{"id":18101,"date":"2015-04-09T11:42:48","date_gmt":"2015-04-09T10:42:48","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2149"},"modified":"2022-04-25T07:24:48","modified_gmt":"2022-04-25T07:24:48","slug":"1815-04-10_200-anys-de-lerupcio-del-volca-tambora-el-precursor-de-lany-sense-estiu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1815-04-10_200-anys-de-lerupcio-del-volca-tambora-el-precursor-de-lany-sense-estiu\/","title":{"rendered":"200 anys de l\u2019erupci\u00f3 del volc\u00e0 Tambora, el precursor de \u201cl\u2019any sense estiu\u201d (1815)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>PUBLICADA EL 09\/04\/2015<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El 10 d\u2019abril es complir\u00e0 el 200 aniversari de l\u2019erupci\u00f3 del volc\u00e0 Tambora localitzat a l\u2019illa de Sumbawa, a Indon\u00e8sia. Es considera l\u2019erupci\u00f3 volc\u00e0nica m\u00e9s important i devastadora en \u00e8poca hist\u00f2rica, causant la mort directament o indirectament a m\u00e9s de 88.000 persones. El so de les explosions es deixaren sentir a m\u00e9s de 2.500 km de dist\u00e0ncia i un tsunami de moderada intensitat (onades de fins a 4 m) afect\u00e0 les costes d\u2019Indon\u00e8sia.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 a part de les afectacions locals o regionals, l\u2019erupci\u00f3 del Tambora \u00e9s especialment coneguda pels efectes que va provocar sobre el clima global, fent que l\u2019any posterior es conegui com \u201cl\u2019any sense estiu\u201d a bona part d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n<h2><strong>El vulcanisme i el clima<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Les grans erupcions volc\u00e0niques s\u00f3n una coneguda font natural pertorbadora del clima a escala hemisf\u00e8rica o global. Per\u00f2 no totes les erupcions poden generar efectes clim\u00e0tics i podr\u00edem dir que han de complir certs requisits:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Gran magnitud: es tracta d\u2019erupcions capaces d\u2019emetre gran quantitat de material (gasos i cendres) a l\u2019atmosfera i injectar-lo a l\u2019estratosfera.<\/li><li>Localitzaci\u00f3 tropical: l\u2019empla\u00e7ament de l\u2019erupci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 cabdal. Aquelles que es localitzen a la franja equatorial tenen capacitat de modificar el clima global, mentre que les que tenen una localitzaci\u00f3 a m\u00e9s latitud, nom\u00e9s provoquen pertorbacions a l\u2019hemisferi d\u2019origen.<\/li><li>Tipus de material em\u00e8s: contr\u00e0riament al que es creu, no s\u00f3n les cendres volc\u00e0niques les que provoquen efectes en el clima a gran escala, sin\u00f3 els gasos que s\u2019alliberen. D\u2019aquests, el di\u00f2xid de sofre (SO<sub>2<\/sub>) \u00e9s el m\u00e9s efectiu quan es transforma en aerosols sulfatats donat que t\u00e9 la capacitat de modificar el balan\u00e7 radiatiu de la terra i augmentar-ne l\u2019albedo. El resultat \u00e9s l\u2019escalfament de l\u2019estratosfera i el refredament a la superf\u00edcie, i \u00e9s precisament aquest escalfament el que desencadena determinats for\u00e7ament din\u00e0mics, que tenen afectaci\u00f3 sobre els patrons de circulaci\u00f3 atmosf\u00e8rica de les latituds mitjanes.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019erupci\u00f3 del Tambora va complir amb escreix aquests requisits i va afectar el clima global i tamb\u00e9 l\u2019europeu. El m\u00e9s conegut varen ser les condicions an\u00f2malament fredes de l\u2019estiu de 1816, amb una anomalia freda de m\u00e9s de 2\u00baC a bona part del centre i oest d\u2019Europa, especialment als mesos de juny i juliol. Aquest fet va provocar un retard en el creixement i fructificaci\u00f3 de moltes plantes, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies evidents sobre la quantitat i qualitat de les collites. Es considera el darrer per\u00edode de crisis de subsist\u00e8ncia al m\u00f3n occidental (Luterbacher i Pfister, 2015).<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/farm9.staticflickr.com\/8690\/17086027365_57faa3251f_o.png\"><img src=\"https:\/\/farm9.staticflickr.com\/8690\/17086027365_00e09d5923.jpg\" alt=\"Anomalies de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica, temperatura i precipitaci\u00f3 a Europa l\u2019estiu de 1816\"\/><\/a><figcaption>Anomalies de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica, temperatura i precipitaci\u00f3 a Europa l\u2019estiu de 1816. Font: Luterbacher i Pfister (2015)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>La pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i Catalunya no van restar pas exemptes dels efectes clim\u00e0tics del Tambora (Prohom, 2003). Bona prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s el relat que feu el naturalista i farmac\u00e8utic olot\u00ed Francesc Bol\u00f3s (1773-1844) de l\u2019ins\u00f2lit estiu de 1816 a la comarca de la Garrotxa:<\/p>\n\n\n\n<p><em>\u201cEls mesos de maig i juny f\u00e9u un fred irregular i plogu\u00e9 molt. Les segues no comen\u00e7aren fins al 10 de juliol. Els blats foren bastant abundants, i bons. Continu\u00e0 la inconst\u00e0ncia del temps durant els mesos de juliol i agost, i sols f\u00e9u una mica de calor el mes de setembre, comen\u00e7ant el dia 7 i continuant alguns dies. Es pot dir que no f\u00e9u estiu, a l&#8221;extrem que les fruites no pogueren madurar per manca de calor. A mig octubre comen\u00e7ar a fer un fred bastant fort, de manera que el blat de moro que estava molt endarrerit per la manca de calor no pogu\u00e9 acabar de madurar, i molt gelcuit per les gelades d&#8221;\u00faltims d&#8221;octubre. Aquesta irregularitat del temps fou quasi general. A Fran\u00e7a es feren tamb\u00e9 sentir els efectes dels eixuts. Acab\u00e0 l&#8221;any amb temperatures cada dia m\u00e9s baixes.\u201d[Francesc Bol\u00f3s citat a Quintana, 1938]<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>La s\u00e8rie de temperatura de Barcelona, que ha estat rescatada i homogene\u00eftzada pel Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, permet observar amb claredat l\u2019efecte de l\u2019estiu de 1816, el m\u00e9s fred des de que hi ha registres instrumentals, amb una anomalia de -4\u00baC respecte la mitjana 1961-1990.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter\"><a href=\"https:\/\/farm8.staticflickr.com\/7639\/17086027555_4d2a4bb945_o.png\"><img src=\"https:\/\/farm8.staticflickr.com\/7639\/17086027555_764b47b8e2.jpg\" alt=\"Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2014)\"\/><\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>En paral\u00b7lel amb el car\u00e0cter fred de la temperatura els mesos i anys posteriors a 1815 van estar marcats per les minses precipitacions a bona part de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, que va quedar registrat amb un augment considerable del nombre de rogatives <em>pro pluvia<\/em> (cerim\u00f2nies lligades al ritus cat\u00f2lic per a la demanda de pluja durant per\u00edodes de sequera). Pel cas de Barcelona, s\u2019han detectat anomalies de precipitaci\u00f3 properes al 50% respecte la mitjana clim\u00e0tica, \u00e9s a dir, totals anuals que amb prou feines assoleixen els 400 mm.<\/p>\n\n\n\n<p>El vulcanisme \u00e9s doncs un element clau per a entendre la variabilitat natural del clima a escala global i regional, i \u00e9s en primera plana actualment. Un estudi recent ha relacionat el recent hiatus o estancament en l\u2019escalfament global amb la incid\u00e8ncia de diverses erupcions volc\u00e0niques de moderada magnitud que s\u2019han produ\u00eft des de 2008 (Santer et al. 2015).<\/p>\n\n\n\n<h2><strong><span style=\"text-decoration: underline;\">Refer\u00e8ncies<\/span><\/strong><\/h2>\n\n\n\n<ul><li>Luterbacher J and Pfister C (2015): The year without a summer. <em>Nature Geoscience<\/em>, 8, 246-248.<\/li><li>Prohom M (2003): Incid\u00e8ncia de les grans erupcions volc\u00e0niques en el clima de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i Balears. <em>Tesi doctoral in\u00e8dita. <\/em>Universitat de Barcelona, Barcelona, 226 p. (<a href=\"http:\/\/www.tdx.cat\/handle\/10803\/1951\">http:\/\/www.tdx.cat\/handle\/10803\/1951<\/a>)<\/li><li>Santer, BD et al. (2015): Observed multivariable signals of late 20th and early 21st century volcanic activity, <em>Geophys. Res. Lett.<\/em>,42, 500\u2013509, doi:10.1002\/2014GL062366<\/li><li>Quintana, A (1938): Assaig sobre el clima d\u2019Olot. Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, <em>Notes d\u2019Estudi<\/em>, 69, 3-88, Barcelona.<\/li><\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PUBLICADA EL 09\/04\/2015 El 10 d\u2019abril es complir\u00e0 el 200 aniversari de l\u2019erupci\u00f3 del volc\u00e0 Tambora localitzat a l\u2019illa de Sumbawa, a Indon\u00e8sia. Es considera l\u2019erupci\u00f3 volc\u00e0nica m\u00e9s important i devastadora en \u00e8poca hist\u00f2rica, causant la mort directament o indirectament a m\u00e9s de 88.000 persones. El so de les explosions es deixaren sentir a m\u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18101"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18101"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18101\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34255,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18101\/revisions\/34255"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}