{"id":18767,"date":"2017-10-09T13:11:30","date_gmt":"2017-10-09T13:11:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/?page_id=18767"},"modified":"2022-04-19T07:58:11","modified_gmt":"2022-04-19T07:58:11","slug":"1987-10-03_30-anys-dels-catastrofics-aiguats-doctubre-de-1987","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1987-10-03_30-anys-dels-catastrofics-aiguats-doctubre-de-1987\/","title":{"rendered":"30 anys dels catastr\u00f2fics aiguats d\u2019octubre de 1987"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 09\/10\/2017<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La setmana passada van complir-se 30 anys<\/strong> dels catastr\u00f2fics aiguats de l\u20191-5 d\u2019octubre de 198<\/strong>7 que van afectar a gran part del litoral de la Mediterr\u00e0nia occidental des del Pa\u00eds Valenci\u00e0 fins a la Costa Blava (Proven\u00e7a) i les Illes Balears, causant greus desbordaments de nombrosos rius i rieres. A Catalunya<\/strong> va produir-se  la mort de 6 persones<\/strong> i p\u00e8rdues materials superiors als 1.000 milions de pessetes<\/strong> d\u2019aquella \u00e8poca (~ 6 milions d\u2019euros<\/strong>). En el total de l\u2019episodi van acumular-se valors de precipitaci\u00f3 superiors als 200 mm en molts indrets del litoral i prelitoral catalans, destacant els 482,0 mm a Sils (Selva), 426,0 mm a Banyuls de la Marenda (Rossell\u00f3, Catalunya Nord), 414,0 mm a Castell\u00f3 d\u2019Emp\u00faries (Alt Empord\u00e0) i 397,2 mm al Perell\u00f3 (Baix Ebre)<\/strong>. Els valors m\u00e0xims en 24 h van donar-se el 3 d\u2019octubre de 1987,<\/strong> amb 305,0 mm<\/strong> a Banyuls de la Marenda \u2013 Mas d\u2019en Reig<\/strong> i 291,0 mm<\/strong> a Castell\u00f3 d\u2019Emp\u00faries<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"(obre<\/a>
Imatge del carrer de Muntaner de la ciutat de Barcelona convertit en un riu desbordat pel fort aiguat que va caure durant el 4 d\u2019octubre de 1987. (Foto de Kim Manresa, La Vanguardia, n\u00fam. 38.003, de 5 d\u2019octubre de 1987. Font: Hemeroteca Digital de La Vanguardia<\/a>).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 de l\u2019episodi<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest episodi es va caracteritzar per una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aiguats forts que van anar repetint-se durant 5 dies seguits (1-5 d\u2019octubre de 1987) gaireb\u00e9 a les mateixes zones, i que deixaren precipitacions superiors als 100 mm en 24 h<\/strong> a diferents punts del litoral i prelitoral catal\u00e0 i de la Costa Vermella (Rossell\u00f3). Puntualment aquests aiguats deixaren m\u00e9s de 250 mm en 24 h<\/strong>. En canvi, la precipitaci\u00f3 va ser m\u00e9s modesta a gran part de l\u2019interior del pa\u00eds i del Pirineu. Com a precedent, entre el 28 i 30 de setembre havien tingut lloc aiguats localment forts amb quantitats superiors als 50 mm en 24 h en alguns indrets del litoral sud.<\/p>\n\n\n\n

En detall, el dia 1 els principals aiguats van concentrar-se al litoral sud i al prelitoral del nord-est, recollint-se 187,2 mm al Perell\u00f3 (Baix Ebre), 153,0 mm a la Central Nuclear de Vandell\u00f2s (Baix Camp) i 145,0 mm a Sils (Selva)<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El dia 2 els aiguats m\u00e9s forts tingueren lloc a la Costa Daurada i la Costa Brava, destacant els 131,0 mm a Tarragona \u2013 Universitat (Tarragon\u00e8s) i 129,7 mm a Palafrugell (Baix Empord\u00e0)<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El dia 3 els aiguats m\u00e9s intensos varen ser for\u00e7a generals a gran part del litoral entre la costa Central i la Costa Vermella, aix\u00ed com a zones del sector nord-est del prelitoral i el Ripoll\u00e8s, amb valors acumulats de 305,0 mm a Banyuls de la Marenda \u2013 Mas d\u2019en Reig (Rossell\u00f3), 291,0 mm a Castell\u00f3 d\u2019Emp\u00faries (Alt Empord\u00e0), 230,0 mm a Sils, 188,0 mm a Jafre (Alt Empord\u00e0) i 177,1 mm a l\u2019Aeroport de Girona (Selva)<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El dia 4 va ser una nova jornada d\u2019aiguats forts for\u00e7a generals a gran part del litoral, per\u00f2 especialment intensos a la costa Central i litoral sud, registrant-se 144,1 mm a l\u2019Observatori Fabra (Barcelon\u00e8s) i 138,0 mm a Amposta (Montsi\u00e0) i Barcelona \u2013 Gr\u00e0cia (Barcelon\u00e8s)<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, el dia 5, els aiguats m\u00e9s forts es van despla\u00e7ar cap a l\u2019Anoia<\/strong>, amb valors de 96,0 mm a Piera<\/strong> i 82,2 mm al Bruc.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el total de l\u2019episodi (des de les 07 UTC del 01\/10\/1987 fins a les 07 UTC del 06\/10\/1987), van superar-se els 250 mm en \u00e0mplies zones del litoral i prelitoral catalans, destacant els 482,0 mm a Sils (Selva), 426,0 mm a Banyuls de la Marenda \u2013 Mas d\u2019en Reig (Rossell\u00f3), 414,0 mm a Castell\u00f3 d\u2019Emp\u00faries (Alt Empord\u00e0), 397,2 mm al Perell\u00f3 (Baix Ebre) i 363,7 mm a l\u2019Aeroport de Barcelona (Baix Llobregat)<\/strong>. En canvi, a gran part de les Terres de Ponent, els totals acumulats de precipitaci\u00f3 durant l\u2019episodi varen ser inferiors als 35 mm<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquest episodi va tenir lloc despr\u00e9s d\u2019un llarg per\u00edode de sequera a gran part del pa\u00eds, per\u00f2 sobretot a les cap\u00e7aleres dels rius. Aix\u00ed, el nivell d\u2019aigua embassada ja es trobava for\u00e7a baix. Com que la precipitaci\u00f3 m\u00e9s abundant va caure concentrada al litoral i en alguns punts del prelitoral, el nivell de les reserves h\u00eddriques amb prou feines va augmentar. Per tant, les restriccions d\u2019aigua, que ja havien comen\u00e7at a nombroses viles del pa\u00eds, van continuar tot i que algunes d\u2019elles van patir inundacions greus, com per exemple Reus.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 es mostra un llistat dels valors diaris de precipitaci\u00f3 mesurats a la Xarxa d\u2019Observadors Meteorol\u00f2gics de Catalunya des les 07 UTC del 01\/10\/1987 fins a les 07 UTC del 06\/10\/1987<\/strong>. Es mostren nom\u00e9s les dades de les estacions que van superar els 170,0 mm durant l\u2019episodi de forts aiguats.<\/p>\n\n\n\n

\"Taula<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Malla<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Tot seguit es mostren uns mapes aproximats del camp de precipitaci\u00f3 total acumulada des de les 07 UTC de l\u20191 d\u2019octubre de 1987 fins a les 07 UTC del 6 d\u2019octubre de 1987<\/strong> (a tot Catalunya i als sectors litorals i prelitorals del sud i del nord-est), a partir d\u2019una malla de recent creaci\u00f3 d\u20191 km<\/strong> de resoluci\u00f3 espacial (Altava-Ortiz et al., 2016<\/a>) de dades observades (calculada tenint en compte l\u2019altitud, latitud, longitud i dist\u00e0ncia al mar de totes les estacions pluviom\u00e8triques disponibles), on es pot veure com la precipitaci\u00f3 m\u00e9s abundant es va quedar concentrada entre la costa i el prelitoral, aix\u00ed com la seva irregular distribuci\u00f3 a tot el pa\u00eds. Tamb\u00e9 es pot observar com les zones m\u00e9s allunyades de la influ\u00e8ncia del mar Mediterrani van ser les que van rebre menys precipitaci\u00f3: les Terres de Ponent, la Val d\u2019Aran i la cara nord del Pirineu. S\u2019ha de comentar que en ser una malla de dades, els valors de precipitaci\u00f3 puntuals queden suavitzats a una parcel\u00b7la o cel\u00b7la d\u20191 km per 1 km.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi meteorol\u00f2gica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 sin\u00f2ptica entre l\u20191 i el 5 d\u2019octubre de 1987 va venir caracteritzada en superf\u00edcie per la pres\u00e8ncia d\u2019una baixa davant de les costes de Gal\u00edcia (amb valors de pressi\u00f3 al seu centre inferiors als 1004-1010 hPa) i un potent anticicl\u00f3 sobre Escandin\u00e0via (amb valors de pressi\u00f3 al seu centre superiors als 1036-1040 hPa), la posici\u00f3 dels quals va romandre for\u00e7a estacion\u00e0ria. En conseq\u00fc\u00e8ncia, va mantenir-se en superf\u00edcie un important i constant flux de vent del sud-est, el qual va aportar aire c\u00e0lid i humit procedent del nord d\u2019\u00c0frica sobre la costa mediterr\u00e0nia. Aquest aire \u00e9s potencialment molt inestable i una important font d\u2019humitat a l\u2019hora de desenvolupar-se tempestes intenses, que varen descarregar forts aiguats. Aquest flux va desapar\u00e8ixer quan la borrasca de Gal\u00edcia es va anar diluint i l\u2019anticicl\u00f3 escandinau va despla\u00e7ar-se cap a Bielor\u00fassia i Ucra\u00efna durant el vespre del dia 5. Aquest fet va suposar el final de l\u2019episodi d\u2019aiguats forts.<\/p>\n\n\n\n

A nivells mitjans i alts de la troposfera tamb\u00e9 va romandre for\u00e7a dies un flux constant entre el sud (a 850 hPa, ~ 1.500 m) i sud-oest (a 500 hPa, ~ 5.000 m), aportant una massa d\u2019aire c\u00e0lid i humit de l\u2019Atl\u00e0ntic cap a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Aquest flux constant va veure\u2019s afavorit per la posici\u00f3 quasi-estacion\u00e0ria d\u2019un embossament d\u2019aire fred situat al nord-est de la costa gallega i una dorsal anticicl\u00f2nica que dominava gran part de la Mediterr\u00e0nia occidental i l\u2019Europa central. Aix\u00ed doncs, el contingut d\u2019humitat a tota la troposfera va ser molt important durant l\u2019episodi. Per tant, tingu\u00e9 lloc una forta inestabilitat potencial tant a nivells mitjans com alts de la troposfera. Durant l\u2019episodi exist\u00ed tamb\u00e9 un marcat cisallament del vent amb l\u2019al\u00e7ada (del sud-est en superf\u00edcie, sud a 850 hPa i sud-oest a 500 hPa). Tots aquests factors varen ser claus de cara al desenvolupament de la convecci\u00f3 i forts aiguats.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3, finalment va afavorir la formaci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia de converg\u00e8ncia quasi-estacion\u00e0ria sobre el mar i molt propera a la costa catalana, facilitant l\u2019inici de la convecci\u00f3 cada dia. A m\u00e9s, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019elevat contingut d\u2019humitat a tota la columna vertical d\u2019aire situada damunt de Catalunya, els petits relleus de la serralada Litoral van ser suficients per a disparar la convecci\u00f3 i que els forts aiguats esdevingueren entre el litoral i el prelitoral, entrant aix\u00ed ben poc cap a l\u2019interior o el Pirineu.<\/p>\n\n\n\n

Per a una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada d\u2019aquest episodi consulteu l\u2019article de Ramis et al. (1994)<\/a>, on s\u2019analitzaren en profunditat els principals factors sin\u00f2ptics i mesoescalars causants dels forts aiguats de l\u20191 al 5 d\u2019octubre de 1987.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 es presenten els mapes de les rean\u00e0lisis del 20CRP<\/a> (NCAR-NCEP, EUA) del 03\/10\/1987 a les 12 UTC (mapes de l\u2019esquerra) i del 04\/10\/1987 a les 12 UTC (mapes de la dreta) per als camps de temperatura, geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals). Tamb\u00e9 es mostren els camps de temperatura, pressi\u00f3 al nivell del mar i vent en superf\u00edcie (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorol\u00f2gics generals de l\u2019episodi comentats anteriorment.<\/p>\n\n\n\n

\"Mapes<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Danys<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Malauradament aquest episodi de precipitaci\u00f3 abundant va provocar la mort de 6 persones a Catalunya <\/strong>(14 a tot l\u2019estat espanyol) i p\u00e8rdues materials per un valor de m\u00e9s de 1.000 milions de pessetes<\/strong> del 1987<\/strong> (~ 6 milions d\u2019euros<\/strong>, que equivaldrien actualment a uns 15 milions d\u2019euros<\/strong>). Van haver-hi nombrosos talls de carreteres, incl\u00fas l\u2019AP-7 va quedar inundada i tallada durant moltes hores. Durant uns quants dies el subministrament el\u00e8ctric i l\u2019abastament d\u2019aigua potable es van interrompre, provocant for\u00e7a inconvenients a la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els forts aiguats varen provocar, principalment entre el 3 i 4 d\u2019octubre, el desbordament del Llobregat, el Bes\u00f2s, el riu Sec, el Ridaura, el Dar\u00f3, el Ter, el Freser, l\u2019Onyar, el Galligants, el Fluvi\u00e0 i la Muga, <\/strong>aix\u00ed com el de nombroses rieres, barrancs i torrents <\/strong>del litoral i prelitoral catalans<\/strong>, des del Montsi\u00e0<\/strong> fins a la Costa Vermella (Rossell\u00f3, Catalunya Nord).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nombroses rieres del Baix Llobregat i Maresme varen sortir-se de mare, inundant baixos i provocant for\u00e7a danys en habitatges i cultius, com per exemple a Viladecans, Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Alella, Premi\u00e0 de Mar, Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Matar\u00f3, Caldes d\u2019Estrac, Arenys de Munt i Arenys de Mar<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els forts aiguats convertiren els carrers de moltes viles en rius o torrents d\u2019aigua desbordats per la impossibilitat del clavegueram de poder engolir la gran quantitat d\u2019aigua que queia. Aix\u00f2 va passar a Amposta,<\/strong> Tortosa, Cambrils, Salou, Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Roda de Ber\u00e0, Calafell, Segur de Calafell, Cunit, el Vendrell, Vilanova i la Geltr\u00fa, Molins de Rei, Sant Cugat del Vall\u00e8s, l\u2019Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Montcada i Reixac, Matar\u00f3, Ma\u00e7anet de la Selva, Palam\u00f3s, Palafrugell, Girona, l\u2019Escala, Figueres, Vilabertran i Cabanes<\/strong>, entre d\u2019altres poblacions.<\/p>\n\n\n\n

Les inundacions de molts camps de conreus van provocar la p\u00e8rdua de gaireb\u00e9 la totalitat de la collita d\u2019avellana a la Selva, de vinya a l\u2019Empord\u00e0 i una part important de les collites dels deltes de l\u2019Ebre i del Llobregat.<\/p>\n\n\n\n

A la Catalunya Nord, els forts aiguats varen concentrar-se prop del litoral, sobretot a la Costa Vermella<\/strong>, destacant la zona del Mas d\u2019en Reig <\/strong>a Banyuls de la Marenda (Rossell\u00f3)<\/strong>. Van desbordar-se de forma violenta la ribera de Vall\u00e0uria <\/strong>i els seus afluents (principalment el c\u00f2rrec de Tarabaus<\/strong>) provocant danys molt importants en tot el seu curs fins al mar. Es va inundar tamb\u00e9 l\u2019avinguda del General de Gaulle situada a la riba esquerra de la Vall\u00e0uria. Per una altra banda, la forta crescuda del torrent de Ser\u00eds<\/strong> va causar danys importants a la<\/strong> resid\u00e8ncia d\u2019avis Paul Reig<\/strong> i el desbordament del rec de Vall Pomp\u00f3<\/strong> va provocar tamb\u00e9 danys importants als afores de la vila, destruint molts camps de vinya. Finalment, a Cervera de la Marenda <\/strong>en sortir-se de mare el Riberal<\/strong> van haver-hi danys greus a les cases properes al seu curs.<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies i enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n