{"id":18120,"date":"2017-02-10T10:29:36","date_gmt":"2017-02-10T09:29:36","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2776"},"modified":"2021-03-29T14:03:20","modified_gmt":"2021-03-29T14:03:20","slug":"campanyes-dobservacions-cerdanya-gwop17-ccp17","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/campanyes-dobservacions-cerdanya-gwop17-ccp17\/","title":{"rendered":"Campanyes d’observacions de la Cerdanya (GWOP\u201917 i CCP\u201917)"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 10\/02\/2017<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Les zones de muntanya s\u00f3n molt vulnerables als efectes que el canvi clim\u00e0tic t\u00e9 sobre la circulaci\u00f3 general atmosf\u00e8rica. En aquestes \u00e0rees els fen\u00f2mens locals i complexos, com els fluxos catab\u00e0tics i anab\u00e0tics, formaci\u00f3 d’inversions t\u00e8rmiques, ones de muntanya, precipitaci\u00f3 orogr\u00e0fica, i el r\u00e8gim de vent, influeixen molt sobre la circulaci\u00f3 atmosf\u00e8rica local i afecten el clima a gran escala en diverses formes. De fet, es preveu que per efectes de l’escalfament global hi hagi un augment dels fen\u00f2mens extrems a les zones de muntanya, la qual cosa fa necessari l’estudi dels processos locals que hi tenen lloc.<\/p>\n\n\n\n

L’estudi d\u2019aquests fen\u00f2mens s\u2019emmarca dins del projecte ATMOUNT, en el qual participen diverses entitats, entre les quals hi ha la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya i M\u00e9t\u00e9o-France. Aquest \u00e9s un projecte cofinan\u00e7at pel \u201cMinisterio de Economia, Industria y Competitividad\u201d amb els codis: CGL2015-65627-C3-1-R i CGL2015-65627-C3-2-R.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquests estudis permetran aportar millores tant als models mesoescalars i microescalars de previsi\u00f3 del temps, aix\u00ed com als que s\u2019usen per fer estudis climatol\u00f2gics.<\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 dels fen\u00f2mens locals que s\u2019estudien<\/h2>\n\n\n\n

1. Inversions t\u00e8rmiques<\/h3>\n\n\n\n

El fenomen conegut com a inversi\u00f3 t\u00e8rmica es produeix quan la temperatura augmenta a mesura que es va ascendint en la vertical. Aquest fenomen acostuma a donar-se a l’hivern, quan la nit \u00e9s m\u00e9s llarga, i en dies amb cel clar, vent fluix i pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica alta.<\/p>\n\n\n\n

\"Gr\u00e0fic
Figura 1: Esquerra: Perfil vertical de temperatura que es dona en cas d’inversi\u00f3 t\u00e8rmica. Dreta: Mapa de la Cerdanya on s’assenyalen les zones on l’aire fred se sol estancar.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

2. Ones de muntanya<\/h3>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia de vent fort perpendicular a les muntanyes implica la formaci\u00f3 d\u2019ones en el flux d\u2019aire incident. Aquestes poden ser potencialment perilloses en determinades situacions i provocar vents descendents molt forts, que poden arribar a arrancar boscos sencers. Per\u00f2 en situacions normals, aquestes ones solen tenir una aplicaci\u00f3 m\u00e9s l\u00fadica, relacionada sobretot amb el vol a vela, ja que les utilitzen els pilots per ascendir i sustentar-se en l\u2019aire.<\/p>\n\n\n\n

\"Esquema
Figura 2: Esquerra: Ones de muntanya que es formen quan un flux xoca perpendicularment contra una muntanya. Dreta: Les ones de muntanya s\u00f3n usades pels que fan vol a vela per ascendir.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

3. Precipitaci\u00f3 orogr\u00e0fica<\/h3>\n\n\n\n

Quan una massa d’aire humida xoca amb una muntanya es veu obligada a ascendir. Aix\u00f2 provoca un refredament de l\u2019aire amb la conseg\u00fcent condensaci\u00f3 i formaci\u00f3 de nuvolositat. Si les condicions d\u2019estabilitat s\u00f3n favorables, es poden donar precipitacions que poden arribar a ser molt abundants. L’estudi d’aquestes precipitacions \u00e9s molt important, tant de cara a les reserves h\u00eddriques, ja que gran part de la precipitaci\u00f3 de la Cerdanya es dona en les zones muntanyoses, com en la prevenci\u00f3 de riscos, ja que aquestes precipitacions poden arribar a ser molt intenses i produir inundacions importants.<\/p>\n\n\n\n

\"Esquema
Figura 3: Esquerra: Les muntanyes obliguen a ascendir l’aire, que en refredar-se es condensa i genera precipitacions. Dreta: Efecte de les riuades del 7 i 8 de novembre de 1982.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Campanyes observacionals de 2017<\/h2>\n\n\n\n

La realitzaci\u00f3 d\u2019una campanya de mesures amb equipaments\u00a0 especialitzats \u00e9s una de les activitats m\u00e9s importants i m\u00e9s beneficioses del projecte ATMOUNT, perqu\u00e8 ens permet mesurar variables meteorol\u00f2giques per a estudiar cada un dels fen\u00f2mens a la zona de la Cerdanya.<\/p>\n\n\n\n

La Cerdanya es va escollir perqu\u00e8 \u00e9s una zona amb pres\u00e8ncia de fortes inversions t\u00e8rmiques, la qual cosa s\u2019ha vist en diferents campanyes observacionals. Per altra banda, el fet de tenir un aer\u00f2drom ha perm\u00e8s con\u00e8ixer de la m\u00e0 dels pilots la formaci\u00f3 d\u2019importants ones de muntanya que es formen a sotavent del Pirineu. Finalment el fet d’estar envoltada de muntanyes, converteix la Cerdanya en una zona on poder estudiar la precipitaci\u00f3 local associada a l\u2019orografia.<\/p>\n\n\n\n

Per aprofundir en l\u2019estudi d\u2019aquests fen\u00f2mens, s’han organitzat dues campanyes diferents, per\u00f2 que es complementen:<\/p>\n\n\n\n

  • GWOP\u201917:<\/strong> Campanya de llarga durada per a estudiar les ones de muntanya i la precipitaci\u00f3 orogr\u00e0fica, que tindr\u00e0 lloc des d’octubre del 2016 fins a l\u2019abril del 2017. Se centra durant el per\u00edode de l\u2019any en el qual s’acostumen a donar m\u00e9s situacions d’ones de muntanya i diferents tipus de precipitaci\u00f3, ja que no nom\u00e9s interessa estudiar la pluja, sin\u00f3 tamb\u00e9 la neu o la calamarsa. Aquesta campanya no requereix mesures intensives, ja que s\u2019estudien fen\u00f2mens m\u00e9s estacionaris, que canvien lentament en el temps i que per tant necessiten per\u00edodes d\u2019estudi m\u00e9s llargs.<\/li>
  • CCP\u201917:<\/strong> Campanya intensiva per a estudiar les inversions t\u00e8rmiques. Es dur\u00e0 a terme entre el 9 de gener i el 7 de febrer del 2017, per\u00edode de l\u2019any en qu\u00e8 m\u00e9s sovintegen les inversions t\u00e8rmiques. Durant aquesta campanya es despla\u00e7ar\u00e0 a la Cerdanya l\u2019equip d\u2019estudi de les inversions t\u00e8rmiques per realitzar mesures amb globus captius durant diferents hores, estudiar l\u2019evoluci\u00f3 de la capa l\u00edmit i complementar les mesures que es realitzen amb altres aparells. Tamb\u00e9 s\u2019instal\u00b7laran una s\u00e8rie de sensors per a estudiar els intercanvis d\u2019humitat i calor entre el subsol i l\u2019atmosfera.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

    Per dur a terme aquestes campanyes s’ha realitzat un desplegament d’equipaments meteorol\u00f2gics a la Cerdanya sense precedents.<\/p>\n\n\n\n

    \"Cronograma
    Figura 4: Cronograma de les dues campanyes observacionals.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Instrumentaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

    LIDAR<\/h3>\n\n\n\n

    \u00c9s un aparell de teledetecci\u00f3 basat en la tecnologia l\u00e0ser que s’usa per estudiar el vent horitzontal amb un abast de 4 km, a partir del moviment dels aerosols. D’aquesta manera, es pot estudiar tant el moviment de l\u2019aire fred en les nits calmades, com l\u2019orientaci\u00f3 del vent dins la vall en dies ventosos.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 5: Esquerra: Fotografia de l’equipament LIDAR. Dreta: Gr\u00e0fica de la velocitat de vent radial en un radi de 5 km per la vall de la Cerdanya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Perfilador de vent UHF<\/h3>\n\n\n\n

    Aquest aparell usa pulsacions electromagn\u00e8tiques per tal de calcular els perfils verticals de vent, fins a una altura de 5 km a partir de l’efecte Doppler. El seu \u00fas \u00e9s b\u00e0sicament per a estudiar les ones de muntanya i la seva interacci\u00f3 amb la part inferior de l’atmosfera.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 6: Esquerra: Fotografia de l’equipament perfilador UHF. Dreta: Gr\u00e0fica de les velocitats de vent mesurades sobre la vertical de l’aparell.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Radi\u00f2metre<\/h3>\n\n\n\n

    El radi\u00f2metre \u00e9s un instrument passiu, que mesura la radiaci\u00f3 que arriba a l’aparell de diferents bandes electromagn\u00e8tiques i, a partir d’aquesta informaci\u00f3, pot inferir la temperatura i la humitat dels primers 8 km de l’atmosfera.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 7: Esquerra: Fotografia del radi\u00f2metre. Dreta: Gr\u00e0fica de la temperatura mesurada sobre la vertical de l’aparell.
    <\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Windrass<\/h3>\n\n\n\n

    Es tracta d’una eina efica\u00e7 per a mesurar remotament variables meteorol\u00f2giques en altura, donant informaci\u00f3 sobre un volum de l\u2019atmosfera dels perfils verticals de temperatura i vent prop del terra, fins a un nivell de 300 metres. Aquest aparell permet estudiar la formaci\u00f3 i destrucci\u00f3 d’inversions i el comportament de la turbul\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019eina usa una doble tecnologia basada en la combinaci\u00f3 de l’emissi\u00f3 de so i de radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica. D’una banda, s’emeten pulsacions ac\u00fastiques, els ecos dels quals en ser despla\u00e7ats pel vent permeten determinar el vent sobre l’aparell. Per altra banda, s’emeten ones electromagn\u00e8tiques per captar la velocitat a la qual es mouen les ones sonores causades per les pulsacions ac\u00fastiques; com que aquesta velocitat dep\u00e8n de la temperatura, se’n pot determinar tamb\u00e9 el perfil vertical.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 8: Esquerra: Fotografia del windrass. Dreta: Gr\u00e0fica de la velocitat del vent mesurada a la vertical de l’aparell.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Radiosondatges<\/h3>\n\n\n\n

    Els radiosondatges s\u00f3n una eina per a estudiar l’estructura vertical de l’atmosfera. Les variables que s\u2019obtenen s\u00f3n la temperatura, la humitat relativa, la pressi\u00f3 i la for\u00e7a i direcci\u00f3 del vent a diferents altures. El radiosondatge est\u00e0 format per un globus ple d\u2019heli i una sonda que cont\u00e9 sensors meteorol\u00f2gics connectada a un radiotransmissor per enviar les dades, i un equip de GPS per posicionar en tot moment la sonda i extreure\u2019n la velocitat i la direcci\u00f3 del vent.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 9: Esquerra: Sonda i receptor que s’usen per fer els radiosondatges. Dreta: Gr\u00e0fica dels perfils de vent, temperatura i humitat donats per un radiosondatge.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Globus captiu<\/h3>\n\n\n\n

    Els globus captius usen la mateixa tecnologia que els radiosondatges per\u00f2 estan pensats per estudiar de manera profunda els nivells m\u00e9s baixos de l\u2019atmosfera. Aquests globus no es deixen anar lliurement sin\u00f3 que disposen d\u2019un sistema que els mantenen captius.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 10: Esquerra: Exemple de manipulaci\u00f3 de globus captiu. Dreta: Gr\u00e0fica dels perfils de vent, temperatura i humitat donats pels globus captius operats a la Cerdanya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Micro-radar de precipitaci\u00f3 (MRR) <\/h3>\n\n\n\n

    De la mateixa manera que un radar convencional, el micro-radar detecta la precipitaci\u00f3 a partir de l’emissi\u00f3 i recepci\u00f3 d’ones electromagn\u00e8tiques. En aquest cas, en comptes de fer escombrades horitzontals, l’MRR emet nom\u00e9s un feix vertical; d’aquesta manera, es pot con\u00e8ixer l’estructura de la precipitaci\u00f3 en valls profundes, que els radars convencionals no poden detectar a causa de l’orografia que les envolta.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 11: Esquerra: Imatge d’un micro radar de precipitaci\u00f3. Dreta: En aquesta figura queda molt ben il\u00b7lustrat com les muntanyes oculten la precipitaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Disdr\u00f2metre<\/h3>\n\n\n\n

    \u00c9s un aparell amb tecnologia l\u00e0ser que mesura la distribuci\u00f3 de la mida dels hidrometeors i la velocitat a qu\u00e8 cauen. A m\u00e9s, a partir d\u2019aquests par\u00e0metres permet deduir el tipus de precipitaci\u00f3 (pluja, neu, aiguaneu, pedra, etc.) de forma autom\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 12: Esquerra: Disdr\u00f2metre Parsivel fabricat per l’empresa OTT. Dreta: Mida i velocitat de la precipitaci\u00f3 mesurada per un disdr\u00f2metre.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Estaci\u00f3 de balan\u00e7<\/h3>\n\n\n\n

    L’estaci\u00f3 de balan\u00e7 \u00e9s una estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica dissenyada especialment per a estudiar la turbul\u00e8ncia i els intercanvis entre el subsol i l\u2019atmosfera que es donen a nivell m\u00e9s superficial. Aquesta estaci\u00f3 est\u00e0 formada per un term\u00f2metre, un higr\u00f2metre, un anem\u00f2metre s\u00f2nic, un mesurador de CO2, sensors de subsol de temperatura i humitat i un sensor de radiaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 13: Esquerra: imatge d’una estaci\u00f3 de balan\u00e7. Dreta: Dibuix on s’il\u00b7lustra la turbul\u00e8ncia.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Ceil\u00f2metre<\/h3>\n\n\n\n

    Aquest aparell s\u2019utilitza per a mesurar l\u2019altura de la base dels n\u00favols. L\u2019aparell est\u00e0 format per un emissor l\u00e0ser i un receptor. L\u2019emissor emet un raig l\u00e0ser en la vertical i, quan xoca amb les gotetes d\u2019aigua o els aerosols, una part d\u2019aquest torna cap al receptor. Calculant el que ha tardat en pujar i baixar el raig es pot inferir l\u2019altura de la base dels n\u00favols.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 14: Esquerra: Aparell ceil\u00f2metre. Dreta: Dibuix on es veu la intensitat de retorn dels rajos l\u00e0ser emesos i l’altura de la qual provenen.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Sensors prop del terra<\/h3>\n\n\n\n

    Per tal de mesurar la temperatura i humitat amb detall als dos primers metres s\u2019han instal\u00b7lat una s\u00e8rie de sensors en els nivells m\u00e9s baixos i pr\u00f2xims a terra.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 15: Esquerra: Distribuci\u00f3 dels aparells en els primers 2 metres. Dreta: Temperatures mesurades pels aparells a diferents altures.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Estacions meteorol\u00f2giques autom\u00e0tiques<\/h3>\n\n\n\n

    Per tal d\u2019estudiar les inversions t\u00e8rmiques i els efectes de les ones de muntanya al fons de la vall, s\u2019han instal\u00b7lat 9 estacions meteorol\u00f2giques m\u00f2bils (M\u00e9t\u00e9o-France) que s\u2019afegeixen a les 5 fixes de les que ja disposa el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya a la Cerdanya (Cad\u00ed Nord, Malniu, Tossa d\u2019Alp, Das i Puigcerd\u00e0). Tamb\u00e9 s\u2019inclouen en aquesta xarxa les dues estacions fixes d\u2019AEMET (La Molina i Bellver de Cerdanya) i una altra de fixa de M\u00e9t\u00e9o-France (Sainte-Leocadie). Les estacions disposen d\u2019un anem\u00f2metre i un penell a 10 metres d\u2019altura, un bar\u00f2metre, un term\u00f2metre i un higr\u00f2metre a 1,5 metres d\u2019altura, un pluvi\u00f2metre i sensors de radiaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    \"Mapes
    Figura 16: Esquerra: Distribuci\u00f3 de les estacions fixes que l’SMC t\u00e9 instal\u00b7lades a la Cerdanya. Dreta: Estacions que M\u00e9t\u00e9o-France ha instal\u00b7lat temporalment durant la campanya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    Sensors de temperatura i humitat en transsectes altitudinals<\/h3>\n\n\n\n

    Des de l\u2019any 2011 es realitza una campanya observacional de temperatura i humitat a diferents altures i en diferents transsectes repartits al llarg de la Cerdanya. En total s\u00f3n 50 sensors de temperatura i humitat repartits en altures que van des dels 1000 fins als 2500 metres i que permeten estudiar el comportament de la temperatura i humitat a la vall. L\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquestes dades des del 2011 fins ara mostra caracter\u00edstiques interessants de les inversions t\u00e8rmiques i la seva evoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 17: Esquerra: Sensor de temperatura i humitat. Dreta: Perfils de temperatura de dos transsectes oposats, un situat a cara nord i l’altra a cara sud.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

    C\u00e0mera d\u2019alta resoluci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n

    Per tal de saber l\u2019estat del cel i la pres\u00e8ncia de neu a les muntanyes, s\u2019ha instal\u00b7lat una c\u00e0mera d\u2019alta resoluci\u00f3 que fa fotografies panor\u00e0miques de 360\u00ba.<\/p>\n\n\n\n

    \"Fotografia
    Figura 18: Esquerra: C\u00e0mera d’alta resoluci\u00f3 girat\u00f2ria que permet fer fotografies de 360\u00ba. Dreta: Exemple de fotografia que fa la c\u00e0mera cada 10 minuts.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
    <\/div>\n\n\n\n

    Agra\u00efments<\/h2>\n\n\n\n

    Des del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya volem agrair la col\u00b7laboraci\u00f3 que en tot moment hem rebut tant per part de les institucions com dels particulars de la comarca de la Cerdanya. En especial donem les gr\u00e0cies al Consell Comarcal de la Cerdanya, i als ajuntaments d\u2019Alp, Bellver de Cerdanya, Das, Fontanals de Cerdanya, Is\u00f2vol, Prats i Sansor i Prullans, per facilitar-nos totes les gestions necess\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

    Agrair tamb\u00e9 al personal de Gesti\u00f3 Aeron\u00e0utica Ceretana i l\u2019Aero-Club Barcelona Sabadell de l\u2019aer\u00f2drom de la Cerdanya, que en tot moment han col\u00b7laborat perqu\u00e8 tot tir\u00e9s endavant. I als particulars que ens han cedit els terrenys per a instal\u00b7lar els equipaments: Sr. Mat\u00edas de Albert (Alp), Sr. Agust\u00ed Carcassona (All), Sra. Modesta Casamitjana (All), Sr. Josep Maria Clot (Soriguerola), Sr. Albert Maurell (Prullans), Sr. Pere i \u00c0ngela Casadess\u00fas (Is\u00f2vol). Tamb\u00e9 agrair la inestimable col\u00b7laboraci\u00f3 del Xavier Cru\u00eflles i Ruaix, observador de la Cerdanya i col\u00b7laborador de la Xarxa d\u2019Observadors Meteorol\u00f2gics (XOM) i la seva fam\u00edlia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    PUBLICADA EL 10\/02\/2017 Introducci\u00f3 Les zones de muntanya s\u00f3n molt vulnerables als efectes que el canvi clim\u00e0tic t\u00e9 sobre la circulaci\u00f3 general atmosf\u00e8rica. En aquestes \u00e0rees els fen\u00f2mens locals i complexos, com els fluxos catab\u00e0tics i anab\u00e0tics, formaci\u00f3 d’inversions t\u00e8rmiques, ones de muntanya, precipitaci\u00f3 orogr\u00e0fica, i el r\u00e8gim de vent, influeixen molt sobre la circulaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"parent":18378,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18120"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18120"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18120\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30944,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18120\/revisions\/30944"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}