{"id":18122,"date":"2017-08-24T09:00:39","date_gmt":"2017-08-24T08:00:39","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2888"},"modified":"2024-11-07T16:04:49","modified_gmt":"2024-11-07T16:04:49","slug":"1842-08-24_175-anys-laiguat-sant-bartomeu-1842","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1842-08-24_175-anys-laiguat-sant-bartomeu-1842\/","title":{"rendered":"175 anys de l\u2019Aiguat de Sant Bartomeu de 1842"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 24\/08\/2017<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Avui fa 175 anys<\/strong> del catastr\u00f2fic aiguat, conegut amb el nom popular de l\u2019Aiguat de Sant Bartomeu de 1842<\/strong>, que va afectar gran part del prelitoral (sector sud i extrem nord-est) i la Catalunya Central, aix\u00ed com la Catalunya Nord. Nombrosos rius i rieres de gran part del pa\u00eds van desbordar-se violentament el 24 d\u2019agost de 1842 <\/strong>(dia de Sant Bartomeu) produint la mort d\u2019una vintena<\/strong> de persones. Les zones m\u00e9s afectades, on tingueren lloc tempestes intenses que descarregaren puntualment fins a m\u00e9s de 100 mm en unes dues hores<\/strong>, van ser les conques del Corb, l\u2019Ondara, el Francol\u00ed, el Gai\u00e0, el Llobregat, el Bes\u00f2s, el Ter i la Muga<\/strong>. A la Catalunya Nord, foren les conques del Tec, el Rard, la Tet i l\u2019Agl\u00ed<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

A la Catalunya Nord aquest aiguat \u00e9s un dels m\u00e9s forts i tr\u00e0gics de tot el segle XIX junt amb els del 17 d\u2019octubre de 1876<\/a> i 9 de novembre de 1892<\/a>. En canvi, a Catalunya durant el segle XIX van ser m\u00e9s intensos i arrasadors l\u2019Aiguat de Santa Tecla<\/a> (23 de setembre de 1874) o els aiguats del 23-26 de maig de 1853<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Aquest episodi va esdevenir dins del per\u00edode final de la Petita Edat de Gel<\/strong>, que va ser un per\u00edode clim\u00e0tic an\u00f2mal caracteritzat per una temperatura mitjana for\u00e7a m\u00e9s baixa que l\u2019actual i una elevada variabilitat clim\u00e0tica. Aquesta variabilitat es va plasmar en una major ocurr\u00e8ncia i simultane\u00eftat d\u2019extrems h\u00eddrics (inundacions i sequeres). \u00c9s a dir, amb l\u2019ocurr\u00e8ncia de sequeres severes junt amb episodis extrems d\u2019inundaci\u00f3 a qualsevol \u00e8poca de l\u2019any.<\/p>\n\n\n\n

\"(obre<\/a>
Imatge del nivell m\u00e0xim que assoliren les aig\u00fces desbordades de l\u2019Anoia durant l\u2019Aiguat de Sant Bartomeu de 1842 al mol\u00ed fariner de Cal Piula de Gelida (Alt Pened\u00e8s). El curs del riu Anoia es troba a uns 20 m de dist\u00e0ncia de la fa\u00e7ana posterior a la mostrada en la fotografia de l\u2019esquerra i a una cota situada uns 6 m inferior que el mol\u00ed. (Composici\u00f3 realitzada a partir de dues fotografies de R. Rovira).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 general<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019episodi es caracteritz\u00e0 per una situaci\u00f3 de tempestes generals a gran part del prelitoral del pa\u00eds (sector sud i extrem nord-est) des de les Terres de l\u2019Ebre fins a la Catalunya Nord, aix\u00ed com a la Catalunya Central, que van descarregar amb elevada intensitat en unes dues hores, entre les deu del mat\u00ed i el migdia del dia 24 d\u2019agost de 1842.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya, tret de la ciutat de Barcelona, no hi havia cap observatori que mesur\u00e9s dades meteorol\u00f2giques sistem\u00e0ticament a l\u2019any 1842. Malauradament, les dades di\u00e0ries de precipitaci\u00f3 de la ciutat de Barcelona d\u2019aquella \u00e8poca no s\u2019han conservat. Tot i aix\u00ed, s\u00ed que estan disponibles els valors de precipitaci\u00f3 mensual i els dies de precipitaci\u00f3. Concretament, a Barcelona el dia 24 no va caure ni una gota. Se sap tamb\u00e9 per les cr\u00f2niques de l\u2019\u00e8poca que a tot el Baix Llobregat tampoc va ploure aquell dia, per\u00f2 a partir de dos quarts de dues el Llobregat tingu\u00e9 una crescuda molt intensa a causa de les fortes tempestes esdevingudes a les cap\u00e7aleres de les conques de l\u2019Anoia, el Cardener i la riera de Rub\u00ed durant el mat\u00ed, la qual va agafar per sorpresa a molts pagesos i obrers treballant prop de la llera del riu.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, a Perpiny\u00e0 <\/strong>(Rossell\u00f3) les mesures di\u00e0ries de precipitaci\u00f3 d\u2019aquella \u00e8poca s\u2019han conservat fins a l\u2019actualitat, registrant-se fins a 111 mm<\/strong> en tan sols 1h 30m<\/strong>, al voltant del migdia del dia 24. \u00c9s l\u2019\u00fanica dada instrumental que tenim d\u2019aquest episodi a tota la zona d\u2019estudi, per\u00f2 que d\u00f3na compte de l\u2019elevada intensitat en qu\u00e8 van descarregar les tempestes aquell dia.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi meteorol\u00f2gica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi meteorol\u00f2gica d\u2019aquest episodi s\u2019ha fet a partir dels pocs registres instrumentals de pressi\u00f3 a nivell del mar que existeixen a diversos punts del continent europeu (unes 18 s\u00e8ries instrumentals). La distribuci\u00f3 de les mateixes permet fer una an\u00e0lisi preliminar de la posici\u00f3 dels principals centres d\u2019acci\u00f3. Aquests registres varen digitalitzar-se gr\u00e0cies a diferents projectes d\u2019\u00e0mbit europeu que s\u2019han dut a terme durant els \u00faltims 20 anys, ADVICE (ENV4-CT95-0129), IMPROVE (ENV4-CT97-0511), SPHERE (EVG1-CT-1999-00010), EMULATE<\/a> (EVK2-CT-2002-00161) i MILLENNIUM<\/a> (FP6-017008), aix\u00ed com d\u2019altres iniciatives particulars, actualment en curs, de diferents grups de recerca sota el paraigua d\u2019ACRE<\/a> (Atmospheric Circulation Reconstructions over the Earth, <\/em>Reconstruccions de la Circulaci\u00f3 Atmosf\u00e8rica sobre la Terra). ACRE \u00e9s un consorci internacional format per diferents universitats i administracions meteorol\u00f2giques dels EUA, Europa i Austr\u00e0lia. L\u2019objectiu principal d\u2019ACRE \u00e9s la recuperaci\u00f3 i digitalitzaci\u00f3 de dades instrumentals antigues de tota la Terra sobre observacions meteorol\u00f2giques en superf\u00edcie, tant terrestres com marines. Amb aquestes dades es pret\u00e9n desenvolupar reconstruccions meteorol\u00f2giques de l\u2019atmosfera (rean\u00e0lisis) per als \u00faltims 200-250 anys. Aquest consorci gestiona tamb\u00e9 un banc de dades mundial de pressi\u00f3 a nivell del mar conegut com a ISPD<\/a> (International Surface Pressure Data bank<\/em>, banc de dades internacional de pressi\u00f3 en superf\u00edcie). Totes aquestes dades s\u00f3n de lliure acc\u00e9s i consultables via Internet.<\/p>\n\n\n\n

La reconstrucci\u00f3 sin\u00f2ptica de la pressi\u00f3 del nivell del mar, que s\u2019ha realitzat del 23 al 25 d\u2019agost de 1842 a les 12 UTC (aproximadament) a partir dels valors de 18 s\u00e8ries instrumentals, mostra el pas d\u2019una borrasca des d\u2019Isl\u00e0ndia (dia 23) a Fran\u00e7a (dia 25), passant per les Illes Brit\u00e0niques (dia 24). Aquesta depressi\u00f3 molt probablement tindria un front fred associat, el qual deuria escombrar tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica la matinada i mat\u00ed del dia 24. El pas del front segurament deuria provocar una important entrada d\u2019aire fred a les capes mitjanes i altes de la troposfera amb la probable formaci\u00f3 d\u2019una petita baixa (meso-baixa) davant la costa catalana. Aquesta possible depressi\u00f3 aportaria aire c\u00e0lid i humit potencialment molt inestable en superf\u00edcie. A la part c\u00e0lida de l\u2019any, aquesta situaci\u00f3 afavoreix la formaci\u00f3 de tempestes fortes que poden descarregar valors abundants de precipitaci\u00f3 en poc temps amb el desbordament violent de rieres i barrancs, i ocasionalment, rius, tal i com va oc\u00f3rrer el 24 d\u2019agost de 1842.<\/p>\n\n\n\n

En els seg\u00fcents mapes es mostren les reconstruccions sin\u00f2ptiques de la pressi\u00f3 a nivell del mar per als dies 23, 24 i 25 d\u2019agost de 1842 a les 12 UTC (aproximadament). En ells tamb\u00e9 es mostren els valors de pressi\u00f3 que s\u2019han emprat per a realitzar els mapes, la interpolaci\u00f3 dels quals s\u2019ha basat en el m\u00e8tode del Kriging<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"Reconstrucci\u00f3<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Reconstrucci\u00f3<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Reconstrucci\u00f3<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Danys produ\u00efts<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A causa de la gran quantitat de precipitaci\u00f3 caiguda en tant poc temps varen desbordar-se el Corb, l\u2019Ondara, el Francol\u00ed, el Glorieta, el Gai\u00e0, el Llobregat, l\u2019Anoia, el Cardener, la riera de Rub\u00ed, el Congost, el M\u00e8der, el Brugent del Ter, la Muga i riu d\u2019Arnera<\/strong>, aix\u00ed com nombroses rieres, torrents i barrancs de l\u2019Alt i Baix Camp, Priorat, la Conca de Barber\u00e0, l’Anoia, l’Alt Pened\u00e8s, el Bages, el Moian\u00e8s i l’Alt Empord\u00e0; <\/strong>produint danys importants en molts indrets.<\/p>\n\n\n\n

En general, un gran nombre d\u2019hortes i camps van quedar totalment arrasats. Diversos molins de farina van quedar del tot destru\u00efts per la for\u00e7a de les aig\u00fces desbordades, especialment a les conques del Francol\u00ed i del Gai\u00e0<\/strong> (on ambd\u00f3s rius van sortir-se de mare a pr\u00e0cticament tot el seu curs), com per exemple a la Riba <\/strong>i a Vila-rodona<\/strong> (Alt Camp). A Montblanc<\/strong> (Conca de Barber\u00e0) la crescuda es va endur un pont sobre el Francol\u00ed<\/strong> i va malmetre diverses cases del Raval. Un tros de carretera al costat del Gai\u00e0<\/strong> va desapar\u00e8ixer a Altafulla<\/strong> (Tarragon\u00e8s). La crescuda del Glorieta<\/strong> s\u2019emport\u00e0 riu avall un noi que estava treballant a la riba del riu a Alcover<\/strong> (Alt Camp).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Anoia<\/strong> va desbordar-se des d\u2019Igualada<\/strong> (Anoia) fins a la seva desembocadura amb el Llobregat <\/strong>a Martorell<\/strong> (Baix Llobregat), destruint hortes aix\u00ed com inundant la part baixa dels pobles per on hi passa. A Igualada el nivell de les aig\u00fces va superar una marca anterior que hi havia de l\u2019extraordinari desbordament de l\u2019any 1803. A la Pobla de Claramunt<\/strong> (Anoia) van esfondrar-se 14 cases amb la mort d’una persona<\/strong>. A Capellades<\/strong> (Anoia) van quedar arrasats diversos molins de papers i una pressa. A Martorell<\/strong> varen quedar destru\u00efts un pont de pedra i una f\u00e0brica.<\/p>\n\n\n\n

La crescuda del Llobregat<\/strong>, a conseq\u00fc\u00e8ncia de les grans avingudes dels seus afluents (principalment l\u2019Anoia, el Cardener i la riera de Rub\u00ed), va inundar una extensa zona del seu delta i del curs mitj\u00e0 i baix des de Manresa<\/strong> (Bages) fins al mar. La riera de Rub\u00ed<\/strong> (Vall\u00e8s Occidental) va patir una violenta avinguda emportant-se un carrer sencer. A Olesa de Montserrat<\/strong> (Baix Llobregat) la for\u00e7a de les aig\u00fces del Llobregat va destruir l\u2019edifici de la Puda i a Molins de Rei<\/strong> i Martorell<\/strong> (Baix Llobregat) va malmetre sengles ponts i molins de paper.<\/p>\n\n\n\n

A la conca del Bes\u00f2s<\/strong>, el Congost<\/strong> va desbordar-se des de la cap\u00e7alera fins a la seva desembocadura amb el Bes\u00f2s, a Montcada i Reixac<\/strong> (Vall\u00e8s Occidental), inundant totes les hortes i camps de les seves ribes.<\/p>\n\n\n\n

La Muga<\/strong> va desbordar-se puntualment a Sant Lloren\u00e7 de la Muga i Pont de Molins<\/strong> (Alt Empord\u00e0), on la for\u00e7a de les aig\u00fces va malmetre un edifici. A Ma\u00e7anet de Cabrenys<\/strong> (Alt Empord\u00e0) van sortir-se de mare el<\/strong> riu d\u2019Arnera<\/strong> i la ribera de Fraussa<\/strong>, causant la mort a dues persones<\/strong> la crescuda de l\u2019Arnera.<\/p>\n\n\n\n

A la Catalunya Nord varen desbordar-se el Tec, el Riuferrer, el Montdony, la ribera de Sant Lloren\u00e7, la Canta-rana, la Tet, el torrent de la Comalada i la Bassa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El desbordament del Tec<\/strong> va produir molts danys a les viles d\u2019Arles, els Banys d\u2019Arles i Ceret<\/strong> (Vallespir), aix\u00ed com la inundaci\u00f3 de tota la plana d\u2019Elna<\/strong> (Rossell\u00f3), prop de la seva desembocadura al mar. La riuada tamb\u00e9 s\u2019emport\u00e0 els ponts dels Banys d\u2019Arles i Palald\u00e0<\/strong> (Vallespir). A la conca del Tec varen morir en total 18 persones. Les violentes crescudes del Riuferrer, el Montdony<\/strong> i la ribera de Sant Lloren\u00e7<\/strong>, afluents del Tec, van provocar tamb\u00e9 molts danys a Arles, els Banys d\u2019Arles i Sant Lloren\u00e7 de Cerdans<\/strong> (Vallespir), respectivament. A la conca del Rard<\/strong>, la Canta-rana<\/strong> va sortir de mare destrossant moltes hortes i destruint un mol\u00ed a Castellnou<\/strong> (Aspres).<\/p>\n\n\n\n

La Tet<\/strong> va desbordar-se puntualment des de Prada <\/strong>(Conflent) fins a Sant Feliu d\u2019Avall<\/strong> (Rossell\u00f3). El torrent de la Comalada <\/strong>va provocar molts danys a les hortes de les seves ribes a Sant Feliu d\u2019Amunt <\/strong>(Rossell\u00f3). La Bassa<\/strong>, afluent de la Tet, va inundar gaireb\u00e9 tota la part baixa de Perpiny\u00e0<\/strong> (Rossell\u00f3), on el riu assol\u00ed una al\u00e7ada de 4 m al pont de la Catedral.<\/p>\n\n\n\n

A la conca de l\u2019Agl\u00ed<\/strong>, el desbordament del Rec de la Pasquita<\/strong> va inundar i malmetre totes les hortes de la plana de la Tor de Fran\u00e7a<\/strong> (Fenolleda). La crescuda del torrent de la Grava<\/strong> en desembocar amb l\u2019Agl\u00ed<\/strong> va inundar una part de la zona baixa de la vila d\u2019Estagell <\/strong>(Rossell\u00f3),<\/strong> arribant el nivell de les aig\u00fces fins al primer pis de les cases.<\/p>\n\n\n\n

Aquest episodi, per la seva virul\u00e8ncia i pel fet d\u2019esdevenir en ple estiu, encara \u00e9s present en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de diverses viles de la Catalunya Nord, la Conca de Barber\u00e0, l\u2019Alt Camp<\/strong> i l\u2019Alt Pened\u00e8s<\/strong>, el record del qual ha anat passant d\u2019avis i pares a fills i n\u00e9ts d\u2019en\u00e7\u00e0 1842.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUBLICADA EL 24\/08\/2017 Avui fa 175 anys del catastr\u00f2fic aiguat, conegut amb el nom popular de l\u2019Aiguat de Sant Bartomeu de 1842, que va afectar gran part del prelitoral (sector sud i extrem nord-est) i la Catalunya Central, aix\u00ed com la Catalunya Nord. Nombrosos rius i rieres de gran part del pa\u00eds van desbordar-se violentament […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18122"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18122"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18122\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41720,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18122\/revisions\/41720"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}