{"id":2677,"date":"2016-12-23T11:50:14","date_gmt":"2016-12-23T10:50:14","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2677"},"modified":"2024-11-18T11:57:57","modified_gmt":"2024-11-18T11:57:57","slug":"1921-03-31_95-anys-creacio-servei-meteorologic-catalunya-20-anys-seva-recuperacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1921-03-31_95-anys-creacio-servei-meteorologic-catalunya-20-anys-seva-recuperacio\/","title":{"rendered":"95 anys de la creaci\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (1921) i 20 anys de la seva recuperaci\u00f3 (1996)"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 23\/12\/2016<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya va ser creat per la Mancomunitat de Catalunya el 1921 i refundat pel Govern de la Generalitat dins el Departament de Medi Ambient el 1996. Fa 95 anys del seu naixement i 20 anys de la seva renaixen\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

El pes d\u2019una guerra civil no va aconseguir anul\u00b7lar la seva activitat, encara que va minvar clarament els recursos t\u00e8cnics i humans. Amb gaireb\u00e9 la totalitat dels seus treballadors cridats a files, l\u2019any  1937  el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya va publicar un interessant escrit sobre les inundacions d\u2019octubre de 1937 a l\u2019Alt Pirineu<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\"Fig01-Cronologia-logos-SMC-19212016\"<\/a>
Figura 1: Evoluci\u00f3 dels logos del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya des de 1921 fins a l\u2019actualitat.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El pes de la dictadura franquista, per\u00f2, va ser insuportable. La instituci\u00f3 va ser suprimida<\/a>, el seu arxiu espoliat i el seu instrumental destru\u00eft.  S\u2019estroncava una organitzaci\u00f3 que tot just arribava a la seva majoria d\u2019edat, per\u00f2 que tot i la seva joventut havia aconseguit importants fites dins la meteorologia internacional: la invenci\u00f3 del pluvi\u00f2graf d\u2019intensitats, les estacions de muntanya (Tur\u00f3 de l\u2019Home i Montserrat) per tal de contribuir a la recerca del Segon Any Polar Internacional, l\u2019Atles Internacional de N\u00favols i dels Estats del Cel, les 69 Notes d\u2019Estudi, la primera xarxa fenol\u00f2gica de l\u2019estat, les primeres locucions de la previsi\u00f3 meteorol\u00f2gica per r\u00e0dio a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, les campanyes en vaixell per la costa catalana o amb avi\u00f3 per l\u2019aire, els sondatges atmosf\u00e8rics per a l\u2019aviaci\u00f3, els estudis clim\u00e0tics i tantes altres iniciatives que havien estat trencadores i t\u00e8cnicament punteres.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1975 va morir el dictador. Al 1977 es van celebrar les primeres eleccions democr\u00e0tiques i al 1978 va tenir lloc el refer\u00e8ndum de la Constituci\u00f3 espanyola. Passats els anys de foscor i repressi\u00f3, va tornar la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Les primeres passes despr\u00e9s de la dictadura<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La consci\u00e8ncia de la import\u00e0ncia del coneixement de la meteorologia i el clima a Catalunya van fer que l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de l\u2019any 1979 en el seu article 9 establ\u00eds que el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya era compet\u00e8ncia exclusiva de la Generalitat<\/a>. De fet era l\u2019\u00fanic organisme concret que hi apareixia amb el seu nom.<\/p>\n\n\n\n

La societat s\u2019enfrontava a nous reptes i la necessitat d\u2019acc\u00e9s a la informaci\u00f3 era una demanda creixent. Calien m\u00e9s dades, m\u00e9s r\u00e0pid i de m\u00e9s qualitat. La meteorologia estatal havia estat gestionada pel Servicio Meteorol\u00f3gico Nacional<\/em>, depenent del Ministerio del Aire<\/em> fins l\u2019any 1973. L\u2019Instituto Nacional de Meteorolog\u00eda<\/em> recentment creat mantenia les formes de fer de l\u2019organisme anterior, aix\u00ed que resultava molt dif\u00edcil obtenir dades i la informaci\u00f3 b\u00e0sica no es servia amb l\u2019agilitat requerida.<\/p>\n\n\n\n

El novembre de 1982 van tenir lloc els importants aiguats de la conca del Segre<\/a>; el poble de Pont de Bar desapareixia sota la muntanya esllavissada. La meteorologia catalana tenia unes necessitats espec\u00edfiques a les quals no es donava una resposta adequada. El llavors president Jordi Pujol i el conseller d\u2019Obres P\u00fabliques, Xavier Bigat\u00e0, van reclamar la creaci\u00f3 del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, sense cap resposta per part de Madrid.<\/p>\n\n\n\n

El mes de gener de 1984 TV3 va comen\u00e7ar les emissions del Telenot\u00edcies, amb l\u2019Antoni Castej\u00f3n <\/a>presentant l\u2019espai d\u2019El Temps. Amb les seves intervencions es recuperava un vocabulari propi, recollit l\u2019any 1948 pel doctor Fontser\u00e8 \u2013qui havia estat director del primer Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya-. L\u2019\u00fas del croma i l\u2019oferiment d\u2019animaci\u00f3 d\u2019imatges del sat\u00e8l\u00b7lit Meteosat era una cosa mai vista a la resta de l\u2019Estat. La popularitat de l\u2019espai El Temps de TV3<\/strong> va posar de relleu la import\u00e0ncia de la informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica per a la societat catalana i els seus presentadors van esdevenir estrelles de la televisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Lentament la meteorologia catalana es despertava de la llarga nit de l\u2019exili de l\u2019oblit,  per\u00f2 calia un organisme de caire cient\u00edfic que torn\u00e9s a donar consist\u00e8ncia als estudis meteorol\u00f2gics i climatol\u00f2gics sobre Catalunya des de Catalunya i el llavors Instituto Nacional de Meteorolog\u00eda<\/em> no responia a aquesta demanda.<\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s de la Llei 22\/1983, de 21 de novembre, de protecci\u00f3 de l’ambient atmosf\u00e8ric<\/a>, es va establir a Catalunya la Xarxa de Vigil\u00e0ncia i Previsi\u00f3 de la Contaminaci\u00f3 Atmosf\u00e8rica (XVPCA)<\/strong>, dins del Servei de Protecci\u00f3 de l\u2019Ambient Atmosf\u00e8ric, adscrit a la direcci\u00f3 General de Medi Ambient del Departament de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques. Aquesta xarxa disposava dels sistemes de mesura de contaminants atmosf\u00e8rics i d\u2019equips de mesura de les condicions meteorol\u00f2giques (article 12).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1991 es va aprovar la Llei 4\/1991, de 22 de mar\u00e7, de creaci\u00f3 del Departament de Medi Ambient<\/a>, desenvolupada pel  Decret 67\/1991, de 8 d’abril<\/a>. L\u2019XVPCA en va passar a formar part. La previsi\u00f3 del temps era una tasca habitual per poder fer avisos d\u2019episodis de contaminaci\u00f3, aix\u00ed que el naixement en el seu s\u00ed d\u2019un servei de meteorologia va ser un proc\u00e9s del tot natural.<\/p>\n\n\n\n

La reestructuraci\u00f3 del Departament de Medi Ambient va permetre crear la Subdirecci\u00f3 General de Qualitat de l\u2019Aire i Meteorologia dividida en dos serveis: el de Vigil\u00e0ncia i Control de l\u2019Aire i el de Meteorologia.<\/p>\n\n\n\n

La restauraci\u00f3 de la instituci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb el decret 272\/1996 de 23 de juliol<\/a>, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el\u00a0Servei de Meteorologia de Catalunya<\/strong>\u00a0com a \u00f2rgan administratiu adscrit a la Subdirecci\u00f3 General de Qualitat de l\u2019Aire i Meteorologia, que depenia de la Direcci\u00f3 General de Qualitat Ambiental del \u00a0Departament de Medi Ambient (article 11). Despr\u00e9s de 57 anys d\u2019interrupci\u00f3, la meteorologia catalana cient\u00edfica institucional tornava a caminar.<\/p>\n\n\n\n

La llavor inicial la van conformar el subdirector, Oriol Puig, amb els t\u00e8cnics Jordi Cunillera i Eliseu Vilaclara, que provenien del Servei de Protecci\u00f3 de l\u2019Ambient Atmosf\u00e8ric, aix\u00ed com  l\u2019administrativa Mariona Carreras. Les oficines es trobaven a la quarta planta de l\u2019edifici situat a l\u2019Avinguda Diagonal n\u00fam. 523-525, de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

A finals d\u2019any es va incorporar Anna Rius i al llarg del 1997 van entrar Mar Pla, Joan Bech i Xavier de Yzaguirre. El Dr. \u00c0ngel Reda\u00f1o va ser nomenat cap de Servei. Abdel Sairouni, Jordi Mor\u00e8, Santi Segal\u00e0, Ariadna Heinz i Toni Mestres van comen\u00e7ar a treballar durant el 1998 i a l\u2019any seg\u00fcent s\u2019hi van afegir Montserrat Busto, Meritxell Pag\u00e8s, Jes\u00fas Pernas i Francesc Bonet.<\/p>\n\n\n\n

\"Fig02-Txell<\/a>
Figura 2: Meritxell Pag\u00e8s, Santi Segal\u00e0 i Joan Bech treballant a la sala de predicci\u00f3 del Servei de Meteorologia de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La plantilla va seguir creixent al llarg de l\u2019any 2000 amb Aleix Andr\u00e9s, X\u00e8nia del Amo, M\u00f2nica Herrero, Anna Mir\u00f3, Jordi Mateo, Clara Brucet i Joan Biarge. La marxa del Dr. Reda\u00f1o va fer que l\u2019any 2001 es nomen\u00e9s Sergi Paricio nou cap de Servei. El mateix any es van incorporar Antonio G\u00e0zquez i Juan Carlos Pe\u00f1a, i en els primers mesos del 2002, Jordi Toda i Nicolau Pineda.<\/p>\n\n\n\n

\"Fig03-Oficina<\/a>
Figura 3: Oficina del Servei de Meteorologia de Catalunya. Jordi Cunillera al despatx i Francesc Bonet caminant al darrera. A la seg\u00fcent taula, d\u2019esquenes, es troba Anna Rius i a les taules del fons Montserrat Busto i Jes\u00fas Pernas. X\u00e8nia del Amo surt parcialment a l\u2019angle inferior dret.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Des de la Universitat de Barcelona es va gaudir de la col\u00b7laboraci\u00f3 de Jos\u00e9 Vidal (des del 98 fins l’any 2000) per desenvolupar un sistema d’ingesti\u00f3 i monitoritzaci\u00f3 d’informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica i de Toni Aniento per elaborar un programari que permet\u00e9s millorar el coneixement dels vents (durant el 2000 i el 2001).<\/p>\n\n\n\n

Des del primer dia, la tasca principal va consistir en oferir tota la informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica en obert, via web, sense restriccions. Durant el primer any de vida del Servei de Meteorologia de Catalunya es van instal\u00b7lar un total de 35 estacions meteorol\u00f2giques autom\u00e0tiques distribu\u00efdes per tot el territori que actualitzaven les dades cada hora; al llarg de l\u2019any 1998 se n\u2019inaugurarien 13 m\u00e9s i durant el seg\u00fcent any se\u2019n van estrenar quatre de noves. Al 1999 tamb\u00e9 es va comen\u00e7ar la predicci\u00f3 operativa continuada<\/strong>, 7 dies a la setmana i 365 dies l\u2019any.<\/p>\n\n\n\n

\"Fig04-Mapa-predicci\u00f3-octubre99\"<\/a>
Figura 4: Mapa de s\u00edmbols de la previsi\u00f3 meteorol\u00f2gica del 26 d\u2019octubre de 1999.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Altres actuacions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La voluntat era tan ferma que a trav\u00e9s de la Resoluci\u00f3 184\/V, de 17 d\u2019octubre de 1996, el Parlament de Catalunya<\/a> va instar al Govern de l\u2019Estat la transfer\u00e8ncia a la Generalitat del Servei Meteorol\u00f2gic estatal que operava a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

El Dia Meteorol\u00f2gic Mundial de 1997 es va presentar l\u2019Atles Clim\u00e0tic de Catalunya<\/a>, fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la Universitat de Barcelona i l\u2019Institut Cartogr\u00e0fic de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

\"Fig05-Atles-Clim\u00e0tic-Cat\"<\/a>
Figura 5: Mapa de precipitaci\u00f3 mitjana anual (mm) a Catalunya de l\u2019Atles Clim\u00e0tic de Catalunya (Per\u00edode de refer\u00e8ncia 1961-1990).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La publicaci\u00f3 del Llibre Blanc del Servei de Meteorologia de Catalunya, l\u2019any 1998, va posar de relleu l\u2019ampli ventall d\u2019institucions, persones i col\u00b7lectius estretament vinculats al m\u00f3n de la meteorologia a Catalunya. El primer Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya havia desaparegut l\u2019any 1939, per\u00f2 la seva her\u00e8ncia s\u2019havia mantingut, dispersa i atomitzada, gr\u00e0cies a una muni\u00f3 d\u2019esfor\u00e7os m\u00e9s o menys organitzats. Calia perfilar el paper present i futur del Servei de Meteorologia de Catalunya, cridat a ser el referent meteorol\u00f2gic del nostre pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

\"Fig06-Llibre-blanc-del-S-de-M-de-C\"<\/a>
Figura 6: portada del Llibre blanc del Servei de Meteorologia de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El mateix any es va iniciar el llan\u00e7ament manual del radiosondatge diari<\/a> del migdia des del sostre de la Facultat de F\u00edsiques de la Universitat Barcelona. A partir de 1999 ja es faria de forma regular tant al migdia com a mitjanit.<\/p>\n\n\n\n

\"Fig07-Radiosondatge\"<\/a>
Figura 7: L\u2019Abdel Sairouni i el Jos\u00e9 Vidal realitzant el radiosondatge diari des de la Facultat de F\u00edsica de la UB.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El primer radar meteorol\u00f2gic catal\u00e0<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Universitat de Barcelona necessitava imatges de radar meteorol\u00f2gic de l\u2019Instituto Nacional de Meteorolog\u00eda<\/em> per als estudis de precipitaci\u00f3 intensa de la C\u00e0tedra de F\u00edsica de l\u2019Aire. Les converses van allargar-se un any i mig, amb un resultat negatiu.<\/p>\n\n\n\n

La proposta d\u2019instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un radar experimental de l\u2019empresa Kavouras<\/em> va brindar l\u2019oportunitat de fer realitat el projecte. A banda, TV3 podria oferir les imatges del radar en els seus informatius i el futur Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya realitzar tasques de vigil\u00e0ncia meteorol\u00f2gica i distribuir les imatges a trav\u00e9s del seu web. La Universitat de Barcelona va aconseguir una subvenci\u00f3 finan\u00e7ada per la UE i la Generalitat de Catalunya, mentre que la instal\u00b7laci\u00f3 es va dur a terme gr\u00e0cies a un conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 entre l\u2019Ajuntament de Vallirana, TV3 i la Universitat de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1996 es va inaugurar el radar de Vallirana i les seves imatges van fer-se habituals l\u2019espai El Temps de TV3 i al web del Servei de Meteorologia de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Amb el posterior desplegament de la xarxa de radars<\/a> del Servei de Meteorologia de Catalunya -realitzat seguint les directrius de l\u2019estudi realitzat des de la C\u00e0tedra del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya- la propietat del radar passaria a mans del Servei de Meteorologia de Catalunya. D\u2019aquesta forma s\u2019optimitzaven les complexes tasques de gesti\u00f3 i manteniment.<\/p>\n\n\n\n

La recuperaci\u00f3 del nom original<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019instrumental meteorol\u00f2gic anava augmentant, aix\u00ed com tamb\u00e9 el nombre de treballadors necessaris per tal de cobrir tots els torns de predicci\u00f3 meteorol\u00f2gica i per assegurar el correcte funcionament de totes les xarxes de mesura. La instituci\u00f3 s\u2019anava fent gran.<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei 15\/2001, de 14 de novembre, de Meteorologia<\/strong><\/a>, es va restablir el nom exacte de l\u2019antic organisme. El ja Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya<\/strong> es transform\u00e0 durant l\u2019any seg\u00fcent en una empresa p\u00fablica i els treballadors van passar a estar regulats pel r\u00e8gim laboral. A la primavera del 2003 les oficines van traslladar-se al modern espai del carrer Berl\u00edn, 38-46, de Barcelona, a la 4a planta.<\/p>\n\n\n\n

La creaci\u00f3 del Servei de Meteorologia de Catalunya va obeir a una necessitat, per\u00f2 tamb\u00e9 a un determinat projecte de pa\u00eds. Des de la seva refundaci\u00f3 els seus t\u00e8cnics han treballat per preveure, descriure i con\u00e8ixer millor els fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics que ens defineixen i el clima que ens modula, sempre generant informaci\u00f3 en obert, al servei de la poblaci\u00f3. Tenen ben present que formen part d\u2019una instituci\u00f3 hist\u00f2rica que va assumir el projecte d\u2019un l\u00facid Eduard Fontser\u00e8 i que va comptar amb el suport incondicional de Rafel Patxot.<\/p>\n\n\n\n

Si hagu\u00e9ssim viscut en un pa\u00eds sense dictadura ni repressi\u00f3 franquista, haur\u00edem arribat als n\u00favols.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUBLICADA EL 23\/12\/2016 El Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya va ser creat per la Mancomunitat de Catalunya el 1921 i refundat pel Govern de la Generalitat dins el Departament de Medi Ambient el 1996. Fa 95 anys del seu naixement i 20 anys de la seva renaixen\u00e7a. El pes d\u2019una guerra civil no va aconseguir anul\u00b7lar […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2677"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2677"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2677\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41773,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2677\/revisions\/41773"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2677"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}