{"id":2442,"date":"2016-01-19T11:00:00","date_gmt":"2016-01-19T10:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2442"},"modified":"2022-01-26T09:45:34","modified_gmt":"2022-01-26T09:45:34","slug":"1916-12-31_estacions-meteorologiques-creades-el-1916","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1916-12-31_estacions-meteorologiques-creades-el-1916\/","title":{"rendered":"Estacions meteorol\u00f2giques creades el 1916"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 19\/01\/2016 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La d\u00e8cada de 1910 va ser un per\u00edode clau en l\u2019assentament i creixement de la xarxa d\u2019observaci\u00f3 meteorol\u00f2gica a Catalunya. Anys abans, el 1895 va marcar l\u2019inici amb l\u2019establiment de la Xarxa Meteorol\u00f2gica de Catalunya i Balears<\/em>, sota l\u2019impuls de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, i que arrib\u00e0 a coordinar m\u00e9s d\u2019una quarantena d\u2019observatoris al tombant de segle. Posteriorment, la valuosa tasca de Rafael Patxot va permetre la continu\u00eftat de molts d\u2019aquests observatoris i ampliar-ne el nombre. Des de 1910, gr\u00e0cies especialment a la creaci\u00f3 de la Sociedad Astron\u00f3mica de Barcelona<\/em> i, en menor mesura, a l\u2019expansi\u00f3 de la ind\u00fastria hidroel\u00e8ctrica, de les societats agr\u00edcoles, i al suport de l\u2019Oficina Central Meteorol\u00f3gica<\/em> espanyola, hi hagu\u00e9 un salt espectacular en el nombre d\u2019estacions meteorol\u00f2giques, superant l\u2019any 1918 el nombre de 220.<\/p>\n\n\n\n

Aquest article fa un breu rep\u00e0s a les estacions meteorol\u00f2giques creades l\u2019any 1916, un any que s\u2019inscriu plenament en aquest per\u00edode d\u2019expansi\u00f3 i del qual complim el seu centenari enguany.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1916 es varen crear a Catalunya un total de 34 observatoris meteorol\u00f2gics, segons consta a la base de dades del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, SMC (taula 1). Bona part d\u2019aquestes estacions eren pluviom\u00e8triques, nom\u00e9s Riner \u2013 el Miracle era termopluviom\u00e8trica, tot i que en sis casos es varen ampliar posteriorment a observatoris de termopluviometria. Bona part de les estacions varen estar en funcionament nom\u00e9s dues d\u00e8cades o fins i tot menys, amb merit\u00f2ries excepcions que tot seguit indiquem.<\/p>\n\n\n\n

\n\"Imagen1\"<\/a>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

Taula 1. Observatoris creats l\u2019any 1916 ordenats per comarca, indicant la data d\u2019inici i final de les observacions, i la tipologia (TP, termopluviom\u00e8trica \/ P, pluviom\u00e8trica).<\/em><\/p>\n\n\n\n

La ind\u00fastria, impulsora de l\u2019observaci\u00f3 meteorol\u00f2gica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El creixement industrial del pa\u00eds va impulsar indirectament la creaci\u00f3 de nombroses estacions meteorol\u00f2giques, especialment lligades a la ind\u00fastria de l\u2019aigua i del t\u00e8xtil. Aquest \u00e9s el cas de l\u2019observatori instal\u00b7lat a la central hidroel\u00e8ctrica de Ribes de Freser<\/strong>, que es va mantenir en actiu fins a finals de la d\u00e8cada de 1980. Dins del m\u00f3n del t\u00e8xtil, a Sallent-Cabrianes<\/strong> es va instal\u00b7lar al jard\u00ed de la f\u00e0brica de Manufactures Berenguer (figura 1), que es va posar en funcionament el 1905. Va funcionar gaireb\u00e9 sense interrupcions fins al 1989, i es reprengueren les observacions al 2001 i fins al 2004, tot i que probablement des d\u2019una altra ubicaci\u00f3. Representa una de les s\u00e8ries pluviom\u00e8triques m\u00e9s llargues i cont\u00ednues del Bages.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1916, la Societat General d\u2019Aig\u00fces de Barcelona, precursora de l\u2019actual Aig\u00fces de Barcelona va instal\u00b7lar quatre estacions a la capital catalana i al Baix Llobregat. Les m\u00e9s destacades, per la longitud i continu\u00eftat de les observacions, foren les de Barcelona \u2013 Muntanya Pelada<\/strong> i Cornell\u00e0 de Llobregat<\/strong>. En ambd\u00f3s casos hi ha observacions cont\u00ednues entre 1916 i 1919 i, despr\u00e9s d\u2019una interrupci\u00f3, reprenen les observacions pluviom\u00e8triques m\u00e9s endavant, a la d\u00e8cada de 1930 i 1940, respectivament i finalitzant l\u2019any 2002. Les altres dues estacions es van instal\u00b7lar a Barcelona, a Sant Andreu i Nostra Senyora del Coll, per\u00f2 de durada testimonial.<\/p>\n\n\n\n

\n\"Figura<\/a>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

Figura 1. Imatge actual de la f\u00e0brica de Cal Berenguer de Cabrianes. Font: Viquip\u00e8dia<\/em><\/p>\n\n\n\n

Cambrils: els observatoris de La Salle i el Parc Sam\u00e0<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Curiosament el 1916 la vila de Cambrils va viure la creaci\u00f3 de dos observatoris. El primer fou creat pels Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle) el gener d\u2019aquell any, amb la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un pluvi\u00f2metre Hellmann al jard\u00ed de l\u2019escola. Posteriorment, el 1932 va ampliar les observacions amb la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un term\u00f2metre Six-Bellamy cedit pel SMC. Tot i que amb breus interrupcions, el diferents germans van realitzar observacions fins al 1993.<\/p>\n\n\n\n

A uns 5 km terra endins del centre de la poblaci\u00f3, aquell mateix any es va posar en funcionament una altra estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica, al Parc Sam\u00e0. Aquest parc fou promogut el 1881 pel marqu\u00e8s de Marianao, hereu d\u2019una fam\u00edlia catalana establerta a Cuba, i en els seus terrenys s\u2019hi instal\u00b7l\u00e0 un pluvi\u00f2metre que va estar en actiu fins al juny de 1938.<\/p>\n\n\n\n

Puig-reig, Mollerussa, Agramunt, El Perell\u00f3 i Castellfollit de la Roca, precursores de s\u00e8ries referents<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La necessitat de disposar de s\u00e8ries clim\u00e0tiques llargues, cont\u00ednues, de qualitat i en actiu \u00e9s un element b\u00e0sic per a poder caracteritzar la variabilitat i el canvi clim\u00e0tic. L\u2019any 1916 es van establir les bases d\u2019un seguit de s\u00e8ries que han arribat fins als nostres dies sense gaires interrupcions.<\/p>\n\n\n\n

A Puig-reig<\/strong>, el maig de 1916 es va ubicar un pluvi\u00f2metre Hellmann al jard\u00ed de la f\u00e0brica de Mata i Pons, coneguda com a Cal Pons. L\u2019escrivent Manuel Pint\u00f3 i Sardans en fou durant molts anys l\u2019observador, fins al 1972 quan la seva filla Concepci\u00f3 va agafar el testimoni, reubicant el pluvi\u00f2metre al seu domicili particular, a uns 1,3 km de l\u2019anterior ubicaci\u00f3. Actualment encara hi realitza les observacions, en paral\u00b7lel amb el pluvi\u00f2metre que el SMC va instal\u00b7lar a l\u2019Institut d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria, l\u2019any 2013 (figura 2).<\/p>\n\n\n\n

\n\"Figura<\/a>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

Figura 2. Pluvi\u00f2metre Hellmann instal\u00b7lat l\u2019any 2013 pel SMC a l\u2019IES de Puig-reig<\/em><\/p>\n\n\n\n

A l\u2019octubre de 1916, Josep Margalef va instal\u00b7lar un pluvi\u00f2metre cedit per l\u2019Oficina Central Meteorol\u00f3gica<\/em> a un terrat del seu domicili, a la vila del Perell\u00f3<\/strong>. Hi observ\u00e0 fins al 1920 i l\u2019any 1930, Francesc Brull Aguil\u00f3 va reprendre l\u2019activitat. Des de 1960, Rafael Margalef i Muria, probablement parent del primer observador es feu c\u00e0rrec de les observacions fins als nostres dies. En paral\u00b7lel, el 1998 el SMC hi instal\u00b7l\u00e0 una Estaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Autom\u00e0tica (EMA) completa.<\/p>\n\n\n\n

Mollerussa<\/strong> va iniciar les observacions pluviom\u00e8triques el febrer de 1916 gr\u00e0cies a l\u2019impuls de la Societat General de Regadius. Probablement l\u2019estaci\u00f3 es va instal\u00b7lar a la seu del Sindicat i hi va estar activa fins al 1936. Anys m\u00e9s tard, el 1961 a la Granja Escola de la poblaci\u00f3 (actualment IES Agr\u00e0ria l\u2019Urgell) es va instal\u00b7lar una estaci\u00f3 termopluviom\u00e8trica que ha funcionat sense interrupcions fins a l\u2019actualitat. Des de l\u2019any 2010, funciona una EMA completa del SMC.<\/p>\n\n\n\n

El notari Segimon Verdaguer va iniciar les observacions a Agramunt<\/strong> el gener de 1916, amb la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un pluvi\u00f2metre Hellmann al terrat del seu domicili. Continu\u00e0 les observacions al 1919 J. Bruf\u00f3n, que en fou l\u2019encarregat fins al 1920. Al 1928, l\u2019escola La Salle va reprendre les observacions fins al 1934, i al 1947 el Sr. J. Viladot va agafar el testimoni fins al 1965, quan la responsabilitat va recaure en Antoni Farr\u00e9. M\u00e9s tard, en Diosdado Pont, va instal\u00b7lar el pluvi\u00f2metre a la pla\u00e7a de l\u2018Amball de la poblaci\u00f3 on s\u2019hi observa fins als nostres dies. En paral\u00b7lel, el SMC instal\u00b7l\u00e0 al 2010 una estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica termopluviom\u00e8trica a la Torre Tallad\u00f3, de la qual \u00e9s observador Ramon Coll (figura 3).<\/p>\n\n\n\n

\n\"Figura<\/a>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

Figura 3. Imatge de l\u2019estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica d\u2019Agramunt \u2013 Torre Tallad\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Castellfollit de la<\/strong> Roca<\/strong> \u00e9s una altra s\u00e8rie referent. Gr\u00e0cies a la dedicaci\u00f3 de la fam\u00edlia Gusi\u00f1er es disposa de prop de 100 anys de dades pluviom\u00e8triques, per b\u00e9 que amb alguna interrupci\u00f3. \u00c9s admirable el nivell de precisi\u00f3 amb la que els diversos observadors (Pau Gusi\u00f1er, Joan Gusi\u00f1er i Forn, i Joan Gusi\u00f1er i Mir) han informat de la pluviometria de l\u2019indret. Una bona mostra la tenim a la primera de les targetes conservades, on s\u2019indica l\u2019hora d\u2019inici i fi de la precipitaci\u00f3 i el vent dominant (figura 4). Al 1973 s\u2019ampliaren les observacions amb la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019un term\u00f2metre Six-Bellamy.<\/p>\n\n\n\n

\n\"Figura<\/a>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

Figura 4. Imatge de la primera targeta pluviom\u00e8trica de Castellfollit de la Roca corresponent a juliol de 1916.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUBLICADA EL 19\/01\/2016 La d\u00e8cada de 1910 va ser un per\u00edode clau en l\u2019assentament i creixement de la xarxa d\u2019observaci\u00f3 meteorol\u00f2gica a Catalunya. Anys abans, el 1895 va marcar l\u2019inici amb l\u2019establiment de la Xarxa Meteorol\u00f2gica de Catalunya i Balears, sota l\u2019impuls de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, i que arrib\u00e0 a coordinar m\u00e9s d\u2019una quarantena […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2442"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2442"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2442\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33300,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2442\/revisions\/33300"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2442"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}