L’aire gaireb\u00e9 no est\u00e0 mai quiet. I no ho est\u00e0 perqu\u00e8 la temperatura no \u00e9s igual a tot arreu. Al cap\u00edtol anterior explic\u00e0vem que una difer\u00e8ncia de temperatura, segons la vertical, podia originar convecci\u00f3 (corrents verticals d’aire), per\u00f2 tots sabeu que sovint fa vent i aix\u00f2 vol dir que l’aire tamb\u00e9 \u00e9s mou en el pla horitzontal. L’aire c\u00e0lid \u00e9s meu lleuger que el fred, i aix\u00f2 fa que la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica (el pes de l’aire sobre els nostres caps) tamb\u00e9 sigui diferent d’unes zones a les altres.L’aire viatja de les zones de m\u00e9s pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica a les de menys, intentant igualar-la.<\/p>\n
Hi ha diversos motius perqu\u00e8 la temperatura vari\u00ef:<\/p>\n
La distribuci\u00f3 de mars i terres n’\u00e9s un, ja que la terra s’escalfa molt m\u00e9s i molt m\u00e9s r\u00e0pid que no pas al mar.<\/p>\n
La coberta vegetal o rocosa del s\u00f2l tamb\u00e9 origina temperatures diferents, sobretot quan els toca el Sol.<\/p>\n
Per\u00f2 hi ha un motiu determinant i important\u00edssim que provoca una distribuci\u00f3 de temperatura molt diferent a la Terra: la seva forma.<\/p>\n
Si la terra fos plana i orientada cap al Sol, s’escalfaria tota de manera semblant, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. La Terra, com segur que sabeu, \u00e9s rodona. Aix\u00f2 fa que les \u00e0rees properes a l’equador, que estan encarades al Sol, s’escalfin molt, mentre que les zones polars, situades als dos extrems de la Terra, s’escalfen poc, ja que els raigs solars hi arriben molt inclinats. Per entrendre-ho millor podeu fer un experiment senzill: en una habitaci\u00f3 fosca enceneu una llanterna i il\u00b7lumineu des de prop una pilota apuntant al seu centre. Veureu un cercle petit de llum. Ara desplaceu la llanterna, sense variar-ne la inclinaci\u00f3, cap a un extrem de la pilota. Veureu que el feix de llum s’allarga i ocupa una superf\u00edcie molt m\u00e9s gran. Podeu imaginar f\u00e0cilment que l’energia associada al feix de llum es reparteix en m\u00e9s superf\u00edcie i, per tant, escalfa menys que quan est\u00e0 molt concentrada. Per aix\u00f2 fa molt m\u00e9s fred als pols que a l’equador.<\/p>\n
A m\u00e9s, la Terra viatja al voltant del Sol al llarg de l’any, i com que l’equador terrestre est\u00e0 una mica inclinat respecte del pla de la seva \u00f2rbita al voltant del Sol, la part de la Terra que est\u00e0 ben encarada cap al Sol varia al llarg de l’any. Aix\u00f2 \u00e9s el que fa que existeixin les estacions: la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern. Quan \u00e9s estiu a l’hemisferi nord \u00e9s hivern a l’hemisferi sud!<\/p>\n
Ara ja hem ent\u00e8s per qu\u00e8 fa m\u00e9s calor a l’equador que als pols. A l’equador tenim aire calent, que \u00e9s menys dens (pesa menys) que l’aire fred que hi ha als pols. Com que pesa menys hi haur\u00e0 baixes pressions, \u00e9s a dir, hi haur\u00e0 depressions. Com les D que segur que heu vist pintades als mapes del temps.<\/p>\n
Als pols, l’aire fred i dens far\u00e0 que la pressi\u00f3 sigui alta i hi haur\u00e0 altes pressions, o anticiclons, com els que s’assenyalen amb una A als mapes. L’aire equatorial ascendir\u00e0 i el lloc que deixar\u00e0 ser\u00e0 ocupat per aire m\u00e9s fred procedent dels pols. L’aire, circulant, intentar\u00e0 igualar les pressions.<\/p>\n
D’aquesta manera sempre hi hauria vent del nord a l’hemisferi nord i vent del sud a l’hemisferi sud. Per sobre d’aquests vents n’hi hauria de sentit contrari per tancar la circulaci\u00f3. Aquest seria un model molt senzill de circulaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, per\u00f2 al cap\u00edtol seg\u00fcent veurem que no \u00e9s el real. I per qu\u00e8 no \u00e9s real? Doncs perqu\u00e8 la terra no est\u00e0 quieta sin\u00f3 que gira!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’aire gaireb\u00e9 no est\u00e0 mai quiet. I no ho est\u00e0 perqu\u00e8 la temperatura no \u00e9s igual a tot arreu. Al cap\u00edtol anterior explic\u00e0vem que una difer\u00e8ncia de temperatura, segons la vertical, podia originar convecci\u00f3 (corrents verticals d’aire), per\u00f2 tots sabeu que sovint fa vent i aix\u00f2 vol dir que l’aire tamb\u00e9 \u00e9s mou en el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":126,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/288"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=288"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/288\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24247,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/288\/revisions\/24247"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/126"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}