{"id":2420,"date":"2016-01-13T12:14:30","date_gmt":"2016-01-13T11:14:30","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2420"},"modified":"2022-01-26T09:07:47","modified_gmt":"2022-01-26T09:07:47","slug":"1891-01-17_125-anys-de-la-gran-fredorada-de-gener-de-1891","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1891-01-17_125-anys-de-la-gran-fredorada-de-gener-de-1891\/","title":{"rendered":"125 anys de la Gran Fredorada de gener de 1891"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 13\/01\/2016<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fa 125 anys, entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891<\/strong>, l\u2019onada de fred m\u00e9s important a Catalunya dels \u00faltims 140 anys (des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del pa\u00eds). Es va produir a les acaballes del per\u00edode clim\u00e0tic fred conegut com la Petita Edat del Gel<\/strong> i va ser l\u2019\u00faltima vegada que es va gla\u00e7ar l\u2019Ebre en el seu curs baix<\/strong>. A la ciutat de Barcelona <\/strong>es va registrar una temperatura m\u00ednima de -9,6 \u00b0C el 18\/01\/1891<\/strong>, a l\u2019observatori meteorol\u00f2gic situat a la seu de la Universitat de Barcelona (pla\u00e7a de la Universitat); a Tortosa <\/strong>s\u2019arrib\u00e0 a -9,5 \u00b0C <\/strong>i a Puigcerd\u00e0<\/strong> s\u2019assoliren -22,0 \u00b0C<\/strong>. En els \u00faltims 125 anys no hi hagut cap onada de fred que hagi superat aquests valors tant a Barcelona com a Tortosa i Puigcerd\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\"FIG01-Riu-Ebre-gelat-GEN1891-Bonaventura_Masdeu\"<\/a>
Imatge del riu Ebre pr\u00e0cticament congelat, de banda a banda, al seu pas per Tortosa el 18\/01\/1891 (Foto de Bonaventura Masdeu). Aquell dia s\u2019assol\u00ed una m\u00ednima de -9,5 \u00b0C a Tortosa.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 general<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns m\u00e9s rigorosos i persistents dels \u00faltims 185 anys<\/strong> a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, amb onades de fred molt intenses, que tamb\u00e9 es presentaren fora de la temporada estricta d\u2019hivern.<\/p>\n\n\n\n

Des de mitjans d\u2019octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un r\u00e8gim pr\u00e0cticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gaireb\u00e9 cont\u00ednua de masses d’aire molt fred i sec a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, produint un temps g\u00e8lid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cant\u00e0briques. L’ambient hivernal va romandre durant gaireb\u00e9 cinc mesos seguits i la successi\u00f3 d’onades de fred continental va deixar m\u00ednimes absolutes a la zona mediterr\u00e0nia que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985.<\/p>\n\n\n\n

Fa 125 anys hi havia molt pocs punts de mesura a Catalunya i a la resta de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, ja que nom\u00e9s es feien observacions meteorol\u00f2giques en algunes capitals de prov\u00edncia o partits judicials, amb la qual cosa es fa dif\u00edcil poder fer una an\u00e0lisi geogr\u00e0ficament exhaustiva de les temperatures m\u00ednimes que s\u2019assoliren durant l\u2019hivern de 1890-1891. Tot i aix\u00ed, val la pena comentar les poques observacions disponibles avui en dia, donada la seva excepcionalitat en els \u00faltims 140 anys, com a m\u00ednim.<\/p>\n\n\n\n

Inici de l\u2019hivern 1890-1891<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquell hivern va comen\u00e7ar de forma sobtada a finals de novembre quan una depressi\u00f3 mediterr\u00e0nia va enviar un front de pluja el dia 27, obrint el pas a una onada de fred d\u2019origen continental molt intensa. No va nevar a la ciutat de Barcelona<\/strong>, per\u00f2 s\u2019arrib\u00e0 a -4,7 <\/strong>\u00b0C<\/strong> el dia 29, temperatura que encara \u00e9s el registre m\u00e9s baix mesurat en un mes de novembre al pla de Barcelona. A Vilafranca del Pened\u00e8s <\/strong>va registrar-se aquell dia -5,8 <\/strong>\u00b0C,<\/strong> i el dia 28 a Santa Coloma de Farners <\/strong>-7,0 <\/strong>\u00b0C<\/strong> i  Puigcerd\u00e0 <\/strong>-11,0 <\/strong>\u00b0C<\/strong>. D\u2019altres indrets de Catalunya no es tenen dades, per\u00f2 molt probablement s\u2019assoliren valors propers als -15,0 <\/strong>\u00b0C<\/strong> als llocs tradicionalment m\u00e9s freds del pa\u00eds. A l\u2019interior de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica tamb\u00e9 va fer molt\u00edssim fred entre els dies 28 i 30 amb -17,4\u00b0C a S\u00f2ria, -16,0\u00b0C a \u00c0vila, -15,3\u00b0C a Terol, -15,0\u00b0C a Osca, -13,4\u00b0C a Pal\u00e8ncia, -12,5\u00b0C a Madrid, -12,3 \u00b0C a Urdunya (Biscaia, Pa\u00eds Basc), -12,0\u00b0C a Valladolid, -11,4\u00b0C a Albacete i Burgos, -11,3 \u00b0C a Saragossa, -11,2 \u00b0C a Lle\u00f3, -10,7 \u00b0C a Salamanca, -10,6 \u00b0C a Tafalla (Navarra) i -10,0 \u00b0C a Pamplona. Cal comentar que arrib\u00e0 a gla\u00e7ar amb for\u00e7a tamb\u00e9 a la costa valenciana, amb -5,4 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a Castell\u00f3 de la Plana<\/strong>, -5,0 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a Val\u00e8ncia<\/strong> i -3,0 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a Alacant<\/strong>. Totes aquestes temperatures s\u00f3n valors extremadament baixos per ser de finals de novembre.<\/p>\n\n\n\n

La primera setmana de desembre de 1890 va presentar un temps menys fred i amb una temperatura al voltant de la mitjana clim\u00e0tica del segle XIX, per\u00f2 cap a mitjans de mes una nova entrada d\u2019aire fred va tornar a provocar un ambient g\u00e8lid a tot el pa\u00eds amb gla\u00e7ades de nou fins a la costa. A Barcelona va gla\u00e7ar les matinades del 14 al 18 arribant el dia 16 fins a -2,3 <\/strong>\u00b0C<\/strong>, i -2,0 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a Vilafranca del Pened\u00e8s<\/strong>. La resta del mes va continuar fred, per\u00f2 sense assolir-se valors tan baixos.<\/p>\n\n\n\n

La Gran Fredorada de gener de 1891<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019onada de fred va comen\u00e7ar el 6 de gener <\/strong>i es va allargar fins al 21 de gener<\/strong>, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un seguit d\u2019entrades d\u2019aire molt fred de proced\u00e8ncia siberiana. La primera entrada d\u2019aire fred es don\u00e0 entre el dies 6 i 11, registrant-se el dia 8 una m\u00ednima de -18,0 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Puigcerd\u00e0<\/strong>, -5,9 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Vilafranca del Pened\u00e8s<\/strong>, -5,8 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Barcelona <\/strong>i -5,0 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Tarragona<\/strong>. Posteriorment, entre l\u201911 i 15 de gener, l\u2019entrada d\u2019aire fred va patir un debilitament, permetent un ambient menys fred a la zona litoral, per a culminar en una nova entrada d\u2019aire fred molt intensa els dies 16-21. A l’interior de Catalunya per\u00f2, l\u2019ambient g\u00e8lid no va afluixar degut a l’estancament de l’aire fred. Va haver-hi una acusada inversi\u00f3 t\u00e8rmica amb un ambient glacial tots aquells dies. \u00c9s cap al final de la Fredorada quan s\u2019assoleix una temperatura extremadament baixa a tot el pa\u00eds. De les poques observacions de les quals se\u2019n t\u00e9 const\u00e0ncia s\u2019arrib\u00e0 a -8,0 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Tarragona<\/strong>, -9,5 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Tortosa<\/strong>, -9,6 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a Barcelona<\/strong> i Vilafranca del Pened\u00e8s<\/strong>, -10,0 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Figueres<\/strong>, -11,0 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Porrera<\/strong>, -11,6 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Girona, <\/strong>-13,0 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Cervera <\/strong>i fins a -22,0 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a Puigcerd\u00e0<\/strong>, gla\u00e7ant-se molts rius, torrents, barrancs, basses i fonts de tot el pa\u00eds. Incl\u00fas l\u2019Ebre va arribar a congelar-se gaireb\u00e9 del tot la seva superf\u00edcie en el seu curs baix entre els dies 18 i 20. A les cotes m\u00e9s altes del Pirineu, molt probablement, aquells dies es devien assolir valors de temperatura m\u00ednima inferiors als -35 <\/strong>\u00b0C<\/strong>. L\u2019ambient extremadament fred va acabar de forma sobtada. El dia 21 a la tarda s\u2019inici\u00e0 una mestralada imponent que va escombrar tot l\u2019aire fred de manera brusca, provocant una important remuntada de la temperatura a valors m\u00e9s habituals per a l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n

Durant la primera quinzena del mes de febrer de 1891 va tornar a fer for\u00e7a fred amb diversos dies de gla\u00e7ades fins a la mateixa costa, arribant-se a -1,5 <\/strong>\u00b0C<\/strong> el dia 10 a Barcelona,<\/strong> i a -3,0 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Vilafranca del Pened\u00e8s<\/strong>. La segona quinzena del mes l\u2019ambient va ser m\u00e9s agradable.<\/p>\n\n\n\n

Final de l\u2019hivern 1890-1891<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El mes de mar\u00e7 de 1891 va ser una mica m\u00e9s fred respecte la mitjana clim\u00e0tica del segle XIX, amb alguns dies primaverals alternant amb dies freds que fins i tot van deixar algunes nevades testimonials a la mateixa costa Central. El dia 23 va caure una feble nevada a primera hora que no va agafar a la ciutat de Barcelona. La neu va tornar a apar\u00e8ixer de manera testimonial el dia 28. Algunes gla\u00e7ades puntuals van arribar gaireb\u00e9 fins a la mateixa costa, amb una m\u00ednima de 0,3 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a Barcelona <\/strong>el dia 12, i -1,6 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a Vilafranca del Pened\u00e8s <\/strong>el dia 24. Al Pirineu es van produir de nou gelades intenses, arribant a -10,0 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a Puigcerd\u00e0 <\/strong>el dia 24.<\/p>\n\n\n\n

M\u00ednimes absolutes gener de 1891 <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 es mostren els valors absoluts de temperatura m\u00ednima assolits en els pocs punts d\u2019observaci\u00f3 meteorol\u00f2gica disponibles en el mes de gener de 1891 a Catalunya, l\u2019Arag\u00f3, el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes Balears<\/strong>. Molts d\u2019aquests valors, sobretot al litoral i prelitoral de Catalunya i nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0, no s\u2019han superat des d\u2019aleshores.<\/p>\n\n\n\n

\"FIG02-Taula-TAN-GEN-1891\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Situaci\u00f3 meteorol\u00f2gica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les diverses entrades d\u2019aire molt fred i sec de proced\u00e8ncia siberiana de gener de 1891 es van produir degut a diferents lleng\u00fces d\u2019aire fred que s\u2019anaven despenjant des d\u2019Escandin\u00e0via i l\u2019Europa Central, amb valors de temperatura al seu centre inferiors als -20 <\/strong>\u00b0C<\/strong> i -40 <\/strong>\u00b0C<\/strong> a 850 i 500 hPa, respectivament (1.500 i 5.500 m, aproximadament). La primera es va donar entre els dies 6-9, la segona entre el 12 i 14; i finalment, una altra entre el 15 i 20. Aquesta \u00faltima llengua d\u2019aire fred va quedar a\u00efllada (dies 16-17) a la zona dels Alps i nord d\u2019It\u00e0lia amb una temperatura de fins a -23 <\/strong>\u00b0C <\/strong>(850 hPa) i -42 <\/strong>\u00b0C <\/strong>(500 hPa). Els dies 17-18 es va assolir una temperatura a 850 hPa de fins a -19 <\/strong>\u00b0C <\/strong>al Pirineu i -16 <\/strong>\u00b0C<\/strong> al Delta de l\u2019Ebre. A 500 hPa la temperatura va ser inferior als -40 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a la meitat est del pa\u00eds i gran part de les Illes Balears, amb un embossament d\u2019aire fred a\u00efllat sobre la Costa Brava de prop de -43 <\/strong>\u00b0C<\/strong>. En aquest moment \u00e9s quan es va donar la temperatura m\u00ednima de l\u2019episodi a tot Catalunya. A la resta de la Mediterr\u00e0nia Occidental, es va arribar (dia 18) a una temperatura a 500 hPa inferior als -30 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a la Regi\u00f3 de M\u00farcia i fins als -35 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a gran part del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Aquell dia, la temperatura a 850 hPa va ser inferior als -14 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a gran part del Pa\u00eds Valenci\u00e0, -12 <\/strong>\u00b0C <\/strong>a les Illes Balears i fins als -10 <\/strong>\u00b0C<\/strong> al sud de la Regi\u00f3 de M\u00farcia. Un canvi en la circulaci\u00f3 general de l\u2019aire cap al nord-oest (dies 20-21) va escombrar tot l\u2019aire fred de cop, arribant una massa d\u2019aire molt menys fred de proced\u00e8ncia atl\u00e0ntica.<\/p>\n\n\n\n

Totes aquestes entrades d\u2019aire fred van veure\u2019s afavorides, per una banda, per la pres\u00e8ncia d\u2019una \u00e0mplia zona d\u2019altes pressions entre les Illes Brit\u00e0niques i l\u2019Europa Central, amb una pressi\u00f3 en superf\u00edcie al seu centre que va anar oscil\u00b7lant entre els 1033-1054 hPa. Per una altra banda, per una zona depression\u00e0ria a la Mediterr\u00e0nia Central, que va anar refor\u00e7ant-se inicialment, debilitant-se i reomplint-se posteriorment, per acabar refor\u00e7ant-se de nou amb valors de pressi\u00f3 al seu centre inferiors als 995 hPa. Entre ambdues zones d\u2019altes i baixes pressions va formar-se un passad\u00eds gaireb\u00e9 continu d\u2019aire fred i sec del nord-est cap a Catalunya i la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

En els seg\u00fcents mapes es mostren les rean\u00e0lisis del 20CRP<\/a> (NCAR-NCEP, EUA) per al 06\/01\/1891 a les 18UTC (mapes de l\u2019esquerra) i 18\/01\/1891 a les 06 UTC (mapes de la dreta) dels camps d\u2019al\u00e7ada geopotencial i temperatura a 500 hPa (imatges superiors) i a 850 hPa (imatges centrals), aix\u00ed com els camps de pressi\u00f3 al nivell del mar en superf\u00edcie i de temperatura a 2 m (imatges inferiors). S\u2019han escollit aquests dos dies per ser els m\u00e9s representatius de l\u2019onada de fred: el primer coincideix amb l\u2019inici de la fredorada, i el segon mostra la m\u00e0xima entrada d\u2019aire fred a 850 hPa.<\/p>\n\n\n\n

\"FIG03-Reanalisis-20CRP-06GEN1891_18Z+18GEN1891_06Z\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Les onades de fred del mes de gener de 1891 van comportar una important anomalia t\u00e8rmica negativa<\/strong> a 850 hPa a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, sobretot al seu quadrant nord-est, i a gran part d\u2019Europa, amb valors mitjans de m\u00e9s de 6 <\/strong>\u00b0C<\/strong> per sota de la mitjana clim\u00e0tica del per\u00edode 1851-2011 sobre la vertical dels Alps, i de m\u00e9s de 4,5 <\/strong>\u00b0C<\/strong> per sota a la zona del Pirineu. El camp mitj\u00e0 de geopotencial a 850 hPa marca una circulaci\u00f3 predominantment del nord o nord-est sobre la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, donant compte de les diverses adveccions de vent de gregal, fred i sec, d\u2019origen continental que van tenir lloc aquell mes de gener de 1891. Aquesta configuraci\u00f3 \u00e9s diferent a la predominant, de l\u2019oest o nord-oest, tenint en compte el camp mitj\u00e0 clim\u00e0tic del per\u00edode 1851-2011.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 es mostren les rean\u00e0lisis del 20CRP<\/a> dels camps mitjans mensuals de l\u2019al\u00e7ada geopotencial i la temperatura a 850 hPa per als valors mitjans de tots els geners (1851-2011, imatge superior), valors mitjans de gener de 1891 (imatge central) i les anomalies de gener de 1891 respecte la mitjana clim\u00e0tica del per\u00edode 1851-2011 (imatge inferior).<\/p>\n\n\n\n

\"FIG04-Reanalisis-20CRP-GEN1891\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Danys produ\u00efts<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Gran Fredorada de gener de 1891 va provocar molts danys a l\u2019agricultura amb la mort d\u2019un gran nombre d\u2019arbres com garroferes a les terres de l\u2019Ebre i tarongers al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Nombrosos conreus d\u2019hortalisses es van perdre per complet. En moltes viles del Pirineu, com les de la Cerdanya, el vi guardat en els rebosts va arribar a congelar-se del tot. S\u00e8quies, basses i canals de reg van gelar-se completament, aix\u00ed com la gran majoria de cursos fluvials des de la Catalunya Nord fins a Castell\u00f3. Tamb\u00e9 es van gla\u00e7ar fonts i estanys, tant de naturals com els de molts parcs i jardins. Per exemple, l\u2019estany que hi ha al parc de la Ciutadella de Barcelona es va congelar del tot. Rius com el de Querol<\/strong>, el Ter, l\u2019Onyar, el Llobregat, el Cardener, el Francol\u00ed, el Gai\u00e0 i el Segre a Catalunya i el Millars i el T\u00faria al Pa\u00eds Valenci\u00e0, <\/strong>i fins i tot l\u2019Ebre<\/strong>, van arribar a gla\u00e7ar-se en tota la seva superf\u00edcie. Alguns d\u2019aquests rius s\u2019han tornat a congelar parcialment o total en algunes fredorades intenses posteriors com les de febrer de 1956 o geners de 1971 i 1985, per\u00f2 des d\u2019aleshores l\u2019Ebre no ha tornat mai a gla\u00e7ar-se en el seu curs baix<\/strong>. L\u2019anterior vegada que s\u2019havia congelat de banda a banda a Tortosa, va ser durant l\u2019hivern del 1829-1830. Per l\u2019Arag\u00f3, la gla\u00e7ada de l\u2019Ebre va ser molt m\u00e9s important arribant el gruix de l\u2019aigua gelada als tres pams (uns 58 cm) a la rodalia de la ciutat de Saragossa. A la resta de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica tamb\u00e9 van congelar-se molts rius de la Meseta nord com el Duero<\/strong> i el Pisuerga<\/strong>. A la resta del continent europeu el fred va ser m\u00e9s intens que a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, amb m\u00ednimes inferiors als -15<\/strong>\u00b0C <\/strong>en molts indrets, incl\u00fas arribant-se puntualment als -30 <\/strong>\u00b0C<\/strong> fora de l\u2019alta muntanya. Els principals rius del continent van quedar totalment congelats, com el Sena, la Garona, el Loira, el Roine, l\u2019Elba, el Rin, el Danubi <\/strong>o el Volga<\/strong>. El T\u00e0mesi<\/strong> tamb\u00e9 va arribar a congelar-se.<\/p>\n\n\n\n

En molts indrets de la costa catalana i del nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0 els esquitxos o l\u2019aigua de les onades es congelaven del tot damunt la sorra de les platges, fenomen que no s\u2019ha tornat a observar a Catalunya des de la Gran Fredorada de febrer de 1956<\/strong>, de la qual el mes vinent es compliran 60 anys.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, s\u2019ha de comentar que diverses persones que treballaven a la intemp\u00e8rie, com carreters o gu\u00e0rdies, van morir congelades per les baixes temperatures, i d\u2019altres per les caigudes produ\u00efdes en relliscar al carrer per l\u2019abundant quantitat de gel que hi havia en algunes zones.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n