{"id":18103,"date":"2015-07-09T11:42:47","date_gmt":"2015-07-09T10:42:47","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2195"},"modified":"2022-04-13T05:56:27","modified_gmt":"2022-04-13T05:56:27","slug":"els-incendis-de-llamp-a-catalunya","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/els-incendis-de-llamp-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Els incendis de llamp a Catalunya"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 09\/07\/2015<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El recent episodi d’incendis forestals del 9 de Juny de 2015 al Priorat, amb casos a Prades, Porrera, Falset i Mont-ral, \u00e9s el primer episodi d’incendis de llamp aquest any 2015. En aquest breu article tractarem els incendis de llamp, donant informaci\u00f3 sobre l’estad\u00edstica d’aquest tipus d’incendis forestals a Catalunya, les caracter\u00edstiques del llamp que els provoca i el context meteorol\u00f2gic i clim\u00e0tic en el qual es produeixen.<\/p>\n\n\n\n

Causalitat dels incendis forestals a Catalunya<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant el per\u00edode 2005-2014 es van registrar a Catalunya 6138 incendis forestals segons dades facilitades pel Servei de Prevenci\u00f3 d’Incendis Forestals (SPIF, http:\/\/www.gencat.cat\/medinatural\/incendis\/mapaperill\/<\/a> ) de la Direcci\u00f3 General del Medi Natural i la Biodiversitat. Segons l’estudi de causes desenvolupat pel cos d’Agents Rurals, aquests incendis es poden classificar en 5 grups segons el seu origen: neglig\u00e8ncies (41 %), intencionats (23 %), accidents (12 %), naturals (11 %) i un 1 % de revifats. La resta, un 12 %, queden no classificats at\u00e8s que no se’n pot fer una atribuci\u00f3 clara. Aquesta informaci\u00f3 es presenta a la figura 1.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya, els incendis provocats per causes naturals s\u00f3n en la seva immensa majoria provocats per llamps[1]<\/a>, i s\u00f3n la quarta causa d’incendi a Catalunya pel que fa al nombre total durant el per\u00edode esmentat. Aquest percentatge \u00e9s el mateix que tamb\u00e9 es d\u00f3na en altres llocs de latituds mitjanes, com ara els Estats Units d’Am\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

\"Distribuci\u00f3<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Figura 1. Causes dels incendis forestals a Catalunya durant el per\u00edode 2005-2014. Dades subministrades pel Servei de Prevenci\u00f3 d’Incendis de la Generalitat de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

[1]<\/a>Els incendis causats per erupcions volc\u00e0niques s\u00f3n l’altra causa natural d’incendis. A Catalunya no hi ha  aquest tipus d’incendis ja que les zones volc\u00e0niques van extingir la seva activitat en temps pret\u00e8rits.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s concretament, segons dades facilitades pel SPIF, el nombre d\u2019incendis originats per llamps durant la darrera d\u00e8cada va ser de 672 (no es consideren les ignicions que no es propaguen). La Xarxa de Detecci\u00f3 de Desc\u00e0rregues El\u00e8ctriques (XDDE) de l\u2019SMC localitza una mitjana anual al voltant de 64.000 mil llamps a Catalunya. Per tant, nom\u00e9s un de cada mil llamps, aproximadament, acaba en incendi forestal. Qu\u00e8 fa que un llamp pugui ser l’origen d’un incendi forestal? Hi ha alguna caracter\u00edstica que incrementi les possibilitats? Abans d\u2019abordar aquestes i d’altres preguntes, cal fer esment de les diverses fases del llamp i del tipus de danys que aquestes causen.<\/p>\n\n\n\n

El llamp: detecci\u00f3 i caracter\u00edstiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Detecci\u00f3 de llamps: la XDDE<\/span><\/h3>\n\n\n\n

La Xarxa de Detecci\u00f3 de Desc\u00e0rregues El\u00e8ctriques atmosf\u00e8riques (XDDE) de l\u2019SMC proporciona informaci\u00f3 precisa de la localitzaci\u00f3 dels llamps que cauen a Catalunya (https:\/\/www.meteo.cat\/observacions\/llamps<\/a> ). Aquest sistema de detecci\u00f3 de llamps i seguiment de tempestes fa m\u00e9s de deu anys que \u00e9s operatiu i en aquest per\u00edode ha posat de manifest que cada any es registren, com s’ha dit, al voltant de 64.000 llamps n\u00favol-terra a Catalunya (mitjana 2004-2014).<\/p>\n\n\n\n

Fases del llamp<\/span><\/h3>\n\n\n\n

Malgrat la seva curta durada, cal tenir present que el llamp es compon de diverses fases i que no tots els llamps s\u00f3n iguals (veure\u2019n m\u00e9s detalls a https:\/\/static-m.meteo.cat\/wordpressweb\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/18120559\/Els-Llamps.pdf<\/a> ). En relaci\u00f3 als focs de llamp, les dues fases rellevants s\u00f3n la desc\u00e0rrega de retorn i la fase de corrent continu. La primera origina un fort corrent el\u00e8ctric, de fins a desenes de kiloampers, per\u00f2 de molt curta durada (de l\u2019ordre de la mil\u00b7l\u00e8sima de segon). Per contra, la segona proporciona una alta temperatura i durant un temps suficient com per a causar ignici\u00f3 en combustibles forestals (Figura 2). Mentre que la desc\u00e0rrega de retorn \u00e9s present a tots els llamps n\u00favol-terra, s\u2019estima que aquest corrent continu posterior a la desc\u00e0rrega nom\u00e9s es d\u00f3na en el 35% dels llamps. Malauradament, el corrent continu \u00e9s un fenomen de baixa intensitat i no es pot detectar amb els sistemes de teledetecci\u00f3 de llamps com la XDDE.<\/p>\n\n\n\n

\"Figura<\/a>
Figura 2. Fases del llamp: desc\u00e0rrega de retorn i posterior corrent continu. Adaptada de Zhou et al. (2014).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Danys causats pel llamp<\/span><\/h3>\n\n\n\n

Els arbres, per l\u2019efecte punta que generen, sovint s\u00f3n el punt de connexi\u00f3 del llamp amb el terra. Els danys que la desc\u00e0rrega de retorn ocasiona als arbres poden ser de diversa consideraci\u00f3: des de fissures a l\u2019escor\u00e7a (Figura 3a) fins al trencament de branques o del mateix tronc (Figura 3b). A banda dels danys f\u00edsics, si el llamp que impacta en un arbre o en un altre combustible forestal t\u00e9 un component de corrent continu pot provocar la ignici\u00f3 (Figura 3b).<\/p>\n\n\n\n

\"Danys<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"M\u00e9s
Figura 3. Exemples de danys en arbres causats pel llamp: Escor\u00e7a fissurada per un llamp. Font: Bombers de la Llacuna (imatge superior). Tronc partit i en flames despr\u00e9s de l\u2019impacte d\u2019un llamp a Vilob\u00ed del Pened\u00e8s. Font: Jordi Esteve (imatge inferior).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Els incendis de llamp a Catalunya<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La figura 4 mostra la distribuci\u00f3 interanual del nombre d’incendis causats per llamp a Catalunya durant el per\u00edode 2005-2014. S’observa com la temporada d’incendis per llamp comen\u00e7aria al juny i acabaria al setembre. Fora d’aquest per\u00edode, no s\u00f3n inexistents per\u00f2 si testimonials. El m\u00e0xim anual es d\u00f3na al mes de juliol, amb 280 casos durant els darrers 10 anys.<\/p>\n\n\n\n

\"Figura<\/a>
Figura 4. Distribuci\u00f3 interanual del nombre d’incendis de llamp a Catalunya durant el per\u00edode 2005-2014.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Del per\u00edode 2005-2014 sobresurten els juliol de 2006, 2013 i 2014 amb 52, 47 i 48 incendis respectivament, mentre que a la banda baixa, destaquen els anys 2008 i 2010 amb 3 i 9 casos. El m\u00e0xim en un mes d’agost es va donar l’any 2005 amb 39 casos, mentre que a l’altre extrem hi ha l’any 2011 amb tan sols 9 casos.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a la distribuci\u00f3 territorial, la figura 5  mostra la localitzaci\u00f3 geogr\u00e0fica d’aquests incendis aix\u00ed com el nombre d’hect\u00e0rees cremades en cada cas. S’observa com tot Catalunya no es veu afectada de la mateixa manera. La major part dels casos es donen en serres del prelitoral de la meitat sud, Catalunya central i les Terres de l’Ebre. Dintre d’aquestes zones, destaquen per l’elevat nombre de casos les comarques del Baix Ebre, Conca de Barber\u00e0, Alt Pened\u00e8s, Anoia, Bages i Moian\u00e8s. Pel que fa a la mida d’aquests incendis, s\u00f3n les comarques del ter\u00e7 sud les que concentren els incendis amb major superf\u00edcie cremada.  Per la seva extensi\u00f3, podem citar el cas del foc de llamp  del 27 juny de 2012 que va afectar un per\u00edmetre d’entre 150 i 200 hect\u00e0rees de vegetaci\u00f3 forestal del Parc Natural de la serra del Montsant (imatge a la figura 6) o l\u2019incendi de Tivissa del 15 de Juny del 2014, amb 872 ha forestals, \u00e9s el m\u00e9s extens d’aquestes caracter\u00edstiques durant la darrera d\u00e8cada.<\/p>\n\n\n\n

\"Figura<\/a>
Figura 5. Distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica dels incendis de llamps a Catalunya durant el per\u00edode 2005-2014. La mida de la rodona que representa a cada foc \u00e9s proporcional al nombre d’hect\u00e0rees cremades.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Figura<\/a>
Figura 6. Vista a\u00e8ria de l’incendi del 27 juny 2012 originat per un llamp al Parc Natural de la Serra del Montsant. Font: Bombers. Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Si intentem extreure una densitat espacial dels incendis de llamp a partir de la distribuci\u00f3 d’aquest fenomen (figura 5) i ho comparem amb la densitat de llamps a Catalunya a partir de les deteccions de la XDDE del SMC durant el per\u00edode 2004-2013 (figura 7), s’observa com no hi ha proporcionalitat entre ambdues densitats. Aix\u00f2 \u00e9s, les zones amb major densitat de llamps, no tenen la major densitat d’incendis d’aquest tipus. \u00c9s clar doncs, que no tots els llamps provoquen un incendi, per\u00f2 a m\u00e9s, la proporci\u00f3 que en crea respecte a la densitat d’una zona concreta no \u00e9s constant al llarg del territori. Aix\u00ed doncs, la probabilitat que un llamp causi un incendi dependr\u00e0 d’un altre factor que no nom\u00e9s de la pres\u00e8ncia de component cont\u00ednua en un llamp, que si \u00e9s constant arreu (recordem que un 35 % dels llamps tenen aquesta component cont\u00ednua).<\/p>\n\n\n\n

\"Figura<\/a>
Figura 7. Densitat de llamps a Catalunya (llamps\/km\u00b2 any) a partir de les deteccions de la XDDE del SMC durant el per\u00edode 2004-2013.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquesta desproporci\u00f3 entre densitat de focs de llamps i densitat de llamps es podria explicar segons diferents arguments:<\/p>\n\n\n\n

  1. El llamp terra-n\u00favol s\u2019origina per la difer\u00e8ncia de potencial que es crea entre potents n\u00favols de tempesta (cumulonimbus) i el terra. Aquests n\u00favols, si no tenen la base massa elevada, produeixen precipitacions, que en molts casos s\u00f3n significatives. Ara b\u00e9, la zona afectada per aquestes precipitacions a l’estiu \u00e9s m\u00e9s redu\u00efda que la zona afectada per llamps. Per tant, en una situaci\u00f3 concreta hi ha impactes de llamp amb poca precipitaci\u00f3 (llamp sec). D’altra banda les zones amb major densitats de llamps impliquen major freq\u00fc\u00e8ncia de tempestes i, per tant, major \u00e9s la probabilitat que un punt d’impacte d’un llamp ‘sec’ hagi registrat precipitacions significatives amb anterioritat i dificulti la propagaci\u00f3 d’aquest.<\/li>
  2. Una altra possible causa seria que les zones amb major densitat d’incendis de llamp tinguessin algun tipus de combustible o caracter\u00edstiques f\u00edsiques que facilitaren la ignici\u00f3 i posterior propagaci\u00f3 d’aquesta. \u00c9s ben conegut que hi ha esp\u00e8cies m\u00e9s inflamables que d’altres. Aix\u00f2 no obstant, assignar un valor absolut d’inflamabilitat a cada esp\u00e8cie forestal no \u00e9s possible.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Per a tractar la primera argumentaci\u00f3, caldria assignar un valor de sequera a cada incendi de llamp registrat durant el per\u00edode d’estudi i aix\u00ed comprovar com la majoria d’incendis de llamp es donen en zones on hi ha un cert grau de sequera. D’entre el variat nombre d\u2019\u00edndexs de sequera que hi ha a la literatura, aqu\u00ed triarem un de relacionat amb la humitat del combustible i pertanyent al Model Canadenc. Aquest model \u00e9s utilitzat arreu del m\u00f3n i malgrat estar dissenyat per les caracter\u00edstiques del bosc present al Canad\u00e0, ha mostrat ser for\u00e7a vers\u00e0til arreu previ calibratge regional al lloc d’utilitzaci\u00f3. A m\u00e9s, aquest \u00edndex porta molts anys fent-se servir a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

    Acostuma a calcular-se b\u00e9 a partir de les observacions meteorol\u00f2giques o b\u00e9 a partir de les prediccions dels models meteorol\u00f2gics. Per la import\u00e0ncia que t\u00e9 aquest model, conv\u00e9 mencionar breument quines parts el composen i com es calculen.<\/p>\n\n\n\n

    El Model Canadenc es basa en el c\u00e0lcul de diferents \u00edndexs (o codis) que al final s’utilitzaran per calcular el que s’anomena Fire Weather Index (FWI)<\/em>, que seria un \u00edndex global de risc d’incendis. Aquests \u00edndexs es calcularien per cada punt on es t\u00e9 informaci\u00f3 meteorol\u00f2gica i  d\u00f3na un valor de risc d\u2019incendi per aquell punt concret.<\/p>\n\n\n\n

    Per l’inter\u00e8s que tenim en aquest blog, ens centrarem en les components del model que es relacionen amb l’estat del combustible o tamb\u00e9 amb la humitat de les primeres capes del s\u00f2l amb major contingut de mat\u00e8ria org\u00e0nica. En el model, hi ha tres \u00edndexs d’aquest tipus:<\/p>\n\n\n\n