{"id":18089,"date":"2014-07-15T12:15:32","date_gmt":"2014-07-15T11:15:32","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=1851"},"modified":"2022-04-19T08:01:29","modified_gmt":"2022-04-19T08:01:29","slug":"el-nino-els-seus-impactes-catalunya","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/el-nino-els-seus-impactes-catalunya\/","title":{"rendered":"El Ni\u00f1o i els seus impactes a Catalunya"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA EL 15\/07\/2014<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant els \u00faltims mesos s\u2019ha parlat molt en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 sobre la immin\u00e8ncia d\u2019un episodi d\u2019El Ni\u00f1o<\/strong> per als propers trimestres, fent-se ress\u00f2 de diferents notes peri\u00f2diques que han em\u00e8s tan la NOAA<\/a>, l\u2019OMM<\/a> o el Centre Europeu<\/a>. Segons l\u2019\u00faltima nota informativa mensual<\/a> sobre el seguiment d\u2019El Ni\u00f1o que elabora la NOAA del passat 10 de juliol, hi ha una probabilitat del 70%<\/strong> que esdevingui un episodi d\u2019El Ni\u00f1o aquest estiu<\/strong> i del 80%<\/strong> que esdevingui durant la tardor<\/strong> o principis de l\u2019hivern<\/strong>. El Ni\u00f1o \u00e9s el fenomen de variabilitat clim\u00e0tica interna natural m\u00e9s important de la Terra i t\u00e9 una influ\u00e8ncia significativa en el clima de tot el m\u00f3n. Aquest fenomen \u00e9s el causant de molts impactes, tan devastadors com beneficiosos, des de l\u2019\u00cdndia fins al Per\u00fa. L\u2019\u00faltim episodi extrem d\u2019El Ni\u00f1o de 1997-1998<\/strong> s\u2019estima que va provocar la mort de 24.000 persones<\/strong> i p\u00e8rdues econ\u00f2miques per valor de 34.000 milions de US$<\/strong> (d\u00f2lars dels EUA).<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 presentem un breu resum sobre en qu\u00e8 consisteix aquest fenomen clim\u00e0tic i quins s\u00f3n els seus possibles impactes a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s ?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El Ni\u00f1o forma part del que es coneix com el fenomen ENSO<\/strong>, que \u00e9s l’acr\u00f2nim en angl\u00e8s d\u2019El Ni\u00f1o-Southern Oscillation <\/em>(en catal\u00e0 El Ni\u00f1o-Oscil\u00b7laci\u00f3 del Sud<\/strong>). El cicle de l’ENSO ve caracteritzat per les variacions interanuals de la temperatura de la superf\u00edcie del mar, les precipitacions convectives, la pressi\u00f3 de l’aire en superf\u00edcie i la circulaci\u00f3 atmosf\u00e8rica que es donen a l’oce\u00e0 del Pac\u00edfic equatorial. El Ni\u00f1o, que sol produir-se a l’hivern de l’Hemisferi nord, i La Ni\u00f1a representen extrems oposats del cicle de l\u2019ENSO. El Ni\u00f1o<\/strong> constitueix la fase c\u00e0lida<\/strong> del cicle i es refereix a l’ocurr\u00e8ncia de valors de la temperatura de la superf\u00edcie del mar superiors a la mitjana clim\u00e0tica que es donen peri\u00f2dicament a les parts oriental i central del Pac\u00edfic equatorial. En canvi, La Ni\u00f1a<\/strong> constitueix la fase freda<\/strong> d’aquest mateix cicle que es manifesta amb un refredament peri\u00f2dic de la temperatura de la superf\u00edcie del mar a les mateixes zones. Les fluctuacions dels valors de la temperatura oce\u00e0nica durant els episodis d\u2019El Ni\u00f1o i La Ni\u00f1a van acompanyades de fluctuacions a m\u00e9s gran abast de la pressi\u00f3 de l’aire entre la part occidental i la part oriental del Pac\u00edfic tropical, les quals es coneixen com a l’Oscil\u00b7laci\u00f3 del Sud<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El nom d\u2019El Ni\u00f1o ve del fet que \u00e9s un fenomen que se solia produir al voltant de les festes de Nadal i \u00e9s el nom que van donar-li els pescadors de les costes del Per\u00fa en refer\u00e8ncia al naixement d\u2019El Nen Jes\u00fas en castell\u00e0. El nom de La Ni\u00f1a, ve per ser el fenomen oposat a El Ni\u00f1o.<\/p>\n\n\n\n

En condicions normals, el que \u00e9s habitual a la zona del Pac\u00edfic equatorial \u00e9s que els vents alisis que hi bufen acumulin les aig\u00fces m\u00e9s c\u00e0lides superficials de l\u2019oce\u00e0 cap a l\u2019oest del Pac\u00edfic: Indon\u00e8sia, les Filipines, Nova Guinea i el nord d\u2019Austr\u00e0lia, i per una altra part, provoquin un aflorament d\u2019aig\u00fces fredes m\u00e9s profundes davant les costes de l\u2019Equador i del Per\u00fa. Aquest fet causa que existeixi una difer\u00e8ncia de la temperatura del mar d\u2019uns 8 \u00b0C entre ambd\u00f3s extrems del Pac\u00edfic equatorial, amb aig\u00fces m\u00e9s c\u00e0lides a l\u2019extrem occidental i m\u00e9s fredes a l\u2019extrem oriental. Les aig\u00fces que afloren a l\u2019extrem oriental del Pac\u00edfic equatorial s\u00f3n riques en nutrients i afavoreixen l\u2019augment de les captures de pesca. L\u2019aigua m\u00e9s c\u00e0lida a la part occidental del Pac\u00edfic afavoreix la convecci\u00f3 i que el clima sigui molt pluj\u00f3s i humit en aquella zona. Per contra les aig\u00fces m\u00e9s fredes a la part oriental fan que el clima sigui poc pluj\u00f3s i for\u00e7a sec en aquella \u00e0rea.<\/p>\n\n\n\n

Durant la fase c\u00e0lida de l\u2019ENSO (El Ni\u00f1o), els vents alisis es debiliten reduint-se considerablement l\u2019aflorament d\u2019aig\u00fces fredes al Pac\u00edfic oriental. El resultat \u00e9s un augment de la temperatura superficial del mar d\u2019aquesta zona i una dr\u00e0stica disminuci\u00f3 de les captures de pesca. La massa d\u2019aigua c\u00e0lida superficial, que afavoreix la convecci\u00f3, es veu aleshores despla\u00e7ada cap a l\u2019est en comptes de l\u2019oest, provocant inundacions al Per\u00fa i sequeres importants a Indon\u00e8sia i Austr\u00e0lia.<\/p>\n\n\n\n

Durant la fase freda de l\u2019ENSO (La Ni\u00f1a), els vents alisis es reforcen, l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019aigua c\u00e0lida al Pac\u00edfic occidental \u00e9s m\u00e9s significativa augmentant les precipitacions en aquella zona. L\u2019aflorament d\u2019aig\u00fces fredes a l\u2019est del Pac\u00edfic equatorial \u00e9s m\u00e9s important que en les condicions normals incrementant-se not\u00f2riament les captures de pesca.<\/p>\n\n\n\n

Es considera que ens trobem en una fase c\u00e0lida de l\u2019ENSO (El Ni\u00f1o) quan la temperatura mitjana de tot el Pac\u00edfic equatorial oriental \u00e9s 0,5 \u00b0C superior a la seva mitjana clim\u00e0tica. T\u00edpicament, aquesta anomalia sol donar-se a intervals irregulars de dos a set anys (cada cinc anys de mitjana), i sol durar entre nou mesos i dos anys. Quan aquest escalfament nom\u00e9s succeeix entre set i nou mesos, es parla de \u201ccondicions d\u2019El Ni\u00f1o\u201d<\/strong>. Si l\u2019escalfament s\u2019allarga m\u00e9s en el temps aleshores ens trobem en un \u201cepisodi d\u2019El Ni\u00f1o\u201d<\/strong>. De manera similar s\u2019aplica per a la fase freda de l\u2019ENSO (La Ni\u00f1a) quan hi ha un refredament del Pac\u00edfic equatorial oriental. Durant l\u2019\u00faltim episodi extrem d\u2019El Ni\u00f1o (1997-1998) es va registrar un augment de la temperatura del l\u2019oce\u00e0 superior als 3 \u00b0C.<\/p>\n\n\n\n

Les seg\u00fcents imatges mostren de manera esquem\u00e0tica les condicions generals de la temperatura de la superf\u00edcie del mar al Pac\u00edfic (colors c\u00e0lids corresponen a temperatures c\u00e0lides i colors freds a temperatures m\u00e9s temperades o fredes), aix\u00ed com la circulaci\u00f3 atmosf\u00e8rica dominant, tant en superf\u00edcie com en altura, i la posici\u00f3 de la termoclina[1]<\/sup> de l\u2019oce\u00e0 segons si ens trobem en condicions normals, en la fase c\u00e0lida de l\u2019ENSO (El Ni\u00f1o) o en la fase freda de l\u2019ENSO (La Ni\u00f1a).<\/p>\n\n\n\n

\"Condicions<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Condicions<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Condicions<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L’impacte d\u2019El Ni\u00f1o en el clima d\u2019Europa ha estat analitzat per multitud d\u2019estudis i la conclusi\u00f3 a la qual s’hi arriba \u00e9s que s\u00ed que existeix una relaci\u00f3 entre El Ni\u00f1o i el clima a Europa, per\u00f2 la influ\u00e8ncia d\u2019El Ni\u00f1o es barreja amb altres evolucions de l’atmosfera i l’oce\u00e0 com ara l”AMO<\/strong> (Atlantic Multidecadal Oscillation<\/em>, Oscil\u00b7laci\u00f3 Multidecadal de l\u2019Atl\u00e0ntic<\/strong>) o la QBO<\/strong><\/a> (Quasi Biennial Oscillation<\/em>, Oscil\u00b7laci\u00f3 Quasi-Biennal de l\u2019estratosfera<\/strong>) d’una forma molt m\u00e9s complexa que en d’altres zones del m\u00f3n i que a m\u00e9s pot variar entre unes estacions i les altres, i entre diferents episodis. Per tant, es fa molt complicat poder sintetitzar quins s\u00f3n els impactes produ\u00efts per El Ni\u00f1o a Europa i per extensi\u00f3 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica o Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Impactes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant un fenomen d\u2019El Ni\u00f1o, pel que fa refer\u00e8ncia a la precipitaci\u00f3 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, un estudi actual i detallat del Servei Meteorol\u00f2gic del Regne Unit (Met Office<\/a>) conclou que sembla apar\u00e8ixer una tend\u00e8ncia cap a un temps m\u00e9s humit del normal entre finals d\u2019estiu i finals de la tardor. En relaci\u00f3 a la temperatura hi hauria una tend\u00e8ncia cap a valors m\u00e9s c\u00e0lids a la tardor, sobretot al centre i quadrant nord-est peninsular. En qualsevol cas aquesta \u00e9s una petita mostra dels m\u00faltiples resultats existents -i no del tot coincidents- sobre la q\u00fcesti\u00f3. En aquest context, i com \u00e9s l\u00f2gic, ha existit i existeix for\u00e7a controv\u00e8rsia sobre el tema.<\/p>\n\n\n\n

A grans trets, segons Inocencio Font Tullot (2000) a la seva obra \u201cClimatolog\u00eda de Espa\u00f1a y Portugal<\/em>\u201d, s\u2019ha observat que en tots els per\u00edodes de sequera m\u00e9s importants registrats a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica al segle XX, la fase c\u00e0lida de l\u2019ENSO (El Ni\u00f1o) ha aparegut amb una freq\u00fc\u00e8ncia notablement major a la que es troba per als per\u00edodes m\u00e9s humits. No obstant aix\u00f2, no s\u2019ha d\u2019excloure que algunes grans sequeres hagin esdevingut independentment d\u2019El Ni\u00f1o ni que en certs casos aquest fenomen no hagi estat aparentment relacionat amb la incid\u00e8ncia de la sequera. En tots els casos de per\u00edodes de sequera relacionats amb El Ni\u00f1o, la sequera s’ha avan\u00e7at a l’aparici\u00f3 d\u2019El Ni\u00f1o, encara que generalment aquesta aparici\u00f3 ha anat seguida del restabliment o intensificaci\u00f3 de la sequera. No s’ha observat cap correlaci\u00f3 significativa entre la magnitud i durada de les sequeres i la intensitat dels fen\u00f2mens d’El Ni\u00f1o.<\/p>\n\n\n\n

Per una altra part, segons l\u2019Informe<\/a> de la Red Tem\u00e1tica CLIVAR Espa\u00f1a<\/em><\/a> (2010), es conclou que les correlacions entre l\u2019ENSO i la precipitaci\u00f3 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica s\u00f3n positives a la tardor amb m\u00e0xims al sud peninsular i negatives a la primavera amb m\u00e0xims a l\u2019est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Aquestes correlacions a l\u2019hivern s\u00f3n m\u00e9s febles i negatives a tot l’est peninsular. S\u2019ha de destacar, per\u00f2, que aquestes relacions no s\u00f3n estacion\u00e0ries en el temps, ja que al llarg de l\u2019\u00faltim segle ha anat variant la significaci\u00f3 o import\u00e0ncia d\u2019aquestes relacions. Aquest fet posa de nou una major complexitat en l\u2019estudi dels possibles impactes que t\u00e9 El Ni\u00f1o sobre el clima de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte tots els comentaris anteriors, passem a analitzar a continuaci\u00f3 si existeix alguna relaci\u00f3 entre el clima a Catalunya i El Ni\u00f1o per als \u00faltims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) \u201cCaracteritzaci\u00f3 i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0. C\u00e0lcul d\u2019escenaris clim\u00e0tics per al segle XXI\u201d<\/em> es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Catalunya, l\u2019Arag\u00f3 oriental i el nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0) que s\u2019han produ\u00eft des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc despr\u00e9s d\u2019un episodi d\u2019El Ni\u00f1o. En detall, l\u2019important sequera de 1998-2000 va oc\u00f3rrer despr\u00e9s de l\u2019episodi d\u2019El Ni\u00f1o de 1997-1998 (el m\u00e9s important de tot el segle XX) i la gran sequera de 2004-2008 va esdevenir despr\u00e9s de l\u2019episodi moderat d\u2019El Ni\u00f1o de 2002-2003. Durant aquesta \u00faltima i llarga sequera van produir-se dos episodis lleus d\u2019El Ni\u00f1o (2004-2005 i 2006-2007). Tamb\u00e9 un altre episodi moderat d\u2019El Ni\u00f1o (1991-1992) va ser anterior a una altra important sequera (1993-1995) que va afectar a Catalunya. Aquesta \u00faltima sequera va afavorir la magnitud i extensi\u00f3 dels devastadors incendis forestals de juliol de 1994 a la Catalunya Central, ara fa just 20 anys. Veure el gr\u00e0fic que hi ha m\u00e9s avall per a m\u00e9s detalls.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 es mostra, des de 1980 fins 2008, l\u2019evoluci\u00f3 temporal mes a mes d\u2019un dels \u00edndexs per a caracteritzar l\u2019ENSO, conegut com a \u00cdndex ENSO Multivariat (IEM)[2]<\/sup>, i moguda 16 mesos cap endavant. Aquesta evoluci\u00f3 \u00e9s comparada amb l’evoluci\u00f3 temporal d’un \u00edndex h\u00eddric representatiu del conjunt del nord-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (l’\u00cdndex de Precipitaci\u00f3 Est\u00e0ndard a 12 mesos, IPE-12)[3]<\/sup>, on es pot apreciar la relaci\u00f3 dominant entre El Ni\u00f1o i l’ocurr\u00e8ncia posterior de sequeres. Per a fer m\u00e9s senzilla la comparaci\u00f3, els valors d\u2019ambd\u00f3s \u00edndexos s\u2019han filtrat amb una finestra temporal m\u00f2bil de 13 mesos (l\u00ednies negra i grisa, respectivament). Tamb\u00e9 apareixen indicats a la imatge els episodis d\u2019El Ni\u00f1o i de sequera que han esdevingut des de 1980 fins 2008. Les barres vermelles representen la fase c\u00e0lida de l\u2019ENSO (El Ni\u00f1o) i les blaves, la fase freda de l\u2019ENSO (La Ni\u00f1a).<\/p>\n\n\n\n

\"\u00cdndex<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Per tant, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un futur episodi d\u2019El Ni\u00f1o els propers mesos podria desencadenar a Catalunya una situaci\u00f3 de sequera al cap de 12-18 mesos de la seva aparici\u00f3. Si el futur episodi d\u2019El Ni\u00f1o \u00e9s llarg o\/i intens, cosa que per ara sembla poc probable segons l\u2019\u00faltima nota informativa de la NOAA, podr\u00edem patir una sequera important al pa\u00eds. Tot i aix\u00ed, \u00e9s necessari fer m\u00e9s recerca en aquest tema per a trobar i entendre millor com l\u2019ENSO pot afectar el clima de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Adreces d\u2019inter\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n