Hi ha moltes menes de n\u00favols tot i que es poden classificar en tres grans grups: els alts, que s\u00f3n prims i formats per cristallets de gel, els mitjans, una mica m\u00e9s gruixuts i que de vegades poden fer ploure o nevar una mica, i els baixos, m\u00e9s densos i gruixuts.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha un tipus de n\u00favol baix, molt espectacular, que es forma quan hi ha una difer\u00e8ncia important de temperatura entre l\u2019aire que es troba prop de terra i el que hi ha m\u00e9s amunt. Si l\u2019aire que tenim per sobre est\u00e0 molt m\u00e9s fred que el que el que hi ha a la superf\u00edcie, es creen corrents verticals molt forts (convecci\u00f3) que formen n\u00favols de tempesta: els c\u00famulonimbus.<\/p>\n\n\n\n
Aquests n\u00favols poden donar lloc a x\u00e0fecs forts, a calamarsades, i a llamps. Com que els corrents verticals arriben molt amunt (a m\u00e9s de 10 km) l\u2019aigua es gla\u00e7a encara que estiguem a l\u2019estiu i pot caure calamarsa (boletes de gel) o pedra (si t\u00e9 m\u00e9s de 5 mm de di\u00e0metre).<\/p>\n\n\n\n
El fet que el n\u00favol tingui una part l\u00edquida i una part gla\u00e7ada afavoreix que es carregui el\u00e8ctricament i que puguin haver-hi desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques: els llamps. Aquests poden anar d\u2019una part del n\u00favol a una altra o del n\u00favol a terra. Quan cauen escalfen tan l\u2019aire que aquest es dilata de cop i hi ha com una explosi\u00f3. El soroll que fa aquesta explosi\u00f3 \u00e9s el tro. Com que el tro viatja a la velocitat del so (uns 340 metres per segon) en 3 segons recorre un quil\u00f2metre. Si dividim entre 3 els segons que passen entre que veiem un llamp i sentim el tro sabrem a quants quil\u00f2metres ha caigut el llamp.<\/p>\n\n\n\n