{"id":305,"date":"2014-12-14T12:27:32","date_gmt":"2014-12-14T12:27:32","guid":{"rendered":"http:\/\/\/wpweb\/?page_id=305"},"modified":"2022-05-12T09:24:10","modified_gmt":"2022-05-12T09:24:10","slug":"prediccio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/la-prediccio-meteorologica\/prediccio\/","title":{"rendered":"Com entendre la predicci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n
La necessitat d’oferir a l’usuari una informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica clara i entenedora \u00e9s el que ha motivat la redacci\u00f3 d’aquest manual d’estil. Cal que el vocabulari emprat en els butlletins meteorol\u00f2gics tingui un significat prec\u00eds i homogeni per a tothom.<\/p>\n\n\n\n
L’\u00fas d’un conjunt tancat de termes i expressions ben definides permet l’elaboraci\u00f3 d’un pron\u00f2stic objectiu i sense ambig\u00fcitats. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s sempre sin\u00f2nim de llenguatge agra\u00eft, fresc i entenedor.<\/p>\n\n\n\n
El manual d’estil no pret\u00e9n recollir ni definir tots els termes de l’\u00e0mbit de la meteorologia de forma exhaustiva, sin\u00f3 fixar el marc general de desenvolupament d’una informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica, aix\u00ed com el vocabulari b\u00e0sic i les convencions que s’hi utilitzen, sense arribar a ser un text tancat i sense capacitat de comunicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Per descriure l’estat del temps en un indret donat i en un moment concret del dia cal con\u00e8ixer el conjunt de variables meteorol\u00f2giques que el caracteritzen.<\/p>\n\n\n\n
Sovint l’estat del temps presenta comportaments diferents al llarg del dia i d’un sector a un altre. Per tant, les variables meteorol\u00f2giques evolucionaran en l’espai i en el temps.<\/p>\n\n\n\n
En un pron\u00f2stic meteorol\u00f2gic es descriu l’evoluci\u00f3 temporal i la distribuci\u00f3 espacial de les variables d’inter\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Variables meteorol\u00f2giques<\/h2>\n\n\n\n
Adjectivaci\u00f3:<\/strong> Cada variable meteorol\u00f2gica es qualifica i quantifica en funci\u00f3 de criteris espec\u00edfics definits per cadascuna d’aquestes variables.<\/li>
Evoluci\u00f3 temporal:<\/strong> Es divideix tot el per\u00edode de pron\u00f2stic en particions temporals en els quals la variable meteorol\u00f2gica canvi\u00ef. Per cada interval de temps escollit es quantifica i qualifica la variable seguint els seus criteris espec\u00edfics d’adjectivaci\u00f3.<\/li>
Distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica:<\/strong> Es divideix tota l’\u00e0rea de pron\u00f2stic en particions geogr\u00e0fiques en les quals la variable meteorol\u00f2gica presenti difer\u00e8ncies. Per cada zona geogr\u00e0fica escollida es quantifica i qualifica la variable seguint els seus criteris espec\u00edfics d’adjectivaci\u00f3.<\/li><\/ol>\n\n\n\n
Les particions hor\u00e0ries i geogr\u00e0fiques per la descripci\u00f3 de les variables s’escullen en funci\u00f3 de l’episodi meteorol\u00f2gic. Es fixen a partir de les opcions establertes als apartats d’aquest manual d’estil Zones geogr\u00e0fiques i Intervals temporals.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Estat del cel i nuvolositat<\/h2>\n\n\n\n
Els conceptes d’Estat del Cel i de Nuvolositat s’utilitzen de forma indistinta, i es diferencien tan sols per petits matisos.<\/p>\n\n\n\n
A. Estat del cel<\/h3>\n\n\n\n
Definici\u00f3<\/h4>\n\n\n\n
Aspecte que presenta el cel per la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia de nuvolositat.<\/p>\n\n\n\n
Adjectivaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Les categories s’estableixen a partir dels vuitens de cel cobert per n\u00favols.<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Cel ser\u00e8 o ras: 0 vuitens de cel tapat<\/li>
Cel poc ennuvolat: entre 1 i 2 vuitens de cel tapat<\/li>
Cel mig ennuvolat: entre 3 i 5 vuitens de cel tapat<\/li>
Cel molt ennuvolat: entre 6 i 7 vuitens de cel tapat<\/li>
Cel cobert o tapat: 8 vuitens de cel tapat <\/li><\/ol>\n\n\n\n
En hores di\u00fcrnes tamb\u00e9 es parla en termes de sol quan es considera cel ser\u00e8 i quan es parla d’ambient assolellat es considera cel poc ennuvolat o cel mig ennuvolat.<\/p>\n\n\n\n
Una concreci\u00f3 m\u00e9s gran de l’estat del cel es porta a terme amb la descripci\u00f3 de la cobertura nuvolosa que s’especifica en l’apartat de nuvolositat.<\/p>\n\n\n\n
B. Nuvolositat<\/h3>\n\n\n\n
Definici\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Quantitat i qualitat de la cobertura de n\u00favols que hi ha al cel.<\/p>\n\n\n\n
Adjectivaci\u00f3<\/h4>\n\n\n\n
Per qualificar la nuvolositat es distingeix la quantitat i aspecte de la cobertura nuvolosa (sense especificar un conjunt tancat de categories). S’hi valoren dos aspectes:<\/p>\n\n\n\n
a) Quantitat: per descriure la quantitat de n\u00favols presents al cel s’utilitzen adjectius que ens indiquen si s\u00f3n nombrosos o no, com poden ser els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n
Abundants: n\u00favols molt nombrosos.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
b) Qualitat: aspecte o caracter\u00edstiques dels n\u00favols. Es distingeix: El pis o nivell on hi ha la base dels n\u00favols.<\/p>\n\n\n\n
Alts: se situa entre 5 i 13 km d’altitud.<\/li>
Mitjans: se situa entre 2 i 7 km d’altitud.<\/li>
Baixos: se situa per sota de 2 km d’altitud.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
En els n\u00favols baixos tamb\u00e9 s’inclouen n\u00favols cumuliformes de gran gruix que es poden estendre en diferents pisos o nivells. Aquests es diferencien en<\/p>\n\n\n\n
N\u00favols de tempesta, n\u00favols de creixement vertical, n\u00favols de desenvolupament vertical o nuclis convectius: el seu cim pot arribar a superar 13 km.<\/li>
N\u00favols d’evoluci\u00f3 di\u00fcrna i nuvolades: el seu cim pot arribar al voltant de 5 km. Tamb\u00e9 en els n\u00favols baixos es diferencien els estrats baixos per referir-se a boira o n\u00favols baixos amb la base molt propera al terra.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
El gruix o espessor dels n\u00favols.<\/em>Exemples: n\u00favols espessos, compactes, trencats, prims, gruixuts. <\/p>\n\n\n\n
L’aspecte o agrupament que presenten els n\u00favols.<\/em>Exemples: pinzellades, teranyines, tels, capes, bandes, faixes, bancs, intervals, estrats. <\/p>\n\n\n\n
Evoluci\u00f3 temporal<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
A part de la descripci\u00f3 que es pot fer segons l’apartat 2 de variables meteorol\u00f2giques, tamb\u00e9 s’utilitzen elements propis de descripci\u00f3 de la nuvolositat. Els m\u00e9s destacats s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n
Nuvolositat variable Alternan\u00e7a d’estats del cel molt diferenciats.<\/li>
Intervals de n\u00favols Alternan\u00e7a d’estones de cel poc ennuvolat amb cel molt ennuvolat.<\/li>
Aclarida Transici\u00f3 de cel molt ennuvolat a poc ennuvolat o ser\u00e8.<\/li>
Clarianes Extensions sense n\u00favols en un cel mig o molt ennuvolat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Precipitaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
Definici\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Hidrometeor consistent en la caiguda a la superf\u00edcie terrestre d’aigua atmosf\u00e8rica en forma s\u00f2lida o l\u00edquida.<\/p>\n\n\n\n
Adjectivaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Per qualificar la precipitaci\u00f3 es distingeixen les caracter\u00edstiques seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n
a) Tipus<\/h4>\n\n\n\n
Segons la constituci\u00f3 f\u00edsica i la mida de les part\u00edcules que precipiten es distingeix entre:<\/p>\n\n\n\n
Pluja: precipitaci\u00f3 de part\u00edcules d’aigua l\u00edquida en forma de gotes.<\/li>
Plugim: precipitaci\u00f3 de part\u00edcules d’aigua l\u00edquida en forma de gotes molt petites i properes.<\/li>
Neu: precipitaci\u00f3 de cristalls de gel reunits generalment en forma de flocs o volves.<\/li>
Aiguaneu: precipitaci\u00f3 de neu a mig fondre, o de pluja i neu barrejades.<\/li>
Calabruix: precipitaci\u00f3 de grans blancs i opacs, formats per una barreja de gel i de neu. Es trenquen quan cauen a terra.<\/li>
Calamarsa: precipitaci\u00f3 de grans de gla\u00e7 arrodonits i mig transparents, inferiors a 10 mm de di\u00e0metre.<\/li>
Pedra: precipitaci\u00f3 de grans de gla\u00e7 arrodonits i mig transparents, amb un di\u00e0metre igual o superior a 10 mm.<\/li>
Pluja gelant: pluja en subfusi\u00f3 que quan entra en contacte amb algun objecte o amb el terra forma de manera instant\u00e0nia una capa de gel.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
b) Intensitat<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Les categories es defineixen en funci\u00f3 del tipus de precipitaci\u00f3 i a partir de les quantitats de precipitaci\u00f3 recollides en 30 minuts:<\/p>\n\n\n\n
Pluja<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts.<\/li>
Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts.<\/li>
Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts.<\/li>
Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Neu<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts.<\/li>
Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts.<\/li>
Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.<\/li>
Les precipitacions segons la intensitat i durada s’anomenen:<\/li>
X\u00e0fec:<\/strong> quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa per\u00f2 en poc temps. A m\u00e9s sol anar relacionat amb tempesta.<\/li>
Ruixat:<\/strong> quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau en poca quantitat durant un per\u00edode curt de temps.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
c) Acumulaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Les categories d’acumulaci\u00f3 es defineixen en funci\u00f3 del tipus de precipitaci\u00f3 i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores:<\/p>\n\n\n\n
Pluja<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Inapreciable (ip): menys de 0,1 mm en 24 hores.<\/li>
Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores.<\/li>
Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores.<\/li>
Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores.<\/li>
Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores.<\/li>
Extremament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Neu<\/strong> (definicions espec\u00edfiques per al Butllet\u00ed Meteorol\u00f2gic del Pirineu)<\/p>\n\n\n\n
Minsa: fins a 2 cm.<\/li>
Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores.<\/li>
Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores.<\/li>
Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores.<\/li>
Extremament abundant: m\u00e9s de 40 cm en 24 hores.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
d) Altres caracter\u00edstiques<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Es parla de tempesta quan qualsevol de les precipitacions anteriors va acompanyada de desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques.<\/p>\n\n\n\n
Les pluges de fang s’especifiquen quan l’aigua que forma la pluja aporta fang procedent d’altres zones geogr\u00e0fiques.<\/p>\n\n\n\n
La borrufa \u00e9s una precipitaci\u00f3 de neu que s’origina en un indret i que el vent trasllada a un altre on no hi ha nuvolositat o la que hi ha \u00e9s insuficient per originar-ne.<\/p>\n\n\n\n
Evoluci\u00f3 temporal<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
L’evoluci\u00f3 temporal es descriu segons l’apartat 2 de variables meteorol\u00f2giques i utilitzant els termes seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n
Intermitents: precipitacions que s’inicien i finalitzen diverses vegades durant el per\u00edode en qu\u00e8 s’espera precipitaci\u00f3.<\/li>
Continuades: precipitacions que es mantindran durant gran part del per\u00edode en qu\u00e8 es preveuen.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Distribuci\u00f3 espacial<\/h3>\n\n\n\n
Es descriu segons l’apartat 3 de variables meteorol\u00f2giques i utilitzant termes propis de les precipitacions.<\/p>\n\n\n\n
La distribuci\u00f3 de les precipitacions dins una \u00e0rea geogr\u00e0fica concreta s’indica utilitzant:<\/p>\n\n\n\n
Generals: la precipitaci\u00f3 afecta m\u00e9s d’un 70 % de la zona esmentada.<\/li>
Extenses: la precipitaci\u00f3 afecta entre un 30 % i un 70 % de la zona esmentada.<\/li>
A\u00efllades o locals o puntuals: la precipitaci\u00f3 afecta m\u00e9s d’un 30 % de la zona esmentada. La precipitaci\u00f3 es reparteix de manera irregular dins la zona esmentada.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Per poder definir millor la predicci\u00f3 de precipitaci\u00f3 s’introdueix la probabilitat de precipitaci\u00f3 dins una \u00e0rea geogr\u00e0fica concreta:<\/p>\n\n\n\n
No es descarta: probabilitat d’ocurr\u00e8ncia inferior a 10 %.<\/li>
Possible: probabilitat d’ocurr\u00e8ncia entre 10 % i 30 %.<\/li>
Probable: probabilitat d’ocurr\u00e8ncia entre 30 % i 70 %.<\/li>
Molt probable o se n’esperen: probabilitat d’ocurr\u00e8ncia superior a 70 %.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Temperatura<\/h2>\n\n\n\n
Definici\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Temperatura de l’aire mesurada a 1,5 metres d’altura damunt del s\u00f2l i dins un abric termom\u00e8tric.<\/p>\n\n\n\n
Adjectivaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Les temperatures s’expressen en graus Celsius.<\/p>\n\n\n\n
Es podr\u00e0 indicar la tend\u00e8ncia de les temperatures respecte al dia anterior seguint els criteris seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n
Ascens o descens notable o acusat: canvis de m\u00e9s de 6 graus.<\/li>
Ascens o descens moderat: canvis de m\u00e9s de 3 i fins a 6 graus.<\/li>
Ascens o descens lleuger: canvis de m\u00e9s d’1 i fins a 3 graus.<\/li>
Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 grau.<\/li>
Es podr\u00e0 parlar de gla\u00e7ades quan hi hagi valors iguals o inferiors a 0 graus.<\/li>
Es classifiquen segons les categories seg\u00fcents:<\/li>
Gla\u00e7ades febles: valors entre 0 i -3 graus.<\/li>
Gla\u00e7ades moderades: valors de menys de -3 i fins a -7 graus.<\/li>
Gla\u00e7ades fortes: valors de menys de -7 graus. (S\u00f3n rangs per a cotes situades a altures inferiors a 1.000 metres.)<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Altres termes que s’utilitzen s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n
Es parla d’inversi\u00f3 t\u00e8rmica<\/strong> quan la temperatura puja amb l’altitud.<\/p>\n\n\n\n
En temperatures superiors a 25 graus i humitat elevada es pot utilitzar el terme\u00edndex de xafogor<\/strong> per descriure la sensaci\u00f3 t\u00e8rmica.<\/p>\n\n\n\n
Especialment en pron\u00f2stics de muntanya, es pot utilitzar el terme \u00edndex de fredor<\/strong>per descriure la sensaci\u00f3 t\u00e8rmica resultant de l’efecte refredador del vent. <\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Visibilitat<\/h2>\n\n\n\n
Definici\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Transpar\u00e8ncia de l’aire definida per la dist\u00e0ncia m\u00e0xima a la qual s\u00f3n visibles els objectes.<\/p>\n\n\n\n
Adjectivaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Les categories s’estableixen a partir d’una reducci\u00f3 de l’escala internacional de la visibilitat de l’aire:<\/p>\n\n\n\n
Dolenta<\/strong>: visibilitat inferior a 1 km (boira).<\/li>
Regular<\/strong>: visibilitat entre 1 i 10 km.<\/li>
Bona<\/strong>: visibilitat entre 10 i 50 km.<\/li>
Excel\u00b7lent<\/strong>: visibilitat superior a 50 km.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
A part d’indicar la reducci\u00f3 de visibilitat, tamb\u00e9 s’indica el meteor que l’origina:<\/p>\n\n\n\n
Boira<\/strong>: quan hi ha gotetes d’aigua en suspensi\u00f3 a l’aire que redueixen la visibilitat a menys d’1 km.<\/li>
Boirina<\/strong>: quan la visibilitat \u00e9s superior a 1 km per\u00f2 inferior a 10, i la humitat relativa de l’aire \u00e9s igual o superior a 70 %.<\/li>
Calitja<\/strong>: quan la visibilitat \u00e9s superior a 1 km per\u00f2 inferior a 10, i la humitat relativa de l’aire \u00e9s inferior a 70 %. <\/li><\/ul>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Vent<\/h2>\n\n\n\n
Definici\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Moviment horitzontal de l’aire respecte a la superf\u00edcie terrestre.<\/p>\n\n\n\n
Adjectivaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
S’especifica la for\u00e7a i direcci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
a) Direcci\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Indica la proced\u00e8ncia del vent.<\/p>\n\n\n\n
Les categories es defineixen a partir d’una rosa dels vents de 8 direccions.<\/p>\n\n\n\n
Tramuntana: N<\/li>
Gregal: NE<\/li>
Llevant: E<\/li>
Xaloc: SE<\/li>
Migjorn: S<\/li>
Llebeig o garb\u00ed: SW (garb\u00ed per designar marinada del SW)<\/li>
Ponent: W<\/li>
Mestral: NW<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Es poden emprar noms de vents locals. De manera m\u00e9s gen\u00e8rica parlem de vent de:<\/p>\n\n\n\n
Component nord: entre NW i NE<\/li>
Component est: entre NE i SE<\/li>
Component sud: entre SE i SW<\/li>
Component oest: entre SW i NW<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 hi ha altres termes que indiquen la direcci\u00f3 del vent:<\/p>\n\n\n\n
Variable<\/strong>: la direcci\u00f3 del vent oscil\u00b7la entre direccions separades m\u00e9s de 90 graus.<\/li>
Brisa<\/strong>: vent de cicle di\u00fcrn originat per escalfament desigual terramar o vall-muntanya.<\/li>
Brisa de vall<\/strong> (di\u00fcrn) – brisa de muntanya (nocturn)<\/li>
Torb<\/strong>: ventada que aixeca la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement, tant en sentit vertical com horitzontal. <\/li><\/ul>\n\n\n\n
b) For\u00e7a<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Les categories del vent es defineixen a partir de velocitats mitjanes en 10 minuts:<\/p>\n\n\n\n
Calma<\/strong>: velocitats de fins a 0,5 m\/s (0 Beaufort).<\/li>
Fluix<\/strong>: velocitats superiors a 0,5 m\/s i fins a 5 m\/s (0 – 3 Beaufort).<\/li>
Moderat<\/strong>:: velocitats superiors a 5 m\/s i fins a 10 m\/s (4 – 5 Beaufort).<\/li>
Fort<\/strong>:: velocitats superiors a 10 m\/s i fins a 20 m\/s (6 – 8 Beaufort).<\/li>
Molt fort:<\/strong> velocitats superiors a 20 m\/s i fins a 35 m\/s (9 -12 Beaufort).<\/li>
Extremament fort<\/strong>: velocitats superiors a 35 m\/s (superiors a 12 Beaufort).<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Les ratxes o cops<\/strong> de vent es defineixen a partir de les velocitats instant\u00e0nies i amb les categories anteriors.<\/p>\n\n\n\n
Calma<\/strong>: velocitats de fins a 0,5 m\/s (0 Beaufort).<\/li>
Fluix<\/strong>: velocitats superiors a 0,5 m\/s i fins a 5 m\/s (0 – 3 Beaufort).<\/li>
Moderat<\/strong>:: velocitats superiors a 5 m\/s i fins a 10 m\/s (4 – 5 Beaufort).<\/li>
Fort<\/strong>:: velocitats superiors a 10 m\/s i fins a 20 m\/s (6 – 8 Beaufort).<\/li>
Molt fort:<\/strong> velocitats superiors a 20 m\/s i fins a 35 m\/s (9 -12 Beaufort).<\/li>
Extremament fort<\/strong>: velocitats superiors a 35 m\/s (superiors a 12 Beaufort).<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Les ratxes o cops<\/strong> de vent es defineixen a partir de les velocitats instant\u00e0nies i amb les categories anteriors.<\/p>\n\n\n\n
Notes<\/strong>: L’escala de Beaufort es defineix pel vent a la mar i a partir de velocitats d’una mitjana de 10 minuts. L’equival\u00e8ncia de la classificaci\u00f3 anterior \u00e9s, per tant, orientativa.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Estat de la mar<\/h2>\n\n\n\n
Definici\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Classes i altura de les onades.<\/p>\n\n\n\n
Estructura<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Adjectivaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Les categories s’estableixen segons l’escala de Douglas en refer\u00e8ncia a l’altura significant de les onades.<\/p>\n\n\n\n
Mar plana: mar sense onades.<\/li>
Mar arrissada: altura de les onades inferior a 0,1 metres.<\/li>
Marejol: altura de les onades entre 0,1 i 0,5 metres.<\/li>
Maror: altura de les onades entre 0,5 i 1,25 metres.<\/li>
Forta maror: altura de les onades entre 1,25 i 2,5 metres.<\/li>
Maregassa: altura de les onades entre 2,5 i 4 metres.<\/li>
Mar brava: altura de les onades entre 4 i 6 metres.<\/li>
Mar desfeta: altura de les onades entre 6 i 9 metres.<\/li>
Mar molt alta: altura de les onades entre 9 i 14 metres.<\/li>
Mar enorme: altura de les onades superior a 14 metres.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Altres caracter\u00edstiques de l’onatge s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n
Mar de fons<\/strong>: onades degudes a vents llunyans o que ja han desaparegut.<\/li>
Sovint es distingeixen per la regularitat i per\u00edode m\u00e9s llarg, a m\u00e9s de no concordar generalment amb el vent observat. La direcci\u00f3 de les onades s’indica a partir d’una rosa dels vents de 8 direccions.<\/li>
Mar creuada<\/strong>: onatge procedent de diferents direccions en un mateix lloc i moment<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Notes<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n
Les particions geogr\u00e0fiques s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n
Costa Brava (entre el cap de Cervera i la punta de la Tordera):
nord del cap de Creus (entre el cap de Cervera i el cap de Creus)<\/li>
entre el cap de Creus i el cap de Begur<\/li>
sud de cap de Begur (entre el cap de Begur i la punta de la Tordera)<\/li><\/ul><\/li>
Costa Central (entre la punta de la Tordera i la desembocadura de la riera de la Bisbal):
nord del delta del Llobregat (entre la punta de la Tordera i el delta del Llobregat)<\/li>
sud del delta del Llobregat (entre el delta del Llobregat i la desembocadura de la riera de la Bisbal)<\/li><\/ul><\/li>
Costa Daurada (entre la desembocadura de la Bisbal i la desembocadura de la S\u00e9nia):
nord del cap de Salou (entre la desembocadura de la riera de la Bisbal i el cap de Salou)<\/li>
sud del cap de Salou (entre el cap de Salou i la desembocadura de la S\u00e9nia)<\/li><\/ul><\/li><\/ul>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Intervals temporals<\/h2>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3 s’enumeren les diferents particions temporals del dia que s’utilitzen en la redacci\u00f3 d’una informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica i es detalla el per\u00edode concret que comprenen per reduir ambig\u00fcitats:<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 s’utilitzen termes com els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n
Primera meitat del dia: temps transcorregut entre les 00 i les 12 hores.<\/li>
Segona meitat del dia: temps entre les 12 i les 24 hores.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
Notes<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n
Les hores es donen en horari oficial.<\/li>
La definici\u00f3 de les diferents particions temporals s’ha intentat adaptar a la “idea popular” m\u00e9s que no pas a la definici\u00f3 precisa d’aquests termes, que no \u00e9s pas exactament la mateixa que aqu\u00ed s’ha donat.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
Zones geogr\u00e0fiques<\/h2>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3 s’enumeren les diferents zones geogr\u00e0fiques que s’utilitzen en la redacci\u00f3 d’una informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica:<\/p>\n\n\n\n
Pirineu<\/li>
Pirineu occidental<\/li>
Pirineu oriental<\/li>
Prepirineu<\/li>
Prepirineu occidental<\/li>
Prepirineu oriental<\/li>
depressi\u00f3 Central<\/li>
ponent<\/li>
Catalunya central<\/li>
serralada Transversal<\/li>
litoral<\/li>
litoral nord<\/li>
litoral central<\/li>
litoral sud<\/li>
serralada Litoral<\/li>
prelitoral<\/li>
prelitoral nord<\/li>
prelitoral central<\/li>
prelitoral sud<\/li>
serralada Prelitoral<\/li>
mass\u00eds dels Ports<\/li>
comarques del nord-est (el Ripoll\u00e8s, la Garrotxa, l’Alt Empord\u00e0, el Pla de l’Estany, Osona, el Giron\u00e8s, el Baix Empord\u00e0, la Selva, el Vall\u00e8s Oriental i el Maresme)<\/li>
comarques del nord-oest (la Vall d’Aran, el Pallars Sobir\u00e0, l’Alt Urgell, la Cerdanya, l’Alta Ribagor\u00e7a, el Pallars Juss\u00e0, el Solson\u00e8s, el Bergued\u00e0 i la Noguera)<\/li>
comarques del ter\u00e7 sud (la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, el Tarragon\u00e8s, el Baix Ebre i el Montsi\u00e0)<\/li>
vessant nord del Pirineu (el sector nord de les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobir\u00e0 i l’Alta Ribagor\u00e7a).<\/li><\/ul>\n\n\n\n
La necessitat d’oferir a l’usuari una informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica clara i entenedora \u00e9s el que ha motivat la redacci\u00f3 d’aquest manual d’estil. Cal que el vocabulari emprat en els butlletins meteorol\u00f2gics tingui un significat prec\u00eds i homogeni per a tothom. L’\u00fas d’un conjunt tancat de termes i expressions ben definides permet l’elaboraci\u00f3 d’un pron\u00f2stic objectiu i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":128,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/305"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=305"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/305\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34391,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/305\/revisions\/34391"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/128"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=305"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"Zones](\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/14122732\/Zones-geogr%C3%A0fiques-Prediccio.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n