{"id":31861,"date":"2021-06-15T08:10:02","date_gmt":"2021-06-15T08:10:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/?page_id=31861"},"modified":"2021-06-28T11:57:36","modified_gmt":"2021-06-28T11:57:36","slug":"manual-dinterpretacio-del-radiosondatge","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/equipaments-meteorologics\/radiosondatge\/manual-dinterpretacio-del-radiosondatge\/","title":{"rendered":"Manual d&#8217;interpretaci\u00f3 del radiosondatge"},"content":{"rendered":"\n<h2 id=\"diagrama\">El diagrama oblic o Skew-T<\/h2>\n\n\n\n<p>El diagrama oblic o <em>Skew-T<\/em> \u00e9s el gr\u00e0fic termodin\u00e0mic est\u00e0ndard i s\u2019utilitza de manera molt generalitzada en el m\u00f3n de la meteorologia per a representar l\u2019estat de l\u2019atmosfera en la vertical d\u2019un punt. Permet visualitzar el perfil vertical de diverses variables meteorol\u00f2giques i, per tant, con\u00e8ixer les condicions atmosf\u00e8riques en el moment de l&#8217;observaci\u00f3 a diferents altituds. Alhora, facilita el c\u00e0lcul de diferents par\u00e0metres d&#8217;utilitat per a la diagnosi i la previsi\u00f3 meteorol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n<p>Tal com es pot veure a la figura 1, la temperatura de l\u2019aire en la vertical d\u2019un punt es representa amb una l\u00ednia cont\u00ednua vermella (coneguda com a &#8220;corba d\u2019estat&#8221;) i el punt de rosada amb una l\u00ednia cont\u00ednua verda. El vent es representa amb una fletxa, que n&#8217;indica la direcci\u00f3, i les barbes al seu extrem n&#8217;indiquen la velocitat en nusos (kt).\u00a0A m\u00e9s de la corba d\u2019estat, el diagrama oblic cont\u00e9 un conjunt de l\u00ednies necess\u00e0ries per analitzar l\u2019ambient, aix\u00ed com corbes que representen diferents evolucions te\u00f2riques d\u2019una bombolla d\u2019aire. Aquestes l\u00ednies s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>Is\u00f2bares:<\/strong> l\u00ednies on la pressi\u00f3 (en hPa) es mant\u00e9 constant per diferents valors de temperatura.<\/li><li><strong>Isotermes:<\/strong> l\u00ednies on la temperatura (en <sup>o<\/sup>C) es mant\u00e9 constant per diferents valors de pressi\u00f3.<\/li><li><strong>Equisaturades:<\/strong> l\u00ednies on la proporci\u00f3 de mescla es mant\u00e9 constant per diferents valors de pressi\u00f3 i temperatura. Representa la massa de vapor d&#8217;aigua per unitat de massa d&#8217;aire sec. Es dona en grams de vapor d&#8217;aigua per quilogram d&#8217;aire sec (g\/kg).<\/li><li><strong>Adiab\u00e0tiques seques:<\/strong> l\u00ednies que representen l&#8217;evoluci\u00f3 te\u00f2rica d&#8217;una bombolla d&#8217;aire sec per diferents valors de pressi\u00f3 i temperatura. En aquest proc\u00e9s, la bombolla d&#8217;aire no intercanvia calor amb el seu entorn i\u00a0en el seu ascens es refreda 9,8 <sup>o<\/sup>C cada 1000 metres, d\u2019acord amb l&#8217;evoluci\u00f3 adiab\u00e0tica.<\/li><li><strong>Pseudoadiab\u00e0tiques: <\/strong>l\u00ednies que representen l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;una bombolla d&#8217;aire saturat d&#8217;humitat per diferents valors de pressi\u00f3 i temperatura. Tamb\u00e9 anomenades adiab\u00e0tiques saturades. En aquest proc\u00e9s, la bombolla d&#8217;aire intercanvia calor amb el seu entorn i, \u00a0per tant,\u00a0 en el seu ascens es refreda entre 5 i 7 <sup>o<\/sup>C cada 1000 metres, d\u2019acord amb l&#8217;evoluci\u00f3 pseudoadiab\u00e0tica.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Per representar l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019una bombolla d\u2019aire (l\u00ednia cont\u00ednua negra), si no est\u00e0 saturada, es representa amb una corba adiab\u00e0tica seca que surt del punt inicial de la corba d\u2019estat (a la superf\u00edcie); posteriorment, quan arriba a la saturaci\u00f3, segueix una evoluci\u00f3 pseudoadiab\u00e0tica (per m\u00e9s informaci\u00f3 teniu la <a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/18120559\/Radiosondatge.pdf\">Publicaci\u00f3 del Radiosondatge<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>Els nivells caracter\u00edstics que es representen sobre el diagrama oblic s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>El <strong>nivell de condensaci\u00f3 (LCL)<\/strong> es defineix com l\u2019altura a la qual la humitat relativa d\u2019una bombolla d\u2019aire arribar\u00e0 al 100 % quan es refredi mitjan\u00e7ant l&#8217;ascens adiab\u00e0tic sec. Si la bombolla d\u2019aire s\u2019eleva m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019LCL, es formaran gotetes que faran desenvolupar n\u00favols i la bombolla continuar\u00e0 el seu ascens seguint l&#8217;evoluci\u00f3\u00a0pseudoadiab\u00e0tica.<\/li><li>El <strong>nivell de convecci\u00f3 lliure (LFC)<\/strong> es defineix com l\u2019altura a la qual la temperatura de l\u2019entorn comen\u00e7a a ser m\u00e9s baixa\u00a0que la temperatura d&#8217;una bombolla que parteix des de l\u2019LCL seguint l&#8217;evoluci\u00f3 de la pseudoadiab\u00e0tica. A partir d\u2019aquest punt, la bombolla pujar\u00e0 lliurement fins a trobar el nivell d&#8217;equilibri.<\/li><li>El <strong>nivell d&#8217;equilibri (EL)<\/strong> es defineix com l\u2019altura a la qual una bombolla d\u2019aire ascendent es troba a la mateixa temperatura que el seu entorn. Tamb\u00e9 anomenat com el l\u00edmit de la convecci\u00f3.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-full is-resized\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpresswebpre\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/14121500\/Diagrama-radiosondatge.png\" alt=\"Diagrama radiosondatge\" class=\"wp-image-30186\" height=\"520\"\/><figcaption>Figura 1 Diagrama oblic o Skew-T<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Les principals variables meteorol\u00f2giques i \u00edndexs que s\u2019utilitzen per caracteritzar l\u2019atmosfera s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n<p><strong>L&#8217;aigua precipitable<\/strong> \u00e9s el volum d&#8217;aigua que cont\u00e9 una columna de l\u2019atmosfera per metre quadrat. Mesurada en litres per metre quadrat o mil\u00b7l\u00edmetres d&#8217;aigua.<\/p>\n\n\n\n<p>La <strong>cisalla del vent<\/strong> es defineix com la difer\u00e8ncia en la velocitat o la direcci\u00f3 del vent entre dos punts a l&#8217;atmosfera. Quan la intensitat del vent augmenta amb l&#8217;altitud, la cisalla ajuda a organitzar els corrents ascendents i descendents dins dels nuclis convectius.<\/p>\n\n\n\n<p>Dels \u00edndexs d&#8217;inestabilitat es presenten els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>\u00cdndex VT (Vertical Totals):<\/strong> \u00e9s la difer\u00e8ncia de temperatura entre 850 hPa i 500 hPa.<\/li><li><strong>\u00cdndex LI (Lifted Index):<\/strong> \u00e9s la difer\u00e8ncia entre la temperatura de l&#8217;ambient i la temperatura de la bombolla d&#8217;aire ascendent al nivell de 500 hPa.<\/li><li><strong>\u00cdndex TT (Total Totals):<\/strong> inclou l\u2019\u00edndex VT i el contingut d&#8217;humitat a 850 hPa.<\/li><li><strong>\u00cdndex CAPE (Convective Available Potential Energy):<\/strong> representa la quantitat d&#8217;energia disponible per una bombolla d&#8217;aire a l&#8217;hora de realitzar l&#8217;ascens. Mesurat en joules per quilogram (J\/kg). Correspon a la zona ombrejada en tonalitats rosa del diagrama oblic (figura 1).<\/li><li><strong>\u00cdndex CIN (Convective Inhibition): <\/strong>representa, al contrari que la CAPE, l&#8217;energia necess\u00e0ria perqu\u00e8 una bombolla d&#8217;aire pugui realitzar l&#8217;ascens. Mesurat en joules per quilogram (J\/kg). Correspon a la zona ombrejada en blau del diagrama oblic (figura 1)<\/li><li><strong>\u00cdndex SRH (Storm Relative Helicity): <\/strong>representa el gir relatiu del vent entre dos punts a diferent altitud de l&#8217;atmosfera, generalment entre la superf\u00edcie i 3 quil\u00f2metres. Aquest \u00edndex permet determinar si les condicions s\u00f3n favorables per a la formaci\u00f3 de tornados.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Valors de refer\u00e8ncia per aquests \u00edndexs s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-table sortable is-style-regular\"><table><thead><tr><th class=\"has-text-align-left\" data-align=\"left\"><strong>\u00cdndex<\/strong><\/th><th><strong>Llindars<\/strong><\/th><th><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/th><\/tr><\/thead><tbody><tr><td class=\"has-text-align-left\" data-align=\"left\"><strong>VT<\/strong><strong><\/strong><\/td><td>28 o superior<\/td><td>Condicions favorables per la formaci\u00f3 de tempestes<\/td><\/tr><tr><td class=\"has-text-align-left\" data-align=\"left\"><strong>TT<\/strong><\/td><td>45 a 50<br>50 a 55<br>55 o superior<\/td><td>Probabilitat baixa de tempesta.<br>Probabilitat moderada de tempesta. <br>Probabilitat alta de tempesta.<\/td><\/tr><tr><td class=\"has-text-align-left\" data-align=\"left\"><strong>LI<\/strong><strong><\/strong><\/td><td>6 o superior <br>Entre 1 i 6 <br>Entre 0 i -2 <br>-2 o inferior<\/td><td>Condicions molt estables. <br>Condicions estables. Probabilitat baixa de tempesta. <br>Lleugerament inestable. Probabilitat moderada de tempesta. <br>Inestable. Probabilitat alta de tempesta.<\/td><\/tr><tr><td class=\"has-text-align-left\" data-align=\"left\"><strong>CAPE<\/strong><\/td><td>1000 <br>2000 o superior<\/td><td>Probabilitat moderada de tempesta.<br>Probabilitat alta de tempesta.<\/td><\/tr><tr><td class=\"has-text-align-left\" data-align=\"left\"><strong>CIN<\/strong><strong><\/strong><\/td><td>50 a 100 <br>100 a 200 <br>200 o superior<\/td><td>Inhibici\u00f3 baixa. <br>Inhibici\u00f3 moderada.<br>Inhibici\u00f3 elevada.<\/td><\/tr><tr><td class=\"has-text-align-left\" data-align=\"left\"><strong>SRH<\/strong><\/td><td>150 a 300 <br>300 a 500<\/td><td>Probabilitat baixa de superc\u00e8l\u00b7lules i tornados febles (fins a 180 km\/h).<br>Probabilitat alta de superc\u00e8l\u00b7lules i tornados forts (m\u00e9s de 180 km\/h).<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:30px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2>Hod\u00f2grafa<\/h2>\n\n\n\n<p>L&#8217;hod\u00f2grafa s&#8217;utilitza en meteorologia per a representar la distribuci\u00f3 vertical del vent horitzontal. Es mostra a la part superior dreta de la figura 1 i tamb\u00e9 de forma ampliada a la figura 2.<\/p>\n\n\n\n<p>Pren la forma d&#8217;un diagrama polar on la direcci\u00f3 \u00e9s indicada per l&#8217;angle respecte al centre de la figura i la velocitat \u00e9s la dist\u00e0ncia al centre. Cada cercle equidistant representa una isol\u00ednia de velocitat constant (en nusos kt). En l\u2019eix de les abscisses es representa la component longitudinal del vent (oest a est) i en l\u2019eix de les ordenades, la component latitudinal del vent (sud a nord). \u00a0Per tal de tenir una ajuda visual s\u2019ha acolorit l&#8217;hod\u00f2grafa segons l\u2019altitud (0-1 km en verd, 1-3 km en taronja, 3-5 km en blau, 5-8 km en vermell i de 8-10 km en morat)<\/p>\n\n\n\n<p>Es representen en l\u00ednies connectades la direcci\u00f3 i la magnitud del vent respecte l&#8217;altitud. Per tant, representen la cisalla del vent en altura, i \u00e9s important per a fer un pron\u00f2stic del desenvolupament de les tempestes i del futur comportament del vent.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019hod\u00f2grafa tamb\u00e9 permet con\u00e8ixer el canvi de temperatura en l\u2019altitud. A l&#8217;hemisferi nord, l&#8217;aire calent est\u00e0 a la dreta de la cisalla. Per tant, en el gr\u00e0fic, un gir del vent en altitud en sentit horari implicar\u00e0 una advecci\u00f3 c\u00e0lida, \u00e9s a dir, una massa d\u2019aire escalfar\u00e0 l\u2019atmosfera. Al contrari, un gir en sentit antihorari implicar\u00e0 una advecci\u00f3 freda.<\/p>\n\n\n\n<p>La fletxa de color negre que es representa s\u2019anomena vector de moviment de la tempesta. Aquest vector \u00e9s el que permet calcular el despla\u00e7ament i el gir relatiu de les tempestes i determinar l\u2019\u00edndex SRH.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpresswebpre\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/11085832\/Hodografa.jpg\"><img src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpresswebpre\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/11085832\/Hodografa.jpg\" alt=\"Hod\u00f2grafa\" class=\"wp-image-30128\"\/><\/a><figcaption>Figura 2. Hod\u00f2grafa<\/figcaption><\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El diagrama oblic o Skew-T El diagrama oblic o Skew-T \u00e9s el gr\u00e0fic termodin\u00e0mic est\u00e0ndard i s\u2019utilitza de manera molt generalitzada en el m\u00f3n de la meteorologia per a representar l\u2019estat de l\u2019atmosfera en la vertical d\u2019un punt. Permet visualitzar el perfil vertical de diverses variables meteorol\u00f2giques i, per tant, con\u00e8ixer les condicions atmosf\u00e8riques en [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"parent":140,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/31861"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31861"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/31861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31956,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/31861\/revisions\/31956"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}