{"id":21046,"date":"2018-11-07T13:57:14","date_gmt":"2018-11-07T13:57:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/?page_id=21046"},"modified":"2022-12-27T09:43:23","modified_gmt":"2022-12-27T09:43:23","slug":"informe-especial-de-lipcc-sobre-lobjectiu-dun-escalfament-global-d15-oc","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/informe-especial-de-lipcc-sobre-lobjectiu-dun-escalfament-global-d15-oc\/","title":{"rendered":"Informe especial de l\u2019IPCC sobre l\u2019objectiu d\u2019un escalfament global d\u20191,5 \u00baC"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 07\/11\/2018<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El passat 8 d\u2019octubre a la ciutat d\u2019Inchon (Rep\u00fablica de Corea) es va presentar un informe especial de l\u2019IPCC<\/a> (Grup Intergovernamental d\u2019Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic) en qu\u00e8 es posaven de manifest els impactes al nostre planeta d’un escalfament global d’1,5 <\/strong>\u00b0C sobre el nivell preindustrial(1)<\/sup> de la temperatura global de la Terra<\/strong>. Tamb\u00e9 s’hi abordava la q\u00fcesti\u00f3 de la reducci\u00f3 de les emissions de gasos amb efecte d\u2019hivernacle per tal d\u2019aconseguir aquest objectiu, en lloc dels 2 \u00b0C d’escalfament.<\/p>\n\n\n\n

El t\u00edtol complet de l\u2019informe \u00e9s: Escalfament global d\u20191,5 <\/em>\u00b0C, Informe especial de l\u2019IPCC sobre els impactes de l’escalfament global d\u20191,5 <\/em>\u00b0C per sobre dels nivells preindustrials i les traject\u00f2ries corresponents que deurien seguir les emissions globals de gasos amb efecte d\u2019hivernacle, en el context d’enfortir la resposta global a l’amena\u00e7a del canvi clim\u00e0tic, el desenvolupament sostenible i els esfor\u00e7os per tal d\u2019erradicar la pobresa<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Noranta-un autors i editors-revisors de 40 pa\u00efsos han preparat l’informe especial de l\u2019IPCC en resposta a una invitaci\u00f3 feta per la Convenci\u00f3 Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic<\/strong> (CMNUCC) quan es va aprovar l’Acord de Par\u00eds<\/strong> a l\u2019any 2015. Aquest informe especial compta amb m\u00e9s de 6000 refer\u00e8ncies citades i la contribuci\u00f3 de milers d’examinadors, tant experts com assessors governamentals, de tot el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

A l’informe es destaquen els impactes que s’evitarien si l’escalfament global qued\u00e9s restringit a 1,5 \u00b0C en comptes dels 2 \u00b0C assenyalats com el m\u00e0xim valor te\u00f2ric que es pot escalfar la Terra de forma reversible. Entre aquests impactes caldria destacar, per exemple, que el nivell mitj\u00e0 global del mar augmentaria 10 cm menys cap al 2100, que l’\u00c0rtic no quedaria lliure de gel amb tanta freq\u00fc\u00e8ncia, es donaria una menor probabilitat d\u2019ocurr\u00e8ncia de sequeres severes a la zona Mediterr\u00e0nia o l\u2019\u00c0frica meridional. Tamb\u00e9 disminuiria la mortalitat i morbiditat relacionades amb les onades de calor a les zones urbanes per l\u2019efecte d\u2019illa de calor, i es podrien salvar parcialment els esculls de corall, pr\u00e0cticament abocats a la seva desaparici\u00f3 amb un escalfament global de 2 \u00b0C.<\/p>\n\n\n\n

Segons l’informe, en l’actualitat (any 2017) l’escalfament global indu\u00eft per l’home es troba aproximadament 1 \u00b0C per sobre del nivell preindustrial(1)<\/sup>. Actualment, aquest escalfament est\u00e0 augmentant a un ritme de 0,2 \u00b0C per decenni a causa de les emissions passades i presents de gasos amb efecte d\u2019hivernacle. Amb aquest ritme sostingut d\u2019escalfament s\u2019arribaria al nivell d\u20191,5 \u00b0C probablement entre 2030-2050.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019escalfament global, entre d\u2019altres efectes, es tradueix en unes condicions meteorol\u00f2giques cada vegada m\u00e9s extremes. En aquest sentit, cal destacar les onades de calor sofertes aquest passat estiu als pa\u00efsos del centre i nord d’Europa, ja que alguns estudis d’atribuci\u00f3 les considera el doble de probables per causa del canvi clim\u00e0tic antropog\u00e8nic associat a l’escalfament global.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya, l\u2019any 2017 ha estat el cinqu\u00e8 any m\u00e9s c\u00e0lid des de 1950, nom\u00e9s superat pels anys 2015, 2006, 2014 i 2011. \u00c9s de destacar que la gran majoria d\u2019anys c\u00e0lids al conjunt del pa\u00eds s\u2019han donat els \u00faltims anys: vuit dels \u00faltims deu anys m\u00e9s c\u00e0lids s\u2019han donat aquest segle, cinc dels quals han tingut lloc durant l\u2019actual decenni. M\u00e9s informaci\u00f3 en el Butllet\u00ed Anual d\u2019Indicadors Clim\u00e0tics (BAIC<\/a>) de l\u2019SMC.<\/p>\n\n\n\n

Per tot plegat, l\u2019informe insta a limitar l’escalfament global a 1,5 \u00b0C en lloc dels 2 \u00b0C. Aquesta limitaci\u00f3 reduiria els impactes en els ecosistemes, en la productivitat agr\u00edcola, en la disponibilitat d\u2019aigua, en la salut humana i en el benestar. A l\u2019\u00e0mbit mediterrani, on Catalunya es troba emmarcada, l\u2019escalfament global est\u00e0 comportant un empitjorament dels problemes mediambientals ja existents, motivats per una combinaci\u00f3 de canvis en els usos del s\u00f2l, increment de la contaminaci\u00f3 i descens de la biodiversitat (veure el recent article de Cramer et al.<\/em> 2018<\/a>). Per aix\u00f2 \u00e9s tan important treballar per tal de reduir al m\u00e0xim l\u2019increment global de temperatura.<\/p>\n\n\n\n

\"(obre<\/a>
Figura 1. Esquema de com el nivell d’escalfament global afecta els impactes i\/o riscos associats als \u2018Motius De Preocupaci\u00f3\u2019 (RFCs) de l\u2019IPCC aix\u00ed com als sistemes naturals, naturals gestionats per l\u2019home i estrictament humans (Tradu\u00eft de l\u2019original en angl\u00e8s de l\u2019informe especial de l\u2019IPCC sobre l\u2019escalfament global d\u20191,5 \u00b0C). Els cinc RFCs serveixen per a resumir impactes i riscos per sectors i regions. Il\u00b7lustren les implicacions de l\u2019escalfament global per a la poblaci\u00f3, l\u2019economia i l\u2019ecosistema. L\u2019impacte i\/o el risc associat a cada RFC es basa en l\u2019avaluaci\u00f3 de les \u00faltimes publicacions cient\u00edfiques. La selecci\u00f3 d\u2019impactes i de sistemes (naturals, naturals gestionats per l\u2019home i estrictament humans) de la figura \u00e9s merament descriptiva. En detall, RFC1<\/strong> (sistemes \u00fanics i amena\u00e7ats<\/em>): sistemes ecol\u00f2gics i humans d\u2019\u00e0mbits geogr\u00e0fics concrets altament dependents de les condicions clim\u00e0tiques, amb endemismes o altres especificitats distintives. Un exemple serien els esculls de corall, l\u2019\u00c0rtic amb les seves comunitats ind\u00edgenes, les glaceres de muntanya i els anomenats \u2018punts calents\u2019 de biodiversitat (\u00e0rees que concentren una gran diversitat d\u2019esp\u00e8cies amb endemismes propis \u2013alguns d\u2019ells a la Mediterr\u00e0nia-). RCF2<\/strong> (episodis meteorol\u00f2gics extrems<\/em>): riscos\/impactes sobre la salut humana, els mitjans de subsist\u00e8ncia, els b\u00e9ns i els ecosistemes causats per episodis meteorol\u00f2gics extrems (onades de calor, pluges torrencials, sequeres, incendis forestals i inundacions costaneres). RFC3<\/strong> (distribuci\u00f3 dels impactes<\/em>): riscos\/impactes que afecten de diferent manera grups particulars a causa de la distribuci\u00f3 desigual del perill derivat del canvi clim\u00e0tic, la seva exposici\u00f3 o vulnerabilitat. RFC4<\/strong> (impactes agregats desiguals<\/em>): p\u00e8rdues econ\u00f2miques globals, degradaci\u00f3 a gran escala i p\u00e8rdua d\u2019ecosistemes i biodiversitat. RFC5<\/strong> (episodis singulars a gran escala<\/em>): canvis abruptes i de gran abast que poden ser irreversibles, causats per l\u2019escalfament global (com ara la fosa de gel ant\u00e0rtic i de Groenl\u00e0ndia).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Segons l\u2019informe, encara som a temps de limitar l’escalfament global a 1,5 \u00b0C, tot i que per tal d\u2019assolir aquesta fita cal realitzar transicions \u2018r\u00e0pides i de gran abast\u2019 a tots els nivells de l’activitat humana. El compliment de l\u2019Acord de Par\u00eds no assegura la limitaci\u00f3 de l\u2019escalfament global a 1,5 \u00b0C. Per poder assolir aquesta fita cal que les emissions globals de CO2<\/sub> comencin a disminuir abans del 2030. En cas contrari, caldr\u00e0 confiar en l\u2019\u00fas de sistemes d\u2019extracci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni (CDR, Carbon Dioxide Removal<\/em>) a gran escala.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, les emissions antropog\u00e8niques de CO2<\/sub> haurien de disminuir al voltant d\u2019un 45% a l\u2019any 2030, mentre que per a l\u2019any 2050 s’hauria d’aconseguir un \u2018zero net\u2019 d’emissions, respecte els nivells de la concentraci\u00f3 de CO2<\/sub> a l\u2019atmosfera de l\u2019any 2010. Aquest \u00faltim objectiu, far\u00e0 necessari que es compensi qualsevol emissi\u00f3 romanent per mitj\u00e0 de l\u2019eliminaci\u00f3 de CO2<\/sub> de l’atmosfera.<\/p>\n\n\n\n

Limitar el risc de l\u2019escalfament global d\u20191,5 \u00b0C en un context de desenvolupament sostenible i erradicaci\u00f3 de la pobresa implica un canvi de sistema que pot ser possible amb inversions d\u2019adaptaci\u00f3 i mitigaci\u00f3, instruments pol\u00edtics, acceleraci\u00f3 d\u2019innovacions tecnol\u00f2giques i canvis en la forma d\u2019actuar.<\/p>\n\n\n\n

Notes <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

(1) El nivell preindustrial fa refer\u00e8ncia al per\u00edode anterior previ a l\u2019inici de l\u2019activitat industrial a gran escala a tot el m\u00f3n (al voltant de l\u2019any 1750). Se sol utilitzar el per\u00edode 1850-1900 com a per\u00edode de refer\u00e8ncia aproximat per tal d\u2019estimar la temperatura mitjana global de la Terra a l\u2019\u00e8poca preindustrial.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Cramer<\/strong>, W., J. Guiot, M. Fader, J. Garrabou, J.-P. Gattuso, A. Iglesias, M.A. Lange, P. Lionello, M.C. Llasat, S. Paz, J. Pe\u00f1uelas, M. Snoussi, A. Toreti, M.N. Tsimplis i E. Xoplaki  (2018): \u201cClimate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean<\/a>\u201d. Nature Climate Change<\/em>, 8, pp. 972-980. doi:10.1038\/s41558-018-0299-2.<\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n