{"id":2258,"date":"2015-08-14T13:17:52","date_gmt":"2015-08-14T12:17:52","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2258"},"modified":"2022-12-27T09:26:07","modified_gmt":"2022-12-27T09:26:07","slug":"deixants-de-condensacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/deixants-de-condensacio\/","title":{"rendered":"Deixants de condensaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 14\/08\/2015<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els darrers anys hi ha hagut certa controv\u00e8rsia a les xarxes socials i a internet sobre l\u2019origen dels deixants de condensaci\u00f3, els n\u00favols que sovint generen els avions al seu pas. Des del punt de vista cient\u00edfic, hi ha abundant bibliografia i publicacions on es descriuen les seves caracter\u00edstiques i el seu proc\u00e9s de generaci\u00f3, el qual queda totalment explicat per la meteorologia. A m\u00e9s, els seus efectes en el r\u00e8gim de pluges s\u00f3n nuls o inapreciables, i nom\u00e9s suposen una petita contribuci\u00f3 al for\u00e7ament radiatiu causant del Canvi Clim\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

Origen<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Dels motors dels avions a reacci\u00f3 en surt aire calent, vapor d\u2019aigua, petites part\u00edcules s\u00f2lides i altres gasos. De vegades, la barreja entre l\u2019aire per on passa l\u2019avi\u00f3 i l\u2019aire exhalat pels motors esdev\u00e9 sobresaturada, \u00e9s a dir, t\u00e9 m\u00e9s vapor d\u2019aigua del que pot contenir a aquella temperatura, i sobre les part\u00edcules s\u00f2lides exhalades es formen min\u00fascules gotes d\u2019aigua que immediatament es congelen degut a les baixes temperatures. El resultat \u00e9s el que es coneix en el m\u00f3n anglosax\u00f3 i aeron\u00e0utic com a contrail<\/em><\/strong> -paraula que ve de la fusi\u00f3 dels mots condensation trail<\/em><\/strong>– o deixant de condensaci\u00f3<\/strong> en catal\u00e0 (en castell\u00e0 estela de condensaci\u00f3n<\/em><\/strong>): n\u00favols formats per milions de cristalls de gel, que normalment es troben per damunt dels 8.000 metres d\u2019altitud i a temperatures per sota dels -40 \u00b0C.<\/p>\n\n\n\n

\"Deixant<\/a>
Deixant de condensaci\u00f3. Font: Portal Contrail Science, de Mick West<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La formaci\u00f3 d\u2019un deixant de condensaci\u00f3 al pas d\u2019un avi\u00f3 dep\u00e8n de la temperatura i la humitat de l\u2019aire per all\u00e0 on passa, per\u00f2 tamb\u00e9 del tipus de motor i de la pot\u00e8ncia a la qual funciona.<\/p>\n\n\n\n

Si es limita l\u2019an\u00e0lisi a les condicions atmosf\u00e8riques, es pot dir que no es formen deixants de condensaci\u00f3 en condicions de baixa humitat i temperatures sota zero, per\u00f2 no suficientment baixes (veure el gr\u00e0fic d\u2019Applemann que s\u2019adjunta tot seguit). En canvi, s\u00ed que es formen deixants de condensaci\u00f3 quan l\u2019aire \u00e9s for\u00e7a humit i molt fred, especialment al davant d\u2019un front i en temporada freda. Normalment els deixants es dissipen f\u00e0cilment.<\/p>\n\n\n\n

Per tal que un deixant de condensaci\u00f3 perduri a l\u2019atmosfera, cal que l\u2019aire estigui quasi saturat (amb una humitat relativa propera al 100 %). Com que la pressi\u00f3 saturant del vapor d’aigua \u00e9s menor respecte del gel que respecte de l\u2019aigua, pot passar que la humitat relativa respecte de l\u2019aigua sigui lleugerament inferior al 100%, per\u00f2 que la humitat relativa respecte al gel sigui superior al 100 %. En aquestes condicions, un n\u00favol format per gotes d\u2019aigua s\u2019evaporaria poc a poc, mentre que un n\u00favol format per cristalls de gel aniria creixent mentre tingu\u00e9s vapor d\u2019aigua disponible. Per aix\u00f2 hi ha deixants de condensaci\u00f3 que poden fer-se prou grans com per ser captats a les imatges del Meteosat (al voltant d\u2019un kil\u00f2metre d\u2019ample), moure\u2019s amb el vent fins a dist\u00e0ncies molt llunyanes (centenars de kil\u00f2metres) i fins i tot perdurar al cel gaireb\u00e9 tot un dia.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, en funci\u00f3 de la temperatura i la humitat de l\u2019aire, un avi\u00f3 pot no deixar cap rastre al seu pas, deixar un petit rastre, o en el cas que es trobi una atmosfera molt freda (-30, -40 o -50 \u00b0C) i quasi saturada (humitats properes al 100%) formar deixants de condensaci\u00f3 que podran cr\u00e9ixer fins a convertir-se en aquest tipus de cirroc\u00famul tan caracter\u00edstic que es coneix com antropocirroc\u00famul <\/strong>(Maz\u00f3n et al., 2012, Weather<\/em>, vol. 67, n\u00fam. 11, pp. 302-306:<\/a> )<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Des del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC), i m\u00e9s concretament des de la Xarxa d\u2019Observadors Meteorol\u00f2gics (XOM), s\u2019ha engegat un projecte pioner a nivell mundial d\u2019observaci\u00f3 d\u2019antropon\u00favols. Des de diferents punts del territori catal\u00e0 es realitzen observacions de n\u00favols formats per l\u2019acci\u00f3 antr\u00f2pica a tots els nivells, des de n\u00favols baixos a n\u00favols alts, com ara els deixants de condensaci\u00f3 dels avions.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes observacions permetran disposar de dades espec\u00edfiques per calcular el percentatge d\u2019antropon\u00favols respecte el total de nuvolositat i la seva afectaci\u00f3 al balan\u00e7 radiatiu, entre d\u2019altres. Un altre objectiu  del projecte \u00e9s que la Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial (OMM) accepti en el proper atles de n\u00favols aquests tipus de nuvolositat formada per l\u2019acci\u00f3 antr\u00f2pica.<\/p>\n\n\n\n

\"Gr\u00e0fic<\/a>
Gr\u00e0fic d\u2019Appleman (1953)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El gr\u00e0fic d\u2019Appleman (1953) mostra com per a una altitud i temperatura donades, la possibilitat de formaci\u00f3 de deixants de condensaci\u00f3 dep\u00e8n de la humitat relativa de l\u2019aire[1]<\/a>. La l\u00ednia blava mostra la distribuci\u00f3 vertical de temperatura a l’atmosfera est\u00e0ndard. En aquest cas, \u00e9s per damunt dels 8 km d’altitud on es troben les condicions de temperatura i humitat necess\u00e0ries per a la formaci\u00f3 de deixants. Font: Adaptada d\u2019Ulrich Schumann, 2005, Comptes Rendus Physique<\/em>, vol. 6, n\u00fam. 4-5, pp. 549\u2013565.<\/p>\n\n\n\n

[1]<\/a> Donades unes condicions generals d\u2019efici\u00e8ncia de propulsi\u00f3 h=0,3, un fuel amb un \u00edndex d\u2019emissi\u00f3 de vapor d\u2019aigua EIH2O=1,223 i un poder calor\u00edfic Q=43,2 MJ\u00b7kg-1<\/em>
<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 de vegades hi ha avions que formen deixants mentre que d\u2019altres avions propers no ho fan?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els avions volen a diferents altituds, per tant les condicions de temperatura i humitat que es troba un avi\u00f3 s\u00f3n diferents d\u2019aquelles que es troba un altre que voli proper al primer, per\u00f2 a una altra altitud. Tamb\u00e9 \u00e9s possible que tinguin motors diferents o que estiguin funcionant a diferent r\u00e8gim de pot\u00e8ncia, i per tant, que la quantitat de vapor exhalat o b\u00e9 la seva temperatura -o b\u00e9 totes dues- siguin diferents. Aix\u00f2 pot fer que un avi\u00f3 formi deixant i l\u2019altre no. Fins i tot \u00e9s possible arribar a veure avions en qu\u00e8 un motor forma deixant i l\u2019altre no, o que en deixin de forma intermitent si el pilot autom\u00e0tic de l\u2019avi\u00f3 va augmentant o reduint la pot\u00e8ncia per a mantenir el nivell de vol.<\/p>\n\n\n\n

Al radiosondatge del 8 de juny de 2015 a les 00 UTC a Barcelona (imatge inferior) s\u2019aprecia la distribuci\u00f3 vertical de la temperatura i de la temperatura del punt de rosada. La l\u00ednia cont\u00ednua de color verd de la dreta representa la humitat relativa. S\u2019observa com aquell dia, a les altituds<\/p>\n\n\n\n

on volen els avions en ruta (entre 8.000 i 12.000 metres), la humitat varia entre el 20% i quasi el 100%; per tant, avions volant a diferents altituds podrien generar o no deixants de condensaci\u00f3. A l\u2019esquerra de la imatge, el programari d\u2019an\u00e0lisi de perfils verticals de l\u2019atmosfera, indica en color blau clar que la probabilitat que es formin deixants \u00e9s molt alta a altituds d\u2019entre 10.500 i 13.500 metres.<\/p>\n\n\n\n

\"Radiosondatge<\/a>
Radiosondatge del 8 de juny de 2015 a les 00 UTC a Barcelona. Font: Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Nom\u00e9s es veuen deixants de condensaci\u00f3 des dels anys 90?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els deixants de condensaci\u00f3 es formen des que hi ha avions amb motor a reacci\u00f3 i fins i tot abans, fet que queda documentat en nombroses fotografies, per exemple de la Segona Guerra Mundial. \u00c9s veritat que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents degut a la major pres\u00e8ncia d\u2019avions al cel.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 s\u00f3n els chemtrails<\/em>? <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La paraula chemtrail<\/em><\/strong> ve de la combinaci\u00f3 dels mots anglesos chemical contrail<\/em><\/strong>, per la qual cosa en catal\u00e0 s\u2019anomenaria deixant qu\u00edmic<\/strong>. Des de l\u2019\u00e0mbit meteorol\u00f2gic o clim\u00e0tic no existeixen publicacions cient\u00edfiques sobre aquest tema, tot i que s\u00ed se\u2019n troba alguna que estudia el fet des d\u2019un punt de vista sociol\u00f2gic, antropol\u00f2gic o pol\u00edtic, ja que curiosament \u00e9s f\u00e0cil accedir a abundant informaci\u00f3 paracient\u00edfica sobre els deixants qu\u00edmics navegant per internet.<\/p>\n\n\n\n

El fet que s\u2019hagi utilitzat, des de fa d\u00e8cades, la sembra de n\u00favols amb iodur de plata des d\u2019avions per tal d\u2019intentar eliminar la pedra o incrementar la pluja, combinat amb la persist\u00e8ncia d\u2019alguns deixants de condensaci\u00f3, ha propiciat teories fant\u00e0stiques i sense fonament cient\u00edfic, que sostenen la relaci\u00f3 d\u2019aquests deixants duradors amb la pres\u00e8ncia d\u2019elements qu\u00edmics contaminants, alliberats de forma expressa.<\/p>\n\n\n\n

Quina \u00e9s la incid\u00e8ncia dels deixants de condensaci\u00f3 en el Canvi Clim\u00e0tic?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En general, l\u2019aviaci\u00f3 \u00e9s responsable aproximadament del 2% de les emissions de CO2<\/sub> i del 3,5% del for\u00e7ament radiatiu antropog\u00e8nic causant del Canvi Clim\u00e0tic i d\u2019aquest, una tercera part \u00e9s degut als deixants de condensaci\u00f3 (1,17%). I \u00e9s que, tot i que durant el dia els deixants reflecteixen una petit\u00edssima part dels raigs del sol, tamb\u00e9 eviten que l\u2019atmosfera per sota seu es refredi, especialment a la nit. Com a curiositat, despr\u00e9s de l\u201911 de setembre de 2001, quan durant tres dies cap avi\u00f3 que no fos militar va sobrevolar els EUA, es va poder estudiar l\u2019afectaci\u00f3 dels deixants de condensaci\u00f3 sobre l\u2019amplitud t\u00e8rmica di\u00e0ria (difer\u00e8ncia entre la temperatura m\u00e0xima i m\u00ednima). Es va veure que sense deixants de condensaci\u00f3 l\u2019amplitud t\u00e8rmica seria 1\u00b0C superior.<\/p>\n\n\n\n

\"Variaci\u00f3<\/a>
Variaci\u00f3 en l\u2019amplitud t\u00e8rmica mitjana als EUA (en grups de 3 dies corresponents al setembre de 2001) respecte de la mitjana clim\u00e0tica del per\u00edode 1961-1990. Font: David J. Travis, Andrew M. Carleton & Ryan G. Lauritsen, Climatology: Contrails reduce daily temperature range. Nature<\/em> 418, 601: http:\/\/www.nature.com\/nature\/journal\/v418\/n6898\/abs\/418601a.html<\/a>.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Formes curioses al cel <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Sovint es poden veure formes curioses al cel causades pels deixants, per la seva ombra en d\u2019altres n\u00favols, o fins i tot per l\u2019efecte del pas dels avions en alguns n\u00favols. S\u00f3n curioses les formes pl\u00e0stiques dels anomenats deixants de dissipaci\u00f3<\/strong> (en angl\u00e8s coneguts com a hole-punch<\/em><\/strong> o distrail<\/em><\/strong>, paraula que prov\u00e9 dels mots dissipation contrail<\/em><\/strong>), que es produeixen per l\u2019evaporaci\u00f3 o sublimaci\u00f3 d\u2019un n\u00favol causada per la turbul\u00e8ncia generada al pas d\u2019un avi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tot seguit s\u2019ofereix un petit recull fotogr\u00e0fic on s\u2019hi aprecien exemples d\u2019aquestes formes.<\/p>\n\n\n\n

\"Foto<\/a>
Creuament de deixants. Font: Louis Nguyen 26\/01\/2001<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Creuament de deixants. Font: Fred Mayer\/Getty Images, Circa, 01\/01\/1979<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Proves<\/a>
Proves de vol d\u2019un avi\u00f3. Font: Portal Contrail Science, de Mick West.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Ombra produ\u00efda per un deixant. Font: Portal Contrail Science de Mick West.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Ombra produ\u00efda per un deixant. Font: Portal Contrail Science de Mick West.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Ombra produ\u00efda per un deixant. Font: Margarida Bonet, Palafrugell 13\/04\/2014.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Ombra produ\u00efda per un deixant. Font: Portal Contrail Science de Mick West.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Deixants de dissipaci\u00f3. Font: Portal Contrail Science de Mick West.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Deixant de dissipaci\u00f3. Font: Yesitspuzzling (Hole-punch al sud de Louisiana, 2007)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Altres fen\u00f2mens<\/strong> al cel<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

De vegades es veuen al cel formes semblants als deixants per\u00f2 que no s\u00f3n n\u00favols, com ara els deixants de fum, els deixants de fumigaci\u00f3 d\u2019insecticides a baixa al\u00e7ada, o els alliberaments de combustible per part d\u2019avions en situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia. Per acabar, es mostren alguns exemples d\u2019aquests fen\u00f2mens a les seg\u00fcents imatges:<\/p>\n\n\n\n

\"Foto<\/a>
Escriptura al cel amb fum generat per la injecci\u00f3 d\u2019oli als gasos expulsats pel motor. Font: Portal Contrail Science de Mick West<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Escriptura al cel amb fum generat per la injecci\u00f3 d\u2019oli als gasos expulsats pel motor. Font: Jim Culp, 2008<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Foto<\/a>
Escriptura al cel amb fum generat per la injecci\u00f3 d\u2019oli als gasos expulsats pel motor. Font: Ed O\u2019Keefe<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Fumigaci\u00f3<\/a>
Fumigaci\u00f3 d\u2019insecticides (a baixa altura). Font portal Contrail Science de Mick West.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Fumigaci\u00f3<\/a>
Fumigaci\u00f3 d\u2019insecticides per al control de mosquits. Font: Portal Contrail Science de Mick West<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Deixants<\/a>
Deixants de fum per a la recerca en enginyeria aeroespacial. Estudi de v\u00f2rtex d\u2019un B-727 al Dryden Flight Research Center ECN 3831 l\u2019any 1974. Font: NASA.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Deixant<\/a>
Deixant de combustible en el cas d\u2019un aterratge d\u2019emerg\u00e8ncia. Font: Portal Contrail Science de Mick West.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUBLICADA EL 14\/08\/2015 Introducci\u00f3 Els darrers anys hi ha hagut certa controv\u00e8rsia a les xarxes socials i a internet sobre l\u2019origen dels deixants de condensaci\u00f3, els n\u00favols que sovint generen els avions al seu pas. Des del punt de vista cient\u00edfic, hi ha abundant bibliografia i publicacions on es descriuen les seves caracter\u00edstiques i el […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"parent":18378,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2258"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2258"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2258\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36668,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2258\/revisions\/36668"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2258"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}