{"id":18088,"date":"2014-07-11T09:00:09","date_gmt":"2014-07-11T08:00:09","guid":{"rendered":"http:\/\/10.116.16.72\/test\/?p=1755"},"modified":"2021-04-06T10:33:41","modified_gmt":"2021-04-06T10:33:41","slug":"campanya-de-mesures-la-cerdanya-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/divulgacio\/publicacions\/miscellania\/campanya-de-mesures-la-cerdanya-2\/","title":{"rendered":"Campanya de mesures a la Cerdanya"},"content":{"rendered":"\n

PUBLICADA L’11\/07\/2014<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, conjuntament amb la Universitat de Portsmouth (Regne Unit) s’est\u00e0 duent a terme a la Cerdanya una campanya de mesures de temperatura i humitat relativa en diferents punts de la vall. Aquestes mesures ens han de permetre estudiar com es comporten els perfils verticals de temperatura a la vall (Figura 1), que ens ajudaran a entendre els mecanismes de les inversions t\u00e8rmiques i en quina mesura el canvi clim\u00e0tic afecta de manera diferent l’alta muntanya i els fons de vall.<\/p>\n\n\n\n

\"Vall
Figura 1. Comparaci\u00f3 del que seria el perfil vertical de temperatura climatol\u00f2gic ( ~ 6.5 \u00baC\/km) i un perfil vertical real<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Aquesta campanya s’emmarca dins un projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 entre el Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya i el Departament de Geografia de la Universitat de Portsmouth, el qual realitza un estudi sobre els efectes del canvi clim\u00e0tic en zones de muntanya d’arreu del planeta. Les zones escollides foren Finl\u00e0ndia, com a representant d’una zona de latituds altes; el Kilimanjaro, d\u2019una zona tropical; i el Pirineu, d\u2019una zona de latitud mitjana (Figura 2). El Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya col\u00b7labora en el disseny i la log\u00edstica de la campanya del Pirineu a canvi de disposar de les dades enregistrades.<\/p>\n\n\n\n

\"Mapa
Figura 2. Mapa del m\u00f3n on es mostren les ubicacions en les quals s\u2019estan fent les campanyes d\u2019observaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La Cerdanya \u00e9s una vall d\u2019origen glacial tect\u00f2nic amb la caracter\u00edstica forma en U situada a la Serralada dels Pirineus i la seva orientaci\u00f3 \u00e9s NE-SW (Figura 3). La seva base es troba al voltant dels 1000 metres d’altitud respecte al nivell del mar i est\u00e0 rodejada de serralades amb pics de m\u00e9s de 2000 metres pel sud i el nord, pels estrets del Segre a l\u2019oest i per la plana de Mont-Llu\u00eds (1500 metres) a l\u2019est. Tot plegat fa que la zona baixa de la vall de la Cerdanya pugui ser considerada com una gran conca on a l’hivern s\u2019hi acumula l’aire fred i s’hi formen fortes inversions.<\/span><\/p>\n\n\n\n

\"Mapa<\/a>
Figura 3a. Mapa amb el relleu de la Cerdanya, on destaca l’orientaci\u00f3 NE-SW .<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"Representaci\u00f3<\/a>
Figura 3b. La Cerdanya \u00e9s una vall envoltada de muntanyes.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La campanya de mesures s’ha dissenyat per tal d’estudiar el fenomen de la inversi\u00f3 t\u00e8rmica i per aix\u00f2 s’han determinat una s\u00e8rie de transsectes (Figura 4). Uns que van des del fons de vall fins a alta muntanya per observar com evolucionen les inversions t\u00e8rmiques i un transsecte al llarg del fons de vall per veure’n les zones m\u00e9s fredes.<\/span><\/p>\n\n\n\n

\"Esquema<\/a>

Figura 4. Situaci\u00f3 dels transsectes al llarg de la vall de la Cerdanya. <\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019equipament b\u00e0sic utilitzat per a dur a terme les mesures s\u00f3n unitats Hobo, fabricades per Onset,  que consten d\u2019un sensor de temperatura, un sensor d’humitat relativa, una bateria i un sistema d\u2019emmagatzematge que disposa d\u2019una mem\u00f2ria flash<\/i> que permet guardar les dades semi hor\u00e0ries durant m\u00e9s d’un any.<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu que els sensors estiguin protegits de les condicions atmosf\u00e8riques (irradi\u00e0ncia solar, precipitaci\u00f3, etc\u00e8tera) s\u2019han subjectat a l\u2019interior d\u2019uns tubs cil\u00edndrics de PVC d\u2019uns 40 cm, \u00a0i s\u2019han instal\u00b7lat a una altura est\u00e0ndard aproximada de 1,5 metres sobre el terra, dins la cap\u00e7ada d\u2019arbres de fulla perenne, mirant al nord, i amb una inclinaci\u00f3 de 45 graus (Figures 5a i 5b).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Figura 5a. Sensor Hobo, utilitzat per a mesurar i emmagatzemar les dades de temperatura i humitat relativa de l’aire.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"\/
Figura 5b. Abric per a protegir el sensor de la radiaci\u00f3 directa del Sol i dels diversos fen\u00f2mens atmosf\u00e8rics.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de fer un tractament de les dades obtingudes fins ara, amb un primer an\u00e0lisi podem observar les difer\u00e8ncies notables entre les temperatures que es donen a la cara nord i a la cara sud de la vall, aix\u00ed com l\u2019evoluci\u00f3 del trencament de les inversions t\u00e8rmiques (Figura 6).<\/p>\n\n\n\n

\"Perfils<\/a>
Figura 6. Perfils verticals de temperatura obtinguts a partir dels sensors col\u00b7locats a banda i banda de la vall. En vermell, es representa el transsecte de Lles (cara sud) i en blau, el transsecte de Cad\u00ed (cara nord).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Quan s\u2019observen els perfils verticals a cara nord a la zona del Cad\u00ed (blau) i els corresponents a la cara sud situats davant per davant a la zona de Lles (vermell) (Figura 6), s\u2019observen les grans difer\u00e8ncies que hi ha en l\u2019evoluci\u00f3 de la temperatura a causa de l\u2019orientaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En aquest cas s\u2019observa, per una banda, la forta inversi\u00f3 t\u00e8rmica de primera hora del mat\u00ed (6:30 UTC) amb temperatures de -7 \u00baC en les zones fondes de la vall, l\u2019altura de la inversi\u00f3 se situaria entre els 400 i els 600 metres d\u2019altura sobre el fons de la vall, tant pel que fa a la cara nord com a la cara sud, essent en aquesta hora la cara sud m\u00e9s freda que la cara nord. A mesura que el dia avan\u00e7a les difer\u00e8ncies entre la cara nord i la cara sud s\u2019incrementen de manera que a les 10:30 la cara sud es torna molt m\u00e9s c\u00e0lida que la cara nord i l\u2019altura de la inversi\u00f3 se situa per sota dels 200 metres a la cara sud, en canvi a la cara nord es mantenen les temperatures fredes i es forma una capa isoterma que aniria entre els 300 i els 800 metres d\u2019altura sobre el fons de la vall. A les 14:30 UTC la inversi\u00f3 t\u00e8rmica encara presideix tot i que m\u00e9s d\u00e8bil i molt m\u00e9s superficial i les difer\u00e8ncies entre la cara nord i la cara sud s\u2019escurcen. Quan el sol es pon la temperatura baixa r\u00e0pidament i es torna a repetir el patr\u00f3 de la matinada amb una inversi\u00f3 t\u00e8rmica d\u2019una altura entre els 400-600 metres sobre el fons de la vall que es comen\u00e7a a formar, i amb la cara sud amb temperatures m\u00e9s baixes que a la cara nord.<\/p>\n\n\n\n

Les dades obtingudes mitjan\u00e7ant aquesta campanya serviran per con\u00e8ixer millor el clima de la Cerdanya i per validar els models meteorol\u00f2gics d’escala molt fina en terrenys d’orografia complexa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PUBLICADA L’11\/07\/2014 Des del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, conjuntament amb la Universitat de Portsmouth (Regne Unit) s’est\u00e0 duent a terme a la Cerdanya una campanya de mesures de temperatura i humitat relativa en diferents punts de la vall. Aquestes mesures ens han de permetre estudiar com es comporten els perfils verticals de temperatura a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":0,"parent":18378,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"template-sidebar.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18088"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18088"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18088\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31025,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18088\/revisions\/31025"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.meteo.cat\/wpweb\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}