{"id":18099,"date":"2015-02-10T09:38:40","date_gmt":"2015-02-10T08:38:40","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=2088"},"modified":"2022-04-12T11:23:21","modified_gmt":"2022-04-12T11:23:21","slug":"sobre-estimacio-de-la-precipitacio-per-part-del-radar-en-casos-de-nevades-cotes-baixes-la-costa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/sobre-estimacio-de-la-precipitacio-per-part-del-radar-en-casos-de-nevades-cotes-baixes-la-costa\/","title":{"rendered":"Sobreestimaci\u00f3 de la precipitaci\u00f3 per part del radar en casos de nevades a cotes baixes a la costa"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 10\/02\/2015<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant els passats dies 4 i 5 de febrer, durant la nevada que va afectar especialment la meitat sud i part de la depressi\u00f3 central del territori, es va donar un fenomen que \u00e9s poc com\u00fa a Catalunya: la localitzaci\u00f3 de la isoterma de zero graus (el nivell al qual la temperatura de l’aire es troba a 0 \u00b0C) a una altitud molt baixa, per sota dels 1000 m, i a prop de la costa.<\/p>\n\n\n\n

\"figura01\"<\/a>
Figura 1: el que veia l’estimaci\u00f3 de pluja radar a la web el dia 5 de febrer a les 4:48 hora UTC.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquest fet va tenir una influ\u00e8ncia molt gran en l’estimaci\u00f3 de la precipitaci\u00f3 que es fa al Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya (SMC) a partir de les dades de la Xarxa de Radars (XRAD). En concret, es va produir una sobreestimaci\u00f3 de la precipitaci\u00f3, mostrada molt clarament al producte que apareix a la p\u00e0gina web de l’SMC. Tot i que a vegades es pot donar aquest efecte, el fet que la zona on la sobreestimaci\u00f3 fos principalment a la costa central (figura 1), de for\u00e7a extensi\u00f3 i durant algunes hores, combinat amb un episodi de gran repercussi\u00f3 medi\u00e0tica, va fer que el nombre d’observadors fos molt elevat. I la majoria es preguntaven el mateix: per qu\u00e8 si el radar deia que estava caient un gran ruixat nom\u00e9s queia precipitaci\u00f3 feble?<\/p>\n\n\n\n

L’explicaci\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent: quan la precipitaci\u00f3 al nivell que la detecta un radar (un o dos quil\u00f2metres, depenent de la dist\u00e0ncia de la precipitaci\u00f3 al sistema d’observaci\u00f3) \u00e9s una barreja de precipitaci\u00f3 l\u00edquida i s\u00f2lida (el m\u00e9s com\u00fa \u00e9s tenir nom\u00e9s un dels dos estats), es produeix l’efecte de la banda brillant. Aquest efecte fa que el senyal s’incrementi i els algorismes de correcci\u00f3 no poden detectar aquesta barreja d’estats. Per aquest motiu, les intensitats de precipitaci\u00f3 que retorna el producte d’estimaci\u00f3 es mostren amb valors m\u00e9s elevats (colors grocs i vermellosos) del que realment s\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Habitualment, la isoterma de zero graus es troba m\u00e9s amunt (tot i que alguns cops es pot trobar encara m\u00e9s baixa que durant el passat episodi) i aquest problema no es produeix en els casos de precipitaci\u00f3 estratiforme (\u00e9s a dir, associada a sistemes frontals i amb poc desenvolupament vertical), per\u00f2 en aquesta ocasi\u00f3 els algorismes detectaren un valor m\u00e0xim al perfil vertical de reflectivitat a nivells baixos, que confongueren amb el comportament te\u00f2ric de la pluja convectiva (associada a forts desenvolupaments verticals, propis d’episodis de tempestes). A la figura 2 es mostren els perfils verticals d’aquests tipus de precipitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"figura02a\"\/<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"figura02b\"<\/a>
Figura 2: perfils te\u00f2rics de la banda brillant a pluja estratiforme, amb la isozero situada a un nivell de 3 km d’altura (superior) i de pluja convectiva (inferior). Font: CRAHI-Centre de Recerca Aplicada HIdrometeorol\u00f2gica.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

A la figura 3 es mostra el perfil vertical donat durant un moment de l’episodi. Es pot veure com les altures de la reflectivitat no superaven els 6 km, per\u00f2 els m\u00e0xims de reflectivitat, no massa elevats, es localitzaven a les altures m\u00e9s baixes del volum radar, en comptes de les altures te\u00f2riques. Aix\u00f2 va fer que l’algorisme de correcci\u00f3 consider\u00e9s err\u00f2niament que era precipitaci\u00f3 convectiva i, per aquest motiu, augmentava la intensitat de precipitaci\u00f3, en comptes de disminuir-la.<\/p>\n\n\n\n

\"figura03\"<\/a>
Figura 3: exemple de tall vertical (a dalt a l’esquerra), d’una imatge radar de les 5:00 UTC del dia 5 de febrer de 2015. La secci\u00f3 mostra el perfil re-seguint la l\u00ednia vermella de la imatge radar (a sota a la dreta).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Finalment, comentar que el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya est\u00e0 treballant en un projecte per millorar els algorismes de correcci\u00f3 d’aquest tipus de fenomen. Tot i que, com s’ha dit anteriorment, no s\u00f3n gaire habituals, poden generar for\u00e7a confusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Podeu trobar m\u00e9s informaci\u00f3 complement\u00e0ria als seg\u00fcents enlla\u00e7os:<\/p>\n\n\n\n