{"id":18107,"date":"2015-10-16T07:27:16","date_gmt":"2015-10-16T06:27:16","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2343"},"modified":"2023-01-10T14:56:09","modified_gmt":"2023-01-10T14:56:09","slug":"1940-10-18_75-anys-de-laiguat-de-sant-lluc-de-1940","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1940-10-18_75-anys-de-laiguat-de-sant-lluc-de-1940\/","title":{"rendered":"75 anys de l\u2019Aiguat de Sant Lluc de 1940"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 16\/10\/2015<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest cap de setmana es compleixen 75 anys<\/strong> dels excepcionals aiguats que es van produir al nord-est de Catalunya i la Catalunya Nord<\/strong>, on es van registrar valors acumulats de precipitaci\u00f3 r\u00e8cord (propers als 2000 mm<\/strong>). Els forts aiguats van provocar enormes danys materials i humans (~ 400 morts<\/strong>) degut als nombrosos desbordaments en les conques del Tec<\/strong>, la<\/strong> Tet<\/strong> i l\u2019Agl\u00ed, <\/strong>a la Catalunya Nord <\/strong>i les de la Muga<\/strong>, el Fluvi\u00e0 <\/strong>i el Ter <\/strong>a Catalunya<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquest episodi \u00e9s conegut amb el nom popular de l\u2019Aiguat de Sant Lluc<\/strong>, ja que la precipitaci\u00f3 m\u00e9s intensa va tenir lloc entre la vig\u00edlia i el dia de Sant Lluc<\/strong> (18 d\u2019octubre). Popularment tamb\u00e9 s\u2019anomena com l\u2019Aiguat del 40 <\/strong>o d\u2019en 40. <\/strong>A Sant Lloren\u00e7 de Cerdans<\/strong> (Vallespir, Catalunya Nord) es van registrar 1000 mm<\/strong> el 17 d\u2019octubre de 1940<\/strong>[1]<\/a> i un total de 1930 mm<\/strong> del 16 al 20 d\u2019octubre de 1940<\/strong>. El valor del 17 d\u2019octubre a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans representa el r\u00e8cord absolut oficial de precipitaci\u00f3 m\u00e0xima mesurada en un dia de tot Europa. A Catalunya destaquen els 352 mm<\/strong> mesurats a Camprodon<\/strong> el 17 d\u2019octubre de 1940<\/strong> i un total de 870,1 mm<\/strong> del 16 al 20 d\u2019octubre de 1940<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"Ripoll:<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Ripoll:<\/a>
FIG1 \u2013 Imatges de Ripoll: 18 d\u2019octubre de 1940 les aig\u00fces desbordades del Ter van inundar la devesa del Pla fins arribar a les parets de les f\u00e0briques (superior). 19 d\u2019octubre de 1940 s\u2019observen els arbres arrossegats sobre el pont d\u2019OIot al riu Ter i les cases de la riba del riu afectades per la for\u00e7a de les aig\u00fces (inferior). Font: Arxiu del Museu de Ripoll. Revista de Girona, n\u00fam. 163, setembre-octubre de 1993.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 general<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Del 16 al 20 d\u2019octubre de 1940 es van produir intenses precipitacions al Pirineu oriental que van fer augmentar els cabals dels rius fins a valors mai no assolits al segle XX tant al nord-est de Catalunya com a la Catalunya Nord. Les pluges van iniciar-se la nit del 15 d\u2019octubre, sobretot a la Catalunya Nord, per\u00f2 no va ser fins al tard del dia 17 quan la pluja va caure torrencialment en una gran extensi\u00f3 geogr\u00e0fica. La precipitaci\u00f3 m\u00e9s intensa es va donar entre el vespre del dia 17 i el mat\u00ed del dia 18. Els valors de pluja acumulats van ser exageradament elevats, tant els registrats en 24 hores com els totals acumulats en tot l\u2019episodi, sobretot a la zona del mass\u00eds del Canig\u00f3, de les Salines, el Costabona i l\u2019Albera.<\/p>\n\n\n\n

Els valors m\u00e0xims de precipitaci\u00f3 en 24h es van produir entre el Vallespir, Conflent i Ripoll\u00e8s amb 1000 mm<\/strong> a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans<\/strong>, 840 mm<\/strong> a la Central hidroel\u00e8ctrica de la Llau<\/strong>, 540 mm<\/strong> als Cortalets<\/strong> (empla\u00e7aments situats a la Catalunya Nord<\/strong>) i 352 mm<\/strong> a Camprodon<\/strong> de les 06 UTC del 17\/10\/1940 fins a les 06 UTC del 18\/10\/1940. No es pot descartar que en alguns punts del mass\u00eds del Canig\u00f3<\/strong> aquell dia arribessin a caure prop de 1200 mm en 24 hores<\/strong>. El dia 16 van registrar-se a la Catalunya Nord 205 mm<\/strong> al Pert\u00fas<\/strong>, 163 mm<\/strong> a Pontell\u00e0<\/strong> i 154,5 mm<\/strong> als Banys d\u2019Arles<\/strong>, mentre que al Principat van mesurar-se 123,5 mm a Camprodon<\/strong>. Del dia 18 destaquen els 326 mm<\/strong> a Camprodon;<\/strong> i 300 mm<\/strong> a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans<\/strong> i 292 mm<\/strong> als Cortalets<\/strong>, a la Catalunya Nord. Cap al dia 19 cal destacar els 400 mm a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans<\/strong> i 190 mm<\/strong> als Banys d\u2019Arles<\/strong>. A Catalunya aquell dia la pluja ja va anar a la baixa amb un valor m\u00e0xim de 65 mm a Camprodon. Finalment, el dia 20 ja nom\u00e9s hi ha registres de precipitaci\u00f3 abundant a la Catalunya Nord, amb 123,3 mm<\/strong> a Mosset<\/strong> i 84 mm als Banys d\u2019Arles; i al Baix Ebre amb 80,4 mm a l\u2019Observatori de l\u2019Ebre.<\/p>\n\n\n\n

Els totals acumulats de precipitaci\u00f3 durant els cinc dies que va durar el temporal de pluja (de les 06 UTC del 16\/10\/1940 fins a les 06 UTC del 21\/10\/1940) van ser: 1930 mm<\/strong> a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans<\/strong>, 1052 mm<\/strong> als Cortalets<\/strong>, 870,1 mm<\/strong> a Camprodon<\/strong> i 759 mm<\/strong> als Banys d\u2019Arles<\/strong>. A la Central hidroel\u00e8ctrica de la Llau<\/strong> es creu segurament que van caure al voltant de 1500 mm<\/strong> en tot l\u2019episodi, per\u00f2 la violenta crescuda del riu de Comalada, m\u00e0xima durant el mat\u00ed del dia 18, va emportar-se tota la central i la seva estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n

Tant els valors de precipitaci\u00f3 acumulats en 24 hores com els totals de l\u2019episodi s\u00f3n excepcionals, sobretot els registrats a la Catalunya Nord. Per exemple, a Catalunya el m\u00e0xim de precipitaci\u00f3 registrat en 24 hores des que hi ha registres oficials s\u00f3n els 430 mm a Cadaqu\u00e9s <\/strong>el 13 d\u2019octubre de 1986<\/strong>. En canvi, algun episodi de pluja molt abundant s\u00ed que ha arribat a acumular valors semblants als registrats a Camprodon el 1940 durant 5 dies, com els prop de 900 mm <\/strong>durant la llevantada del 21-25 d\u2019octubre de 2000 al mass\u00eds del Port. <\/strong>Tot i aix\u00ed, mai s\u2019ha arribat als valors que es van assolir durant l\u2019Aiguat de Sant Lluc de 1940 al mass\u00eds del Canig\u00f3. Com a cas m\u00e9s recent caldria comentar que durant la llevantada del 20-25 mar\u00e7 de 2015<\/strong> van caure 693,2 mm al PN dels Ports<\/strong>, per\u00f2 els registres de precipitaci\u00f3 tant abundant van quedar molt restringits al voltant del mass\u00eds del Port. Per a trobar un episodi comparable a l\u2019Aiguat de Sant Lluc de 1940, pel que fa a valors tant extrems de precipitaci\u00f3 en 24 hores a la Mediterr\u00e0nia occidental, ens hem d\u2019anar al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on durant la llevantada del 19-21 d\u2019octubre de 1982<\/strong>, que va provocar la pantanada de Tous<\/strong>, s\u2019estima que van caure uns 1120 mm en 24 hores<\/strong> entre el 19-20 d”octubre de 1982 a la Casa del Bar\u00f3<\/strong> situada a la Mola de Cortes de Pallars<\/strong> (Vall de Cofrents) al mass\u00eds del Caroig. Un altre episodi tamb\u00e9 molt extrem al Pa\u00eds Valenci\u00e0 va ser la llevantada del 2-5 de novembre de 1987<\/strong> durant la qual van registrar-se m\u00e0xims de precipitaci\u00f3 en 24 hores de 817 mm<\/strong> a Oliva<\/strong> (Safor) i 790 mm<\/strong> a la Pobla del Duc<\/strong> (Vall d\u2019Albaida) el 3 de novembre de 1987<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 es mostra un llistat amb els valors diaris de precipitaci\u00f3 durant l\u2019episodi per als observatoris on la precipitaci\u00f3 total va ser superior als 200 mm<\/strong> des de les 06 UTC del 16\/10\/1940 fins a les 06 UTC del 21\/10\/1940, segons la xarxa d\u2019observadors de Catalunya i la Catalunya Nord.<\/p>\n\n\n\n

\"Taula<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi meteorol\u00f2gica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 meteorol\u00f2gica durant l\u2019episodi va venir caracteritzada per un temporal de pluja i vent de llevant en superf\u00edcie molt persistent i extremadament eficient en precipitaci\u00f3 que va durar uns cincs dies (del 16 al 20 d\u2019octubre), amb el seu punt m\u00e9s \u00e0lgid entre el 17 i el 19 d\u2019octubre. El flux de vent dominat en tots els nivells de la troposfera era d\u2019origen mar\u00edtim (llevant en superf\u00edcie, E-SE a 850 hPa i S-SE a 500 hPa) aportant una massa d\u2019aire molt humit, c\u00e0lid i potencialment molt inestable. Per tant, a tots els nivells de la troposfera l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019aire humit va ser constant durant tot l\u2019esdeveniment, permetent el desenvolupament de precipitacions convectives molt persistents i est\u00e0tiques en els principals vessants del Pirineu oriental situats a sobrevent del llevant, per\u00f2 especialment a la zona del Canig\u00f3, el Costabona, les Salines i l\u2019Albera, on van donar-se els m\u00e0xims de precipitaci\u00f3 de l\u2019episodi.<\/p>\n\n\n\n

El constant flux de vent mar\u00edtim va veure\u2019s afavorit per la pres\u00e8ncia d\u2019un potent i extens anticicl\u00f3 situat a R\u00fassia amb pressions al seu centre superiors als 1040 hPa, i per una zona depression\u00e0ria a l\u2019Atl\u00e0ntic amb diversos centres (amb pressions inferiors als 1000 hPa), un d\u2019ells a les Illes Brit\u00e0niques i un altre al voltant del golf de Cadis. L\u2019apropament d\u2019aquest \u00faltim centre de baixes pressions cap al mar d\u2019Alboran i despr\u00e9s cap al sud de les Balears va intensificar el flux de vent mar\u00edtim sobre el nord-est del pa\u00eds i la Catalunya Nord. A uns 500 hPa (~ 5500 m) un embossament d\u2019aire fred d\u2019uns -18\u00baC es va despenjar del jet polar la nit del dia 17, situant-se sobre la vertical del golf de Cadis afavorint un flux de vent humit del sud en al\u00e7ada i refor\u00e7ant la baixa en superf\u00edcie situada en aquella zona. Posteriorment l\u2019embossament va anar despla\u00e7ant-se cap al sud de les Balears diluint-se la matinada del dia 21 sobre la vertical de les costes d\u2019Alg\u00e8ria. A nivells mitjans de la troposfera, a uns 850 hPa (~ 1500 m), durant tot l\u2019episodi va dominar una massa d\u2019aire c\u00e0lid i humit d\u2019entre 8 i 9\u00baC al damunt de la zona afectada pels forts aiguats. Aquesta massa va ser advectada per una baixa situada sobre el sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

En la seg\u00fcent figura es poden veure les rean\u00e0lisis del 20CRP<\/a> a les 18 UTC del 17\/10\/1940 (mapes a l\u2019esquerra) i a les 12 UTC del 18\/10\/1940 (mapes a la dreta) per als camps de temperatura i altura geopotencial a 500 i 850 hPa (mapes superiors i centrals) d\u2019una banda, i de l\u2019altra els camps de temperatura i pressi\u00f3 al nivell del mar en superf\u00edcie (mapes inferiors).<\/p>\n\n\n\n

\"Mapes<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Danys provocats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La for\u00e7a de les aig\u00fces va afectar sobretot els municipis riberencs i les parts altes dels rius. En canvi en els trams baixos l”aigua no va provocar danys personals, per\u00f2 s\u00ed molts de materials negant totes les planes agr\u00edcoles durant molts dies. El fet que es produ\u00eds aquest esdeveniment durant la postguerra de la guerra civil de 1936-1939 a Catalunya, i en plena Segona Guerra Mundial a la Catalunya Nord, va fer que els danys fossin encara m\u00e9s traum\u00e0tics. A Catalunya, les infraestructures estaven molt malmeses; i aquelles en proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 van tornar a quedar arrasades. Les muntanyes de la zona m\u00e9s afectada per les intenses pluges estaven completament desforestades en aquella \u00e8poca, amb la qual cosa l\u2019aigua de la pluja va anar a parar gaireb\u00e9 directament als cursos fluvials, produint-se importants esllavissades, entre les quals destaca la de l\u2019Avellanosa<\/strong> a la Catalunya Nord.<\/p>\n\n\n\n

Es varen desbordar gaireb\u00e9 tots els rius des de la conca del Llobregat<\/strong> fins a la de la Tet<\/strong>. Concretament es varen desbordar els seg\u00fcents cursos fluvials a Catalunya: la ribera de Llan\u00e7\u00e0,<\/strong> la<\/strong> Muga, el Ricardell, el Merdan\u00e7, el Llobregat d\u2019Empord\u00e0, l\u2019Orlina, el Fluvi\u00e0, la riera de Beget, el Llierca, el Manol, el Ter, el Segadell, el Rigat, el Freser, el Ges, el Gurri, el G\u00fcell, l\u2019Onyar, el Llobregat, el riu de Bitlles, la Noguera Pallaresa, la Valira, el Segre <\/strong>i l\u2019Ebre<\/strong>, aix\u00ed com d\u2019altres rieres, torrents i barrancs del nord-est de Catalunya. A la Catalunya Nord es varen desbordar l\u2019Agl\u00ed, la Tet, la ribera de Roj\u00e0, el riu de Cad\u00ed, de Lentill\u00e0, el torrent de Fillols, la Castellana, el Bul\u00e8s, el Tec, el torrent del Canadell, la ribera de la Persigola, de la Menera, de Sant Lloren\u00e7, el Riuferrer i el riu de Comalada<\/strong>, aix\u00ed com d\u2019altres riberes i torrents de la zona.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les inundacions van causar m\u00e9s de 400 morts<\/strong>. La zona m\u00e9s devastada va ser la de l”entorn del mass\u00eds del Canig\u00f3, on hi va haver m\u00e9s de 200 v\u00edctimes<\/strong>. A Catalunya, van quedar destru\u00efts 58 ponts i 380 cases. 165 ind\u00fastries i 149 comer\u00e7os van quedar afectats i unes 175.000 hect\u00e0rees de conreu es varen negar completament. A la Catalunya Nord, uns 200 edificis van esfondrar-se i tres centrals hidroel\u00e8ctriques van quedar totalment destru\u00efdes, entre elles la de la Llau.<\/p>\n\n\n\n

El pont del Pr\u00edncep de Figueres<\/strong> va esfondrar-se per la for\u00e7a de les aig\u00fces, aix\u00ed com el pont vell de Castell\u00f3 d”Emp\u00faries<\/strong>, el de B\u00e0scara<\/strong>, el de Vilamaniscle<\/strong> i el de Torroella de Fluvi\u00e0<\/strong>. A la Catalunya Nord van quedar destru\u00efts els ponts de Ribesaltes<\/strong>, Illa, Millars, Nyer<\/strong>, el Castell, els Banys d\u2019Arles<\/strong> i el pont Vell d\u2019Arles<\/strong>. A les viles de Vernet<\/strong>, Nyer<\/strong>, el Castell<\/strong>, Prats de Moll\u00f3<\/strong>, els Banys d\u2019Arles <\/strong>i Palald\u00e0<\/strong> (Catalunya Nord); aix\u00ed com, Vilanova de la Muga<\/strong>, Ribes de Freser<\/strong>, Ripoll<\/strong>, Olot<\/strong>, Sant Joan les Fonts<\/strong>, Sant Quirze de Besora<\/strong>, Torell\u00f3<\/strong> i Manlleu<\/strong>, moltes cases dels barris riberencs dels seus rius van quedar completament arrasades. A Girona<\/strong> les aig\u00fces desbordades del Ter van arribar a m\u00e9s de 3 metres a la Devesa, i alguns punts de la ciutat com la Rambla, Argenteria, Ballesteries o la Cort Reial van quedar inundats amb 2 metres d\u2019aigua. La Muga i el Fluvi\u00e0 van acabar unint-se inundant gaireb\u00e9 tota la plana de l\u2019Empord\u00e0. El Llobregat va negar gran part del seu delta. A la Catalunya Nord la Tet va deixar sota l\u2019aigua tota la plana del Rossell\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aquest episodi va provocar un gran impacte en els habitants de les comarques que van patir les destrosses. En alguns indrets, com a Olot, ha quedat en la mem\u00f2ria en forma de poemes o can\u00e7ons que recorden tal efem\u00e8ride amb to ir\u00f2nic:<\/p>\n\n\n\n

Can\u00e7\u00f3 sobre l\u2019Aiguat del 40 a Olot<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

A l\u2019any mil nou-cents quaranta<\/em><\/p>\n\n\n\n

a Olot hi va haver un aiguat, un aiguat,<\/em><\/p>\n\n\n\n

que el Fluvi\u00e0 s\u2019hi passejava<\/em><\/p>\n\n\n\n

pels carrers de la ciutat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va aixorrancar les muntanyes,<\/em><\/p>\n\n\n\n

se n\u2019emport\u00e0 el cultiu, el cultiu,<\/em><\/p>\n\n\n\n

amb els ponts, carrers de cases,<\/em><\/p>\n\n\n\n

tot el que era prop del riu.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Se n\u2019emport\u00e0 edificis<\/em><\/p>\n\n\n\n

i persones aigua avall, aigua avall,<\/em><\/p>\n\n\n\n

moltes f\u00e0briques deixaren<\/em><\/p>\n\n\n\n

a la gent sense treball.<\/em><\/p>\n\n\n\n

De Camprodon a Setcases,<\/em><\/p>\n\n\n\n

de Ripoll a Torell\u00f3, Torell\u00f3,<\/em><\/p>\n\n\n\n

de Sant Joan de les Abadesses<\/em><\/p>\n\n\n\n

a Sant Pere Pescador.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Els ve\u00efns de baix pujaren<\/em><\/p>\n\n\n\n

refugiar-se al pis de dalt, pis de dalt,<\/em><\/p>\n\n\n\n

tothom creia que venia<\/em><\/p>\n\n\n\n

el diluvi universal.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Un borratxo que ho va veure.<\/em><\/p>\n\n\n\n

un borratxo que ho va dir, ho va dir,<\/em><\/p>\n\n\n\n

va dir: \u201cFa m\u00e9s mal l\u2019aigua,<\/em><\/p>\n\n\n\n

fa m\u00e9s mal l\u2019aigua que el vi\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Si una altra vegada torna,<\/em><\/p>\n\n\n\n

ja sabeu el que heu de fer, heu de fer:<\/em><\/p>\n\n\n\n

replegar-hi for\u00e7a fustes<\/em><\/p>\n\n\n\n

i fer l\u2019Arca de No\u00e8.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n