{"id":2542,"date":"2016-04-18T10:06:05","date_gmt":"2016-04-18T09:06:05","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2542"},"modified":"2020-10-19T09:24:57","modified_gmt":"2020-10-19T09:24:57","slug":"el-plural-en-meteorologia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/el-plural-en-meteorologia\/","title":{"rendered":"El plural en meteorologia"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 18\/04\/2016<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fas excessiu del plural en catal\u00e0 \u00e9s un mal que s\u2019est\u00e9n cada dia m\u00e9s i \u00e9s molt dif\u00edcil d\u2019eradicar. Aquest article vol contribuir a recuperar \u2013o si m\u00e9s no, intentar-ho- l\u2019\u00fas tradicional del singular en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s casualitat que el \u201cBuenos d\u00edas\u201d castell\u00e0, tingui l\u2019equivalent catal\u00e0 en singular \u201cBon dia\u201d. O que la dita \u201cA\u00f1o de nieves a\u00f1o de bienes\u201d, en catal\u00e0 sigui \u201cAny de neu any de D\u00e9u\u201d. O que el conegut \u201cCuando veas las barbas de tu vecino…\u201d, en catal\u00e0 sigui \u201cQuan vegis la barba de ton ve\u00ed…\u201d. Les dites populars s\u00f3n una bona eina per recordar com era l\u2019\u00fas tradicional d\u2019una llengua abans no estigu\u00e9s massa influenciada per les lleng\u00fces ve\u00efnes, especialment quan aquestes s\u00f3n m\u00e9s poderoses.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 quan es parla de meteorologia hi ha un component m\u00e9s, en aquest cas cient\u00edfic, que recomana evitar la majoria dels plurals. I \u00e9s que quan es parla de variables meteorol\u00f2giques o de meteors, el plural perd tot el sentit que podria tenir si ens refer\u00edssim a coses.<\/p>\n\n\n\n

Posem l\u2019exemple de la temperatura. La temperatura \u00e9s una variable, com podria ser-ho la pressi\u00f3, la velocitat, la intensitat del corrent, etc. Els qui defensen l\u2019\u00fas del plural \u201ctemperatures\u201d amb la justificaci\u00f3 que a cada localitat n\u2019hi pot haver una de diferent, segur que no parlen de les velocitats dels cotxes de F\u00f3rmula 1 -tot i que cadascun d\u2019ells va a una velocitat diferent-, ni parlen de les intensitats el\u00e8ctriques dels llamps -tot i que la intensitat pot ser diferent per a cada llamp-, ni de les pressions atmosf\u00e8riques que s\u2019esperen per dem\u00e0…<\/p>\n\n\n\n

Es pot dir perfectament aquesta frase: \u201cLa temperatura ha baixat for\u00e7a aquesta nit; ha voltat els 10 graus al litoral i ha baixat sota zero a les valls pirinenques\u201d, utilitzant el singular i amb total coher\u00e8ncia amb el fet que cada lloc hagi tingut un valor de la temperatura diferent.<\/p>\n\n\n\n

La pluja i la boira s\u00f3n meteors que tamb\u00e9 pateixen de manera paradigm\u00e0tica aquesta pluralitzaci\u00f3 tan poc catalana. En el cas de la pluja hauria de quedar clar que una cosa \u00e9s el meteor i una altra els fen\u00f2mens locals a qu\u00e8 d\u00f3na lloc. Per exemple: \u201cLa pluja va afectar ahir Catalunya, amb x\u00e0fecs intensos a Ponent\u201d. En el cas de la boira, es pot utilitzar el plural si ens referim als bancs de boira. Aix\u00ed doncs, podem dir: \u201cDem\u00e0 hi haur\u00e0 boira a molts punts del litoral, especialment densa a la Costa Brava\u201d, o \u201cAquest mat\u00ed hi ha hagut bancs de boira espessos entre el Baix Empord\u00e0 i el Maresme\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El cas de la neu \u00e9s un p\u00e8l diferent, i \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent que s\u2019utilitzi b\u00e9 el tractament diferenciat del meteor (singular) i dels episodis locals a qu\u00e8 d\u00f3na lloc (plural). Per exemple: \u201cLa neu arribar\u00e0 dem\u00e0 al Pirineu de forma general, mentre que hi haur\u00e0 nevades disperses a la resta del pa\u00eds\u201d. Tot i que aqu\u00ed tamb\u00e9 s\u2019hauria pogut dir \u201c… mentre que caur\u00e0 de forma dispersa a la resta del pa\u00eds\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El vent tampoc no s\u2019escapa a la disbauxa del plural. Frases com \u201cs\u2019esperen vents forts de component nord\u201d s\u00f3n molt freq\u00fcents als butlletins meteorol\u00f2gics, quan no costaria res dir \u201cs\u2019espera vent fort de component nord\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha altres casos en els quals el plural tamb\u00e9 est\u00e0 guanyant terreny, com \u00e9s la traducci\u00f3 del \u201cCielos despejados\u201d pel \u201cCels serens\u201d o, com s\u2019ha pogut llegir aquests dies primaverals: \u201cS\u2019han vist Arcs de Sant Mart\u00ed als cels catalans…\u201d. No cal fer, segurament, cap comentari sobre la seva idone\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n

No oblidem tampoc els adjectius que seria aconsellable utilitzar quan es parla de variables meteorol\u00f2giques, que no s\u2019han de confondre amb la sensaci\u00f3 que aquestes poden produir en les persones. La nit pot ser freda, l\u2019ambient pot ser fred, per\u00f2 la temperatura no pot ser freda. Com a variable f\u00edsica que \u00e9s, pot ser alta o baixa, per sobre de la mitjana o per sota, per\u00f2 mai freda ni tampoc c\u00e0lida.<\/p>\n\n\n\n

I per acabar, proposem dos breus butlletins meteorol\u00f2gics, sense desvelar quin dels dos seria m\u00e9s correcte en catal\u00e0:<\/p>\n\n\n\n