{"id":18121,"date":"2017-02-14T09:18:38","date_gmt":"2017-02-14T08:18:38","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2815"},"modified":"2025-05-14T11:57:17","modified_gmt":"2025-05-14T11:57:17","slug":"1887-02-09_130-anys-gran-nevada-febrer-1887","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1887-02-09_130-anys-gran-nevada-febrer-1887\/","title":{"rendered":"130 anys de la Gran Nevada de febrer de 1887"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"has-text-align-center\"><strong>&#8212; PUBLICADA EL 14\/02\/2017 &#8212;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Aquest passat cap de setmana va fer <strong>130 anys<\/strong> del <strong>temporal de neu i vent del<\/strong> <strong>9-12 de febrer de 1887<\/strong> que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el m\u00e9s important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el segle XIX, i nom\u00e9s comparable a <a href=\"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/70-anys-de-la-nevada-grossa-els-aiguats-catastrofics-de-febrer-de-1944\/\">la Nevada Grossa del 23-26 de febrer de 1944<\/a> a les Terres de Ponent, a <a href=\"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/70-anys-gran-nevada-gener-1947\/\">la la Nevada Grossa del 24-26 de gener de 1947<\/a> a la Costa Brava o la del <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/175053\/50-e-aniversari-gran-nevada-del-dia-de-nadal-1962\">25-26 de desembre de 1962<\/a> a la costa Central.<\/p>\n\n\n\n<p>Les nevades van afectar principalment les comarques litorals i prelitorals del pa\u00eds, amb gruixos de neu superiors als <strong>50 cm<\/strong> fins i tot a la mateixa l\u00ednia de la costa, especialment a l\u2019Empord\u00e0. A les <strong>muntanyes de Prades i mass\u00eds de les Salines<\/strong> els gruixos de neu van superar els <strong>100 cm<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>El fort vent que va acompanyar la nevada va fer molt dif\u00edcil mesurar el gruix real a causa de les congestes de neu que van formar-se de 80 a 160 cm a molts indrets. Tamb\u00e9, va complicar la mesura de la precipitaci\u00f3 l\u00edquida equivalent, ja que una part important de la neu caiguda no va romandre en els pocs pluvi\u00f2metres que hi havia aleshores.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/c1.staticflickr.com\/3\/2171\/32852903686_abec4cb9d4.jpg\"><img src=\"https:\/\/c1.staticflickr.com\/3\/2171\/32852903686_abec4cb9d4.jpg\" alt=\"\"\/><\/a><figcaption>Imatge de la pla\u00e7a del Duc de Medinacelli de Barcelona (Fotogravat de l\u201911 de febrer de 1887 realitzat pels Srs. Miquel Joarizti i Heribert Mariezcurrena Corrons \/ Font: Setmanari barcelon\u00ed La Ilustraci\u00f3n \u2013 Revista Hispano-Americana, n\u00fam. 329 del 20 de febrer de 1887. <a href=\"http:\/\/mdc2.cbuc.cat\/cdm\/search\/collection\/ilsemana\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">ARCA-Arxiu de Revistes Catalanes Antigues<\/a>)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/c1.staticflickr.com\/3\/2324\/32893636625_4cac6d2e78.jpg\"><img src=\"https:\/\/c1.staticflickr.com\/3\/2324\/32893636625_4cac6d2e78.jpg\" alt=\"\"\/><\/a><figcaption>Imatge del pati de l\u2019Hospital de la Santa Creu de Barcelona (Fotografia del 12 de febrer de 1887 realitzada pel Sr. Antoni Esplugas Puig \/ Font: <a href=\"http:\/\/w151.bcn.cat\/opac\/doc?q=%28*%3A*%29+&amp;start=9&amp;rows=1&amp;sort=msstored_fld81%20asc&amp;fq=mssearch_doctype&amp;fv=Fotogr%C3%A0fic&amp;fq=media&amp;fv=true&amp;fq=fecha&amp;fv=%5b1887-01-01T00%3A00%3A00Z+TO+1887-12-31T23%3A59%3A59Z%5d\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Arxiu Fotogr\u00e0fic de Barcelona<\/a>).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<ul><li><strong>Descripci\u00f3 de l\u2019episodi<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019important temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 va ser provocat per l\u2019arribada d\u2019una borrasca generada a la Mediterr\u00e0nia oriental juntament amb una important entrada d\u2019aire fred d\u2019origen siberi\u00e0, que va fer davallar la temperatura amb valors sota zero a gaireb\u00e9 tot el pa\u00eds del 8 al 10. L\u2019apropament de la borrasca cap a la costa catalana comport\u00e0 un marcat temporal de llevant al mar amb precipitacions abundants a tot el litoral i prelitoral, que van ser en forma de neu fins a nivell del mar durant tot l\u2019episodi.<\/p>\n\n\n\n<p>El dia 9 van produir-se ruixats dispersos en forma de neu fins a cota 0 m a tot arreu, a causa dels baixos valor de temperatura, amb lleus enfarinades de les serres litorals i prelitorals.<\/p>\n\n\n\n<p>La gran nevada va comen\u00e7ar d\u00e8bilment a molts llocs del litoral i prelitoral cap a la tarda del dia 10 coincidint amb l\u2019apropament de la depressi\u00f3 cap a la costa catalana. Amb el pas de les hores la nevada es va fer m\u00e9s extensa, intensificant-se cap a la matinada del dia 11. Segons els comentaris d\u2019alguns observadors meteorol\u00f2gics de l\u2019\u00e8poca, entre les tres de la matinada i la set del mat\u00ed, van caure flocs de m\u00e9s de 4 cm de di\u00e0metre.<\/p>\n\n\n\n<p>La neu va agafar de seguida a tot el pa\u00eds, amb gruixos superiors als <strong>50 cm<\/strong> a la mateixa Costa Brava i punts de la Costa Daurada, on les precipitacions van ser m\u00e9s intenses i abundants. A les <strong>muntanyes de Prades i mass\u00eds de les Salines<\/strong> els gruixos de neu van superar els <strong>100 cm<\/strong>. Com sol passar en aquest tipus de situacions a l\u2019hivern al Pirineu i Prepirineu occidentals va nevar ben poc o gens, amb nom\u00e9s uns <strong>5 cm a Tremp (470 m) <\/strong>o tant sols cobrint molt lleugerament el terra a la cara nord de la serralada com per exemple a <strong>Port\u00e8 (Alta Cerdanya, 1623 m) <\/strong>a la Catalunya Nord.<\/p>\n\n\n\n<p>La nevada va minvar durant la tarda i vespre del dia 11 a causa del debilitament de la borrasca i el seu allunyament cap al nord-est de les Balears. Nom\u00e9s va seguir nevant al sector nord-est de Catalunya fins al migdia del dia 12.<\/p>\n\n\n\n<p>A la ciutat de Barcelona el gruix de la neu va ser molt variable i va oscil\u00b7lar des dels <strong>20-30 cm<\/strong> de la part baixa de <strong>Ciutat Vella, el Poble Sec<\/strong> <strong>i Poble Nou<\/strong>, <strong>40-50 cm<\/strong> de <strong>Sants, l\u2019Eixample, Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als i el Clot<\/strong>, <strong>60 cm<\/strong> a la part alta de la <strong>Vila de Gr\u00e0cia, Sarri\u00e0, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Andreu<\/strong>, <strong>75 cm a Vallvidrera<\/strong>, i superiors als <strong>80 cm<\/strong> als cims de la <strong>serra de Collserola<\/strong>. Aquesta ha estat la nevada m\u00e9s intensa que hi ha hagut a la part alta del pla de Barcelona des que hi ha mesures del gruix de neu. En canvi, a la part m\u00e9s baixa de la ciutat aquest episodi \u00e9s inferior en magnitud a <a href=\"https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/175053\/50-e-aniversari-gran-nevada-del-dia-de-nadal-1962\">la Nevada Grossa del 25 de desembre de 1962<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p>En d\u2019altres indrets de la meitat nord de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica va nevar tamb\u00e9 de forma significativa, amb gruixos destacables a tota Castella, Lle\u00f3 aix\u00ed com la serralada Cant\u00e0brica, on van formar-se congestes de neu de fins a tres metres. Va nevar fins al nivell del mar en ciutats com Santander i Bilbao.<\/p>\n\n\n\n<p>Les Illes Balears tamb\u00e9 es van cobrir de blanc amb gruixos superiors als <strong>70 cm a la serra de Tramuntana (Mallorca)<\/strong>, als <strong>30 cm al Toro (358 m, Menorca)<\/strong>, <strong>20 cm <\/strong>a <strong>Palma (24 m) <\/strong>i <strong>12 cm<\/strong> a<strong> Ma\u00f3 (72 m)<\/strong>. Tot i que a la ciutat d\u2019Eivissa va arribar a nevar, no va agafar la neu al terra. A la Catalunya Nord tamb\u00e9 va nevar intensament, amb gruixos superiors als 100 cm al mass\u00eds del Canig\u00f3 i la cara nord de la serra de Costabona-Bastiments i mass\u00eds de les Salines. En canvi, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 la nevada va ser menys intensa, afectant principalment a les muntanyes de l\u2019Alcoi\u00e0, Comtat i Vall d\u2019Albaida, amb <strong>20 cm<\/strong> de gruix <strong>a Alcoi (Alcoi\u00e0, 560 m)<\/strong> i al voltant dels 50 cm als cims de les serres d\u2019aquella zona.<\/p>\n\n\n\n<p>A continuaci\u00f3 es mostra una taula amb els gruixos m\u00e0xims de neu nova (en cm) acumulats durant la Gran Nevada de febrer de 1887. S\u2019ha de comentar que la disponibilitat de punts de mesura del gruix de neu era molt escassa a finals del segle XIX a tot el pa\u00eds. La informaci\u00f3 que es presenta s\u2019ha extret dels pocs observadors que hi havia aleshores i dels valors publicats a la premsa de l\u2019\u00e8poca. D\u2019aquesta \u00faltima font s\u2019ha fet una tria d\u2019informaci\u00f3, ja que el fort vent va provocar sobreacumulacions de neu, publicant-se valors exagerats de gruixos de fins a 6-8 pams (120-160 cm) a llocs propers a la costa.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/c1.staticflickr.com\/4\/3783\/32051086154_81f3f91766.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<ul><li><strong>An\u00e0lisi meteorol\u00f2gica<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p><em>L\u2019an\u00e0lisi meteorol\u00f2gica de l\u2019episodi s\u2019ha fet a partir de les <a href=\"http:\/\/www.esrl.noaa.gov\/psd\/data\/gridded\/data.20thC_ReanV2c.monolevel.html\">rean\u00e0lisis del 20CRP<\/a><strong><sup>(1)<\/sup><\/strong> (1851-2014) obtingudes per l\u2019NCEP-NCAR (Centres Nacionals de Predicci\u00f3 Ambiental i de Recerca de l\u2019Atmosfera dels EUA). Aquestes rean\u00e0lisis meteorol\u00f2giques, per al per\u00edode anterior a l\u2019any 1948, s\u2019han simulat tenint en compte nom\u00e9s dades antigues mesurades en superf\u00edcie a tot el m\u00f3n i dades de contorn de variables meteorol\u00f2giques procedents de simulacions clim\u00e0tiques a nivell global. Aquestes simulacions s\u2019han desenvolupat aplicant una t\u00e8cnica d\u2019assimilaci\u00f3 de dades per conjunts, minimitzant biaixos i errors pel fet de no tenir dades mesurades a diferents nivells de l\u2019atmosfera (dades que s\u00ed s\u00f3n disponibles a trav\u00e9s dels radiosondatges des del 1948, i dels diferents sat\u00e8l\u00b7lits meteorol\u00f2gics des del 1979). Per tant, els camps de les variables meteorol\u00f2giques principals de les rean\u00e0lisis s\u00f3n f\u00edsicament consistents amb les dades en superf\u00edcie disponibles en el moment i s\u00f3n una aproximaci\u00f3 o estimaci\u00f3 a la configuraci\u00f3 real que hi havia.<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Els dies previs a la gran nevada va iniciar-se una important entrada d\u2019aire fred d\u2019origen siberi\u00e0 a tot el pa\u00eds que va tenir el seu punt culminant durant la matinada del 10 de febrer de 1887, amb valors de la temperatura a 850 hPa (~ 1.500 m) inferiors als -10 \u00b0C a tot Catalunya i de -13 \u00b0C al Pirineu. L\u2019entrada d\u2019aire fred va provocar un ambient g\u00e8lid a tot el pa\u00eds a partir de la matinada del dia 8 fins al dia 11.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019entrada d\u2019aire fred es va veure afavorida per la pres\u00e8ncia d\u2019un potent anticicl\u00f3, a la zona del mar B\u00e0ltic, amb valors de la pressi\u00f3 al seu centre superiors als 1048 hPa entre els dies 7 i 10 i superiors als 1044 hPa entre els dies 11 i 12. La mateixa entrada d\u2019aire fred va propiciar la generaci\u00f3 d\u2019una borrasca sobre la pen\u00ednsula Hel\u00b7l\u00e8nica, amb valors de pressi\u00f3 al seu centre lleugerament superiors als 1013 hPa. La depressi\u00f3 es va anar despla\u00e7ant cap a les Balears a mesura que la invasi\u00f3 d\u2019aire fred siberi\u00e0 anava avan\u00e7ant cap al centre d\u2019Europa i la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, situant-se finalment gaireb\u00e9 al damunt de la costa Central la matinada del dia 11.<\/p>\n\n\n\n<p>La posici\u00f3 d\u2019aquesta baixa va permetre que al litoral sud i central el vent en superf\u00edcie fos amestralat, causant una advecci\u00f3 d\u2019aire fred de l\u2019interior cap a la costa. Aquest fet va mantenir la temperatura arran de mar for\u00e7a baixa per tal que la cota de neu se situ\u00e9s a zero metres durant tot l\u2019episodi. Cap al litoral nord, la depressi\u00f3 va comportar una advecci\u00f3 d\u2019aire mediterrani, humit, fresc i potencialment molt inestable del sud-est a capes baixes de la troposfera. En veure\u2019s obligat a ascendir sobre l\u2019aire fred de l\u2019interior va refredar-se i va afavorir la precipitaci\u00f3 a gran part del litoral central i nord. Aquesta configuraci\u00f3 \u00e9s l\u2019\u00f2ptima per a produir nevades importants a la costa catalana, ja que l\u2019aire fred en superf\u00edcie no es veu despla\u00e7at per l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019aire humit i menys fred de la Mediterr\u00e0nia. A m\u00e9s a m\u00e9s, durant tot l\u2019episodi la temperatura a 850 hPa va situar-se per sota dels -5 \u00b0C a gaireb\u00e9 tot el pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p>El debilitament de la borrasca durant la tarda i vespre del dia 11 va afeblir l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019aire humit i potencialment inestable al sector nord-est del pa\u00eds i va interrompre el flux de vent amestralat i fred en superf\u00edcie a la costa Central i Daurada. Per tant, la nevada va remetre a tot el litoral sud i central, quedant restringida nom\u00e9s al prelitoral giron\u00ed i l\u2019Empord\u00e0. Amb l\u2019allunyament de la borrasca cap al nord-est de les Balears el migdia del dia 12 la nevada va finalitzar.<\/p>\n\n\n\n<p>La borrasca en superf\u00edcie va tenir un clar reflex a les capes mitjanes i altes de la troposfera. Al nivell de 500 hPa (~ 5.000 m), la baixa en al\u00e7ada anava acompanyada d\u2019un embossament d\u2019aire fred amb valors de temperatura el migdia del dia 10 inferiors als -44 \u00b0C sobre Occit\u00e0nia, als -35 \u00b0C al Pirineu i als -32 \u00b0C a gran part de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p>Entre els dies 10 i 12 la depressi\u00f3 al nivell de 850 hPa va passar per damunt de Catalunya, i a 500 hPa sobre la vertical d\u2019Occit\u00e0nia. Aix\u00f2 va comportar un important cisallament del vent en altitud amb canvis importants en la seva direcci\u00f3 durant l\u2019episodi: nord-est\/nord en superf\u00edcie, nord-est\/llevant a 850 hPa i nord a 500 hPa (dia 9), nord-oest en superf\u00edcie, llevant\/sud-est a 850 hPa i nord\/nord-oest a 500 hPa (dia 10), i finalment, nord-oest en superf\u00edcie, sud\/sud-est a 850 hPa i ponent\/sud-oest a 500 hPa (dies 11 i 12).<\/p>\n\n\n\n<p>El cisallament del vent amb l\u2019al\u00e7ada afavoreix notablement la inestabilitat i la producci\u00f3 de precipitaci\u00f3 abundant a Catalunya i en aquest episodi en forma de neu.<\/p>\n\n\n\n<p>A la seg\u00fcent figura es poden veure les <a href=\"http:\/\/www.esrl.noaa.gov\/psd\/data\/gridded\/data.20thC_ReanV2c.monolevel.html\">rean\u00e0lisis del 20CRP<\/a> (NCEP-NCAR, EUA) a les 12 TU del 10\/02\/1887 (mapes a l\u2019esquerra) i a les 00 TU de l\u201911\/02\/1887 (mapes a la dreta) per als camps de temperatura, altura geopotencial i vent a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d\u2019una banda, i de l\u2019altra els camps de temperatura, pressi\u00f3 al nivell del mar i vent en superf\u00edcie (mapes inferiors). En tots ells poden identificar-se els trets meteorol\u00f2gics generals de l\u2019episodi comentats anteriorment.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/c1.staticflickr.com\/3\/2116\/32051086024_5b0b9e9295_c.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<ul><li><strong>Danys provocats<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>El pes de la gran quantitat de neu humida acumulada al sostre de diversos edificis va provocar que algunes teulades s\u2019esfondressin. En s\u00f3n exemples entre d\u2019altres l\u2019antic Teatre del <em>Buen Retiro<\/em> a Manresa, el Teatre Espanyol a Badalona, la foneria de ferro Escriu al barri del Clot i una tintoreria de llana a la Ciutadella (Barcelona), aix\u00ed com un magatzem de vins al Port de la Selva. A nombroses viles la neu caiguda va gla\u00e7ar-se despr\u00e9s de la nevada provocant molts accidents als vianants.<\/p>\n\n\n\n<p>A causa tamb\u00e9 de la gran quantitat de neu caiguda moltes vies de tren i carreteres van quedar tallades, algunes durant m\u00e9s d\u2019una setmana, quedant nombroses viles del litoral i prelitoral totalment incomunicades. No va poder arribar cap tren a Barcelona des de les l\u00ednies de ferrocarrils de Castell\u00f3 de la Plana-Tarragona, Lleida-Manresa o Girona-Figueres durant 2-3 dies. A tall d\u2019exemple, Vallvidrera va quedar quatre dies incomunicada amb la ciutat de Barcelona per culpa de la neu acumulada que arribava a congestes de gaireb\u00e9 150 cm als seus carrers. Puigcerd\u00e0 va estar incomunicada per carretera 4 dies, tant des de l\u2019Alta Cerdanya com des de la resta de la Cerdanya i el Ripoll\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n<p>A la ciutat de Barcelona l\u2019Ajuntament va haver de contractar jornalers per fer els carrers transitables. Els dos dies de feina van suposar una despesa d\u2019unes 5.485 pessetes (33 \u20ac del 1887, que equivaldrien actualment a uns 20.215,50 \u20ac<strong><sup>(2)<\/sup><\/strong>). En d\u2019altres municipis com Girona o Sant Feliu de Gu\u00edxols, els seus ajuntaments van obligar als mateixos ve\u00efns a netejar el tros de vorera davant de cada casa sota una multa de 5 pessetes (0,03 \u20ac que equivaldrien actualment a uns 18,50 \u20ac<strong><sup>(2)<\/sup><\/strong>) a les persones que no ho fessin.<\/p>\n\n\n\n<p>Per una altra banda, el fort vent que va acompanyar la nevada va provocar un important onatge a la costa, amb el trencament de la via del ferrocarril a l\u2019altura de Pineda de Mar i la desaparici\u00f3 de nombroses platges a tota la costa catalana.<\/p>\n\n\n\n<p>A la costa Central i Brava no nevava tant intensament des del desembre de 1829 sent la nevada m\u00e9s important de tot el segle XIX. El record d\u2019aquesta nevada va perdurar molt de temps en tots aquells que la van viure, explicant-la a fills i n\u00e9ts.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>&#8211; Ib\u00e1\u00f1ez Villanueva, J. (2011): \u201c<a href=\"http:\/\/historiadeltemps.blogspot.com.es\/2011\/05\/la-nevada-de-febrer-de-1887.html\">La nevada de Febrer de 1887. La m\u00e9s gran del segle XIX (I)<\/a>\u201d i \u201c<a href=\"http:\/\/historiadeltemps.blogspot.com.es\/2011\/06\/la-nevada-de-1887-ii.html\">La nevada de Febrer de 1887. La m\u00e9s gran del segle XIX (II)<\/a>\u201d, Barcelona: Hist\u00f2ries del temps, 1881-1890. (Primera i segona part de l\u2019article sobre la gran nevada de febrer de 1887 a Barcelona, del Blog meteorol\u00f2gic de l\u2019observador Quim Ib\u00e1\u00f1ez Villanueva de Cerdanyola del Vall\u00e8s \u2013 Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorol\u00f2gics hist\u00f2rics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l\u2019actualitat).<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>Refer\u00e8ncies<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>(1) Compo, G. P., J. S. Whitaker, P. D. Sardeshmukh, N. Matsui, R. J. Allan, X. Yin, B. E. Gleason Jr., R. S. Vose, G. Rutledge, P. Bessemoulin, S. Br\u00f6nnimann, M. Brunet, R. I. Crouthamel, A. N. Grant, P. Y. Groisman, P. D. Jones, M. C. Kruk, A. C. Kruger, G. J. Marshall, M. Maugeri, H. Y. Mok, \u00d8. Nordli, T. F. Ross, R. M. Trigo, X. L. Wang, S. D. Woodruff i S. J. Worley (2011): \u201c<a href=\"http:\/\/onlinelibrary.wiley.com\/doi\/10.1002\/qj.776\/pdf\">The Twentieth Century Reanalysis Project<\/a>\u201d. <em>Q. J. R. Meteorol. Soc.<\/em>, 137, pp. 1-28.<\/p>\n\n\n\n<p>(2) Maluquer de Motes, J. (2013): <em><a href=\"http:\/\/www.bde.es\/f\/webbde\/SES\/Secciones\/Publicaciones\/PublicacionesSeriadas\/EstudiosHistoriaEconomica\/Fic\/roja64.pdf\">La Inflaci\u00f3n en Espa\u00f1a. Un \u00edndice de precios al consumo, 1830-2012<\/a><\/em>. Estudios de Historia Econ\u00f3mica N\u00ba 64, Banco de Espa\u00f1a, Madrid, 147 pp. (D\u2019aqu\u00ed s\u2019ha extret que la taxa de la inflaci\u00f3 acumulada a l\u2019estat espanyol des de 1887 fins al 2012 \u00e9s d\u2019un +61.158,3%).<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&#8212; PUBLICADA EL 14\/02\/2017 &#8212; Aquest passat cap de setmana va fer 130 anys del temporal de neu i vent del 9-12 de febrer de 1887 que va tenir lloc a bona part de Catalunya. Aquest temporal de neu va ser el m\u00e9s important a la zona litoral i prelitoral de Catalunya de tot el [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18121"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18121"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18121\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":43323,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18121\/revisions\/43323"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18121"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}