat i el canvi clim\u00e0tic a Catalunya, i determina les principals tend\u00e8ncies detectades des de mitjans de segle XX. Les principals manifestacions del canvi clim\u00e0tic a Catalunya s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>Ritme d\u2019escalfament superior al que s\u2019aprecia globalment.<\/strong> Si a escala global l\u2019increment se situa al voltant de +1,1 \u00baC respecte de l\u2019era preindustrial (1850-1900), a Catalunya se situa al voltant de +1,3 \u00baC (mitjana decenni 2011-2020). L\u2019estiu \u00e9s el per\u00edode de l\u2019any on m\u00e9s es constata l\u2019increment.<\/li><li><strong>Increment evident dels extrems clim\u00e0tics relacionats amb la calor, i disminuci\u00f3 dels extrems freds.<\/strong> Alguns indicadors que han augmentat la seva pres\u00e8ncia son les onades de calor (en intensitat, durada i freq\u00fc\u00e8ncia) o els extrems diaris c\u00e0lids (nits tropicals\/t\u00f2rrides, dies de calor,\u2026). Per contra la recurr\u00e8ncia i intensitat de les onades de fred, o el nombre de dies de gla\u00e7ada van clarament a la baixa.<\/li><li><strong>Encara no \u00e9s concloent cap tend\u00e8ncia envers una disminuci\u00f3 de la precipitaci\u00f3 anual, per\u00f2 s\u00ed a l\u2019estiu.<\/strong> Nom\u00e9s l\u2019estiu ha constatat una disminuci\u00f3 evident: un 35% respecte de 1950. Per a la resta d\u2019estacions i a escala anual, la tend\u00e8ncia no \u00e9s concloent.<\/li><li><strong>Lleuger increment en la freq\u00fc\u00e8ncia, durada, intensitat i extensi\u00f3 dels per\u00edodes de sequera.<\/strong> Dels extrems pluviom\u00e8trics, nom\u00e9s la sequera t\u00e9 una tend\u00e8ncia a ser m\u00e9s present, i cada cop s\u00f3n m\u00e9s escassos els anys o estacions clarament humides. No es pot apreciar una tend\u00e8ncia concloent envers una intensificaci\u00f3 de la precipitaci\u00f3 a escala di\u00e0ria.<\/li><li><strong>La temperatura i el nivell de l\u2019aigua del mar a l\u2019al\u00e7a. <\/strong>Els registres de l\u2019Estartit (el Baix Empord\u00e0) mostren un increment de la temperatura del mar a la superf\u00edcie d\u20191,5\u00baC des del 1974, mentre que el nivell del mar ha pujat 10 cm des del 1990.<\/li><li><strong>Canvis apreciables en la fenologia de les esp\u00e8cies vegetals i animals.<\/strong> S\u2019aprecia un avan\u00e7ament de la floraci\u00f3 i la maduraci\u00f3 dels fruits en moltes esp\u00e8cies vegetals de m\u00e9s d\u2019una setmana, mentre que l\u2019arribada de certes aus migrat\u00f2ries tamb\u00e9 tendeix a avan\u00e7ar-se.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/09120515\/catalunya_tmany.png\"><img loading=\"lazy\" width=\"1024\" height=\"712\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/09120515\/catalunya_tmany-1024x712.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-41962\"\/><\/a><figcaption>Evoluci\u00f3 de la temperatura mitjana anual a Catalunya, expressat com a anomalia respecte del per\u00edode de refer\u00e8ncia 1961-1990. FONT: BAIC 2023<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Si voleu disposar d\u2019una informaci\u00f3 m\u00e9s completa, accediu a la darrera edici\u00f3 del <a href=\"\/wpweb\/climatologia\/butlletins-i-episodis-meteorologics\/butlleti-anual-dindicadors-climatics\/\">Butllet\u00ed d&#8217;indicadors clim\u00e0tics de Catalunya (BAIC)<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Qu\u00e8 \u00e9s? Qu\u00e8 el causa? Quins efectes t\u00e9? Com es manifesta a Catalunya? Qu\u00e8 \u00e9s? El canvi clim\u00e0tic es refereix a un canvi a gran escala i a llarg termini en els patrons meteorol\u00f2gics i en la temperatura mitjana del planeta. Durant la seva hist\u00f2ria el nostre planeta ha sofert nombrosos canvis clim\u00e0tics, per\u00f2 tots [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":35970,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/35974"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35974"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/35974\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41970,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/35974\/revisions\/41970"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/35970"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35974"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}