{"id":23491,"date":"2019-07-12T14:41:41","date_gmt":"2019-07-12T14:41:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/?page_id=23491"},"modified":"2024-11-18T11:59:05","modified_gmt":"2024-11-18T11:59:05","slug":"1994-07-04-25-anys-de-la-gran-calorada-de-juliol-de-1994","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1994-07-04-25-anys-de-la-gran-calorada-de-juliol-de-1994\/","title":{"rendered":"25 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 12\/07\/2019<\/strong> \/\/ REVISADA EL 04\/07\/2024<\/p>\n\n\n\n

La setmana passada es van complir 25 anys de la Gran Calorada de juliol de 1994<\/strong> i els devastadors incendis forestals<\/strong> de la Catalunya Central<\/strong>, que van afectar principalment al Bages i Bergued\u00e0, cremant gaireb\u00e9 45.000 ha [1] <\/strong>i produint la mort de cinc persones [2]<\/strong>. Va ser l\u2019onada de calor m\u00e9s intensa de la d\u00e8cada dels anys 90 del segle XX i la m\u00e9s important a tot el pa\u00eds des de la Gran Calorada de juliol de 1982. Val a dir que l\u2019excepcional onada de calor del 26-30 de juny de 2019, ha fet caure aquesta calorada a un tercer lloc de la llista. <\/p>\n\n\n\n

\"Imatge<\/a>
Imatge d\u2019un dels incendis produ\u00efts al Bergued\u00e0 a principis de juliol de 1994 prop de Berga. La magnitud d\u2019aquest incendi va provocar la formaci\u00f3 d\u2019un piroc\u00famul, tal i com es pot veure a l\u2019esquerra de la fotografia. Imatge procedent de l\u2019Arxiu Luigi Berga i autor Climent Escobet i Farguell.<\/strong> <\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 de l\u2019episodi<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019onada de calor va comen\u00e7ar els \u00faltims dies del mes de juny, arribant al seu punt \u00e0lgid entre el 3 i el 5 de juliol. Va afectar a tot Catalunya, per\u00f2 va ser especialment intensa a les Terres de Ponent, la vall de l’Ebre, la Catalunya Central, la zona prelitoral i les valls prepirinenques del Pallars Juss\u00e0 i l\u2019Alt Urgell (veure mapes de la temperatura m\u00e0xima assolida els dies 3 i 4 de juliol de 1994, m\u00e9s avall). En aquestes zones els term\u00f2metres es van disparar per damunt dels 40 \u00b0C, valor poc freq\u00fcent a Catalunya i al qual no s\u2019hi arriba cada estiu (en terme mitj\u00e0, actualment a dos de cada tres estius es registra en algun punt del pa\u00eds i en dies a\u00efllats un valor superior o igual als 40 \u00b0C). <\/p>\n\n\n\n

El 4 de juliol de 1994<\/strong> van registrar-se 42,5 \u00b0C<\/strong> a Manresa (Bages)<\/strong> i Piera (Anoia)<\/strong>. Fins i tot a zones elevades del Pirineu la temperatura va assolir valors molt alts, com els 25 \u00b0C del 1r de juliol a la cota 2.041 m de l\u2019Estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed de Bo\u00ed-Ta\u00fcll (Alta Ribagor\u00e7a). <\/p>\n\n\n\n

Una nova calorada menys intensa va produir una altra vegada valors de la temperatura per damunt dels 40 \u00b0C als punts m\u00e9s c\u00e0lids del pa\u00eds, afectant especialment a les comarques del nord-est i de la Costa Central. Aquest cop no es van produir les brises marines que haguessin frenat la temperatura, aix\u00ed que a la zona litoral van assolir-se els valors m\u00e0xims de temperatura del mes en aquesta segona calorada. <\/p>\n\n\n\n

Tot seguit es mostren dos mapes amb la temperatura m\u00e0xima registrada el 3 i 4 de juliol de 1994 per a tot Catalunya, a partir de les dades de les estacions meteorol\u00f2giques dels observadors manuals i de les poques estacions disponibles de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorol\u00f2giques Autom\u00e0tiques). S\u2019hi pot veure que les zones amb els valors m\u00e9s elevats de temperatura durant la calorada de juliol de 1994 van ser la Catalunya Central, el prelitoral Central i la Ribera d\u2019Ebre. Tamb\u00e9 s\u2019hi observa que els cims del Pirineu varen ser les \u00faniques zones del pa\u00eds amb valors de la temperatura m\u00e0xima per sota dels 23 \u00baC.<\/p>\n\n\n\n

\"Mapa<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Mapa<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

A la resta de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica tamb\u00e9 va fer\nmolta calor. A l\u2019Horta de M\u00farcia, el 4 de juliol de 1994 l\u2019estaci\u00f3 de l\u2019Ag\u00e8ncia\nEstatal de Meteorologia (AEMET<\/a>) de M\u00farcia \u2013 Alfons X<\/strong> va arribar als 47,2 <\/strong>\u00b0C<\/strong> i la\nde la Cantarella <\/strong>a 46,1<\/strong> \u00b0C<\/strong>; i a\nAndalusia, els aeroports de C\u00f2rdova i\nM\u00e0laga<\/strong> van registrar 44,0 <\/strong>\u00b0C <\/strong>i l\u2019Aeroport de Sevilla<\/strong>, 43,9 <\/strong>\u00b0C<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, els valors m\u00e9s elevats van donar-se a les comarques de l\u2019Alacant\u00ed i del Baix Vinalop\u00f3, amb 41,4 \u00b0C<\/strong> als observatoris de l\u2019AEMET d\u2019Alacant \u2013 Ciutat Jard\u00ed<\/strong> i Elx \u2013 Aeroport de l\u2019Altet<\/strong>, mentre que a les Balears van quedar-se per sota dels 40 \u00b0C, registrant-se una m\u00e0xima de 39,4\u00b0C <\/strong>a Palma \u2013 Aeroport  de Son Sant Joan<\/strong>. A la Catalunya Nord, la calorada va tenir una menor incid\u00e8ncia, ja que el valor m\u00e9s elevat van ser els 36,0\u00b0C<\/strong> a Prats de Moll\u00f3 (Vallespir) <\/strong>el 3 de juliol de 1994. <\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 s\u2019ofereix un llistat dels valors de temperatura m\u00e0xima superiors o iguals a 40 \u00b0C entre l\u20191 i 5 de juliol de 1994 enregistrats a la Xarxa d\u2019Observadors de Catalunya<\/strong>: <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Els valors m\u00e0xims assolits a punts de muntanya per damunt dels 1.500 m, entre l\u20191 i 5 de juliol de 1994, es mostren a la seg\u00fcent taula: <\/p>\n\n\n\n

\"Valors<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi meteorol\u00f2gica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant la primera setmana de juliol de 1994 una bombolla d\u2019aire molt c\u00e0lid d\u2019origen afric\u00e0 va afectar gran part de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i la zona sud-occidental d\u2019Europa amb valors de temperatura a 850 hPa que van arribar als 30 \u00b0C sobre la vertical d\u2019Andalusia, 25 \u00b0C a la vall de l\u2019Ebre, 22 \u00b0C als Pirineus i 20 \u00b0C als Alps, entre el 3 i 4 de juliol de 1994. L\u2019entrada d\u2019aquesta massa tan c\u00e0lida es va veure afavorida per un flux de vent meridional a tots els nivells provocat per una important dorsal a 500 hPa centrada sobre el mar d\u2019Alboran i que s\u2019allargassava fins a Escandin\u00e0via. <\/p>\n\n\n\n

En els seg\u00fcents mapes es mostren les rean\u00e0lisis del 20CRP<\/a> (NCAR-NCEP, EUA) per als dies 03\/07\/1994 (dreta) i 04\/07\/1994 (esquerra) a les 18UTC dels camps d\u2019al\u00e7ada geopotencial, temperatura i velocitat del vent a 500 hPa (imatge superior) i a 850 hPa (imatge central), aix\u00ed com els camps de pressi\u00f3 al nivell del mar en superf\u00edcie, de temperatura a 2 m i velocitat del vent a 10 m (imatge inferior), on es poden apreciar els trets meteorol\u00f2gics descrits anteriorment. <\/p>\n\n\n\n

\"Mapes<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Les dues calorades del mes de juliol de 1994 van\ncomportar una important anomalia t\u00e8rmica a 850 hPa a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i\ngran part de l\u2019Europa occidental, aix\u00ed com una important anomalia positiva de\nl\u2019al\u00e7ada geopotencial a 850 hPa sobre Escandin\u00e0via. <\/p>\n\n\n\n

Sobre la vertical del Pirineu occidental es van\nassolir valors mensuals de temperatura a 850 hPa gaireb\u00e9 superiors als 3,5 \u00b0C, respecte la mitjana clim\u00e0tica del per\u00edode\n1851-2014; van ser superiors als 4 \u00b0C, a l\u2019interior de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, gran part de\nFran\u00e7a, el Benelux i el nord d\u2019Alemanya. Al centre de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica l\u2019anomalia\nde temperatura a 850 hPa es van superar els 4,5 \u00b0C, sent el valor m\u00e0xim de l\u2019anomalia a tot el\ncontinent europeu per al juliol de 1994.<\/p>\n\n\n\n

El camp mitj\u00e0 de l\u2019altura geopotencial a 500 hPa\ntamb\u00e9 mostra un clar domini en la circulaci\u00f3 de vent de component sud a\nl\u2019Europa occidental, afavorint-se aix\u00ed l\u2019entrada d\u2019aire c\u00e0lid procedent del Desert\ndel S\u00e0hara cap a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i l\u2019Europa occidental durant gran part\ndel mes. Aquesta configuraci\u00f3 \u00e9s molt diferent a la predominant durant el mes\nde juliol a tota l\u2019Europa occidental, amb una circulaci\u00f3 del vent amb component\nmajorit\u00e0riament de l\u2019oest (veure imatges m\u00e9s avall) que afavoreix el pas de\nborrasques i fronts a la meitat nord del continent europeu.\n\nA continuaci\u00f3 es mostren les rean\u00e0lisis\ndel 20CRP<\/a> dels camps mitjans mensuals de l\u2019al\u00e7ada geopotencial, la\ntemperatura i la velocitat del vent a 850 hPa per als valors mitjans de tots\nels mesos de juliol (1851-2014, imatge superior), valors mitjans de juliol de\n1994 (imatge central) i les anomalies de juliol de 1994 respecte la mitjana\nclim\u00e0tica del per\u00edode 1851-2014:\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n

\"Camp<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Danys produ\u00efts<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019hivern i la primavera de 1994 havien estat molt\nsecs a gran part del pa\u00eds. Els valors acumulats de precipitaci\u00f3 es trobaven\nclarament per sota de la mitjana clim\u00e0tica, sobretot els corresponents a la\nprimavera (al Bergued\u00e0 i Bages havia plogut la meitat del que \u00e9s habitual). Per\ntant, a principis de l\u2019estiu de 1994 els boscos de Catalunya estaven en una\nsituaci\u00f3 d\u2019important estr\u00e8s h\u00eddric. <\/p>\n\n\n\n

La temperatura tant elevada que va registrar-se a\nl\u2019interior del pa\u00eds a conseq\u00fc\u00e8ncia de la gran onada de calor, juntament amb la\nbaixa humitat a causa del vent ressec del sud d\u2019intensitat moderada que va\nbufar aquells dies, van facilitar que es produ\u00efssin els devastadors incendis forestals\nque van cremar m\u00e9s de 45.000 ha<\/strong>,\nentre el 4 i 8 de juliol de 1994 [1]. Els Bombers de Catalunya van haver\nd\u2019atendre fins a 80 incendis forestals simultanis a tot el pa\u00eds durant aquells\ndies, la qual cosa va dificultar encara m\u00e9s les tasques d\u2019extinci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Cal destacar que dos incendis independents, un\niniciat a Sant Mateu del Bages (Bages)<\/strong>\ni l\u2019altre a Gargall\u00e0 (Montmajor, Bergued\u00e0)<\/strong>,\nvan acabar ajuntant-se en un de sol a Viver\ni Serrateix (Bergued\u00e0)<\/strong>, cremant prop de 30.000 ha<\/strong> al Bergued\u00e0<\/strong> i unes\n15.000 ha<\/strong> al Bages<\/strong>. Aquestes superf\u00edcies representaven el 50 % del boscos d\u2019ambdues\ncomarques. El foc va arrasar tamb\u00e9 un nombre important de masies i granges de\nla Catalunya Central i va produir p\u00e8rdues econ\u00f2miques valorades en uns 170 milions d\u2019euros<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Dos avis<\/strong> van morir a Casserres\n(Bergued\u00e0)<\/strong> a la seva masia envoltats per les flames el 5 de juliol i durant\ncinc dies, m\u00e9s de 6.500 persones van ser evacuades de la zona. En un altre\nincendi, van morir tres excursionistes<\/strong>\nel 4 de juliol quan es refugiaven del foc a les coves del Salnitre de Collbat\u00f3 (Baix Llobregat) [2]<\/strong>.\n\nEls mitjans de comunicaci\u00f3 s\u2019han fet ress\u00f2, durant els primers dies de\njuliol d\u2019enguany, dels 25 anys transcorreguts des de l\u2019incendi forestal del\nBages i Bergued\u00e0. L\u2019onada de calor que els va propiciar ja ha estat superada\nper una altra que ha succe\u00eft del 26-30 de juny de 2019 i que ha assolit valors m\u00e0xims\nde temperatura m\u00e9s alts encara. Sabem que la freq\u00fc\u00e8ncia de les onades de calor\nanir\u00e0 en augment amb els anys com a conseq\u00fc\u00e8ncia del canvi clim\u00e0tic i que els\nincendis forestals formen part de l\u2019ecosistema mediterrani. Per aquest motiu,\ncal dedicar esfor\u00e7os per tal d\u2019evitar el despoblament rural i l\u2019aband\u00f3 de la\ngesti\u00f3 forestal per tal que efem\u00e8rides com aquesta no es tornin a repetir.\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/h2>\n\n\n\n