{"id":18091,"date":"2014-09-08T09:02:02","date_gmt":"2014-09-08T08:02:02","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=1896"},"modified":"2022-04-12T12:03:09","modified_gmt":"2022-04-12T12:03:09","slug":"1714-09-11_la-meteorologia-del-setge-de-barcelona-1713-1714","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/efemerides\/1714-09-11_la-meteorologia-del-setge-de-barcelona-1713-1714\/","title":{"rendered":"La meteorologia del setge de Barcelona: 1713-1714"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 08\/09\/2014 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Enguany es compleix el Tricentenari de la desfeta de 1714<\/strong> i de la fi del setge que va patir la ciutat de Barcelona des del 25 de juliol de 1713 fins a l\u201911 de setembre de 1714, durant la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola. En motiu d\u2019aquesta efem\u00e8ride, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya vol sumar-se a la commemoraci\u00f3 del Tricentenari<\/strong> relatant els trets meteorol\u00f2gics m\u00e9s destacats durant el setge a la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

Malauradament fa tres-cents anys a Catalunya no hi havia aparells meteorol\u00f2gics per mesurar les principals variables meteorol\u00f2giques: pressi\u00f3, precipitaci\u00f3 i temperatura. Bar\u00f2metres, pluvi\u00f2metres i term\u00f2metres, s\u00ed que feia d\u00e8cades que s\u2019havien inventat a Europa, per\u00f2 el seu \u00fas a principis del segle XVIII era molt esc\u00e0s i pr\u00e0cticament nom\u00e9s es feien mesures a unes poques ciutats d\u2019It\u00e0lia, Alemanya, Holanda, Regne Unit i Fran\u00e7a. A Catalunya els primers aparells meteorol\u00f2gics no es van comen\u00e7ar a fer servir de manera sistem\u00e0tica i continuada fins a 1780, quan el Dr. Francesc Salv\u00e0 i Campillo va comen\u00e7ar a fer mesures meteorol\u00f2giques al terrat de casa seva, al carrer Petritxol de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat tot, \u00e9s possible la reconstrucci\u00f3 de la temperatura, la precipitaci\u00f3 i la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica a nivell del mar, a escales mensual o estacional a partir de la combinaci\u00f3 de diferents indicadors proxi<\/em><\/strong> o indirectes<\/strong>, i aix\u00ed poder tenir una idea de com era el clima d\u2019Europa en el passat, abans de l\u2019exist\u00e8ncia de dades instrumentals. Un indicador proxi clim\u00e0tic (en angl\u00e8s climate proxy indicator<\/em>) \u00e9s una variable no clim\u00e0tica que est\u00e0 relacionada amb una altra variable clim\u00e0tica i que es fa servir per a avaluar de forma indirecta aquesta segona. Per exemple, les anelles anuals de creixement dels arbres s\u00f3n un indicador proxi clim\u00e0tic de la temperatura i la precipitaci\u00f3 mitjanes anuals de l\u2019indret on es troba un arbre. Aix\u00ed doncs, a partir d\u2019aquestes fonts de dades, es pot fer una aproximaci\u00f3 for\u00e7a fiable del context meteorol\u00f2gic del setge de la ciutat de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Font de dades <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de l\u2019evoluci\u00f3 de la meteorologia durant el setge a la ciutat de Barcelona s\u2019ha dut a terme gr\u00e0cies a l\u2019an\u00e0lisi de les dades de diferents fonts. Aix\u00ed, les reconstruccions mensuals de pressi\u00f3 a nivell del mar s\u2019han extret del treball de Luterbacher et al.<\/em> (2002), les reconstruccions estacionals de temperatura han estat desenvolupades per Luterbacher et al.<\/em> (2004) i Xoplaki et al.<\/em> (2005) i la reconstrucci\u00f3 de la precipitaci\u00f3 estacional, s\u2019ha elaborat a partir del treball de Pauling et al.<\/em> (2006). Les refer\u00e8ncies completes es poden consultar al final de l\u2019article.<\/p>\n\n\n\n

La meteorologia del setge<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

1. Temperatura<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de la temperatura s\u2019ha realitzat a trav\u00e9s dels mapes d\u2019anomalies estacionals de temperatura des de l\u2019estiu de 1713 fins a la tardor de 1714, prenent com a mitjana clim\u00e0tica el per\u00edode 1701-1800 (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n

Es pot observar una clara anomalia freda a gran part del continent europeu, inclosa la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, durant l\u2019estiu<\/strong> de 1713. Aquest fet deuria afavorir l\u2019inici del setge al no tenir aquell estiu una temperatura mitjana gaire elevada. Durant la tardor<\/strong> de 1713 es mant\u00e9 l\u2019anomalia freda a gran part d\u2019Europa i a tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. L\u2019hivern<\/strong> de 1713-1714 va ser fred a Catalunya i a tot el sud del continent, mentre el nord va gaudir de temperatures m\u00e9s suaus que les habituals. Aquestes condicions m\u00e9s fredes de ben segur que no van ajudar gaire a la resist\u00e8ncia de la ciutat i deurien comportar m\u00e9s pen\u00faries. L\u2019ambient m\u00e9s fred que el normal va continuar durant la primavera <\/strong>de 1714. Quan el setge ja arribava a la seva fi, l\u2019estiu<\/strong> de 1714 va ser m\u00e9s calor\u00f3s que el normal, agreujant la resist\u00e8ncia dels ciutadans de Barcelona despr\u00e9s de molts mesos de setge. Aquesta anomalia c\u00e0lida no va tenir continu\u00eftat durant la tardor, que va ser normal a gaireb\u00e9 tot el continent, excepte al centre peninsular que va ser freda.<\/p>\n\n\n\n

\"Figura<\/a>
Figura 1. Mapes estacionals de l\u2019anomalia de la temperatura entre l\u2019estiu de 1713 i la tardor de 1714 a Europa, prenent com a per\u00edode de refer\u00e8ncia el 1701-1800.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

2. Precipitaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El comportament de la precipitaci\u00f3 s\u2019ha analitzat a trav\u00e9s dels mapes d\u2019anomalies estacionals de precipitaci\u00f3 des de l\u2019estiu de 1713 fins a la tardor de 1714, prenent com a mitjana clim\u00e0tica el per\u00edode 1701-1800 (Figura 2).<\/p>\n\n\n\n

Es pot comprovar com la primera meitat del setge es va desenvolupar sota unes condicions m\u00e9s plujoses que les habituals a gran part de l\u2019Europa occidental. Catalunya segueix el mateix patr\u00f3 amb un clar contrast amb la resta de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, on les condicions van ser molt m\u00e9s eixutes -sobretot a Andalusia i a l\u2019estiu-. Gr\u00e0cies a aquest r\u00e8gim m\u00e9s pluj\u00f3s, els pous i els diferents dip\u00f2sits pluvials de la ciutat deurien tenir for\u00e7a aigua de boca, fet molt important per a poder resistir un setge. Aquest r\u00e8gim m\u00e9s pluj\u00f3s a Catalunya va afavorir que el 18 d\u2019octubre de 1713 el Llobregat es desbord\u00e9s per tot el seu delta inundant molts camps de conreu, per\u00f2 sense produir danys de consideraci\u00f3. Aquests episodis de pluja tamb\u00e9 haurien jugat a favor de la defensa de la ciutat, fent m\u00e9s complicades les tasques de l\u2019ex\u00e8rcit ocupant, dificultant l\u2019obertura o manteniment de les seves trinxeres.<\/p>\n\n\n\n

Per una altra part, cal destacar l\u2019important anomalia seca que va patir gran part del continent durant l\u2019hivern<\/strong> de 1713-1714, fet poc habitual. Aquesta anomalia seca est\u00e0 en conson\u00e0ncia amb la gran anomalia c\u00e0lida que va patir gaireb\u00e9 tota la meitat nord del continent en la mateixa estaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Desafortunadament per als barcelonins el r\u00e8gim pluviom\u00e8tric va canviar amb l\u2019arribada de la primavera<\/strong> de 1714, prenent un car\u00e0cter sec que va allargar-se durant l\u2019estiu<\/strong> de 1714. Si s\u2019afegeix a aquest fet el temps c\u00e0lid d\u2019aquell estiu, com hem vist abans, \u00e9s f\u00e0cil suposar l\u2019empitjorament en les condicions sanit\u00e0ries dels ciutadans ja al final del setge. Despr\u00e9s de la desfeta, la tardor<\/strong> de 1714 torna a recuperar la normalitat de les precipitacions.<\/p>\n\n\n\n

\"Figura<\/a>
Figura 2. Mapes estacionals de l\u2019anomalia de la precipitaci\u00f3 entre l\u2019estiu de 1713 i la tardor de 1714 a Europa, prenent com a per\u00edode de refer\u00e8ncia el 1701-1800.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

3. Pressi\u00f3 a nivell del mar<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El comportament de la pressi\u00f3 al nivell del mar s\u2019ha estudiat a trav\u00e9s dels mapes mensuals que combinen la pressi\u00f3 al nivell del mar i les seves anomalies, des de juliol de 1713 fins a setembre de 1714 (Figura 3). Es continua prenent com a mitjana clim\u00e0tica el per\u00edode 1701-1800.<\/p>\n\n\n\n

Es pot veure com en els mesos estiuencs<\/strong> de 1713 hi ha una clara anomalia negativa de pressi\u00f3 a gran part del sector occidental del continent amb anomalies positives de pressi\u00f3 a Escandin\u00e0via, implicant doncs el pas d\u2019un major nombre de borrasques amb els seus fronts associats. Aquesta configuraci\u00f3 afavoreix la inestabilitat (m\u00e9s tempestes i precipitacions) i que les temperatures siguin m\u00e9s baixes que les habituals, tal i com mostraven les reconstruccions de precipitaci\u00f3 i temperatura estacionals comentades anteriorment. Aquesta situaci\u00f3 es va debilitant durant el mes de setembre<\/strong> de 1713, canviant de signe durant l\u2019octubre. <\/strong>Al novembre<\/strong> es torna a un patr\u00f3 semblant al d\u2019agost, per\u00f2 amb una marcada anomalia positiva de pressi\u00f3 a l\u2019Europa de l\u2019est, provocant un efecte de bloqueig de les depressions que afecten majorit\u00e0riament la meitat occidental del continent (Catalunya inclosa). Tot aquest per\u00edode \u00e9s m\u00e9s pluj\u00f3s que l\u2019habitual, tal i com mostraven les reconstruccions estacionals de precipitaci\u00f3 de la tardor de 1713.<\/p>\n\n\n\n

Durant els mesos de l\u2019hivern<\/strong> de 1713-1714 es d\u00f3na una clara anomalia positiva a gran part d\u2019Europa, amb la pres\u00e8ncia d\u2019altes pressions sobre l\u2019Atl\u00e0ntic (gener de 1714) i l\u2019Europa Central (desembre de 1713 i febrer de 1714) que seria la causant de l\u2019important anomalia seca que tingu\u00e9 lloc aquell hivern a gran part del centre i nord del continent, segons la reconstrucci\u00f3 estacional de precipitaci\u00f3. Aquesta configuraci\u00f3 afavoreix la circulaci\u00f3 de vents humits de component mar\u00edtim sobre Catalunya i comporta un r\u00e8gim m\u00e9s pluj\u00f3s que l\u2019habitual (en conson\u00e0ncia amb la reconstrucci\u00f3 estacional de precipitaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019anomalia positiva de pressi\u00f3 continua durant el mes de mar\u00e7<\/strong> de 1714 a gran part del continent estenent la seva influ\u00e8ncia sobre Catalunya i provocant condicions m\u00e9s seques que les normals. Durant la resta de la primavera<\/strong> de 1714, el camp mitj\u00e0 de pressi\u00f3 mostra una circulaci\u00f3 del quadrant nord-oest poc prop\u00edcia per a la precipitaci\u00f3 a la costa catalana. Com a resultat, el r\u00e8gim pluviom\u00e8tric va ser m\u00e9s eixut que l\u2019habitual, tal com mostra la reconstrucci\u00f3 estacional de precipitaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, el mesos d\u2019estiu<\/strong> de 1714 mostren una anomalia positiva de pressi\u00f3 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i amb una circulaci\u00f3 mitjana de vents de component sud, que va comportar l\u2019anomalia c\u00e0lida observada anteriorment segons la reconstrucci\u00f3 estacional de temperatura. El camp de pressi\u00f3 torna a les seves condicions normals un cop passat el setge.<\/p>\n\n\n\n

\"Figura<\/a>
Figura 3. Mapes mensuals de la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica a nivell de la superf\u00edcie (isol\u00ednies) i anomalia respecte la mitjana (colors), entre juliol de 1713 i setembre de 1714 a Europa. Es pren com a per\u00edode de refer\u00e8ncia el 1701-1800.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUBLICADA EL 08\/09\/2014 Enguany es compleix el Tricentenari de la desfeta de 1714 i de la fi del setge que va patir la ciutat de Barcelona des del 25 de juliol de 1713 fins a l\u201911 de setembre de 1714, durant la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola. En motiu d\u2019aquesta efem\u00e8ride, el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"parent":18384,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18091"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18091"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18091\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33978,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18091\/revisions\/33978"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}