{"id":29776,"date":"2022-11-14T10:50:14","date_gmt":"2022-11-14T10:50:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/?page_id=29776"},"modified":"2024-12-16T10:05:02","modified_gmt":"2024-12-16T10:05:02","slug":"descripcio-general","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/climatologia\/el-clima\/descripcio-general\/","title":{"rendered":"Descripci\u00f3 general"},"content":{"rendered":"\n<p>El clima es defineix com les condicions atmosf\u00e8riques mitjanes que caracteritzen la meteorologia d\u2019un indret. En el cas de Catalunya, i malgrat la seva poca extensi\u00f3, no podem parlar d\u2019un \u00fanic clima, sin\u00f3 que hi conviuen diferents climes fruit de diversos factors geogr\u00e0fics:<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns\">\n<div class=\"wp-block-column\">\n<ul><li><strong>La situaci\u00f3 latitudinal.<\/strong> Per estar Catalunya ubicada a cavall de les zona clim\u00e0tica temperada, al nord, i de la tropical, al sud, gaudeix de caracter\u00edstiques pr\u00f2pies dels dos dominis. Aix\u00ed, a l\u2019estiu dominen les masses d\u2019aire subtropicals, provinents del nord d\u2019\u00c0frica, mentre que a l\u2019hivern, les masses d\u2019aire polar o continental s\u2019hi presenten amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia.<\/li><li><strong>La pres\u00e8ncia de la Mediterr\u00e0nia<\/strong>. Aquest mar c\u00e0lid i tancat, situat a llevant de Catalunya, influencia de manera destacada el seu clima, especialment a les comarques litorals i prelitorals. Amorteix els extrems t\u00e8rmics i comporta una font continuada d\u2019humitat, que en situacions favorables alimenta els temporals de pluja. Per contra, la llunyania al mar tamb\u00e9 comporta un major pes dels elements propis del clima continental, amb contrastos t\u00e8rmics dia\/nit m\u00e9s marcats.<\/li><li><strong>Un relleu complex. <\/strong>Els grans contrastos d\u2019altitud i d\u2019exposici\u00f3 (orientaci\u00f3 i pendent) configuren un complex mosaic de climes i microclimes. Aquest fet afavoreix l\u2019aparici\u00f3 d\u2019enclavaments de clima singular, com les ombres pluviom\u00e8triques (la Cerdanya), illots plujosos (les Guilleries i Collsacabra) o efectes f\u00f6hn (al Pallars Sobir\u00e0). El Pirineu, amb els relleus majestuosos signifiquen una frontera clim\u00e0tica evident, entre el clima mediterrani i l\u2019oce\u00e0nic (la Val d\u2019Aran).<\/li><li><strong>A llevant de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/strong> La posici\u00f3 occidental de Catalunya dins del continent eurasi\u00e0tic fa que tingui un clima t\u00e8rmicament m\u00e9s suau que el de les zones m\u00e9s orientals. Tanmateix, la gran extensi\u00f3 de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica que se situa a l\u2019oest del Principat fa que la influ\u00e8ncia atl\u00e0ntica s\u2019atenu\u00ef, i les masses d\u2019aire de l\u2019oest, predominants a la meitat freda de l\u2019any, arribin seques i amb poca aportaci\u00f3 de pluja a bona part del pa\u00eds. Per tant, a Catalunya, els hiverns s\u00f3n majorit\u00e0riament secs, fet singular amb relaci\u00f3 a la resta de climes mediterranis.<\/li><\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<p>La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta complexitat, fa que poques \u00e0rees amb l\u2019extensi\u00f3 de Catalunya reuneixin tanta diversitat clim\u00e0tica. La taula seg\u00fcent recull una classificaci\u00f3 clim\u00e0tica basada en la termometria i la pluviometria.<\/p>\n\n\n\n<table class=\"wp-block-table multiheaders\">\n<caption>Classificaci\u00f3 clim\u00e0tica del territori catal\u00e0, basada en la termometria i la pluviometria<\/caption>\n<colgroup span=\"2\"><\/colgroup>\n<col>\n<col>\n<col>\n<col>\n<col>\n\n<tr>\n<th colspan=\"2\" scope=\"colgroup\">Grups\/tipus<\/th>\n<th scope=\"col\">Subtipus (exemple)<\/th>\n<th scope=\"col\"><abbr title=\"Precipitaci\u00f3 mitjana anual\">P<\/abbr> (mm)<\/th>\n<th scope=\"col\"><abbr title=\"R\u00e8gim Pluviom\u00e8tric Estacional\">RPE<\/abbr><\/th>\n<th scope=\"col\"><abbr title=\"Temperatura mitjana anual\">T <\/abbr>(\u00baC)<\/th>\n<th scope=\"col\"><abbr title=\"Amplitud T\u00e8rmica mitjana anual\">&#916;T<\/abbr> (\u00baC)<\/th>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<th colspan=\"2\" scope=\"row\" class=\"soft\">Oce\u00e0nic<\/th>\n<td>Val d&#8217;Aran (Arties)<\/td>\n<td>900-1100<\/td>\n<td>Equilibrat<\/td>\n<td>6-10<\/td>\n<td>13-15<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<th rowspan=\"14\" scope=\"rowgroup\" class=\"soft\">Mediterrani<\/th>\n<th rowspan=\"2\" scope=\"rowgroup\" class=\"white\">Pirinenc<\/th>\n<td>Oriental (N\u00faria)<\/td>\n<td>1000-1200<\/td>\n<td rowspan=\"2\">M\u00e0xim a l&#8217;estiu i m\u00ednim a l&#8217;hivern<\/td>\n<td>3-9<\/td>\n<td rowspan=\"2\">13-16<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Occidental (Cabdella)<\/td>\n<td>1000-1300<\/td>\n<td>2-9<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<th rowspan=\"3\" scope=\"rowgroup\" class=\"white\">Prepirinenc<\/th>\n<td>Oriental (Olot)<\/td>\n<td>850-1100<\/td>\n<td rowspan=\"3\">M\u00e0xim a l&#8217;estiu o a la primavera i m\u00ednim a l&#8217;hivern<\/td>\n<td rowspan=\"3\">9-12<\/td>\n<td rowspan=\"3\">16-19<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Central (Berga)<\/td>\n<td>750-1000<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Occidental (La Pobla de Segur)<\/td>\n<td>650-900<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<th rowspan=\"3\" scope=\"rowgroup\" class=\"white\">Continental<\/th>\n<td>Humit o Oriental (Vic)<\/td>\n<td>700-850<\/td>\n<td rowspan=\"2\">M\u00ednim a l&#8217;hivern<\/td>\n<td>11-13<\/td>\n<td rowspan=\"3\">17-20<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Subhumit o Central (S\u00faria)<\/td>\n<td>550-700<\/td>\n<td rowspan=\"2\">12-14<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Sec o occidental (Lleida)<\/td>\n<td>350-550<\/td>\n<td>M\u00e0xims equinoccials<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<th rowspan=\"3\" scope=\"rowgroup\" class=\"white\">Prelitoral<\/th>\n<td>Septentrional (Girona)<\/td>\n<td>750-1000<\/td>\n<td>M\u00e0xims equinoccials<\/td>\n<td>14-15<\/td>\n<td rowspan=\"3\">15-18<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Central (Terrassa)<\/td>\n<td>600-900<\/td>\n<td>M\u00e0xims a la tardor<\/td>\n<td>11-15<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Meridional (Prades)<\/td>\n<td>600-800<\/td>\n<td>M\u00e0xims equinoccials<\/td>\n<td>12-14<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<th rowspan=\"3\" scope=\"rowgroup\" class=\"white\">Litoral<\/th>\n<td>Septentrional (St. Feliu de Gu\u00edxols)<\/td>\n<td>550-750<\/td>\n<td rowspan=\"3\">M\u00e0xims a la tardor<\/td>\n<td>14,5-16<\/td>\n<td rowspan=\"3\">14-15<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Central (Barcelona)<\/td>\n<td>550-700<\/td>\n<td>14,5-16,5<\/td>\n<\/tr>\n\n<tr>\n<td>Meridional (Tarragona)<\/td>\n<td>500-600<\/td>\n<td>15,5-17<\/td>\n<\/tr>\n\n<\/table>\n\n\n\n<p>La taula consta de tres nivells (d\u2019esquerra a dreta), el primer dels quals l\u2019estableix la divisi\u00f3 fonamental, a escala planet\u00e0ria, entre el clima mediterrani i l\u2019oce\u00e0nic de latituds mitjanes. El segon nivell l\u2019estableixen les cinc unitats fisiogr\u00e0fiques b\u00e0siques de Catalunya: Pirineu, Prepirineu, depressi\u00f3 Central, prelitoral i litoral. Finalment, una tercera subdivisi\u00f3 la proporciona la divisi\u00f3 interna de les unitats fisiogr\u00e0fiques esmentades. En definitiva, doncs, es tracta de dos grans grups clim\u00e0tics, que donen lloc a sis tipus i a quinze subtipus, definits per variables pluviom\u00e8triques i termom\u00e8triques: la precipitaci\u00f3 mitjana anual, el r\u00e8gim pluviom\u00e8tric estacional, la temperatura mitjana anual i l\u2019amplitud t\u00e8rmica mitjana anual (Mart\u00edn-Vide et al. 1992).<\/p>\n\n\n\n<p>A tall de resum, de la taula en podem extraure les seg\u00fcents conclusions:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>A excepci\u00f3 de la Val d\u2019Aran, de clima atl\u00e0ntic, Catalunya es caracteritza, a grans trets, per un <strong>hivern amb temperatura suau i un estiu calor\u00f3s i sec<\/strong>, propis del clima mediterrani.<\/li><li>La <strong>pluviometria \u00e9s molt irregular<\/strong>. La pres\u00e8ncia de la massa d\u2019aire mediterr\u00e0nia modera la temperatura alhora que pot originar episodis de pluja torrencial a la tardor, especialment a la zona litoral i prelitoral.<\/li><li>A mesura que s\u2019avan\u00e7a cap a l\u2019<strong>interior<\/strong> les caracter\u00edstiques t\u00e8rmiques i pluviom\u00e8triques es modifiquen, generalment <strong>augmenta l\u2019amplitud t\u00e8rmica i disminueix la precipitaci\u00f3<\/strong>. Aix\u00ed, a la depressi\u00f3 Central l\u2019hivern \u00e9s fred i abunden els episodis de boira d\u2019inversi\u00f3 t\u00e8rmica, mentre que l\u2019estiu \u00e9s molt calor\u00f3s i sec.<\/li><li>A les zones de muntanya, la temperatura \u00e9s m\u00e9s baixa i la precipitaci\u00f3 m\u00e9s abundant. Al <strong>Pirineu oriental l\u2019estaci\u00f3 m\u00e9s plujosa \u00e9s l\u2019estiu<\/strong>, degut al gran nombre de tempestes estivals.<\/li><li>Finalment, la posici\u00f3 de Catalunya entre Eur\u00e0sia i \u00c0frica i a la <strong>frontera entre les masses d\u2019aire tropical i polar<\/strong>, fa que es vegi afectada per entrades d\u2019aire fred procedents del nord o d\u2019aire c\u00e0lid procedents del sud, ocasionant sobtades baixades o pujades de temperatura.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>A l&#8217;apartat de l&#8217;atles clim\u00e0tic, de les climatologies comarcals i de les climatologia de la Xarxa d&#8217;Estacions Meteorol\u00f2giques Autom\u00e0tiques (XEMA) podreu consultar els valors de diverses variables que caracteritzen el clima.  <\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:50px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2>Bibliografia de refer\u00e8ncia <\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"has-negre-secundari-color has-text-color\">Atles clim\u00e0tics de Catalunya<\/h3>\n\n\n\n<ul><li>FEBRER, J. (1930): Atlas pluviom\u00e8tric de Catalunya. Mem\u00f2ries Patxot I. Barcelona, 523 pp.<\/li><li>NINYEROLA, M; PONS, X. i ROURE, J.M. (2001): Atles clim\u00e0tic digital de Catalunya (ACDC), Unitat de Bot\u00e0nica. Departament de Geografia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Amb el suport del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya).<\/li><\/ul>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h3 class=\"has-negre-secundari-color has-text-color\">Els climes de Catalunya<\/h3>\n\n\n\n<ul><li>PUIGCERVER, M. y GUILL\u00d3, A.M. (1971): Contribuci\u00f3n al estudio de la precipitaci\u00f3n organizada en Catalu\u00f1a, Revista de Geografia, XXXI, 5-6,Madrid, 117-142 pp.<\/li><li>ALBENTOSA, L. M. (1973): Los climas de Catalu\u00f1a. Estudio de Climatolog\u00eda din\u00e1mica (tesi de doctorat), Departament de Geografia, Universitat de Barcelona. Resum publicat per la Universitat de Barcelona, sec. de Publicacions, 1975.<\/li><li>ALBENTOSA, L.M. (1980): Bibliograf\u00eda de Climatolog\u00eda y Meteorolog\u00eda de Catalu\u00f1a. Revista de Geograf\u00eda, XIV 1-2, Departament de Geografia i AGR, Universitat de Barcelona, 127-159 pp.<\/li><li>MART\u00cdN VIDE, X. (1985): Pluges i inundacions a la Mediterr\u00e0nia. Ketres Editora, Col\u00b7lecci\u00f3 Ventall, Barcelona, 132 pp.<\/li><li>MART\u00cdN VIDE, J. (1992): El Clima i el relleu. Geografia General dels Pa\u00efsos Catalans. Enciclop\u00e8dia Catalana, Barcelona.<\/li><li>MART\u00cdN VIDE J., PROHOM M. i BUSTO M. (2017): <a style=\"text-decoration:underline;\" rel=\"noreferrer noopener nofollow\" href=\"http:\/\/cads.gencat.cat\/web\/.content\/Documents\/Publicacions\/tercer-informe-sobre-canvi-climatic-catalunya\/1part\/4-Evolucio-recent-de-la-temperatura-la-precipitacio-i-altres-variables-climatiques-a-Catalunya.pdf\" target=\"_blank\">Evoluci\u00f3 recent de la temperatura, la precipitaci\u00f3 i altres variables clim\u00e0tiques a Catalunya. Tercer Informe sobre el Canvi Clim\u00e0tic a Catalunya, cap\u00edtol 4t. Institut d\u2019Estudis Catalans i Generalitat de Catalunya, p. 39-72.<\/a><\/li><\/ul>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h3 class=\"has-negre-secundari-color has-text-color\">Els climes de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/h3>\n\n\n\n<ul><li>CAPEL MOLINA, J.J. (2000): El clima de la pen\u00ednsula Ib\u00e9rica. Ariel Geograf\u00eda, Barcelona, 281 pp.<\/li><li>FONT TULLOT, I. (2000): Climatolog\u00eda de Espa\u00f1a y Portugal. Ediciones de la Unversidad de Salamanca, Salamanca, 422 pp.<\/li><li>MART\u00cdN VIDE, J. y OLCINA CANTOS, J. (2001): Climas y tiempos de Espa\u00f1a. Historia y Geograf\u00eda. Alianza Editorial, Madrid, 258 pp.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El clima es defineix com les condicions atmosf\u00e8riques mitjanes que caracteritzen la meteorologia d\u2019un indret. En el cas de Catalunya, i malgrat la seva poca extensi\u00f3, no podem parlar d\u2019un \u00fanic clima, sin\u00f3 que hi conviuen diferents climes fruit de diversos factors geogr\u00e0fics: La situaci\u00f3 latitudinal. Per estar Catalunya ubicada a cavall de les zona [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":35826,"menu_order":1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/29776"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29776"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/29776\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41995,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/29776\/revisions\/41995"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/35826"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29776"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}