{"id":18114,"date":"2016-07-28T11:43:18","date_gmt":"2016-07-28T10:43:18","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2592"},"modified":"2024-11-07T16:05:19","modified_gmt":"2024-11-07T16:05:19","slug":"1876-07-28_140-anys-gran-calorada-juliol-1876","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1876-07-28_140-anys-gran-calorada-juliol-1876\/","title":{"rendered":"140 anys de la Gran Calorada de juliol de 1876"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>PUBLICADA EL 28\/07\/2016<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta setmana es compleixen 140 anys de la <strong>Gran Calorada de juliol de 1876<\/strong>. Va ser l\u2019onada de calor m\u00e9s important de tot el segle XIX a tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i gran part d\u2019Europa, amb la particularitat que va tenir lloc en un context fred, a les acaballes de la Petita Edat del Gel. Posteriors onades de calor ocorregudes al llarg del segle XX i principis del present segle han superat els valors m\u00e0xims assolits aleshores.<\/p>\n\n\n\n<h2><strong><u>Descripci\u00f3 de l\u2019episodi<\/u><\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019onada de calor va comen\u00e7ar pel sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica cap al 25 de juliol, arribant al seu punt \u00e0lgid entre el <strong>28 i el 31 de juliol<\/strong> i s\u2019allarg\u00e0 fins al 7 d\u2019agost, sobretot per la part sud i central de la Pen\u00ednsula. Va estar caracteritzada per una situaci\u00f3 de gran estabilitat atmosf\u00e8rica (que va permetre una elevada insolaci\u00f3) i vent en calma, fent que la temperatura m\u00e0xima es dispar\u00e9s als llocs m\u00e9s c\u00e0lids de la Pen\u00ednsula i l\u2019interior del pa\u00eds. A la costa mediterr\u00e0nia el m\u00e0xim va tenir lloc despr\u00e9s d\u2019un o dos dies de ponent abrasador.<\/p>\n\n\n\n<p>El <strong>28 de juliol de 1876<\/strong> van registrar-se <strong>40,0 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong> a <strong>Tortosa<\/strong>. Tot i que pot semblar una temperatura gens excepcional, no \u00e9s un valor que s\u2019assoleixi cada estiu a Catalunya (actualment a dos de cada tres estius es registra en algun punt del pa\u00eds i en dies a\u00efllats un valor superior o igual als 40 \u00b0C), i menys en el context del segle XIX.<\/p>\n\n\n\n<p>Cal esmentar que l\u2019any 1876 nom\u00e9s es feien observacions de manera oficial a la ciutat de <strong>Barcelona<\/strong> (on es van assolir <strong>36,2 \u00b0C el 28 de juliol de 1876<\/strong>) fet que dificulta trobar registres previs de 40 <strong>\u00b0<\/strong>C. De manera particular, nom\u00e9s en algunes ciutats importants del pa\u00eds es feien mesures instrumentals a t\u00edtol particular a c\u00e0rrec d\u2019alguns \u00f2ptics, metges o a la seu d\u2019algun diari, com Tortosa, Reus, Girona o Tarragona, entre d\u2019altres. Aix\u00ed doncs, s\u2019ha fet una cerca en diferents arxius de premsa hist\u00f2rica digitalitzada de l\u2019\u00e8poca de Catalunya i de l\u2019estat espanyol (<a href=\"http:\/\/xacpremsa.cultura.gencat.cat\/pandora\/#top\">Premsa Digitalitzada de la Xarxa Arxius Comarcals de Catalunya<\/a>, <a href=\"http:\/\/www.tarragona.cat\/patrimoni\/fons-documentals\/biblioteca-hemeroteca\/hemeroteca-1\/premsa-digitalitzada-1\">Hemeroteca Digital de l\u2019Ajuntament de Tarragona<\/a>, <a href=\"http:\/\/www.girona.cat\/sgdap\/cat\/premsa.php\">Hemeroteca Digital de l\u2019Ajuntament de Girona<\/a>, Hemeroteca Digital de la <em>Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/em>) per a trobar alguns valors de refer\u00e8ncia m\u00e9s. Tan sols s\u2019han considerat els valors coherents amb la situaci\u00f3 sin\u00f2ptica de la calorada de juliol de 1876 i congruents amb els assolits en posteriors onades de calor succe\u00efdes per a les quals es t\u00e9 una cobertura territorial de dades molt m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>\n\n\n\n<p>A continuaci\u00f3 es mostra un llistat de la temperatura m\u00e0xima assolida durant el mes de juliol de 1876 a diferents punts de Catalunya (en s\u00f3n poquets), aix\u00ed com altres valors de la resta de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i del sud de Fran\u00e7a. S\u2019ha de comentar que en la majoria d\u2019estacions meteorol\u00f2giques oficials d\u2019aquella \u00e8poca els term\u00f2metres de m\u00e0xima i m\u00ednima es trobaven dins d\u2019un abric meteorol\u00f2gic obert del tipus Montsouris, diferent de l\u2019est\u00e0ndard actual tancat del tipus Stevenson. Tot i que els abrics oberts permeten la ventilaci\u00f3 dels term\u00f2metres continguts dins d\u2019ells, no els protegeixen de la radiaci\u00f3 solar reflectida pel terra. Aquest fet provoca un sobreescalfament de l\u2019aire dins de l\u2019abric, i per tant, l\u2019enregistrament de valors m\u00e0xims de temperatura m\u00e9s elevats que els reals.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p style=\"text-align: justify;\"><em>Segons un estudi elaborat per <\/em><a href=\"http:\/\/www.c3.urv.cat\/docs\/publicacions\/2004\/PDF_28_Aproximacion_experimental.pdf\"><em>Brunet et al. (2004)<\/em><\/a><em>, als observatoris meteorol\u00f2gics de M\u00farcia i la Corunya durant la primavera i l\u2019estiu del 2003, es va veure que aquests abrics meteorol\u00f2gics produeixen una sobreestimaci\u00f3 dels valors m\u00e0xims de temperatura en els mesos de m\u00e0xima insolaci\u00f3 propers als 2 <\/em><em>\u00b0C. <\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Per aquest motiu, a la gran majoria de valors m\u00e0xims instrumentals assolits a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica l\u2019any 1876 i que es presenten en la seg\u00fcent taula, s\u2019hi ha aplicat una reducci\u00f3 de 2 \u00b0C. Aix\u00ed, els valors de temperatura recopilats s\u00f3n comparables amb les dades que aproximadament des del primer ter\u00e7 del segle XX s\u2019est\u00e0 mesurant amb els abrics meteorol\u00f2gics est\u00e0ndards del tipus Stevenson a tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/c1.staticflickr.com\/9\/8683\/28572574776_e47627e6b2.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Calorades posteriors han superat de llarg la majoria dels registres del juliol de 1876 als observatoris catalans, com ara les de juliol de 1982 i 2015 o agost del 2010. O tamb\u00e9 les de juliol de 1967, 1969, 1971, 1976, 1978, 1983, 1994, 1996 i 2006 o agost de 1923, 1946, 1981, 1987, 1991, 2003 i 2012, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n<p>El mateix fet s\u2019observa a la resta d\u2019observatoris de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i del sud de Fran\u00e7a, encara que les calorades no s\u00f3n coincidents del tot amb les de Catalunya a causa de la complexa orografia i disposici\u00f3 dels principals relleus de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Pel mateix motiu, les grans calorades al centre i oest de la Pen\u00ednsula no tenen lloc el mateix dia o any que les de la meitat oriental i sobretot les de la costa mediterr\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n<p>La calorada a Catalunya va estar molt concentrada els \u00faltims dies del mes de juliol de 1876, com marca l\u2019evoluci\u00f3 di\u00e0ria de la temperatura m\u00e0xima (TX) i m\u00ednima (TN) a l\u2019observatori del carrer de Zurbano de la ciutat de Barcelona. El vent de ponent va produir una punta de calor el dia 28 de juliol, assolint-se un valor m\u00e0xim de 36,2 \u00b0C (r\u00e8cord de temperatura m\u00e0xima a Barcelona de tot el segle XIX). La resta de dies, la marinada va aconseguir frenar la temperatura m\u00e0xima. Pel que fa a la m\u00ednima, aquesta va estar propera als 25,0 \u00b0C els dies 28 i 29. No es tenen valors tan detallats de cap altra localitat catalana, per\u00f2 tenint en compte l\u2019elevada temperatura assolida a Tortosa, segurament en els punts clim\u00e0ticament m\u00e9s c\u00e0lids de les Terres de Ponent i de la Catalunya central es deuria arribar puntualment als <strong>42 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/c5.staticflickr.com\/9\/8254\/28572574556_cffe31a579.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Al centre de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i sobretot a la seva meitat occidental la calorada va ser m\u00e9s intensa que a Catalunya, amb valors m\u00e0xims de temperatura propers o superiors als 40 \u00b0C a Madrid, Sevilla o C\u00f2rdova durant molts dies seguits. A Fran\u00e7a, Par\u00eds va registrar 17 dies consecutius amb una temperatura m\u00e0xima superior als 30 \u00b0C, assolint-se un valor m\u00e0xim de 36,2 \u00b0C.<\/p>\n\n\n\n<h2><strong><u>Situaci\u00f3 sin\u00f2ptica<\/u><\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Durant aquells dies de juliol de 1876 una bombolla d\u2019aire molt c\u00e0lid d\u2019origen sahari\u00e0 va afectar gran part de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i la zona sud-occidental d\u2019Europa amb temperatures a 850 hPa que van arribar als 30 \u00b0C sobre la vertical del mar d\u2019Alboran, 28 \u00b0C a Andalusia, 26 \u00b0C al centre de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, 24 \u00b0C&nbsp; al Pa\u00eds Valenci\u00e0, 22 \u00b0C a la vall de l\u2019Ebre, 21 \u00b0C als Pirineus i 20 \u00b0C als Alps entre el 28 i 31 de juliol de 1876. L\u2019entrada d\u2019aquesta massa tan c\u00e0lida es va veure afavorida per un flux de vent del sud-oest, sobretot a nivells mitjans i alts de la troposfera, provocat per una important dorsal a 500 hPa situada entre el nord d\u2019\u00c0frica i l\u2019Europa central. En els seg\u00fcents mapes es mostren les <a href=\"http:\/\/www.esrl.noaa.gov\/psd\/data\/gridded\/data.20thC_ReanV2c.monolevel.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">rean\u00e0lisis del 20CRP<\/a> (NCAR-NCEP, EUA) per als dies 28\/07\/1876 i 30\/07\/1876 a les 18UTC dels camps d\u2019al\u00e7ada geopotencial i temperatura a 500 hPa (imatge superior) i a 850 hPa (imatge central), aix\u00ed com els camps de pressi\u00f3 al nivell de mar en superf\u00edcie i de temperatura a 2 m (imatge inferior).<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/c2.staticflickr.com\/8\/7594\/27988931113_49a3a85f7d.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>La calorada de juliol de 1876 va comportar una important anomalia t\u00e8rmica a 850 hPa a gran part de l\u2019Europa atl\u00e0ntica (en menor mesura a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica), aix\u00ed com una important anomalia positiva de l\u2019al\u00e7ada geopotencial a 850 hPa sobre les illes Brit\u00e0niques. Es van assolir valors mensuals mitjans de la temperatura a 850hPa de m\u00e9s de 2 \u00baC per sobre de la mitjana clim\u00e0tica del per\u00edode 1851-2014 sobre la vertical del Pirineu, de 2.5 \u00baC per sobre de la mitjana al sud-oest de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i de m\u00e9s de 4 \u00baC per sobre al nord de Fran\u00e7a<i>.<\/i> El camp mitj\u00e0 de l\u2019al\u00e7ada geopotencial a 500 hPa mostra un clar domini de les altes pressions sobre Fran\u00e7a. Aquesta situaci\u00f3 implica una elevada estabilitat atmosf\u00e8rica i vent en calma. S\u2019afavoreix aix\u00ed la pres\u00e8ncia de cel ser\u00e8 a l\u2019estiu i una important insolaci\u00f3 a les capes baixes de la troposfera, amb l\u2019assoliment en superf\u00edcie de valors elevats de la temperatura. Aquest patr\u00f3 tamb\u00e9 comporta que les masses d\u2019aire c\u00e0lid sahari\u00e0 puguin penetrar cap a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i a Europa amb m\u00e9s facilitat. Aquesta configuraci\u00f3 mitjana representa un enfortiment de la dorsal anticicl\u00f2nica que clim\u00e0ticament domina la circulaci\u00f3 atmosf\u00e8rica durant l\u2019estiu al sud-est d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n<p>A continuaci\u00f3 es mostren les rean\u00e0lisis del 20CRP dels camps mitjans mensuals de l\u2019al\u00e7ada geopotencial i la temperatura a 850 hPa per als valors mitjans de tots els juliols (1851-2014, imatge superior), valors mitjans de juliol de 1876 (imatge central) i les anomalies de juliol de 1876 respecte de la mitjana clim\u00e0tica del per\u00edode 1851-2014:<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/c7.staticflickr.com\/9\/8037\/28572574126_6833a03f9f_c.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<h2><strong><u>Impactes produ\u00efts<\/u><\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>A la premsa de l\u2019\u00e8poca es va ressaltar l\u2019excepcionalitat de la calorada viscuda, realment inusual per trobar-se a les acaballes del per\u00edode fred conegut com la Petita Edat del Gel. Per ella tamb\u00e9 se sap que la gent dormia als balcons i als carrers per passar millor la calor de la nit, sobretot a l\u2019interior de la Pen\u00ednsula, i que alguns obrers i gent del camp van patir cops mortals de calor per treballar massa estona a ple sol. Possiblement feia segles que no s\u2019havia donat un episodi de calor tan intens, per\u00f2 a partir d\u2019aquell moment la freq\u00fc\u00e8ncia i durada de les calorades ha augmentat de manera significativa a Catalunya (m\u00e9s informaci\u00f3 al <a href=\"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/climatologia\/butlletins-i-episodis-meteorologics\/butlleti-anual-dindicadors-climatics\/\">BAIC<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<h2><strong><u>Refer\u00e8ncies i enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s<\/u><\/strong><\/h2>\n\n\n\n<ul><li> Brunet, M., M. Ba\u00f1on, F. Garc\u00eda, E. Aguilar, O. Saladi\u00e9, J. Sigr\u00f3, J. As\u00edn, i D. L\u00f3pez (2004): \u201c<a href=\"http:\/\/www.c3.urv.cat\/docs\/publicacions\/2004\/PDF_28_Aproximacion_experimental.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener nofollow\">Una aproximaci\u00f3n experimental tendente a la minimizaci\u00f3n del sesgo artificial asociado al tipo de garita meteorol\u00f3gicaa trav\u00e9s de la observaci\u00f3n dual de la temperatura del aire<\/a>\u201d. <em>En La Meteorolog\u00eda y el Clima Atl\u00e1nticos<\/em>, pp. 91-103. Publicaciones de la AME. Asociaci\u00f3n Meteorol\u00f3gica Espa\u00f1ola \/ Ministerio de Medio Ambiente. ISBN: 84-8320-261-1. (Article sobre l\u2019estudi de l\u2019efecte en la mesura de la temperatura de l\u2019aire segons si es fa amb els term\u00f2metres instal\u00b7lats en un abric meteorol\u00f2gic tancat del tipus Stevenson o en un abric obert del tipus Montsouris).<\/li><li> Ib\u00e1\u00f1ez Villanueva, J. (2012): \u201c<a href=\"http:\/\/historiadeltemps.blogspot.com.es\/2012\/05\/estiu-de-1876-un-estiu-de-record.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener nofollow\">Estiu de 1876. Un estiu de r\u00e8cord<\/a>\u201d, Barcelona: Hist\u00f2ries del temps, 1871-1880. (Article sobre la calorada de 1876 a Catalunya, del Blog meteorol\u00f2gic de l\u2019observador Quim Ib\u00e1\u00f1ez Villanueva de Cerdanyola del Vall\u00e8s \u2013 Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorol\u00f2gics hist\u00f2rics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l\u2019actualitat).<\/li><li> <a href=\"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/climatologia\/butlletins-i-episodis-meteorologics\/butlleti-anual-dindicadors-climatics\/\">BAIC<\/a>, Butllet\u00ed Anual d\u2019Indicadors Clim\u00e0tics (Apartat del web del Servei Meteorol\u00f2gic de&nbsp; Catalunya on es publica l\u2019informe anual que t\u00e9 com a objectiu proporcionar, de manera regular i sistem\u00e0tica, una imatge del comportament del clima del pa\u00eds en el context de la variabilitat i el canvi clim\u00e0tic).<\/li><\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PUBLICADA EL 28\/07\/2016 Aquesta setmana es compleixen 140 anys de la Gran Calorada de juliol de 1876. Va ser l\u2019onada de calor m\u00e9s important de tot el segle XIX a tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i gran part d\u2019Europa, amb la particularitat que va tenir lloc en un context fred, a les acaballes de la Petita [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18114"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18114"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18114\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41721,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18114\/revisions\/41721"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18114"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}