{"id":18111,"date":"2016-02-11T12:38:02","date_gmt":"2016-02-11T11:38:02","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2518"},"modified":"2026-02-23T11:39:47","modified_gmt":"2026-02-23T11:39:47","slug":"1956-02-02_60-anys-de-la-gran-fredorada-de-febrer-de-1956","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1956-02-02_60-anys-de-la-gran-fredorada-de-febrer-de-1956\/","title":{"rendered":"60 anys de la Gran Fredorada de febrer de 1956"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>PUBLICADA EL 11\/02\/2016 <\/strong>\/ ACTUALITZADA 23\/02\/2026<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest mes es compleixen 60 anys de l\u2019onada de fred m\u00e9s intensa de tot el segle XX i la m\u00e9s forta des del gener de 1891 a Catalunya i a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. La Gran Fredorada de febrer de 1956 va ser provocada per tres onades de fred seguides que van succeir entre els dies 1 i 22.<\/p>\n\n\n\n<p>A <strong>l\u2019Estany Gento (Pallars Juss\u00e0, 2.142 m)<\/strong>, a l\u2019inici de la fredorada, van registrar-se <strong>-32 \u00b0C<\/strong> el <strong>2 i 3 de febrer de 1956<\/strong>, temperatura que representa el <strong>r\u00e8cord absolut m\u00ednim<\/strong> mesurat en un observatori oficial de tota la <strong>pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/strong> des que hi ha registres instrumentals. Moltes de les temperatures m\u00ednimes assolides durant aquesta fredorada no han estat superades des de llavors.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/farm2.staticflickr.com\/1646\/24659861160_20c7bbe0a3_c.jpg\" alt=\"\"\/><figcaption>Imatge de l\u2019arc de pedra del Portitxol d&#8217;Emp\u00faries (Alt Empord\u00e0) cobert d&#8217;estalactites de gel el febrer de 1956. Foto de Joan Lass\u00fas (Arxiu Hist\u00f2ric Municipal de l\u2019Escala).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<h2><strong>Descripci\u00f3 general<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Fins a finals de gener de 1956 l\u2019hivern havia estat for\u00e7a suau amb ambient primaveral durant alguns dies de desembre i gener. El fred no acabava d\u2019arribar i la bonan\u00e7a havia provocat que molts ametllers ja haguessin florit, tal com ha passat aquest hivern de 2015-2016. En arribar el mes de febrer la situaci\u00f3 canvi\u00e0 de cop.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir de la nit del 1r de febrer comen\u00e7\u00e0 una onada de fred cap al Pirineu i durant el dia 2 (festa de <strong>la Candelera<\/strong>) va estendre\u2019s r\u00e0pidament per tota la Pen\u00ednsula. La temperatura va desplomar-se a tot arreu. A les cotes altes del Pirineu es va arribar als <strong>-32,0 \u00b0C a l\u2019Estany Gento (2.142 m) <\/strong>els dies <strong>2 i 3<\/strong>, <strong>-26,0 \u00b0C al Port de la Bonaigua (2.263 m) <\/strong>els <strong>dies 3 i 4<\/strong> i als <strong>Estanys de Trullo i Tort de Peguera<\/strong> <strong>(2.320 m)<\/strong> els dies <strong>1 i 2<\/strong>, i <strong>-24,0 \u00b0C<\/strong> al <strong>Santuari de N\u00faria (1.971 m)<\/strong> els <strong>dies 1 i 2<\/strong>. Molt probablement als cims del Pirineu la temperatura devia apropar-se als <strong>-40,0 \u00b0C<\/strong>. A la zona litoral i prelitoral es van assolir <strong>-9,5 \u00b0C<\/strong> al <strong>Cap de Begur<\/strong> i <strong>-9,0 \u00b0C <\/strong>a<strong> Figueres<\/strong> el <strong>dia 2<\/strong>, i <strong>-13,2 \u00b0C <\/strong>a <strong>Gualba<\/strong>, <strong>-12,0 \u00b0C <\/strong>a <strong>Lli\u00e7\u00e0 de Vall<\/strong>, <strong>-10,5 \u00b0C <\/strong>a<strong> Cardedeu<\/strong>, <strong>-7,4 \u00b0C<\/strong> a <strong>Ginestar<\/strong> i <strong>-7,0 \u00b0C<\/strong> a <strong>Santa Coloma de Farners<\/strong> el <strong>dia 3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Cap al dia 6 la temperatura va anar pujant per a tornar a caure amb for\u00e7a a partir del dia 10, amb una nova entrada d\u2019aire fred siberi\u00e0 m\u00e9s intensa que la primera i acompanyada de fort vent. Aquest va dificultar que es produ\u00eds un refredament nocturn intens. En canvi, durant el dia va fer que l\u2019ambient fos g\u00e8lid tot i estar el cel ser\u00e8. Entre els dies 11 i 13 van enregistrar-se els valors m\u00e9s baixos de tota la fredorada fora del Pirineu, on les m\u00ednimes absolutes es donaren a l\u2019inici. Les gla\u00e7ades van ser intenses i van arribar amb for\u00e7a fins a la costa. Per exemple, el dia 11 a <strong>Vila-seca<\/strong> s\u2019assoliren &#8211;<strong>5,6 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong>, a <strong>l\u2019Aeroport de<\/strong> <strong>Barcelona<\/strong> s\u2019arrib\u00e0 a <strong>-6,6 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong>, a <strong>Calella<\/strong> <strong>-7,0 <\/strong><strong>\u00b0C <\/strong>i a <strong>Cambrils <\/strong><strong>-7,5 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong>. A tot l\u2019interior del pa\u00eds sovintejaren m\u00ednimes entre els <strong>-10 i <\/strong><strong>-18 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong> i al Pirineu entre els <strong>-20 i <\/strong><strong>-30 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong>, arribant-se als <strong>-20 <\/strong><strong>\u00b0C <\/strong>a <strong>Vielha (951 m) i Espot (1.309 m)<\/strong>, <strong>-21,4 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong> a <strong>la Molina (1.704 m)<\/strong>, <strong>-22,0 <\/strong><strong>\u00b0C a la Presa de Cavallers (1.698 m), <\/strong><strong>-25,0 <\/strong><strong>\u00b0C a l\u2019Estany de Sant Maurici (1.891 m), <\/strong><strong>-26,0 <\/strong><strong>\u00b0C<\/strong> al <strong>Port de la Bonaigua i <\/strong><strong>-28,0 <\/strong><strong>\u00b0C <\/strong>a <strong>l\u2019Estany Gento<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Una tercera entrada d\u2019aire fred menys intensa que les anteriors arrib\u00e0 entre els dies 17 i 20, fent que el fred intens romangu\u00e9s encara fins al dia 22, quan una massa m\u00e9s c\u00e0lida d\u2019origen atl\u00e0ntic va despla\u00e7ar l\u2019aire fred que hi havia a tots els nivells. Va ser llavors el final de la Gran Fredorada.<\/p>\n\n\n\n<p>Durant aquelles tres setmanes van encadenar-se m\u00ednimes sota zero probablement sense precedents des de la fi de la <strong>Petita Edat del Gel<\/strong>, un per\u00edode fred que a escala mundial va estendre\u2019s des de 1550 fins a 1900, aproximadament. Altres onades de fred siberi\u00e0 posteriors han afectat Catalunya, com les de desembre de 1962, gener de 1971 i 1985, febrer de 2005 i 2012, per\u00f2 mai han estat tan perllongades i intenses com la de febrer de 1956.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot seguit es mostra l\u2019evoluci\u00f3 de la temperatura m\u00ednima di\u00e0ria durant el mes de febrer de 1956 a diferents observatoris de Catalunya, on s\u2019aprecia el comportament diferenciat segons la zona geogr\u00e0fica del pa\u00eds: Estany Gento (Pirineu), Figueres \u2013 la Salle (prelitoral nord), Lleida \u2013 Ajuntament (Terres de Ponent), Vic \u2013 Germans Maristes (Catalunya Central), l\u2019Observatori Fabra (litoral central) i l\u2019Observatori de l\u2019Ebre (prelitoral sud).<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/farm2.staticflickr.com\/1501\/24862038291_733927337e.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>La neu gaireb\u00e9 no va fer acte de pres\u00e8ncia a Catalunya, a pesar que a Barcelona i Figueres, aix\u00ed com d\u2019altres llocs del pa\u00eds, va nevar d\u00e8bilment durant l&#8217;\u00faltima setmana de l&#8217;episodi de fred. Les diverses entrades d\u2019aire fred van ser seques aquell mes. En canvi, a les Balears (situades m\u00e9s a prop d\u2019una borrasca mediterr\u00e0nia) es van produir nevades intenses fins a nivell del mar diversos dies, especialment a Menorca. En alguns punts de Mallorca varen registrar-se gruixos de neu considerables d\u2019entre 50 i 60 cm a la seva meitat nord i d\u2019entre 10 i 15 cm a la part sud de l\u2019illa, on 1956 \u00e9s recordat com l&#8217;<em>Any de sa Neu<\/em>. La neu tamb\u00e9 va enfarinar fins i tot les illes d\u2019Eivissa i Formentera.<\/p>\n\n\n\n<p>A continuaci\u00f3 es mostra una taula amb els valors m\u00ednims absoluts de temperatura que s\u2019assoliren durant la Gran Fredorada de febrer de 1956 a la Xarxa d\u2019Observadors de Catalunya. Les taules estan dividides segons l&#8217;altitud dels observatoris o estacions: per damunt dels 1.500 m snm, entre 500 i 1.500 m snm (valors m\u00ednims comarcals) i per davall dels 500 m snm (valors m\u00ednims comarcals).<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/23084634\/Taula1500m-TNn-FEB1956.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"1024\" height=\"344\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/23084634\/Taula1500m-TNn-FEB1956-1024x344.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-44993\"\/><\/a><figcaption>Valors m\u00ednims de la temperatura (\u00baC) durant el mes de febrer de 1956 en observatoris oficials situats per damunt dels 1.500 m snm.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/23084633\/Taula-500a1500m-TNn-FEB1956.jpg\"><img loading=\"lazy\" width=\"1024\" height=\"432\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/23084633\/Taula-500a1500m-TNn-FEB1956-1024x432.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-44992\"\/><\/a><figcaption>Valors m\u00ednims comarcals de la temperatura (\u00baC) durant el mes de febrer de 1956 en observatoris oficials situats entre els 500 i 1.500 m snm.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><a href=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/23084632\/Taula-0a500m-TNn-FEB1956.jpg\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/23084632\/Taula-0a500m-TNn-FEB1956.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-44991\" width=\"1024\" height=\"850\"\/><\/a><figcaption>Valors m\u00ednims comarcals de la temperatura (\u00baC) durant el mes de febrer de 1956 en observatoris oficials per sota dels 500 m snm.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<h2><strong>An\u00e0lisi meteorol\u00f2gica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>La situaci\u00f3 meteorol\u00f2gica durant gran part del mes de febrer de 1956 va venir caracteritzada en superf\u00edcie per la pres\u00e8ncia d\u2019un potent i persistent anticicl\u00f3 entre Escandin\u00e0via i les Illes Brit\u00e0niques (amb una pressi\u00f3 al seu centre que va arribar a ser superior als 1044 hPa) i una borrasca entre la Mediterr\u00e0nia central i oriental (amb pressions inferiors als 996 hPa). Entre els dos centres d\u2019acci\u00f3 es va crear un passad\u00eds d\u2019aire fred amb vent sec de gregal responsable d&#8217;arrossegar una massa d&#8217;aire fred continental, procedent de Sib\u00e8ria, directament cap al sud d&#8217;Europa i la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Petites oscil\u00b7lacions de l\u2019anticicl\u00f3 i la borrasca van anar refor\u00e7ant o tallant l\u2019entrada d\u2019aire fred cap a Catalunya, produint els tres moments \u00e0lgids de fred durant l\u2019episodi: dies 1-4, 10-13 i 16-19.<\/p>\n\n\n\n<p>En altura van produir-se tres entrades molt intenses d\u2019aire fred, en despenjar-se tres embossaments d\u2019aire fred des de R\u00fassia. La primera va arribar a Catalunya amb una temperatura de <strong>-21 \u00b0C<\/strong> a 850 hPa (1.500 m) i <strong>-36 \u00b0C<\/strong> a 500 hPa (5.500m) sobre la vertical del Pirineu el dia 2. La segona, m\u00e9s intensa, comport\u00e0 una temperatura de gaireb\u00e9 <strong>-20 \u00b0C<\/strong> a 850 hPa fins al Delta de l\u2019Ebre i de <strong>-36 \u00b0C<\/strong> a 500 hPa sobre la meitat nord del pa\u00eds el dia 11. L\u2019\u00faltima, menys intensa que les anteriors, assol\u00ed una temperatura de <strong>-12 \u00b0C<\/strong> a 850 hPa i <strong>-32 \u00b0C<\/strong> a 500 hPa sobre gran part de Catalunya el dia 19.<\/p>\n\n\n\n<p>En la seg\u00fcent figura es poden veure les rean\u00e0lisis del <a rel=\"noopener noreferrer\" href=\"http:\/\/www.esrl.noaa.gov\/psd\/data\/gridded\/data.20thC_ReanV2c.monolevel.html\" target=\"_blank\">20CRP<\/a> a les 18 TU del 02\/02\/1956 (mapes de l\u2019esquerra) i a les 06 TU del 11\/02\/1956 (mapes de la dreta) per als camps de temperatura i altura geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d\u2019una banda, i de l\u2019altra els camps de temperatura i pressi\u00f3 al nivell del mar en superf\u00edcie (mapes inferiors). S\u2019han escollit aquests dos dies per correspondre als dos moments en els quals va registrar-se la temperatura m\u00ednima m\u00e9s baixa durant l\u2019onada de fred de febrer de 1956.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/farm2.staticflickr.com\/1719\/24837393932_82e20eca0e.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Les tres onades d\u2019aire fred siberi\u00e0 que es van produir al mes de febrer de 1956 van comportar una anomalia negativa de temperatura molt marcada a 850 hPa a tota l\u2019Europa Central i els Alps, amb valors mitjans de m\u00e9s d\u2019<strong>11 <\/strong><strong>\u00b0<\/strong><strong>C<\/strong> per sota de la mitjana clim\u00e0tica del per\u00edode 1851-2011. Gaireb\u00e9 tot el continent europeu va registrar una temperatura a 850 hPa de m\u00e9s de <strong>8 <\/strong><strong>\u00b0<\/strong><strong>C<\/strong> per sota de la mitjana clim\u00e0tica. El camp mitj\u00e0 de geopotencial a 850 hPa per al febrer de 1956 marca una situaci\u00f3 de bloqueig anticicl\u00f2nic a l\u2019Atl\u00e0ntic nord que comporta una circulaci\u00f3 predominantment del nord-est sobre la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i gran part del continent europeu, facilitant que l\u2019aire fred acumulat a R\u00fassia pogu\u00e9s arribar amb facilitat a l\u2019Europa central i atl\u00e0ntica, aix\u00ed com a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Aquesta configuraci\u00f3 \u00e9s totalment oposada a l\u2019habitual, que \u00e9s de l\u2019oest. Per aquest motiu es varen assolir els importants valors d\u2019anomalia de temperatura, comentats abans, durant el mes de febrer de 1956.<\/p>\n\n\n\n<p>A continuaci\u00f3 es mostren les rean\u00e0lisis del&nbsp;<a href=\"http:\/\/www.esrl.noaa.gov\/psd\/data\/gridded\/data.20thC_ReanV2c.monolevel.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">20CRP<\/a> dels camps mitjans mensuals de l\u2019al\u00e7ada geopotencial i la temperatura a 850 hPa per a tots els febrers (1851-2011, imatge superior), valors mitjans de febrer de 1956 (imatge central) i la seva anomalia de febrer de 1956 respecte de la mitjana clim\u00e0tica del per\u00edode 1851-2011 (imatge inferior).<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><img src=\"https:\/\/farm2.staticflickr.com\/1572\/24837393642_e241cd8d32_b.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure><\/div>\n\n\n\n<h2><strong>Danys provocats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019onada de fred va matar oliveres i garroferes de l\u2019Empord\u00e0, les Terres de Ponent i de l\u2019Ebre, aix\u00ed com del Pa\u00eds Valenci\u00e0, on tamb\u00e9 van morir un gran nombre de tarongers. La majoria de fruiters, c\u00edtrics, ametllers i avellaners van patir danys importants. Al Maresme, el cultiu de flors i plantes de decoraci\u00f3 va tenir p\u00e8rdues quasi generals. Al nord-est del pa\u00eds es va observar la mort de tords i merles per congelaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 per set i gana ja que l\u2019aigua superficial estava gla\u00e7ada.<\/p>\n\n\n\n<p>El fred va gelar nombroses canonades d&#8217;aigua, que van trencar-se o rebentar, deixant sense subministrament un gran nombre de llars i f\u00e0briques. Tamb\u00e9 van congelar-se fonts, dip\u00f2sits, estanys i rierols. A diverses platges del pa\u00eds els esquitxos de les onades es gla\u00e7aven damunt de la sorra. Aquest fenomen actualment \u00e9s molt poc habitual, per\u00f2 ja havia passat als hiverns de 1891, 1893 i 1905. Diversos rius i rieres de la meitat nord del pa\u00eds van gelar-se de banda a banda, com <strong>el Cardener<\/strong> i <strong>el Llobregat<\/strong> (curs alt i mitj\u00e0), aix\u00ed com les ribes de l\u2019<strong>Ebre<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>El fred fou tamb\u00e9 general a tot Europa. A Par\u00eds, es podia travessar <strong>el Sena<\/strong> per sobre del gel, fet inhabitual en el segle XX per\u00f2 que s\u00ed que es produ\u00efa en segles anteriors. Tots els rius europeus del <strong>Loira<\/strong> cap al nord van congelar-se, de banda a banda, i per molts d\u2019ells es podia caminar per sobre de la seva superf\u00edcie gla\u00e7ada. A Londres tamb\u00e9 va arribar a gelar-se tota la superf\u00edcie del<strong> T\u00e0mesi<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019onada de fred del febrer de 1956 va deixar un record inesborrable a tot el pa\u00eds. A moltes viles de l\u2019interior i del nord-est de Catalunya, l\u2019any 1956 \u00e9s conegut com l\u2019<em>Any del Fred<\/em> o l\u2019<em>Any que mat\u00e0 les oliveres<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<h2><strong>Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>&#8211; Ib\u00e1\u00f1ez Villanueva, J. (2011): \u201c<a href=\"http:\/\/historiadeltemps.blogspot.com.es\/2011\/12\/hivern-1955-56-les-dues-cares-de_18.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Hivern 1955-56. Les dues cares de l&#8217;hivern. Febrer<\/a>\u201d,&nbsp;<em>Barcelona: Hist\u00f2ries del temps<\/em>, 1951-1960. (Article sobre la fredorada de febrer de 1956 a Catalunya, del Blog meteorol\u00f2gic de l\u2019observador Quim Ib\u00e1\u00f1ez Villanueva de Cerdanyola del Vall\u00e8s \u2013 Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorol\u00f2gics hist\u00f2rics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l\u2019actualitat).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PUBLICADA EL 11\/02\/2016 \/ ACTUALITZADA 23\/02\/2026 Aquest mes es compleixen 60 anys de l\u2019onada de fred m\u00e9s intensa de tot el segle XX i la m\u00e9s forta des del gener de 1891 a Catalunya i a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. La Gran Fredorada de febrer de 1956 va ser provocada per tres onades de fred seguides [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18111"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18111"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18111\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44997,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18111\/revisions\/44997"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}